• Descripció

• els organismes que influeixen en l'evolució i les tendències de l'Educació Superior, UNESCO i OCDE principalment, a través dels estudis que realitzen i les recomanacions i / o directrius que publiquen,
• les diferents estructures i òrgans que s'han anat configurant al voltant de l'Educació Superior i els sistemes de governabilitat.
• els marcs de qualificacions existents en Educació Superior i que serveixen de referència als països i les universitats.
• els diferents sistemes de de finançament de l'educació superior i com afecta els interessos creats i o la capacitat de decisió i autonomia de les institucions.
• els nous perfils actuals dels estudiants universitaris i com influeixen en la transformació de l'Educació Superior.
• com l'emergència de les tecnologies i les xarxes socials estan canviant les nostres formes de relacionar-nos i també les formes i mètodes d'aprendre i ensenyar, generant noves modalitats d'Educació Superior molt més flexibles i adaptables als requeriments que necessita la globalització de l'educació.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Amb aquesta assignatura troncal s'inicia la reflexió al voltant de la qualitat en l'Educació Superior. És necessari el coneixement de com estan estructurats, quina finalitat tenen i com funcionen els sistemes d'educació superior. Només sabent quina finalitat es proposa un sistema, quines característques té i com es comporten, internament i externa, les universitats i institucions d'educació superior que en formen part, podrem prendre decisions enraonades en termes d'avaluar i gestionar la qualitat de l'educació superior.

Per això, aquesta assignatura es pot considerar el punt de partida lògic per tal d'aprofundir, amb més coneixement, en els conceptes i processos de la qualitat i del seu assegurament i millora que composen la resta de matèries d'aquest Màster.

• Objectius i competències

• Identificar els organismes internacionals que condicionen les polítiques d'Educació Superior i qualitat i les línies d'actuació que promouen.
• Comprendre quines són les repercussions dels diferents sistemes de finançament de l'Educació Superior en l'àmbit de la qualitat.
• Tenir en compte les conseqüències de la internacionalització de l'educació superior en les seves anàlisis, valoracions i propostes en l'àmbit de la qualitat.
• Entendre l'abast de les diferents concepcions i perspectives de la qualitat educativa i valorar de manera crítica com influeixen en els sistemes d'avaluació de l'Educació Superior que es duen a terme.
• Dissenyar polítiques i estratègies de qualitat de l'educació superior per estats o institucions o departaments d'organitzacions de diferent naturalesa.
• Valorar críticament el paper i l'abast de la xarxes de qualitat internacionals, així com el de la agències nacionals o territorials que operen en els estats.
• Identificar el paper que juguen els grups d'interès i / o agents externs tant en l'establiment de criteris de qualitat com en la valoració de la mateixa.

• Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
• Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

• Aplicar els diferents criteris i processos d'avaluació de manera ètica i respectuosa amb les persones, les institucions i els diferents grups d'interès implicats.

• Comunicar de manera efectiva, tenint en compte el context social i cultural, i usant la terminologia corresponent a l'àmbit d'estudi, en diferents formats i dirigint-se a audiències diverses.
• Treballar en equip i col·laborar en xarxa.

• Entendre l'estructura i les polítiques subjacents en els Sistemes d'Educació Superior, així com l'abast de les diferents concepcions i perspectives de la qualitat educativa per a valorar de manera crítica com uns i altres influeixen en els sistemes d'avaluació de l'Educació Superior que es porten a terme.
• Dissenyar polítiques i estratègies de qualitat de l'educació superior per estats o institucions o departaments d'organitzacions de diferent naturalesa.
• Analitzar informes, documents i sistemes d'indicadors, a partir de dades quantitatives i qualitatives, i interpretar-los tenint en compte les característiques del context.
• Valorar críticament el paper i l'abast de la xarxes de qualitat internacionals, així com el de la agències nacionals o territorials que operen en els estats.
• Identificar el paper que juguen els grups d'interès i / o agents externs tant en l'establiment de criteris de qualitat com en la valoració de la mateixa, i per integrar-los de manera equitativa en el disseny i l'aplicació tant de les polítiques de qualitat com de els sistemes d'avaluació de la mateixa.

• Continguts

• Organismes internacionals i regionals que influeixen en les polítiques d'Educació Superior.
• Tendències actuals en l'enfocament de les polítiques d'Educació Superior.
• Filosofia i ideologia subjacent a un sistema d'Educació Superior. Governança i finançament de les universitats.
• Anàlisi estratègica i i prospectiva dels sistemes d'Educació Superior.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Brady, N. & Bates, A. (2016). The standards paradox: How quality assurance regimes can subvert teaching and learning in higher education. European Educational Research Journal, 15(2), 155-174. http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1474904115617484

Brunner, J.J. (2011). Gobernanza universitaria: tipología, dinámicas y tendencias. Revista de Educación, 335, 137-159. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re355/re355_06.pdf

Cifuentes, J.H. (2016). Sobre el gobierno universitario. En J.H. Cifuentes (Ed). Asuntos de gobierno universitario. Bogotá: Editorial de la Pontificia Universidad Javeriana, pp. 16-29. https://issuu.com/mercadeoepuj/docs/asuntos_de_gobierno_universitario

Coccoli, M., Guercio, A., Maresca, P., & Satanganelli, L.  (2014). Smarter universities: A vision for the fast changing digital era. Journal of Visual Languages and Computing, 25, 1003-1011. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1045926X1400086X

De Wit, H. (2011). Internationalization of Higher Education: Nine Misconceptions. International Higher Education, 64, 6-7. https://ejournals.bc.edu/ojs/index.php/ihe/article/viewFile/8556/83

European University Association (2018).  Trends 2018. Learning and teaching in the European Higher Education Area. https://eua.eu/resources/publications/757:trends-2018-learning-and-teaching-in-the-european-higher-education-area.html

Fernández Pérez, J.A. (2007). Educación superior y globalización. Reflexiones y perspectivas. Puebla: D.R Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. http://www.filosofia.buap.mx/educacionsuperiorPDFsencilla.pdf

Global University Network for Innovation (2017). Higher Education in the World 6. Towards a Socially Responsible University: Balancing the Global with the Local. Girona: GUNI. http://www.guninetwork.org/report/higher-education-world-6

Hazelkorn, E; Loukkola, T. & Zhang, T. (2014). Rankings in Institutional Strategies and Processes: I.mpact or Illusion?. Brussels: European University Association. http://www.eua.be/Libraries/publications-homepagelist/EUA_RISP_Publication.pdf?sfvrsn=6

Haywood, J. & Connelly, L. (coords.) (2015). The Changing Pedagogical Landscape. New ways of teaching and learning and their implications for higher education policy. Luxembourg: European Commission. http://www.changingpedagogicallandscapes.eu/publications/

Hénard, F. & Mitterle, A. (2010). Governance and quality guidelines in Higher Education. A review of Governance Arrangements  and Quality Assurance Guidelines. Paris: OECD. https://www.oecd.org/edu/imhe/46064461.pdf

High Level Group on the Modernisation of Higher Education (2014). Report to the European Commission on New modes of learning and teaching in higher education. Luxembourg: Publication Office of the European Union. http://ec.europa.eu/dgs/education_culture/repository/education/library/reports/modernisation_en.pdf

Jarvis, D. (2014). Regulating Higher Education: Quality assurance and neo-liberal managerialism in higher education - A critical introduction. Policy and Society, 33(3), 155-166. http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1016/j.polsoc.2014.09.005

Kehm, B.M. (2011). La gobernanza en la enseñanza superior. Barcelona: Ediciones Octaedro/ICE UB.

Lugo, M.T. (coord.) (2016). Entornos Digitales y Políticas Educativas. Dilemas y certezas. Buenos Aires: Instituto Internacional de Planeamiento de la Educación. Buenos Aires: UNESCO. http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002458/245810s.pdf

Mato, D. (2008). Diversidad Cultural e Interculturalidad en Educación Superior. Experiencias en América Latina. Caracas: IESALC/UNESCO. http://unesdoc.unesco.org/images/0018/001838/183804s.pdf

Meek, V.L.; Teichler, U. & Kearney, M.L. (2009). Higher Education, Research and Innovation: Changing Dynamics. Kassel: UNESCO Forum on Higher education, Research and Knowledge / International Centre for Higher Education Research. http://unesdoc.unesco.org/images/0018/001830/183071E.pdf

Mehaffy, G.L. (2012). Challenge and Change. EDUCAUSE Review, 47(5), 25-42. https://er.educause.edu/articles/2012/9/challenge-and-change

MIT (2014). Institute-Wide Task Force on the Future of MIT Education. Final Report. Cambridge, MA: Massachussets Institute of Technology. http://web.mit.edu/future-report/TaskForceFinal_July28.pdf

Naidoo, R. (2008). Las universidades y el mercado: distorsiones en la investigación y la docència. En Barnett, R. (ed.). Para una transformación de la universidad. Nuevas relaciones entre investigación, saber y docència. Barcelona: Octaedro, pp. 45-56.

Nazaré, M.H. & Conceiçâo, M. (2010). Dues dècades del segle XXI. Reptes i oportunitats. En Tubella, I. & Gros, B. (eds.). Capgirant la universitat. Accions per al futur proper. Barcelona: Editorial UOC.

OECD (2020). Government at a Glance 2020: Country factsheets. https://read.oecd-ilibrary.org/education/education-at-a-glance-2020_69096873-en#page1

OECD (2017). Report on benchmarking Higher Education System Performance. http://www.oecd.org/edu/skills-beyond-school/Benchmarking%20Report.pdf

Ramley, J.A. (2014). The Changing Role of Higher Education. Learning to Deal with Wicked Problems. Journal of Higher Education Outreach and Engagement, 18(3), 7. http://openjournals.libs.uga.edu/index.php/jheoe/article/view/1286

Ras, A. (2016). Desafíos de la gobernanza de los sistemas de educación superior y de los gobiernos unviersitarios. Presentación power point del Vicerrector de la Universidad Politécnica de Cataluña. https://www.uninorte.edu.co/documents/12009981/12268418/Antoni+Ras.pdf/1a2cfe35-27e1-4ef3-85ac-7fabaa0b51f1

Redecker, C., Leis, M., Leendertse, M., Punie, Y., Gijsbergs, G., Kirchner, P., Stoyanov, S., & Hoogveld, B. (2011). The Future of Learning: Preparing for Change. Sevilla: European Commission, Joint Research Centre, Institute for Prospective Technological Studies. http://ipts.jrc.ec.europa.eu/publications/pub.cfm?id=4719

Salmi, J. (2016). Formas exitosas de gobierno universitario en el mundo. En Cifuentes, J.H. (Ed). Asuntos de gobierno universitario. Bogotá: Editorial de la Pontificia Universidad Javeriana, pp. 74-113. https://issuu.com/mercadeoepuj/docs/asuntos_de_gobierno_universitario

Sharples, M. Et al. (2015). Innovating Pedagogy. 2015. Exploring new forms of teaching, learning and assessment, to guide educators and policy makers. Milton Keynes, UK: The Open University. http://proxima.iet.open.ac.uk/public/innovating_pedagogy_2015.pdf

Stack, M. (2014). Global University Rankings and the Mediatization of Higher Education. New York/London: PalgraveMcMillan.

Steer, L. & van Fleet, J.W. (dirs.) (2016). La Generación del aprendizaje. Invertir en educación para un mundo en proceso de cambio. The International Commission on Financing Global Education Opportunity.

http://www.adeanet.org/fr/system/files/Learning_Generation_Exec_Summary-ES.pdf

Tarabini, A. & Boral, X. (2011). Globalización y política educativa: los mecanismos como método de estudio. Revista de Educación, 355, 235-255. http://www.revistaeducacion.educacion.es/re355_10.html

Trujillo, F. (2017). El análisis DAFO en el diseño de proyectos educativos: una herramienta empresarial al servicio de la educación. http://www.educacontic.es/blog/el-analisis-dafo-en-el-diseno-de-proyectos-educativos-una-herramienta-empresarial-al-servicio

UNESCO (2016). 2016 Global Monitoring Report. Education for people and planet: Creating sustainable futures for all. Paris: UNESCO. http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002457/245752e.pdf

Waldman, G. (2000). Los rumbos de la educación superior: tendencias y desafíos. Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, 44(180), 227-243. http://www.redalyc.org/pdf/421/42118016.pdf

Waldman G. & Gurovich, L.A. (2005). Tendencias, desafíos y oportunidades de la educación superior al inicio del siglo XXI. Universidades, 29, 13-22. http://www.redalyc.org/pdf/373/37302903.pdf

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació