Patrim. histórico-arqueológico med. como recurso cultural Código:  M3.802    :  5
Consulta de los datos generales   Descripción   Objetivos y competencias   Contenidos   Consulta de los recursos de aprendizaje de los que dispone la asignatura   Recursos de aprendizaje y herramientas de apoyo   Informaciones sobre la evaluación en la UOC   Consulta del modelo de evaluación  
Este es el plan docente de la asignatura. Os servirá para planificar la matrícula (consultad si la asignatura se ofrece este semestre en el espacio del Campus Más UOC / La Universidad / Planes de estudios). Una vez empiece la docencia, tenéis que consultarlo en el aula. (El plan docente puede estar sujeto a cambios).

Amb l'assignatura El patrimoni històric-arqueòlogic mediterrani com a recurs cultural volem posar en valor el patrimoni històric-arqueològic com a font de coneixement i recurs cultural, fent especial esment en la seva gestió i difusió. Volem crear un  marc de discussió sobre les possibilitats que suposa el reconeixement i aprofitament de la historia antiga i l'arqueologia com a objecte de consum cultural segons les actuals perspectives teòriques així como els plantejaments i necessitats de la societat actual. Farem èmfasi en aspectes diversos de legislació, gestió, museïtzació i  difusió del patrimoni històric-arqueològic per tal de poder valorar críticament i en el sentit més ampli l'ús del patrimoni històric i arqueològic del  Mediterrani com o recurs històric o cultural.

Amunt

Els objectius a assolir en aquesta assignatura són:

- Comprendre i valorar el patrimoni històric-arqueològic com a document històric.

- Conèixer les tècniques i mecanismes de protecció, conservació i musealització del patrimoni històric-arqueològic.

- Situar el patrimoni històric-arqueològic del Mediterrani en el conjunt de les produccions culturals i interpretar-lo a la llum de les perspectives teòriques actuals.

- Conèixer i problematitzar sobre la noció de patrimoni arqueològic en sentit ampli, així com les condicions de la seva aparició, modalitats i evolució en les diferents  etapes, etc.

- Exposar de forma raonada i clara les conclusions dels anàlisi realitzats.

 

Tanmateix, les competències especifiques i transversals, que treballarem en aquesta assignatura són:

- Comprendre i interpretar el patrimoni històric-arqueològic com a document històric.

- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

- Analitzar críticament textos de diversa naturalesa (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, científico-tècnics, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i practiques culturals relacionades amb l'antiguitat.


Amunt

 

Per assolir els objectius que ens hem proposat, treballarem l'assignatura a partir d'una selecció de lectures (principalment articles acadèmics i capítols de llibres especialitzats). Per organitzar tot aquest material hem seguit un criteri temàtic i l'hem estructurat en quatre grans unitats temàtiques, cada una d'elles centrada en aspectes rellevant per l'estudi del patrimoni arqueòlogic com a recurs cultural:

UNITAT 1. La recuperació i patrimonialització del llegat arqueòlogic. Descoberta, revalorització del passat i creació de la memòria .

UNITAT 2. La legislació i gestió del patrimoni arqueològic

UNITAT 3. Tractament del patrimoni arqueològic i la seva posada en valor com a recurs cultural

UNITAT 4. Difusió i comunicació. Transferència i aplicació de les TIC al coneixement del patrimoni històric-arqueòlogic mediterrani.

 

UNITAT 1. La recuperació i patrimonialització del llegat arqueòlogic. Descoberta, revalorització del passat i creació de la memòria .

En aquest primer bloc introductori, que hem anomenat La recuperació i patrimonialització del llegat arqueòlogic. Descoberta, revalorització del passat i creació de la memòria, s'hi apleguen bàsicament dos grans temes:

  1. L' arqueologia i la recuperació del Patrimoni arqueològic. Conceptes.
  2. La patrimonialització del llegat arqueòlogic.Descoberta, posada en valor del passat i creació de la memòria

En les últimes dècades, l'activitat arqueològica s'ha ampliat en un domini nou vinculat al desenvolupament i gestió del patrimoni arqueològic. L'Arqueologia s'ha orientat amb un sentit aplicat per transformar el coneixement sobre el passat en una eina per a la gestió actual del patrimoni cultural, contribuint al desenvolupament d'una gestió integral del mateix. El patrimoni arqueològic esdevé, al mateix temps, un document de les societats històriques i un recurs per a les societats actuals. I és aquest segurament l'element definidor més important del patrimoni arqueològic: la seva incidència social, la manera en què la societat participa en el mateix i ho gaudeix.

Les lectures d'estudi escollides de Mª Angeles Querol, Josep Burch i Amalia Pérez-Juez han estat triades per tal d'ajudar-nos a tenir una visió amplia, i des de perspectives molt diferents, d'aspectes i conceptes bàsics en aquesta assignatura, com són el concepte de patrimoni, què s'entén per patrimoni arqueològic, el concepte i significat de patrimonialització, etc.

Querol,  M.A. (1997). "El concepto de Arqueología para la sociedad española del siglo XX/ XXI". A: G. Mora; M. Díaz -Andreu (ed.) La cristalización del pasado: génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueología en España, Málaga: MEC: 635-645).

A l'assignatura dediquem una especial atenció a definir el patrimoni arqueològic i a entendre com es genera aquest patrimoni i la seva utilitat com a recurs cultural. Els continguts d'aquest article, introductoris, mantenen relació amb totes les activitats de l'assignatura.

Burch, J. (2007). "Els processos de patrimonialització", a La Patrimonialització de la materialitat etrusca a la Toscana, Girona: Documenta Universitaria: 11-36.

L'article explica el procés de patrimonialització de la materialitat etrusca, des de la constitució de les primeres col·leccions arqueològiques fins al present. Els continguts d'aquest article complementen els continguts de la primera activitat de l'assignatura.

Pérez-Juez, A. (2006). "Reflexiones en torno al concepto de patrimonio histórico: paradojas e intereses.  Gestión  del  Patrimonio  Arqueológico, Ariel Patrimonio, Madrid: 17-47.

El text és un capítol de llibre centrat en la definició del concepte de patrimoni històric en un sentit ample, parteix d'una reflexió crítica d'allò que entenem per a patrimoni històric, "deconstruint" el terme i atorgant-li noves accepcions d'acord amb la societat postindustrial actual. Els continguts d'aquest article es relacionen amb la primera activitat de l'assignatura.

 

UNITAT 2. La legislació i gestió del patrimoni arqueològic

El segon bloc de lectures neix amb la idea de respondre tota una sèrie de preguntes relacionades amb un tema bàsic i essencial quan parlem de l'arqueologia i/o l'historia antiga com a objecte de consum cultural, com és la legislació i la gestió del patrimoni arqueòlogic: "per què és necessari legislar?", "quines són les legislacions existents que aplicables al patrimoni arqueòlogic?", "Quins models d'intervenció en el patrimoni arqueòlogic?", etc.

La unitat pretén presentar una reflexió al voltant de la legislació del patrimoni arqueològic, tant en les lleis espanyoles, així com en les diferents legislacions pròpies d'aquelles comunitats autònomes que han desenvolupat aquest aspecte. Es treballarà la problemàtica pel que fa a l'equilibri necessari entre la protecció del patrimoni arqueològic i les necessitats actuals de la societat en tots els seus àmbits. Els continguts, en alguns punts, pretenen establir punts de reflexió i polemitzar amb la intenció que us formeu de manera crítica una opinió personal sobre la imbricació de l'Arqueologia amb la societat.

En funció d'aquestes qüestions, aquesta segona unitat de l'assignatura es dividirà en dos grans àrees temàtiques:

  1. Per què és necessari legislar?
    1. Els sistemes de protecció en la normativa vigent en Espanya
    2. Legislació europea i altres legislacions internacionals
  2. La gestió del patrimoni arqueològic
    1. Models d'intervenció en el patrimoni arqueològic: preventiva i programada.

La majoria dels països del món reconeixen que és un deure públic tenir algun tipus de política de protecció i conservació del patrimoni cultural, incloent les restes arqueològiques. Per això, en les últimes dècades la legislació protectora dels jaciments arqueològics s'ha desenvolupat enormement, així com els programes governamentals de gestió del patrimoni arqueològic.

Les lectures que us proposem, d'autors com Jorge Morín de Pablos (et alt.), Mª Angeles Querol, Belen Martínez i Josep M. Palet, van encaminades a respondre aquestes i d'altres qüestions referents a la legislació i gestió del patrimoni arqueològic, des de perspectives i aproximacions plurals i diverses.

Escolà, M, López, M., Morín, J., Pérez-Juez, A., Agustí, E., Barroso, R. (2005), "Recuperando el pasado: Arqueología e Infraestructuras lineales" Actas de las Primeras Jornadas de Patrimonio Arqueológico en la Comunidad de Madrid: 119-144.

L'article presenta les intervencions arqueològiques realitzades per Audema S.A., empresa d'arqueologia, amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Comunitat de Madrid, amb motiu de la construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Frontera Francesa (tram Madrid-Saragossa).

Querol, M.A.; Martínez, B. (1996). "Los sistemas de protección en la normativa sobre el Patrimonio Histórico", a La gestión del Patrimonio Arqueológico en España, Madrid: 117-129 (Capítol 6).
En aquest text, capítol del llibre La gestión del Patrimonio Arqueológico en España, es presenta l'arqueologia en el marc de la normativa sobre el Patrimoni Històric a Espanya. El contingut pot actualitzar-se amb les diverses normatives publicades per les Comunitats Autònomes en els darrers 20 anys.

Palet, J.M. (2009). "La legislación del patrimonio arqueològico", a Torras, N, Palet, J.M. (coord.), Arqueología y sociedad, FUOC, Barcelona: 16-27; i Palet, J.M., Trullén, A., Nadal, J. (2009). "Modelos de intervención professional en arqueología de campo", a Torras, N, Palet, J.M. (coord.), Arqueología y sociedad, FUOC, Barcelona: 16-46.

Aquests textos formen part d'un conjunt de materials didàctics coordinats per N. Torras i J.M. Palet, encarregats per la UOC. El primer text presenta una reflexió crítica entorn la legislació del patrimoni arqueològic, tant a les lleis espanyoles, com en les diverses legislacions d'aquelles comunitats autònomes que han desenvolupat aquest aspecte. El segon text presenta els models d'intervenció en arqueologia de camp.

UNITAT 3. Tractament del patrimoni arqueològic i la seva posada en valor com a recurs cultural

En aquesta tercera unitat de l'assignatura reflexionarem al voltant del que suposa i significa els diversos tractaments que podem doner al patrimoni arqueòlogic. Una temàtica molt amplia i diversa, que acotarem en una sèrie de temes:

  1. La conservació de les restes sobre el terreny:
    1. Tots els jaciments són musealitzables?
      1. Consolidació
      2. Musealització dels jaciments. Models d'intervenció
      3. El concepte de parc arqueològic
      4. El concepte de centre d'interpretació
      5. Gestió de paisatges culturals
      6. La ciutat històrica com a jaciment
      7. Els museus com a centres de recerca i agents difusors. La socialització del coneixement històric.
      8. La problemàtica del patrimoni moble: adequació museística

Les quatre lectures d'estudi proposades es centren en les definicions i anàlisis de les principals característiques dels parcs arqueològics i les diverses actuacions que requereix la posada en valor dels jaciments arqueològics. Hi trobareu el tractament en la legislació espanyola, general i autonòmiques. Es tracta de que conegueu els elements bàsics d'un parc arqueològic i els requeriments que presenten, no tant vinculats a la monumentalitat de les restes, com a les seves possibilitats de transmissió de coneixement, la seva integració amb l'entorn, possibilitat d'excavació i arranjaments.

Masriera, C. (2009). "Anàlisi dels espais arqueològics reconstruïts versus consolidats - visions totals, visions parcials". Mnemòsime. Revista Catalana de Museologia, núm. 5, pp. 47-59.

L'experiència de gestió de la Ciutadella Ibèrica de Calafell, jaciment reconstruït a partir de l'arqueologia experimental, porta a l'autora a investigar, en el marc de la seva tesi doctoral, la presentació de jaciments arqueològics de l'edat dels metalls a Europa. L'article constitueix una síntesi d'aquest estudi, i ens servirà per exemplificar la problemàtica existent entre espais arqueològics reconstruïts i espais arqueològics consolidats.

Pérez-Juez, A. (2006). "Parques arqueológicos". A: Gestión  del  Patrimonio  Arqueológico. Madrid: Ariel Patrimonio, pp. 212-236.

El text és un capítol de llibre centrat en la definició del concepte de parc arqueològic segons la normativa vigent a Espanya i a les diverses comunitats autònomes. A partir de la presentació d'exemples el text analitza les principals característiques dels parcs arqueològics i les diverses actuacions que requereix la posada en valor dels jaciments arqueològics.

Santacana, J. (2006). "El arte de lo inútil. Las ruinas arqueológicas y el urbanismo". A: Santacana, J. i F.X. Hernández (coord.). Museología crítica. Gijón: Trea, pp. 136-149.

Aquest text reflexiona conceptualment sobre els jaciments arqueològics com a equipaments culturals i presenta una anàlisi detallada i crítica dels diferents models existents de tractament dels grans conjunts arqueològics: el parc arqueològic, la restitució de les restes in situ (la Ciutadella Ibèrica de Calafell), el model de rèplica, el model de l'arqueologia experimental i la restitució conceptual.

Tresseras, J. (2004). "El arqueoturismo o turismo arqueológico: un paso más para la valorización del patrimonio arqueológico", Boletín Gestión Cultural, 9, Turismo arqueológico, octubre de 2004.

L'article és una introducció al concepte d'arqueoturisme i exposa el seu desenvolupament a Espanya, exposant els principals exemples i possibilitats.

UNITAT 4. Difusió i comunicació. Transferència i aplicació de les TIC al coneixement del patrimoni històric-arqueòlogic mediterrani.

En aquesta última Unitat de l'assignatura s'aprofundeix en temàtiques com la difusió i la comunicació aplicades al patrimoni arqueològic així com la relació existent entre el patrimoni arqueològic i la societat actual. L'arqueologia ha viscut en els darrers temps un moment d'esplendor. En el món occidental, i també en molts altres països del món, hi ha una creixent demanda social i un gran interès col lectiu per la difusió de la cultura en general. La revolució en el món de les comunicacions ha permès que la informació pugui traslladar-se de manera immediata a qualsevol punt del planeta i sigui accessible per a un volum de població cada vegada més nombrós. Això ha estat un dels factors de la reconversió del fet cultural en un nou producte de consum rendible, i s'ha arribat a generar el terme turisme cultural per englobar al conjunt de població que dedica part del seu temps d'oci al consum de cultura. En general, en els darrers temps s'observa un canvi en la percepció de l'activitat arqueològica: si abans es veia com una disciplina distanciada dels interessos generals d'una comunitat, en l'actualitat, gràcies a la tasca de difusió i divulgació, aquesta percepció és més positiva i valorada socialment, de manera que es compleix un dels requisits essencials de la gestió del patrimoni arqueològic: la seva vessant social.

En aquesta unitat tractarem els següents temes:

  1. Patrimoni arqueològic i mitjans de comunicació
  2. Aplicació de les TIC al coneixement del Patrimoni arqueòlogic mediterrani
  3. Patrimoni arqueòlogic i societat:
    1. Percepció social del patrimoni arqueològic
    2. Transferència al sector social y empresarial

Temes amplis, complexos i de plena actualitat, que treballarem i analitzarem a partir d'articles d'aproximacions i autors molt diversos, com David Barreiro, Elena Castro, Felipe Criado, David Pokotylo, Neil Guppy, Antonio Ruiz Parrondo, Georgios Giannoulis-Giannoulopoulos, entre d'altres. En concret, les lectures d'estudi proposades són sis:

Barreiro, D. (2012). "Arqueologia aplicada y patrimonio: memoria y utopia". Complutum,  23 (2): 33-50.

L'article presenta una reflexió sobre la integració de l'arqueologia en la socialització del patrimoni. Es teoritza sobre les estratègies a seguir pels diversos agents implicats en la gestió del patrimoni, per defensar la necessària cooperació i col·laboració dels diferents sectors que conformen la disciplina. Lectura transversal, és útil per al conjunt de la programació de l'assignatura.

Ruiz Parrondo, A. (2010). "Interpretación y difusión: dos formas diferentes de ver el patrimonio". Arqueologia y Territorio, 7, pp.165-177.

Aquest treball tracta la dicotomia interpretació i difusió, dos conceptes molt desenvolupats en els últims temps en el camp de l'arqueologia. La lectura és útil com a introducció a la Unitat 4, per reflexionar sobre la difusió del patrimoni arqueològic.

Ruiz Zapatero, G.; Mansilla, A. (1999). "L'arqueologia en els mitjans de comunicació. Materials per a una reflexió crítica sobre la divulgació del passat". Cota Zero, 15, pp. 42-62.
http://www.raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/67128/85881

L'article analitza el paper dels mitjans de comunicació, especialment de la premsa escrita en el tractament i difusió de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic, per destacar els avenços que en aquest àmbit hi h hagut en els darrers temps i la importància dels mitjans per crear "opinió pública" vers el patrimoni cultural. El text és necessari per a l'estudi del primer apartat de la Unitat 4.

Giannoulis-Giannoulopoulos, G. (2012). "Organizational aspects of ICT applications in cultural heritage "Virtual Museum" context: the permanent challenge of reconciliation of diverging scientific, technical, operational and financial objectives". Virtual Archaeology Review, Volum 3, nº 7.

La lectura tracta sobre les aplicacions de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el patrimoni cultural. El treball serveix per presentar les motivacions i prioritats dels actors involucrats que participen en aquests projectes, per examinar en base a aquests les possibles conseqüències en el concepte mateix de ciència i patrimoni cultural, a la vegada que s'explora també el seu valor afegit, que pot permetre atreure nous recursos. La lectura és necessària per a l'estudi de l'apartat 2 de la Unitat 4.

Criado, F., Castro, E.; Fernández, I.; Pérez, M. (2008). "La transferencia de conocimientos desde las humanidades: posibilidades y características". ARBOR, Ciencia, pensamiento y cultura, CLXXXIV, 732, julio-agosto, pp. 619-636.

En aquest article s'analitzen les característiques de la transferència de coneixement des d'unes disciplines concretes, les humanitats i ciències humanes, cap als seus respectius sectors d'aplicació. Es posa en evidència que la transferència de coneixement és un concepte complex i en evolució. Es caracteritza la transferència de coneixement en aquestes disciplines, per a això, s'analitzen els factors que influeixen en la transferència sobre la base de la informació obtinguda a partir d'entrevistes realitzades a responsables de grups d'investigació d'aquest àmbit en el Consell Superior d'Investigacions Científiques. La lectura es important en relació a l'apartat 3 d'aquesta unitat 4, per reflexionar sobre els límits i les possibilitats de la transferència de coneixement vers la societat en l'àmbit de les Humanitats.

Pokotylo, D.; Guppy, N. (1999). "Public opinion and Archaeological Heritage: views from outside the profession". American Antiquity, 64, 3, pp. 400-416.

La lectura reflexiona sobre els resultats d'una enquesta pública sobre el patrimoni arqueològic realitzada a la Columbia Britànica (Canadà) centrada en el grau de coneixement social de l''arqueologia, l'interès i participació en l'arqueologia, i l'atenció i suport a les iniciatives de conservació del patrimoni. L'enquesta es va aplicar a una mostra a l'atzar de 963 habitants de Vancouver. Els resultats indiquen que hi ha un alt nivell d'interès i suport a l'arqueologia i conservació del patrimoni. Però aquests també indiquen que hi ha un baix nivell de comprensió del registre arqueològic i de les mesures legislatives corrents per protegir-lo. El treball ens permet reflexionar sobre la responsabilitat que els professionals de l'arqueologia tenim vers la transmissió i la transferència del coneixement en l'àmbit del patrimoni arqueològic.

Amunt


L'estudiant disposa a l'apartat Materials/Lectures de les 16 lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf (també podeu accedir a elles des de cada introducció a la Unitat temàtica corresponent). Amb aquestes 16 lectures obligatòries, formades per selecció d'articles crítics i acadèmics, treballarem l'assignatura, sense oblidar tota una sèrie de recursos diversos que el consultor us anirà enviant a través del Tauler de l'aula, així com tot el material específic associat a la realització de cada prova d'avaluació continuada, essencialement documentació on-line.

Aquestes lectures, d'autors i estils molts diversos, no pretenen ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic de la temàtica que  tractem a l'assignatura. Són uns textos suggeridors, on es puguin trobar respostes alhora que provocar noves preguntes que obrin la possibilitat de camins personals d'estudi.
 
Per tal d'ajudar-vos en la comprensió, tant de les lectures com del seu encaix en l'assignatura i en l'Avaluació Continuada, l'estudiant també disposa d'una Guia de Lectura en format pdf

Amunt

La Normativa académica de la UOC dispone que el proceso de evaluación se fundamenta en el trabajo personal del estudiante y presupone la autenticidad de la autoría y la originalidad de los ejercicios realizados.

La falta de originalidad en la autoría o el mal uso de las condiciones en las que se hace la evaluación de la asignatura es una infracción que puede tener consecuencias académicas graves.

Se calificará al estudiante con un suspenso (D/0) si se detecta falta de originalidad en la autoría de alguna actividad evaluable (práctica, prueba de evaluación continua (PEC) o final (PEF), o la que se defina en el plan docente), ya sea porque ha utilizado material o dispositivos no autorizados, ya sea porque ha copiado de forma textual de internet, o ha copiado de apuntes, de materiales, manuales o artículos (sin la citación correspondiente) o de otro estudiante, o por cualquier otra conducta irregular.

La calificación de suspenso (D/0) en la evaluación continua (EC) puede conllevar la obligación de hacer el examen presencial para superar la asignatura (si hay examen y si superarlo es suficiente para superar la asignatura según indique este plan docente).

Cuando esta mala conducta se produzca durante la realización de las pruebas de evaluación finales presenciales, el estudiante puede ser expulsado del aula, y el examinador hará constar todos los elementos y la información relativos al caso.

Además, esta conducta puede dar lugar a la incoación de un procedimiento disciplinario y la aplicación, si procede, de la sanción que corresponda.

La UOC habilitará los mecanismos que considere oportunos para velar por la calidad de sus titulaciones y garantizar la excelencia y la calidad de su modelo educativo.

Amunt

Esta asignatura sólo puede superarse a partir de la evaluación continua (EC). La nota final de evaluación continua se convierte en la nota final de la asignatura. La fórmula de acreditación de la asignatura es la siguiente: EC.

 

Amunt