Gestió del canvi a les administracions públiques Codi:  M4.504    Crèdits:  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'objectiu d'aquesta assignatura és presentar els instruments clau de la gestió pública per a la  modernització de les administracions. Com el seu títol indica, l'assignatura posa l'èmfasi en la  gestió del canvi que han orientat les principals reformes i transformacions de les administracions públiques en els darrers anys.

L'assignatura cobreix diferents aspectes vinculats amb el canvi a les administracions públiques com són el redisseny organitzatiu, la gestió per a resultats, l'enfocament de la qualitat,  l'externalització i privatització de serveis, o les noves formes híbrides entre l'àmbit públic i privat. Tots aquests instruments de gestió s'han convertit en elements imprescindibles per comprendre la gestió pública actual. Naturalment l'administració electrònica forma part d'un dels factors clau de la modernització de les administracions públiques, però atesa la seva rellevància dins del pla d'estudis del Màster, serà tractada amb major deteniment a l'assignatura d'Administració electrònica i canvis organitzatius.   

En conjunt, l'assignatura aporta no només les eines necessàries per a identificar i analitzar les principals dinàmiques de transformació, sinó també per a repensar i reflexionar sobre el paper dels nous professionals del sector públic. Tant els continguts com l'enfocament de l'assignatura, que posa especial atenció a l'anàlisi de casos, estan pensats per oferir orientacions útils per a la pràctica professional.

Amunt

Gestió del canvi a les Administracions Públiques és una assignatura obligatòria que aporta, des de l'instrumental propi de la gestió pública, la perspectiva de la gestió del canvi, els processos d'innovació i del canvi organitzatiu que acompanya bona part de les matèries del Màster d'Administració i Govern Electrònic. L'assignatura té la seva continuïtat lògica i més immediata en l'assignatura d'Administració electrònica i canvis organitzatius. També connecta amb assignatures optatives més orientades a les polítiques públiques com Anàlisi de polítiques d'administració i govern electrònic o Avaluació de polítiques d'administració i govern electrònic.   

Amunt

Els continguts de l'assignatura aporten orientacions per a comprendre el funcionament de les organitzacions públiques i els processos de canvi i d'innovació en els que es troben immerses.  Per aquest motiu l'assignatura pot ser d'especial interès per als professionals vinculats a la gestió pública ja sigui perquè treballen en el sector públic, en  empreses que es relacionen amb l'administració, o en el tercer sector en general.

Amunt

No són necessaris uns coneixements previs especialitzats, tot i que facilitarà el seguiment de l'assignatura si es tenen nocions sobre l'àmbit de l'administració (dret administratiu, sistema administratiu) o el funcionament de les organitzacions.

Amunt

Competències bàsiques i generals:

  • CB1 Tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en contextos de recerca.
  • CB3 Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • CG1 Gestionar amb rapidesa i decisió un conjunt complex i variat de dades i fonts documentals.
  • CG4 Reconèixer i impulsar els valors ètics i professionals propis d'allò públic.

Competències transversals:  

  • CT4 Desenvolupar habilitats socials necessàries per al lideratge i el treball efectiu en equips.

Competències específiques:

  • CE1 Aplicar a un nivell avançat les teories, principis i instruments necessaris per a a l'administració, planificació i gestió de recursos públics.
  • CE5 Assessorar en la presa de decisions estratègiques en el treball professional, a través de l'anàlisi de conjunts complexos d'informació i la realització d'informes d'alta qualitat.
  • CE6 Assessorar en la planificació i disseny d'estratègies de millora contínua de les organitzacions i les polítiques públiques per tal d'assegurar l'excel·lència i la màxima qualitat en els serveis i resultats.

Objectius

  • Comprendre les principals característiques i particularitats de les organitzacions des de la gestió pública.
  • Identificar els diversos enfocaments de la gestió pública que han abordat la transformació de les organitzacions.
  • Analitzar els principals factors de modernització de les estructures organitzatives.
  • Entendre el context i els objectius que expliquen la Gestió per a Resultats (GpR).
  • Analitzar les fases, els criteris i els actors clau que intervenen en la implementació de la Gestió per a Resultats.
  • Identificar els requisits necessaris per a desplegar amb èxit la Gestió per a Resultats.
  • Conèixer el paper de la qualitat en la gestió pública i els principals sistemes de gestió de la qualitat
  • Comprendre els principis de la qualitat integral i els models més utilitzats: les cartes de serveis, les ISO i els models EFQM.
  • Analitzar les diferents modalitats de relació entre el sector públic i privat.
  • Diferenciar l'externalització de la privatització de serveis públics, i analitzar casos i processos d'externalització i privatització.
  • Definir els avantatges dels partenariats públicoprivats respecte d'altres formes de cooperació.
  • Caracteritzar les tipologies de partenariats públicoprivats, i identificar-ne els principals avantatges, reptes i riscos d'acord amb exemples reals.

Amunt

Els continguts de l'assignatura aprofundeixen en els diferents instruments de la gestió pública per impulsar el canvi en les organitzacions públiques. En concret, els continguts s'estructuren en els cinc eixos temàtics següents:

  • Organització i gestió pública: del model burocràtic a l'administració moderna (GES 1)
  • La Gestió per a resultats. (GES 2)
  • La qualitat a l'administració pública. (GES 3)
  • Les externalitzacions i privatitzacions. (GES 4)
  • Els partenariats publicoprivats. (GES 4)

Amunt

Material Suport

Amunt

El curs es divideix en 4 Guies d'Estudi (GES), d'acord amb els continguts prèviament definits. Les GES indiquen els conceptes més importants dels mòduls didàctics i aporten lectures i recursos addicionals. El seguiment de l'assignatura pressuposa la realització de totes les lectures obligatòries que estan associades amb cada apartat.

Amunt

A banda de les lectures que es puguin indicar a l'aula o en les diferents guies d'estudi, es recomanen les següents obres:

  • Agencia de Evaluación y Calidad. Guia para la evaluación de la calidad de los Servicios Públicos. Colección Guías. Ministerio de la Presidencia (2009)
  • Boyne, George A. "Public and private management: what's the difference?."Journal of management studies 39.1 (2002): 97-122.
  • Brown, Gordon. "A modern agenda for prosperity and social reform." (2009).
  • Brugué, Q., R. Canal, i P. Payà. "¿ Inteligencia administrativa para abordar problemas malditos?." El caso de las comisiones interdepartamentales, Barcelona: IGOP,(2009).
  • Dowdeswell, Barrie, and Michael Heasman. "Public-private partnerships in health: a comparative study." Durham (UK): Durham University (2004).
  • Dunleavy, Patrick, and Christopher Hood. "From old public administration to new public management." Public money & management 14.3 (1994): 9-16.
  • Etxebarría, Koldo. Els dilemes del disseny organitzatiu en la gestió pública. a Longo, Francisco. Els escenaris de la gestió pública del segle XXI. Generalitat de Catalunya, Escola d'Administracio Publica de Catalunya, (2007)
  • Garde, Juan Antonio. "La institucionalización de la evaluación de las políticas públicas en España." Auditoría pública: revista de los Organos Autónomos de Control Externo 39 (2006): 17-26.
  • Hood, Christopher. "A public management for all seasons?." Public administration 69.1 (1991): 3-19.
  • Kapplan, R. i Norton, R. "Transforminig the Balanced Scorecard from Performance Measurement to Strategic Management: Part I". American Accounting Association 15(4): (2001) 87-104.
  • Klijn, E. 'Policy Networks: An Overview' in Kickert, W. J. M. & Koppenjan, J.F.;. (eds)(1998) Managing Complex Networks. Sage, London.
  • López Casasnovas, Guillem, et al.. "Los nuevos instrumentos de la gestión pública." Colección Estudios Económicos la Caixa (2003).
  • Longo, Francisco. "La reforma del empleo público en las democracias avanzadas: mérito con flexibilidad." Servicio Civil: Temas para un diálogo. BID: Washington DC (2003).
  • Maluquer, S. i Tarrach, A. "Gestió estratègica del pressupost i orientació a resultats: la reforma pressupostària de la Generalitat de Catalunya", a: Reflexió >Acció >Valor Públic. Escola d'Administració Pública de Catalunya, Barcelona. (2008)
  • McGuire, Michael, and Robert Agranoff. "The limitations of public management networks." Public Administration 89.2 (2011): 265-284.
  • Nieto, C., and L. Ros. "Comparación entre los modelos de gestión de calidad total: EFQM, Gerencial de Deming, Iberoamericano para la Excelencia y Malcolm Baldrige." Situación frente a la ISO 9000. X Congreso de Ingeniería de Organización, Valencia. Vol. 7. 2006.
  • Olías de Lima, Blanca. "La Mejora de los Servicios Públicos y la Revisión de las Relaciones entre la Administración y el Ciudadano: las Cartas de Servicios'." Reforma y Democracia 25 (2003).
  • Osborne, David, and Ted Gaebler. La reinvención del gobierno: la influencia del espíritu empresarial en el sector público. (1994).
  • Ramió Matas, Carles. "Los problemas de la implantación de la nueva gestión pública en las administraciones públicas latinas: modelo de Estado y cultura institucional." Revista del CLAD Reforma y Democracia 21 (2001).
  • Ramió, Carles; Salvador, Miquel; Garcia, Oriol (2007) "Els Determinants i la gestió de l'externalització a Catalunya : món local i món autonòmic". Escola d'Administració Pública de Catalunya. Col·lecció Estudis ; 25
  • Tarrach i Colls, Anna. "El pressupost orientat a resultats. Principals components i aspectes clau." Nota d'Economia 99 (2011): 11-31.
  • Taylor, Frederick Winslow, "Principios de la Dirección Científica." Teoria de la organización 1 (1993): 65.

 

Amunt

les principals qüestions del temari i d'una selecció de lectures obligatòries que aprofundeixen els continguts en diversos àmbits específics. L'avaluació continuada consistirà en la realització de 4 Proves d'Avaluació Continuada (PAC). L'aula es dinamitzarà a través de fòrums i debats, en ocasions com a part d'una PAC.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

La UOC recomana el model d'avaluació continuada ja que permet seguir un ritme de treball rigorós i organitzat, i acaba oferint millors resultats acadèmics. L'avaluació contínua d'aquesta assignatura consistirà en 4 Proves d'Avaluació Continuada (PAC) que es plantejaran al principi de cada mòdul i que s'hauran de presentar en les dates indicades en el calendari del curs.

El sistema d'Avaluació Continuada (AC) pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels mòduls i els materials complementaris que s'indiquin, atès que per assolir els objectius de l'assignatura cal l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'hi exposen. El seguiment correcte de l'Avaluació Continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original. Cal que els documents i materials tant d'Internet com d'un altre format que es puguin consultar siguin especificats i referenciats a la PAC. En cas de no ser així, la qualificació corresponent serà una D i l'estudiant no podrà continuar amb l'Avaluació Continuada.

Les qualificacions finals d'AC s'establiran de la manera:

  • Per poder superar l'AC amb una qualificació final de C +, B o A, l'estudiant ha de realitzar totes les PAC de l'assignatura. La nota final de l'AC serà el resultat del càlcul de la mitjana de totes les PAC.
  • La qualificació final de C-/D s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC (com a mínim 50% d'exercicis lliurats) però no l'han superat.
  • La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'AC (amb independència del nombre de PAC realitzades).
  • Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat el 50% de les PAC.

Amunt

Els estudiants que no hagin superat l'avaluació contínua (qualificacions N, C- o D a l'Avaluació Contínua) hauran de superar l'Examen final. L'examen final consisteix en una prova escrita, de dues hores de durada i anònima pel corrector, on cal acreditar que s'han assolit els objectius de l'assignatura, tal com es descriuen en aquest pla docent. L'estudiant que prefereixi superar l'assignatura per la via d'examen també ha de llegir les GES i treballar les lectures dels materials obligatoris.

Amunt

La qualificació de les PAC anirà acompanyada d'un feedback per part de l'equip docent, que pot prendre diferents formes (des de documents de solucions fins a comentaris generals o individualitzats) amb l'objectiu de facilitar el procés d'aprenentatge de l'estudiant.

Amunt