|
|
|
Economia col·laborativa
|
Codi:
M5.661 :
4
|
|
|
Consulta de les dades generals
Descripció
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
Camps professionals en què es projecta
Coneixements previs
Informació prèvia a la matrícula
Objectius i competències
Continguts
Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
Consulta del model d'avaluació
|
| Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. |
|
Durant els últims anys la pràctica econòmica diària ens ha posat en relleu multitud d'exemples que certifiquen que alguna cosa transcendent li està succeint a la manera tradicional que teníem per entendre i interpretar les transaccions econòmiques. A Europa, els casos de Uber, Airbnb o Glovo potser han estat els més mediàtics, però només cal fer surf una mica pel món de les plataformes digitals per adonar-se que moltes coses estan canviant i, a més, d'una forma accelerada. La irrupció massiva d'aquestes plataformes socials i digitals, que complementen o substitueixen mercats tradicionals, com el transport de viatgers, els allotjaments turístics o els serveis a domicili, són clars exemples que alguns dels fonaments de l'economia s'estan transformat estructuralment.
Generalment, aquesta novetat ha estat destacada des de la perspectiva de la col·laboració. Se sol parlar de l'auge de l'economia o de l'consum col·laboratiu. De fet, s'ha destacat que, a través de les plataformes, les persones comparteixen i col·laboren més que mai en els seus espais d'intercanvi econòmic. Però, més enllà de l'auge de l'economia col·laborativa, la pregunta clau per a la investigació econòmica és analitzar com s'han transformat el comportament dels agents econòmics i, en conseqüència la naturalesa de l'intercanvi i l'estructura dels mercats. A més, aquest canvi en la naturalesa de les transaccions modifica l'estratègia i els models de negoci de les empreses, els mercats de treball, l'activitat econòmica general o les polítiques públiques.
Però, com hem d'interpretar a la col·laboració? Quins són els fonaments de l'consum col·laboratiu? Com incideix la col·laboració en les estructures de mercat? En què es distingeixen l'economia col·laborativa i l'economia de plataforma? Com es relacionen les plataformes col·laboratives o de negoci amb l'empresa? Quines són les noves formes d'ocupació vinculades amb l'economia col·laborativa o de plataforma? Aquestes són algunes de les preguntes que inspiren aquesta assignatura i que tractarem de resoldre en el vostre procés d'aprenentatge.
|
|
Aquesta assignatura optativa, que analitza l'última fase de l'procés de digitalització de l'economia, és a dir la plataformización i desintermediació dels intercanvis econòmics, té vincles directes amb altres assignatures del programa de Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que estudien la globalització o la importància de l' coneixement, especialment amb Entorn Global de Negocis i Economia de l'coneixement.
|
|
La comprensió de la problemàtica de les economies col·laboratives, especialment de les noves formes de comportament dels agents, i la desintermediació de la producció i el treball, té una incidència molt important per a la presa de decisions. Per tant, els camps professionals d'implicació d'aquesta assignatura comprenen totes aquelles competències vinculades amb l'anàlisi econòmica, de l'entorn empresarial i el suport a la presa de decisions dels directius i professionals de les empreses.
|
|
Per assolir les competències pedagògiques programades no són necessaris coneixements previs. Tot i això, és important que l'estudiant aquest familiaritzat o es familiaritzi amb els conceptes bàsics de l'anàlisi de l'comportament econòmic i l'estructura de la producció, el treball i els mercats.
|
|
Per cursar i superar aquesta assignatura no s'exigeixen coneixements específics previs en el camp de l'anàlisi econòmica. Això no obstant, si al llarg de el curs es detecten debilitats concretes, es definirà la manera de poder corregir-les amb l'objectiu d'avançar adequadament en el procés d'aprenentatge dels objectius i competències definits per a l'assignatura. En aquest sentit, cal destacar que l'assignatura està vinculada amb competències associades dels continguts de teoria econòmica i economia aplicada de l'MU en Anàlisi Econòmica.
|
|
Les competències transversals i específiques de l'Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballen en aquesta assignatura són: - CT2- Capacitat per a adoptar i promoure actituds i comportaments per part dels membres d'una organització en consonància amb una pràctica professional ètica i responsable. - CT4- Capacitat per desenvolupar el pensament crític i reflexiu, fonamentat en el coneixement acadèmic i en el coneixement aplicat en la pràctica professional. - CE3- Capacitat per a extreure coneixement rellevant i útil per a la definició d'estratègies en un context globalitzat. - CE5- Capacitat per generar i transmetre informació econòmica, adaptant-la a el públic a la qual es dirigeixi. Les competències enunciades es concreten en aquests principals resultats d'aprenentatge (RAP): - RAP 1: Comprendre l'economia col·laborativa i els seus determinants, i entendre la seva creixent rellevància com una nova forma d'organitzar l'activitat econòmica i social - RAP 2: Entendre les diferents formes d'organització col·laborativa de l'activitat econòmica, tant a nivell de consum com de producció i treball, i avaluar la seva importància per a la presa de decisions. - RAP 3: Aprofundir en els diferents rols de la política pública com a reguladora dels punts forts i febles de l'economia col·laborativa.
|
|
PEC 1. Economies de plataforma: ¿col·laboració o competència? PEC 2. Ocupació gig: ¿autonomia o precarització? PEC 3. Seran les plataformes i la col·laboració claus de la quarta revolució industrial?
|
|
|
|
|
|
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC).
La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
|
|