Animació sociocultural Codi:  02.515    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'ASC persegueix la transformació i el desenvolupament social i cultural de les persones, de les comunitats i de la societat, en el seu conjunt, estimulant la seva participació activa i atorgant-les el protagonisme en el procés. La concordança entre aquest objectiu i les finalitats que persegueix l'Educació Social resulta evident. És suficient contrastar les definicions de l'Educació Social i del Codi deontològic de l'educador/a social, expressades i recollides en els documents professionalitzadors, amb les diverses definicions que s'han donat de l'ASC per justificar la presència i l'obligatorietat de l'assignatura en el Pla d'estudis del Grau en Educació Social. La pràctica - i l'estudi - de l'ASC porta, doncs, a interrogar-se sobre les relacions entre la cultura, l'educació i la societat i a plantejar projectes socioeducatius situats en la zona d'intersecció entre la gestió cultural, el treball socioeducatiu, la participació ciutadana i el desenvolupament comunitari.

La intenció de l'assignatura és reflexionar entorn l'anàlisi teòrica de les praxis educatives i de la vinculació entre aquestes i la condició de ciutadania dels subjectes. La Pedagogia Social, en la seva derivada d'Animació Sociocultural, planteja el treball pels drets (i els deures) dels ciutadans, potenciant les seves capacitats de construcció cultural col·lectiva mitjançant la generació de contextos, processos i experiències que provoquen moviments socials i ciutadans per a canviar les condicions (materials i simbòliques) de vida.

Cal apuntar que l'Animació Sociocultural ha viscut una evolució de la mà de l'Educació Social que l'ha portat a una institucionalització que pot ser perillosa. Si bé cal reivindicar les condicions professionalitzadores per a dur a terme l'acció sociocultural, és cert que l'ASC parteix d'un impuls transformador que pot xocar amb els interessos i les dinàmiques que fan funcionar les institucions, siguin públiques o privades. L'ASC persegueix la idea de ciutadania activa, mobilitzada i organitzada i apunta a l'horitzó de la transformació social, objectius que ni són neutrals ni són neutralitzables. Tot el contrari. És per això que les pràctiques de l'ASC han de fer aparèixer les contradiccions, les paradoxes i els límits d'una realitat (institucional, professional, política, social) si és que la vol canviar. És per això que l'educador/a social que vulgui desenvolupar projectes d'acció sociocultural s'haurà de preguntar per quina posició ocupa com a professional del canvi. 

De la mateixa manera que parlem de ciutadania, cal parlar de ciutat i de les condicions de vida. Les ciutats actuals, en tant que espais de la ciutadana, estan dissenyades, dibuixades, pensades i planificades per una majoria social que segueix els patrons d'allò establert, d'allò "normal". Espais per a la feina, espais pels trajectes, espais d'oci, espais de consum. La parcel·lització espaial i la regulació dels usos determina qui són, què fan i què poden esperar els vianants. Aquells que habiten la ciutat transiten de casa a la feina, de la feina a casa i entremig es donen les dinàmiques de consum, tant material com simbòlic. La ciutat ha esdevingut un habitat dedicat a la productivitat i el consum. Les lògiques actuals de la urbanitat, en plena crisi, segueixen generant bosses de població que viu als marges d'allò esperable, d'allò previst. N'hi ha que no entren a la roda del mercat i per tant, esdevenen "subjectes exclosos", d'altres que hi entren però veuen com les seves condicions de vida no són les promeses, són els "subjectes precàries" i tots aquests i encara alguns d'altres són els "subjectes descreguts" que ja no confien en un sistema que ha malbaratat la idea de l'emencipació. La ciuta (i per extensió els pobles) s'ha convertit en un conflicte entre les dinàmqiues de la vida convertida en negoci i la necessitat de garantir les condicions per a la supervivència humana i del planeta.

Enmig d'aquesta realitat, l'educador/a social que vulgui desenvolupar projectes d'animació sociocultural s'ha de preguntar quina és la posició que vol ocupar: la reproducció del destí establert o la obertura a les possibilitats del canvi.

I és que, l'Animació Sociocultural esdevé una eina que aprofundeix en la dimensió cultural i comunitària de l'acció educativa. En concret, l'ASC fa emergir una noció de la cultura entesa com les diverses formes de ser, d'estar i de fer en el món. La cultura entesa com un procés (i no com un producte) que determina com garantim (o no) les condicions de vida. Lluny del que sovint se'ns presenta com una realitat ordenada i harmoniosa, les formes diverses (possibles i impossibes) de l'existència es troben en una lluita constant i sempre col·lectiva. Perquè ben mirat, cap vida viu aïllada i tota vida és una construcció col·lectiva. 

Així, el que planteja l'ASC és que la transmissió-reapropiació de la cultura (acció educativa) es vincula allò col·lectiu (acció comunitària). D'aquesta manera, l'animació sociocultural és quelcom més que un "passatemps" i que una "accés a la cultura" i esdevé una metodologia capaç de generar contextos en els quals es posen a disposició llenguatges i eines per a generar cultura, és a dir, per a generar "formes de vida col·lectives". Així doncs, i un cop més, l'animació sociocultural desborda el debat entre democratització i democràcia cultural i s'aproxima, en els darrers temps, fins a la sobirania cultural. 

El que proposem en aquesta assignatura és descobrir i inciar un trajecte particular per l'animació sociocultural entesa com una pràctica capaç de construir cultura per una vida digna de ser viscuda en comú. Com s'ha apuntat, l'ASC no defuig ni les contradiccions ni les paradoxes de tot acte educatiu, i és per això que resulta un camp per explorar per a qualsevol estudiant del Grau d'Educació Social. 

Amunt

En el marc del Pla d'estudis, l'assignatura es troba directament vinculada amb la menció d'Animació Sociocomunitària i, conseqüentment, amb les assignatures optatives que l'integren: Acció col·lectiva i educació social, Històries de vida i educació social, Alfabetització digital i Educació per a l'acció crítica.

D'altra banda, té interseccions significatives amb altres matèries bàsiques o obligatòries com poden ser: Psicologia social, Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Psicologia comunitària, Planificació i avaluació en el camp de l'educació social, Pedagogia de les relacions interpersonals, Mètodes i tècniques d'investigació socioeducativa, Models d'acció socioeducativa i Dinàmica de grups.

L'animació sociocultural pot ser entesa (més enllà de les clàssiques concepcions que sobre aquesta existeixen i que nosaltres com a equip docent procurem defugir) com una Public Pedagogy (Pedagogia Pública) o com una Radical Pedagogy (una Pedagogia Radical). Es tracta d'un interessant exercici que permet i convida a repensar el que hi ha hagut fins ara, no només en el sector específic de l'animació sociocultural, sinó en general en el de l'educació social. Ens ho diu César Haba en el pròleg del llibre Territorios habitables: "al educador social se le suele ubicar en el trabajo con ámbitos o col·lectives concretos, sobretodo en la especialidad de infància y juventud en riesgo y/o esclusión. Un Plan Especial de Ordenación de un Centro Histórico es marco lñegal cargado de objetivos  urbanísticos y arquitectónicos, però tambén sociales, educatives y culturales, ello forma toda una posibilidad laboral donde nuestro perfil es un más que adecuado candidato" (2014: 13). A la llum d'aquesta perspectiva cal que ens preguntem per l'adjectiu "cultural" en el camp de l'animació. On queda la cultura? Molts dels projectes vigents d'educació social no la contemplen (es dediquen a treballar amb poblacions amb necessitats específiques i sovint només volen cobrir aquestes necessitats

Amunt

Animació Sociocultural forma part de les bases formatives per desenvolupar l'activitat professional en els diversos contextos de l'educació social:

  • Família, entorn i comunitat
  • Itineraris d'inclusió social
  • Cultura i acció socioeducativa
  • Dependència i acompanyament a l'autonomia
  • Salut i educació social
  • Infància i adolescència i acció socioeducativa
  • Acció socioeducativa i diversitat cultural

Així mateix, també pot integrar-se en altres àmbits professionals del treball social i cultural com poden ser, entre altres:

  • Educació escolar
  • Gestió cultural
  • Treball social
  • Participació ciutadana

Amunt

No calen coneixements previs.

Amunt

Competències transversals

  • L'anàlisi i la síntesi
  • L'organització i la planificació
  • La gestió de la informació
  • La resolució de problemes i de presa de decisions
  • La reflexivitat i l'autocrítica entorn del treball propi i de les seves implicacions
  • El compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional
  • L'argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses

Competències pròpies de la UOC

  • L'ús i l'aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

Competències específiques

  • La comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació
  • La identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional
  • El diagnòstic de situacions complexes que fonamenten el desenvolupament d'accions socioeducatives
  • El disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos.
  • El disseny i el desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari
  • La promoció de processos de dinamització social i cultural

Amunt

L'assignatura s'organitza en tres blocs de continguts que es correlacionen amb diferents capítols del material didàctic, així com d'un llibre de lectura, i amb les tres activitats d'avaluació continuada que es proposen:  

1. L'impuls de la cultura 

El primer bloc és el punt de partida, l'impuls que us ha de permetre, d'una banda, que us conegueu entre vosaltres i, d'altra banda, descobrir les bases conceptuals de l'animació sociocultural. Així mateix, en aquest primer repte heu de fixar les principals idees que sostenen què és l'Animació Sociocultural i quina relació té amb l'Educació Social.  

2. Realitats palpables 

El segon bloc, a partir de l'anàlisi i la comparació d'experiències, continuarem ampliant els coneixements entorn de l'ASC. Ens disposarem a respondre a qüestions com: Qui?, Amb qui?, Com?, Quan?, On? i, evidentment, els per què dels projectes d'Animació Sociocultural. Serà molt important, per tant, donar sentit i realitat a la realitat estudiada amb la finalitat de crear unes idees-guia per a la pràctica de l'ASC.  

3. Prendre partit 

Aquest últim bloc convida a la reflexió i al posicionament, prenent partit mitjançant l'elaboració d'un manifest final que permeti assentar les bases del compromís pedagògic, ètic i polític que tota bona pràctica d'ASC ha de contemplar des d'un autogovern amb efectes socials, culturals i educatius. Al mateix temps s'elaborarà un informe d'avaluació, reptes i propostes a partir de l'experiència viscuda al llarg de l'assignatura. 

Amunt

Entrevistes Audiovisual

Amunt

Disposem del material esmental més amunt.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt