• Descripció

L'objectiu que es persegueix amb aquesta assignatura és introduir als/les estudiants en les anàlisis i les reflexions que s'han fet des de la Psicologia Social de l'Acció Col·lectiva. En aquest sentit, es plantegen uns continguts que ens porten des dels primers plantejaments sobre el comportament de les masses fins als plantejaments més recents sobre els moviments socials. Presenta exemples concrets de mobilització social i convida a la seva anàlisi. Finalment, ressalta la naturalesa instituïda de la realitat social i de les nostres maneres de comprendre-la i recordar-la. D'aquesta manera, promouen no només una conceptualització de processos col·lectius bàsics dins de la i l'enfocament de la matèria, sinó que s'aborden fenòmens concrets i estretament vinculats amb el seu desenvolupament actual.

Per un millor aprofitament de l'assignatura, ens proposem, en primer lloc, que tingueu al vostre abast les principals perspectives teòriques mitjançant les quals s'han estudiat els processos col·lectius, treballant-los des d'un punt de vista crític i reflexiu que fomenti un aprenentatge autònom i significatiu. En segon lloc, treballar des d'un punt de vista empíric i actual, els principals processos psicosocials implicats en la formació, desenvolupament i transformació dels moviments socials com a agents de canvi social. En tercer lloc, abordar els principals processos psicosocials implicats en la formació, desenvolupament i acció de les institucions socials sobre la subjectivitat i la reproducció de l'ordre social contemporani.

El recorregut temàtic que us proposem està ple de conceptes, teories i històries que us oferiran una  mirada diferent de la Psicologia Social. L'eix o la qüestió que ho vertebra tot és la tensió entre el canvi i la reproducció de l'ordre social, és a dir, la tensió entre allò més normatiu i allò més creatiu i canviant. Esperem que aquest conjunt de coneixements us apassionin i convidin a aprofundir en tot allò relacionat amb l'acció col·lectiva.

a

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura pretén un apropament a una de les àrees més importants de la Psicologia Social de l'Acció Col·lectiva. Els continguts estan organitzats en un esquema que va des de les formes menys organitzades i espontànies de comportament col·lectiu, fins a les formes més formalitzades.

• Camps professionals en què es projecta

Els conceptes que s'aprenen en aquesta assignatura constitueixen una magnífica base per a la pràctica de la Intervenció Social, en àrees com la Intervenció Comunitària, la Intervenció en col·lectius en risc d'exclusió, la Dinàmica de grups, etc. També ofereix eines pel treball d'Intervenció en Organitzacions.
a
a

• Objectius i competències

Grau en Educació Social:

Durant el desenvolupament de l'assignatura s'incidirà sobre un conjunt de competències transversals a saber:

1. La capacitat argumentativa; és a dir, la capacitat per justificar les idees i anàlisis elaborades, exposant-los amb claredat, ordre i coherència, i utilitzant els continguts abordats en l'assignatura de manera pertinent.

2. La capacitat per relacionar els continguts de l'assignatura amb les experiències i vivències de la vida quotidiana, així com amb exemples i casos extrets del nostre context sociocultural.

3. La reflexió i la crítica; enteses com la capacitat per qüestionar i valorar els efectes, els límits i possibilitats analítiques que ens ofereixen les teories, enteses així com productes humans susceptibles de revisió.

4. L'habilitat per aprendre autònomament i per coordinar el propi procés d'aprenentatge amb el dels companys de l'aula, a través de processos de treball en equip.
 

En aquest sentit, els principals objectius d'aprenentatge a aconseguir són:

Bloc 1: Processos col·lectius i acció social:

1. Comprendre el concepte de comportament col·lectiu: la seva definició, característiques i tipus.

2. Identificar les principals aportacions teòriques a l'estudi del comportament col·lectiu.

3. Reconèixer i analitzar els exemples concrets de comportament col·lectiu.

Bloc 2: Moviments socials: conflicte, acció col·lectiva i canvi social.

1. Comprendre el concepte de moviment social: la seva definició, característiques i tipus.

2. Identificar les principals teories que les ciències socials han desenvolupat per comprendre els moviments socials.

3. Realitzar una reflexió crítica tant dels moviments socials com dels recursos teòrics disponibles per estudiar-los.

Bloc 3: Institucions socials: reproducció i innovació en l'ordre social.

1. Conèixer les característiques bàsiques de les institucions, com s'organitzen, els seus usos i efectes.

2. Conèixer l'impacte de les institucions socials sobre la vida quotidiana de les persones: la seva identitat, pensament i acció.

3. Examinar i valorar diferents visions crítiques de les institucions i el que aporten per poder-les transformar i contribuir tant al seu canvi i funcionament com un canvi social de més ampli abast.

Grau en Ciències Socials:

Competències bàsiques i generals:

• CB2- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Competències transversals: 

• CT2- Que els estudiants siguin capaços de considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions sobre la base d'aquesta avaluació.

Competències específiques:

• CE2- Que els estudiants reconeguin les claus del funcionament de les relacions entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global, amb especial atenció a les formes emergents de diferenciació i desigualtat social.

esultados d'aprenentatge: 

• Comprendre el comportament col·lectiu, la seva definició, característiques i tipus, des de diferents aproximacions teòriques.
• Realitzar una reflexió crítica tant dels moviments socials com dels recursos teòrics disponibles per estudiar-los.
• Conèixer les característiques bàsiques de les institucions, com s'organitzen, els seus usos i efectes.
• Conèixer l'impacte de les institucions socials sobre la vida quotidiana de les persones: la seva identitat, pensament i acció.
• Poder desenvolupar una anàlisi crítica de les institucions, dels moviments socials i de la seva relació.

Continguts:

• Processos col·lectius i acció social
• Definicions i tipus de comportament col·lectiu. 
• Psicologia de les masses: ideologia i estudi del col·lectiu
• Moviments socials: conflicte, acció col·lectiva i canvi social. 
• Institucions socials: reproducció i ordre social
• Identitat, subjectivitat, institucions i tecnologies del jo.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura estan distribuïts en dos tipus de materials: els mòduls i les lectures complementàries. A continuació donem alguns detalls sobre aquests materials. És necessari tenir en compte que les avaluacions de l'assignatura (PACs, Prova de Síntesi i Examen) inclouran continguts dels mòduls i de les tres lectures complementàries obligatòries. Dominar les competències de l'assignatura i arribar als seus objectius requereix de l'estudi, comprensió i assimilació dels continguts d'ambdós materials. A més, cal recordar que treballar en grup algunes PAC és una competència transversal que heu de desenvolupar.

Els móduls

Els principals continguts estan dividits en tres grans blocs. Existeix un mòdul per a cadascun d'aquests blocs. La seva lectura i estudi constituïx el punt de partida ineludible per a la comprensió i assimilació dels temes d'aquesta assignatura. Aquests mòduls oferixen una panoràmica inicial i proposen els conceptes bàsics sobre els quals s'assenta el treball de tot el semestre.

Bloc 1: Processos col·lectius i acció social

1. Concepte de comportament col·lectiu

2. Enfocaments teòrics dels comportaments col·lectius

3. Condicionaments ideològics en l'estudi dels comportaments col·lectius

4. El rumor com a comunicació col·lectiva

5. Les multituds en situacions de crisi

6. Control social i resistència en les xarxes interactives.

Bloc 2: Moviments socials: conflicte, acció col·lectiva i canvi social

1. Els moviments socials

2. Com s'entenen els moviments socials. Les diverses aproximacions teòriques

3. Aportacions de la psicologia social

4. Emergència, característiques i funcionament dels moviments socials

Bloc 3: Les institucions socials: reproducció i innovació en l'ordre social

1. Definició i concepcions d'institució social

2. La crítica d'Erwing Goffman a les institucions totals. El psiquiàtric

3. La crítica de Michel Foucault a la institució com a dispositiu disciplinari

4. Aproximacions a la noció de control social

5. El pensament i la identitat institucionals

6. La psicologia com a productora i reguladora de subjectivitat.

Les lectures

A més dels continguts anteriorment mencionats tindreu a la vostra disposició un conjunt de lectures organitzades al voltant d'una Web de Recursos. Durant el semestre, llegir i treballarem al menys tres d'aquests textos (un per mòdul) amb l'objectiu d'aprofundir sobre els temes presentats en els mòduls. La resta de lectures serà voluntària encara que recomanada.

Aquestes lectures obligatòries són:

Bloc 1: Processos col·lectius i acció social

Reicher, S (1990). Conducta de masa como acción social. A Turner, J. C. Redescubrir el grupo social. Madrid: Morata. Pp. 235-273. Aquesta lectura serà obligatòria durant aquest semestre.

Bloc 2: Moviments socials: conflicte, acció col·lectiva i canvi social

Sabucedo, J. M., Durán, M. i Alzate, M. (2010). Identidad colectiva movilizada. Revista de Psicología Social, 25 (2), 189-201. Aquesta lectura serà obligatòria durant aquest semestre.

Bloc 3: Les institucions socials. Reproducció i innovació en l'ordre social (0,5 crèdits ECTS)

Berger, P. L. I Luckmann, T. (1988). La societat com a realitat objectiva. A La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder. Pp. 73-181. Aquesta lectura serà obligatòria durant aquest semestre.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Aquesta assignatura requereix de la participació activa i dinàmica del conjunt del grup. És primordial per tant visitar cada dia l'aula virtual, així com entrar en els diferents espais, per fer un seguiment de les propostes d'estudi i dels suggeriments puntuals que el consultor pugui fer, o per a participar en converses i debats amb altres companys de l'assignatura.

Els diferents espais d'interacció ofereixen la millor via per reflexionar de forma conjunta sobre els aspectes teòrics i pràctics dels continguts a treballar. Durant el semestre es farà un ús intensiu dels següents espais, accessibles des del mòdul de "comunicació", al costat esquerre de l'aula:

1. El "Tauler": Serà emprat pel consultor per a donar indicacions sobre la dinàmica de l'aula, comunicar informacions importants i donar el feedback general de les PACs. És recomanable estar molt atents a qualsevol missatge publicat en aquest espai.

2. El "Fòrum": En ell es treballarà en un primer moment les propostes de reflexió contingudes al material i desprès l'anàlisi de situacions actuals.  Així el fòrum esdevé la seu principal per preguntar, comentar i resoldre dubtes.

3. El "Wikispace": S'utilitzarà per a la conformació de grups de treball i, eventualment, per a realitzar alguna activitat relacionada amb les PACs.

4. Els "Grups de treball": En les PACs grupals cada grup tindrà a la seva disposició un espai de treball a 'Comunicació', entre l'espai de 'debat' i 'participants de l'aula' (no us confongueu amb els grups de treball que hi ha entre 'el Meu Perfil' i 'Preferits' a la part superior).

Amb l'objectiu d'afavorir el procés d'estudi resulta molt important compartir tant amb el vostre consultor com amb la resta de companyes i companys de l'aula qualsevol dubte o qüestió que sorgeixi de la lectura del material, així com de la realització de les activitats d'avaluació continuada.

• Bibliografia i fonts d'informació

L'estudiant té disponible la següent bibliografia a la biblioteca:

Bloc 1: Processos col·lectius i acció social

1. Fernández Christlieb, Pablo (1994). La Psicología colectiva un fin de siglo más tarde: Su disciplina, su conocimiento, su realidad. Barcelona : Anthropos Zamora (Michoacán-México): Colegio de Michoacán.

2. Moscovici, Serge (1985). La era de las multitudes: un tratado histórico de psicología de las masas. Traducción de Aurelio Garzón del Camino. México: Fondo de Cultura Económica.

3. Ortega y Gasset (2008). La rebelión de las masas. Madrid: Tecnos.

4. Tajfel, Henri (1984). Grupos humanos y categoría sociales: Estudios de psicología social. Barcelona: Herder.

5. Vázquez Sixto, Félix ( cop. 2001). La Memoria como acción social: relaciones, significados e imaginario. Barcelona: Paidós.

Bloc 2: Moviments socials

1. Ibarra, Pedro y Tejerina, Benjamín (1998). Los movimientos sociales: Transformaciones políticas y cambio cultural. Madrid: Trotta.

2. Javaloy, Federico; Rodríguez, Alvaro y Espelt, Esteve (2001) .Comportamiento colectivo y movimientos sociales : un enfoque psicosocial. Madrid: Prentice Hall.

3. McAdam, Doug; McCarthy, John; Zald, Mayer (1999). Movimientos sociales: Perspectivas comparadas. Madrid: Istmo.

4. Melucci, Alberto (2001). Vivencia y convivencia. Madrid: Trotta.

Bloc 3: Les institucions socials

1. Douglas, Mary (1987). How institutions think. London: Routledge & Kegan Paul.

2. Foucault, Michel (1998). Vigilar y castigar : nacimiento de la prisión. Traducción de Aurelio Garzón del Camino (11ª ed). Madrid : Siglo XXI.

3. Foucault, Michel (1995). La verdad y las formas jurídicas. Barcelona: Gedisa.

4. Goffman, Erving (1970). Internados: Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires : Amorrortu.

A

• Metodologia

El marc comprensiu de les nostres relacions i dinàmiques de treball ve determinat per la nostra pròpia definició d'Universitat i, al mateix temps, per les condicions específiques relatives a l'entorn virtual. D'aquesta conjunció, resulta un espai/temps de formació superior, que esdevé al campus virtual i que troba en la "asincronia" la seva temporalitat estructurant.

Sobre la noció d'Universitat: ens interessa ressaltar la nostra aposta per la transmissió reflexiva, l'anàlisi i la producció de coneixements i, conseqüentment, per la formació de professionals competents en les diferents dimensions que travessen aquesta producció. No obstant això, dins de l'observança estricta d'aquells principis ètics que determinen la deontologia de les nostres disciplines i, molt important, dins de la nostra pròpia condició de Universitat que s'assumeix diversa i que aposta pel reconeixement i respecte a totes les diversitat en el nostre entorn virtual. Ha de quedar clar que el nostre marc de relacions, si bé s'allotja en l'espai temps d'internet, es troba subjecte a les nostres pròpies normes i principis, ben diferenciats de la resta d'entorns que coexisteixin en la web.

En aquest sentit, comprenem el nostre rol docent, en tant creació permanent de condicions per al desenvolupament actiu d'aquestes competències, segons l'especificitat de la nostra assignatura; i, al mateix temps, comprenem el rol de les estudiants, en termes de responsabilitat, autonomia i reflexivitat. Això és vàlid, no sols pel que concerneix el coneixement sinó, a més, en el marc de relacions que els nostres principis ètics ens demanden.

En aquest sentit, el Campus virtual i, específicament, el conjunt d'aules virtuals que comprenen la nostra assignatura, constitueixen l'espai/temps privilegiat -i exclusiu- en el qual la nostra relació pedagògica té lloc. En la seva dimensió temporal, la dinàmica de les nostres relacions ve determinada pel Calendari Acadèmic, en primera instància, i per la planificació de les dues modalitats d'Avaluació que componen el nostre model, Avaluació Contínua (AC) o Examen Final (EX), les especificitats del qual podem consultar-se en apartats posteriors. Si bé això últim, ha de quedar clar que l'enunciat de les mateixes (AC o EX) regeix amb caràcter general el tipus de tasques a realitzar i, encara que l'Avaluació Contínua és la modalitat privilegiada i recomanada per a la bona adquisició de les competències de l'assignatura, ha de quedar clar que ambdues constitueixen formes legítimes i vàlides per a la superació de l'assignatura.

La preparació de les modalitats d'Avaluació (AC o EX) és duta a terme per part de l'equip docent de l'assignatura. Aquest ho componem, la Professora Responsable d'Assignatura (PER A) i les Professores Docents Col·laboradores (PDC). No obstant això l'esmentada elaboració col·legiada, en el context de l'Aula virtual, l'autoritat acadèmica i relacional recau sobre les PDCs, les qui gaudeixen d'autonomia per a organitzar i dinamitzar l'aula de la manera que estableixin, d'acord amb la seva pròpia experiència docent i professional. En aquest sentit, a més de l'enunciat de les Proves d'Avaluació Contínua (PAC) i/o dels Exàmens Finals (EX), la veu de la Professora Docent Col·laboradora gaudeix de la màxima autoritat i aquesta ha d'observar-se en totes les seves especificitats. En aquest sentit, la PDC podrà traslladar aquesta veu a través de les eines de comunicació disponibles a l'Aula Virtual. Quant a la comunicació escrita, el Tauler de l'aula s'entén com el canal privilegiat per a duu a terme aquell tipus de comunicacions que s'orientin a l'organització de l'activitat docent. La consulta d'aquest espai no només és recomanable però obligatòria per part de les estudiants; i queden exemptes d'atenció i consideració, qualsevol reclamació o justificació que addueixi el descuit en la lectura del Tauler com a raó de l'equívoc. A banda del Tauler, la Professora Docent Col·laboradora disposa de les eines de vídeo, Presenta, LangBlog (entre altres) per a dirigir els seus missatges a les estudiants. Al mateix temps, la PDC trobarà en l'espai del fòrum i en l'espai de Debat, escenaris privilegiats per a respondre dubtes, informar o dinamitzar discussions o activitats puntuals a l'aula. En termes generals, la Professora Col·laboradora podrà proposar l'ús de les eines de l'aula (Google Drive, Vídeo PAC, Grups de Treball, Videoconferència, entre altres), per a dur a terme l'activitat de l'aula.

A excepció del Tauler, la resta d'eines de l'aula també poden ser utilitzades per les estudiants. De fet, en el cas del fòrum i del debat, aquests són eines que han d'emprar-se en el propi acompliment del rol actiu, autònom i responsable que han d'observar les estudiants. En aquest sentit, diverses consideracions sobre aquest tema són fonamentals: 1) Com que el model de docència és asincrònic, aquestes eines permeten generar un espai de trobada, a la disposició de totes, malgrat la diferència d'horari en la connexió de cada estudiant. En el cas del fòrum, és recomanable el seu ús per a plantejar dubtes, no només sobre el format de lliurament de les activitats, però, fonamentalment, sobre la interpretació de l'enunciat, sobre continguts teòrics que s'estiguin treballant; fins i tot, per a intercanviar informació que sigui rellevant per al col·lectiu. 2) Com que, el nostre model pedagògic, vela per la producció de coneixement, entenem que la forma col·lectiva de produir-ho, és la que millor s'adequa a la pròpia escena social on es produeix i genera cultura; això sumat al caràcter actiu de les estudiants que demanda la nostra universitat en el seu propi procés formatiu.

La resta dels espais de l'aula, si bé d'accés lliure a les estudiants i de participació obligada, dependran en el seu ús de les demandes de l'enunciat i/o dels propis requeriments de les Professores Docents Col·laboradores, en qualsevol moment que ho consideri pertinent.

El lliurament de les activitats d'Avaluació Contínua s'ha de realitzar en el Registre d'Avaluació Contínua (RAC) o en l'eina VideoPac o Presenta, tret que l'enunciat i/o la Professora Docent Col·laboradora estableixin el contrari.

Quan en l'enunciat de les activitats, es proposi la seva realització a través del Treball en Grup, és important l'observança dels següents aspectes: q) L'organització del grup de treball podrà fer-se en alguna de les eines de treball en grup disponibles a l'aula (Grups de Treball, Google Drive) o, simplement, deixar-se lliure la manera d'organització a l'acord de cada grup. 2) Els grups de treball hauran de formular acords, que són els que regiran en la seva pròpia organització, fins i tot en els moments en què hi hagi conflictes. Per tant, es recomana un disseny d'aquests acords que prevegi què fer en cas d'incompliments. És importants que totes les persones integrants del grup participin i acordin els continguts d'aquests. En el moment en què apareguin els conflictes, abstenir-se si us plau d'implicar la Professora Col·laboradora en la resolució d'aquest. El fet d'apuntar-se a una Universitat, el rol de responsabilitat i autonomia que pressuposem de les estudiants, entre altres i, sobretot, la formulació d'acords grupals, dota ja a les estudiantes d'eines per a aquesta resolució autònoma del conflicte. És important advertir que, en cap cas, cap persona o participant dels grups de treball podrà expulsar a cap altra persona del grup de treball; de fet, per això és important que es contempli què fer en cas d'incompliment dels acords.

En termes generals, les relacions que sostinguem dins de l'aula i del campus virtual han d'estar subjectes sobre aquest tema i regir-se per una ètica de la cura i de la no discriminació en tots els moments en què es produeixin. NO ES TOLERARÀ CAP COMUNICACIÓ VEXATÒRIA, QUE FALTI Al PRINCIPI DE LA PRESUMPCIÓ DE BONA FE O QUE MOSTRI APARENÇA DE DISCRIMINACIÓ O VIOLÈNCIA, en la forma que sigui, racista, masclista, classista, edaista, capacitista, entre altres. Quan això es produeixi, aquestes comunicacions poden ser objecte de sancions per part dels serveis jurídics de la Universitat.

Cal reiterar, finalment, que el model asincrònic preveu la no simultaneïtat de les trobades entre l'aula. Això implica que l'observança dels temps de resposta, entre companyes o entre estudiants i PDCs, ha d'acatar-se. En el cas del temps estipulat per la Universitat per a l'obtenció de respostes per part de l'equip docents, és de 48 hores. 

En el cas de desacord o queixes entre les estudiants i les PDCs, el circuit recomanat per a resoldre-les és. 1) plantejar-ho directament en la Professora Col·laboradora; 2) En cas que aquesta instància s'esgoti, adreçar els desacords o queixes a la Professora Responsable de l'Assignatura. Sí s'esgota aquesta última, també es pot accedir a la resta d'instàncies que us ofereix la Universitat.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'Avaluació Continuada (AC) és una de les modalitats d'avaluació d'aquesta assignatura. De fet, és aquella recomanada, en virtut de la seva doble dimensió, formativa i avaluativa, ja que promou un aprenentatge del treball acadèmic, basat en l'experiència. En la seva pròpia definició, per tant, l'AC proposa un recorregut d'experiència a les estudiants que assegura, en la seva realització plena, l'adquisició de les competències de l'assignatura.

En comprendre's el treball acadèmic, en termes generals, com un diàleg entre una persona, cos/subjecte de coneixement, un corpus teòric i una realitat en estudi, ha de quedar clar que l'objectiu fonamental de l'Avaluació Continuada és la formació d'aquesta subjectivitat cognoscent, ètica i reflexiva que, a llarg termini, s'expressarà i aportarà valor a la pràctica professional. En aquest sentit, aquesta subjectivitat ha de formar-se i mostrar-se a cada moment de l'avaluació (la persona ha de mostrar-se o fer-se visible com a tal) i, per a això, ha de valer-se dels mitjans i eines indispensables que tenim a mà per a dur-la a terme.

En primer lloc, el llenguatge escrit és un mitjà per al desenvolupament del pensament reflexiu en la formació d'aquesta subjectivitat i, al mateix temps, és un canal per a expressar-la (donar-la a conèixer, mostrar-la, fer-la visible) a qualsevol interlocutora i, particularment, a l'equip docent que tenim al nostre càrrec la seva validació. D'igual manera, l'oralitat, en tant escenari de diàleg, debat i elaboració permanent de coneixement, juga un paper decisiu en el desenvolupament d'aquesta subjectivitat cognoscent i, a la vegada, serveix com a canal d'expressió/visualització de la mateixa per part de les persones encarregades de la seva avaluació.

A través d'aquestes eines bàsiques, llavors, el diàleg acadèmic expressat amb anterioritat, demanda: 1) la lectura comprensiva dels continguts teòrics que nodreixen l'assignatura; 2) la trobada crítica amb la realitat, en un intent per a fer-li preguntes; 3) una síntesi integradora que doni compte d'aquesta subjectivitat, en formació, a través dels canals prèviament esmentats. Aleshores, és molt important que quedi clar, que aquesta subjectivitat ha de desenvolupar-se i expressar-se, sempre, de manera original, acompanyada d'argumentacions teòriques i de reflexions sobre la realitat. D'aquesta manera, aquest dialogisme s'entén com la dinàmica que és present i travessa tot el recorregut de l'Avaluació Continuada i, conseqüentment, estructura en bona part tant el mètode d'estudi com els criteris d'avaluació. En aquest sentit:

1) La lectura crítica i reflexiva dels continguts teòrics de l'assignatura, suposa un esforç per comprendre el què desitgen expressar les autores sobre la realitat en estudi i en quin sentit s'ajusten o discrepen amb aquesta. Per tant una lectura amb aquestes característiques implica, sempre, l'esforç per comprendre les idees principals de les autores i l'ús de preguntes, implícites o explícites, durant la lectura, permetin dimensionar-la. Aquest mètode és, així, contrari a la mala pràctica de fer resums i transcripció acrítica de paràgrafs, en tant forma d'aproximació a la teoria i/o als conceptes fonamentals.

2) L'aproximació a la realitat en estudi, part del mateix principi: hem d'abordar-la en plena consciència que tenim pre-nocions sobre la realitat i/o que ens està sent transmesa a través de mitjans que ja li imprimeixen una valoració (premsa, vídeos, llibres, testimoniatges). Del que es tracta és, llavors, de visualitzar la realitat en estudi  des dels continguts teòrics i interrogar-nos: en quin sentit podem interpretar-la des de tal o tal altra teoria? Com podem re apropiar-nos d'aquesta realitat des dels conceptes estudiats? En quin sentit, la teoria no dóna compte d'aquesta realitat i com podem millorar aquesta teoria? Quines implicacions ètiques té mirar aquesta realitat des d'aquests continguts teòrics i no d'altres? Les nostres opinions personals sobre aquesta realitat no són -mai- l'objecte a expressar en les activitats, sinó, precisament, la nostra nova visió sobre aquesta, a partir dels continguts teòrics en aprenentatge.

3) Com que el llenguatge escrit és la forma privilegiada per a la realització de les activitats (la qual cosa no vol dir, en cap cas, que no es demanin altres formes d'expressió), hem d'atendre la seva doble dimensió, mitjà per a la producció de coneixement i forma d'expressió, així hem de ser conscients que ambdues convergeixen en la idea: REALITZACIÓ D'UN TEXT ORIGINAL. Això significa, que absolutament totes les comunicacions escrites que s'emprin durant el procés d'Avaluació Continuada (missatges, activitats, aportacions al debat o al fòrum, etc.), han de realitzar-se per part de l'estudiant des de zero, des de la pàgina en blanc i anar-se desenvolupant a poc a poc fins a que s'aconsegueixi un text acabat. D'una banda, aquest exercici, "de pàgina en blanc", assegura que, en el propi procés d'elaboració del text, es desenvolupen les competències de comprensió i elaboració de conceptes teòrics i d'anàlisis de la realitat en estudi. Així mateix, l'elaboració d'un text original és l'única manera amb la qual les persones avaluadores podem visualitzar l'adquisició de competències per part de l'estudiant. Això és, doncs, que aquesta subjectivitat cognoscent, ètica i reflexiva només pot expressar-se i, per tant, només podem visualitzar-la i validar-la si el text és original. En cas contrari, si el que es presenta és un "compendi de paràgrafs" extrets de la web, encara quan estiguin reescrits, el que tindrem a les nostres mans serà una mescla incomprensible de punts de vista, inconnexos i descontextualitzats, que no ens diuen res respecte a la, estudiant, subjecte cognoscent que signa l'activitat i que es postula com a candidata ser validada com a portadora de les competències de l'assignatura.

NOTA: és important saber, a més, que aquesta pràctica de copiar, reescriure i pegar paràgrafs, a més de ser contrària a la pràctica de producció de coneixement original i, per tant, incapacitant per a mostrar l'adquisició de competències, és una pràctica plagiària. Bé que es demostri o no, ho és, precisament perquè ha estat emprada en reemplaçament a l'exercici de l'escriptura original, per part dels qui lliuren l'activitat, tot mostrant-se com a un text descontextualitzat i despersonalitzat i, per tant, incapaç per a mostrar l'adquisició de competències, que és allò que busquem. Si no veiem en el text a un estudiant, que ha llegit, que ha pensat, que reflexiona sobre allò llegit i pensat, que analitza la realitat en estudi, que es fa preguntes, que es connecta amb el que se li demana, etcètera, no hi ha res que puguem validar i avaluar.

En els casos en els quals, aquesta pràctica sigui evident però la reescriptura dels paràgrafs o la paràfrasi dels mateixos sigui molt abundant i no pugui remetre's a una font en concret, no obstant això, tindrà una penalització en la qualificació (lògicament). En cas que el plagi sigui demostrat, s'aplicarà la normativa de plagi vigent a la Universitat.

Quant al contingut de l'Avaluació Continuada: aquest s'organitza en atenció als continguts de l'assignatura (veure apartat de continguts) i en raó d'un fil temàtic conductor, que pot ser explícit o implícit, i que estableix aquest punt d'ancoratge amb la realitat que completa el diàleg acadèmic proposat en l'assignatura. En el seu recorregut, l'Avaluació Continuada es desagrega en activitats (PACs o lliuraments) que -poden o no atendre reptes més generals, però que, en qualsevol cas, suposen una progressió i plantegen un recorregut d'experiència a les estudiants. En aquest sentit, és important atendre l'organització de les mateixes en el calendari -o línia del temps de l'aula- i al final de l'apartat d'Avaluació del Pla Docent. Lògicament, és important i fonamental llegir acuradament l'enunciat de les activitats, perquè aquest és el que regeix, en tot els casos, sobre el contingut i sobre el procediment d'aquestes. Al seu torn, la veu de la professora Col·laboradora és fonamental per a complementar aquest enunciat.

REITEREM: tant el fill conductor, com la temàtica i la quantitat d'activitats d'avaluació continuada, varia de semestre en semestre, així com el seu caire individual o grupal i el percentatge d'aplicació en cada cas. Insistim doncs, que cal revisar la informació sobre les activitats a la línia del temps a l'aula i en l'apartat dates clau d'aquest Pla Docent.

És important advertir, que les activitats constitueixen una totalitat integral, que mentre demanda la realització d'una experiència amb base en el diàleg acadèmic a dalt esmentat, conté una planificació temporal, un termini que ha de ser observada per a la bona realització de l'activitat. En aquest sentit:

1) Si bé el contingut dels lliuraments a realitzar, conté o pot contenir preguntes orientatives, el treball a realitzar s'entén com un tot unitari en la seva realització i avaluació. Això és, llavors, que l'enunciat de l'activitat ha d'acatar-se en tots els seus aspectes si es vol optar a una nota d'aprovat o superior (C+, B, A). Evidentment, dependrà de la qualitat del text realitzat que, efectivament, pugui obtenir-se una d'aquestes qualificacions. No obstant això, si només es compleix amb part de l'enunciat, la nota que s'obtindrà és -en tots els casos- suspesa (C-, D).

2) El temps que s'estableix per a la realització de l'activitat, contempla el mínim indispensable que les estudiants han d'invertir en la seva realització. Això implica, temps per a la realització de la lectura comprensiva, temps per a la visualització i/o escolta de la realitat en estudi, temps per a l'anàlisi, temps per a l'escriptura del text original o per a la realització del vídeo o lliurament, que igualment han d'entendre's com a originals (en el mateix sentit plantejat més amunt). En aquest sentit, la data d'inici de l'activitat estableix el punt de partida en el qual, l'activitat ha de començar a realitzar-se. Evidentment, si les estudiants volen començar-la amb anterioritat, no existeix cap impediment sobre aquest tema. Ara bé, ha de tenir-se present, a l'efecte de demanar una pròrroga o extensió de la data de lliurament, que en estipular-se el termini de l'activitat, se sobreentén que la data de lliurament és la data límit per a la realització i lliurament de la mateixa. Quan una persona, estudiant, demana una pròrroga per manca de temps, ha de considerar en la seva planificació i argumentació, tot l'espectre temporal que ha tingut per a la realització de l'activitat, i no pas, com a vegades succeeix, pensar que aquesta activitat pot realitzar-se amb pocs dies d'antelació. Això és important, perquè el criteri del temps és un d'aquells que fem servir per a garantir la igualtat d'oportunitats a l'aula, a l'efecte de l'avaluació i temps de realització, i que una petició d'extensió de data és, sempre, una demanda de greuge comparatiu, tret que les raons esgrimides per a no haver-la emprès en el lapse estipulat -que sol excedir per molt la casuística dels 4 dies abans- sigui convincentment justificable. Així i tot, estem obertes a l'escolta, no obstant això, és en aquests moments en els quals apel·lem a l'ètica de les estudiants, a la consideració del conjunt de l'aula, a no fer un ús abusiu del nostre principi de presumpció de bona fe. Finalment, no estem en condicions de validar justificants de cap mena, que puguin emprar-se a l'efecte de suportar un argument d'absència. Si us plau, encaridament, abstenir-se d'enviar-los i/o de proposar el seu enviament com a argument.

Quant a la manera de dur-la a terme, en aquesta assignatura, les activitats poden realitzar-se de manera individual o grupal. Això sempre està subjecte a l'enunciat de l'activitat i, en el mateix sentit, ho serà el pes que té cada activitat en el conjunt de la qualificació final d'AC.

En el cas dels treballs en grup, remetem la lectura a l'apartat de metodologia d'aquest Pla Docent i a l'enunciat de l'activitat, a l'efecte de comprendre el seu sentit global. Només dos aspectes a afegir:

1) La realització d'un treball en grup, en l'ús literal dels seus termes, implica que absolutament tots els continguts i tasques d'aquest, han d'estar subscrits pel grup íntegrament. Això és particularment cert en el cas de la realització de textos escrits, els continguts dels quals mai poden concebre's en termes d'autoria per apartats. Aquest és el cas, per exemple, quan en el treball en grup es decideix el repartiment de les preguntes entre les participants del grup i/o quan hi ha problemes amb la nota o per circumstàncies de plagi, hi ha estudiants que al·leguen no haver participat en el tros del text subjecte de sanció, per exemple, que la pregunta en qüestió era la pregunta d'una altra persona. En signar el treball, les estudiants subscriuen la totalitat del treball i, en tal sentit, és obligatori participar en la realització del treball en el seu conjunt. Totes les integrants del treball han de llegir, comprendre i treballar en els diversos apartats d'aquest.

2) Es recomana atendre els temps estipulats per a l'organització dels grups. En tot cas, la seva no observança no pot esgrimir-se com a raó per a la no realització del treball de manera grupal. En cap cas, s'aprovaran sol·licituds de realització del treball de manera individual, quan estigui estipulat que es realitzi en grup. En cas que les persones no puguin treballar en grup, l'opció de l'Examen Final ha de considerar-se com a possibilitat per a la superació de l'assignatura.

En tot cas, el tipus d'avaluació que regeix la valoració de les activitats de l'AC és de caire qualitatiu (A, B, C+, C-, D, N) i es corresponen amb:

A: Excel·lent

B: Notable

C+: Aprovat

C-: Suspens

D: Suspens

N: No presentat

Una vegada avaluada l'activitat, la Professora enviarà al Tauler de l'aula (o a qualsevol de les eines de comunicació de la mateixa) un comentari de retroalimentació. En aquest, les estudiants trobaran una eina per a la comprensió de la nota obtinguda. És substantiu llegir amb molta cura aquest document, i amb intenció de comprensió. En cas de discrepàncies respecte a la qualificació obtinguda, és important dirigir-se a la Professora Col·laboradora, una vegada llegida la retroalimentació, i expressar els arguments d'aquesta discrepància, en diàleg amb aquest document i amb els criteris d'avaluació.

Els aspectes més importants a l'hora de valorar les activitats d'avaluació continuada seran:

• Per a poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels i de les estudiantes és indispensable que els treballs siguin ORIGINALS. Les activitats i les proves finals que es considerin NO ORIGINALS, atès que farien impossible l'avaluació en termes d'aprenentatge de l'estudiant, comportaran qualificar l'activitat d'avaluació continuada i la prova final amb una D i en el primer cas l'Avaluació Continuada també amb una D. En cas de reincidència, la UOC aplicarà sancions disciplinaries.
• Cura de la redacció i l'ortografia: una ortografia i expressió escrita deficient poden comportar una qualificació de D, independentment del contingut de l'activitat
• No es poden modificar els enunciats de les PAC sense un acord previ amb el/la Professor/a Col·laborador/a.
• El treball que es presenta ha de respondre a les peticions explicitades en els enunciats de les PAC i fer EXPLÍCITA referència a les lectures obligatòries per a la seva realització.
• En el mateix sentit, l'enunciat s'ha de recollir de manera integral
• No cal realitzar resums dels textos, sinó EMPRAR correctament els termes teòrics que es proposen en la bibliografia obligatòria per a fer anàlisis personals i situades.
• Visibilitat d'una subjectivitat que s'expressa i pot ser avaluada en la seva adquisició de competències
• Presència clara del diàleg acadèmic
• Aportar una visió pròpia i degudament justificada i fonamentada teòrica i empíricament dels fenòmens analitzats
• Heu d'explicar els conceptes amb les vostres paraules i integrar-los de manera creativa en arguments.
• Raonar els arguments a partir dels materials i el que heu après.
• L'anàlisi dels casos ha de ser original i amb un nivell de profunditat ajustat a l'exigència de la tasca. No demanem opinions sinó explicacions i arguments que posin de manifest la vostra comprensió del cas i com heu utilitzat els conceptes dels materials.
• Per avaluar el vostre aprenentatge és molt important que en les vostres PAC quedin identificades clarament totes les cites. També les cites que s'extreuen del mòduls del material didàctic, d'altres publicacions, del debat o fòrum de l'aula o de qualsevol altre espai on-line, així com d'altres materials com pacs antigues, etc., han d'aparèixer degudament identificades, emmarcades entre cometes i adequadament referenciades (Com a mínim han d'aparèixer les següents dades: autor, any de publicació, títol de l'obra, pàgina(es) citada(es)).
• Les fonts que utilitzeu per a fonamentar els vostres arguments, encara que no siguin cites literals, han d'estar també degudament referenciades.
• S'avaluarà positivament l'ús adequat i argumentat dels conceptes que l'assignatura ofereix com indicadors del nivell de anàlisi aconseguit.
• És imprescindible que l'expressió escrita sigui clara i comprensible perquè és la única manera amb la que podem valorar el domini que hagueu adquirit dels conceptes de l'assignatura. Per tant, si en el textos apareixen usos antagònics, aquests han de ser justificats.
• Heu de realitzar un posicionament personal en cadascuna de les vostres activitats amb la respectiva argumentació teòrica.
• La metodologia crítica ha de ser rigorosa per tant és molt important que sempre s'expliqui molt bé perquè i sobre la base de quins elements i com fonamenteu les vostres crítiques. Així, heu d'evitar fer afirmacions generalitzadores en les vostres anàlisis i justificar les afirmacions que esteu fent. Per exemple: no es correcte dir "el text que he llegit és clarament androcèntric" sense més explicacions. sinó cal explicitar las raó de les pròpies afirmacions dient, per exemple, "en el punt on es parla del comportament de les dones es pot apreciar una actitud androcèntrica ja que l'anàlisi proposada analitza les dones a partir del concepte de normalitat definit sobre el model masculí ¿"
• Aportació de novetat al debat acadèmic

MOLT IMPORTANT: Si es lliura per error Pacs d'altres assignatures o en blanc seran avaluades amb un "No presentat". En aquests casos, si s'ha superat la data límit de lliurament no donarem més temps per lliurar la PAC d'aquesta assignatura. Si us plau, reviseu que efectivament lliureu la PAC que correspon a aquesta assignatura

En el mateix sentit, insistim sobre l'originalitat del text i sobre el fet que, en cap cas, es poden lliurar com a activitats originals, activitats fetes a la mateixa assignatura en semestres ja cursat, ni tampoc lliurar com a originals activitats fetes a la resta d'assignatures del Grau o d'altres, per més pròpia que sigui la seva autoria. Quan es fa això, cal citar adequadament l'activitat en qüestió com si fos una font més de consulta. Cas contrari, això es considera una còpia susceptible de ser sancionada com a Plagi. En el mateix sentit, si es detecten dues o més activitats idèntiques, pertanyents a dues estudiants diferents, ambdues es consideren com a Plagis sense que hi càpiguen les explicacions sobre qui ha copiat de qui.

NOTA FINAL AC

El còmput de la qualificació de la Nota Final d'AC és el resultat de la sumatòria ponderada de les qualificacions específiques dels lliuraments avaluables o activitats (PACs). Això implica que, encara que s'hagi suspès una activitat, es pot aprovar l'assignatura recuperant l'activitat suspesa amb les altres.

És important tenir en compte, que la qualificació de les activitats és del tipus qualitatiu (A, B, C+, C-, D, N) i que la qualificació final és una qualificació mixta, qualitativa i quantitativa, fent servir de les equivalències estipulades per la Universitat per tal de realitzar aquesta conversió. En aquest sentit, la nota final d'AC, a la seva vessant quantitativa, es calcula dins un interval que va del 0 al 19, respectivament, com a límits inferior y superior d'aquest. En aquest sentit:

A = 9, 10

B= 7, 8

C+ = 5, 6

C- = 3, 4

D = 1, 2

N = N

Pel que fa a aquells casos en que no s'entreguin totes les activitats programades en l'AC de les assignatures, la nota final de l'AC serà la següent: tots els estudiants que lliurin menys de la meitat de les activitat d'avaluació continuada proposades hauran de tenir com a qualificació final d'AC una "N", per altra banda, tots els estudiants que lliurin més de la meitat de les activitat d'avaluació continuada proposades obtindran una "D". 

Les Matrícules d'Honor s'atorguen a l'acompliment excepcional i integral de les estudiants durant el curs. Des del punt de vista de l'avaluació, les MH, si bé formen part de les qualificacions a les quals qualsevol persona a priori pugui optar, el seu atorgament és de caràcter limitat i s'entenen com a un reconeixement afegit que l'equip docent ofereix als rendiments excepcionals. Ha de saber-se que la quantitat de MH que poden a atorgar-se al conjunt de l'assignatura és equivalent a un 5% màxim, que tampoc no implica l'obligatorietat de ser adjudicades. En aquest sentit, només les estudiants que obtinguin una A com a nota final de l'assignatura són candidates a l'obtenció de matrícula, tanmateix, no es desprèn d'això la seva adjudicació automàtica. De fet, poden quedar-se MH sense ser atorgades per part de l'equip docent. Si us plau, abstenir-se de demanar la seva adjudicació o d'exigir criteris per al seu atorgament. S'insisteix aquí, que es tracta d'un reconeixement a l'acompliment excepcional de les estudiants, en tots els aspectes de l'avaluació, que també implica el treball de l'aula. En tot cas, la MH és una potestat de l'equip docent¿

• Avaluació final

Aquells estudiants que no hagin seguit o completat el procés d'Avaluació Continuada o no l'hagin superada (C-, D, N) tenen l'opció de presentar-se a un Examen Final per a avaluar l'adquisició de les competències. L'Examen Final constarà de dos enunciats per a cada bloc que podran ser preguntes de desenvolupament o anàlisi de casos.Les lectures obligatòries de cada bloc també entren dins l'avaluació de l'examen final. Els estudiants haureu d'escollir i respondre un dels enunciats de cada bloc, per a un total de tres enunciats. No es permetrà l'ús de cap tipus de material per a realitzar aquesta prova. En aquesta modalitat d'avaluació la nota final de l'assignatura serà la qualificació obtinguda en aquest examen. 

NOTA

Com ja sabeu, atesa la situació d'excepcionalitat que s'ha generat al nostre context universitari per la pandèmia COVID-19, l'Examen Final es realitzarà de manera virtual. En aquest sentit, es poden realitzar canvis al disseny de l'enunciat que, en cas de produir-se, s'informaran oportunament a través del tauler de l'aula. En qualsevol cas, els criteris d'avaluació romandran intactes a tots els efectes de l'avaluació. Per a major informació, consultar els criteris d'avaluació disponibles a l'apartat Avaluació Continuada, que són els mateixos que regeixen l'avaluació dels Exàmens Finals.

• Feedback

La devolució de la valoració de les PACs es farà de forma general  mitjançant un document que es penjarà en el tauler. Aquest document recollirà els punts forts del conjunt de les PACs, però sobretot els punts febles més destacats, les relacions que s'hagin establert incorrectament, les errades d'argumentació de la resposta, etc. L'objectiu d'aquesta valoració serà doble. Per un costat, permetrà a l'estudiant conèixer els criteris amb què s'ha avaluat la seva PAC. Per un altre, ha de servir com una eina que proporcioni a l'estudiant les claus per avançar en el seu coneixement.

En el cas que un estudiant desitgi un feedback personalitzat ha de sol·licitar-lo al consultor/a durant la setmana següent a la publicació de les notes (una vegada superat aquest termini, no es donaran feedbacks individuals). L'estudiant haurà d'assenyalar els dubtes concrets que té en relació a la valoració feta pel consultor/a.