Acció socioeducativa i salut mental Codi:  02.537    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

En aquesta assignatura ens aproximem al fenomen de la bogeria a través de les seves múltiples significacions. Analitzem la realitat del sofriment mental des d'una perspectiva dinàmica i oberta, assumint-la com una entitat no estanca, sinó mòbil, entreteixida als canvis socials i culturals que de moltes maneres la defineixen, l'expulsen o l'acullen. Algunes de les aportacions de l'antropologia mèdica, la sociologia, la psicologia, la filosofia i de la mateixa psiquiatria, ens ajuden aquí a anar reflexionant sobre les diferents maneres a partir de les quals la societat s'ha anat relacionant amb el que hem anomenat bogeria i sobre com aquestes mateixes formes de vincular-se han anat ressonant en la vida dels individus afectats. La bogeria, és una categoria que al llarg de la seva història ha sofert una sèrie de reduccions, ampliacions, esborraments i constriccions que han determinat unes formes específiques de proximitat a les persones que la pateixen. En la literatura que s'utilitza majoritàriament en matèria de salut mental, l'enfocament epistemològic és d'aproximació biomèdica, que sol considerar a l'individu i al seu organisme com a únic i fonamental responsable de la seva problemàtica. Segons aquesta concepció una persona amb problemes de salut mental seria el resultat d'una determinada disfuncionalitat orgànica. La nostra intenció és aquí desvetllar les causes i conseqüències d'aquest tipus d'articulacions i analitzar els possibles beneficis de considerar el sofriment mental com un fenomen de característiques més àmplies, és a dir, relacionat amb qüestions socials, culturals, psíquiques i biològiques. Plantegem que fonamentalment el que ha passat i passa en les societats actuals en relació al patiment mental, és una tendència al reduccionisme, a una constant contracció de tot patiment en les seves dimensions biològiques i orgàniques, el que, al seu torn, determina una orientació dels tractaments vinculada exclusivament a l'àmbit farmacològic. Això ha suposat, al cap i a la fi, la reproducció sistemàtica d'una única mirada i aproximació al fenomen de la bogeria, la organicista, en detriment d'altres hermenèutiques possibles. Estudiarem aquí els processos històrics que han afavorit aquest tipus discursos i articulacions, i les maneres a partir de les quals s'han anat desenvolupant, des d'aquesta mateixa perspectiva biomèdica, la majoria de les xarxes i serveis de salut mental.

     La finalitat d'aquesta assignatura serà poder comprendre la realitat del sofriment mental com un fenomen complex que exigeix, al seu torn, una complementarietat disciplinar, una obertura conceptual i un exercici permanent de reflexió critica. Un treball d'anàlisi per desvetllar el que poden aportar les disciplines socials a l'hora d'aproximar-se a una problemàtica d'evidents connexions amb l'univers sociocomunitari.
   
Ens interessa al mateix temps, posar especial èmfasi en les narratives, els sentiments i patiments d'aquests afectats. És a partir d'ells, del seu discurs lloc en simetria i complementarietat amb els sabers experts de les ciències socials i de les ciències biomèdiques, que creiem que es pot contribuir a repensar el fenomen de la bogeria.

    Per excés de vegades, per defecte en altres ocasions, per omissions o per insistir massa en el que no va bé, en altres, es dedueix de tot l'entramat discursiu que presentem, també, una proposta. És aquesta proposta la que dóna un valor especial a aquesta assignatura, atès que, en certa manera, ve a cobrir un buit conceptual i epistemològic del camp de la salut mental. Treballarem, per tant, també aquesta proposta que, al cap i a la fi, entenem com a legitimació de la paraula, tant dels sabers propis dels afectats com dels relatius a les ciències socials, tradicionalment subalternitzades en tota aproximació institucional al tema. Així doncs, de la revisió cronològica i històrica en sentit ampli, sobre successos i sabers, passarem a revisar allò de la història que ha parlat de govern i tancament. Posteriorment revisarem els processos d'estigmatització i les possibilitats que pot oferir allò que hem anomenat arqueologia de la subjectivitat, així com les aportacions de l'antropologia en matèria de salut mental que, finalment, dibuixarem en forma de proposta educativa, ara necessàriament polititzada, en el darrer tram de l'assignatura.

Amunt

És recomanable haver cursat les assignatures d'Acció socioeducativa i diversitat funcional, Dependència i educació per l'autonomia tot i que no és imprescindible per seguir el contingut proposat.

 

Amunt

Competències:

  1. Resolució de problemes i pressa de decisions.
  2. Reflexivitat i autocrítica envers el propi treball i les seves implicacions.
  3. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.
  4. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica Professional
  5. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica Professional
  6. Diagnosi de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives
  7. Disseny i desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari.
  8. Promoció de processos de dinamització social i cultural.

Objectius:

1. Comprendre les vinculacions històriques entre societat i bogeria.

2. Comprendre les formes històriques i contemporànies de tractar o governar la bogeria.

3. Comprendre els diferents elements i categories que constitueixen els factors de generació de malestar en l'àmbit del patiment mental.

4. Analitzar les implicacions del model biomèdic hegemònic en el camp de la salut mental.

5. Analitzar la importància de considerar els factors socials, polítics, econòmics i culturals i les diferents perspectives i abordatges en els processos de salut i malaltia.

6. Analitzar, com a professionals, la importància de l'anàlisi i la reflexió crítica permanent a l'interior dels processos i dispositius de salut mental.

7. Reflexionar sobre el valor de les narratives d'aflicció en el context de l'atenció en salut mental.

8. Analitzar les implicacions pedagògiques d'una aproximació antropològica (hermeneuticocrítica) al fenomen de la bogeria.

9. Comprendre l'abast del fet polític en matèria de salut mental.

 

 

 

Amunt

L'assignatura s'estructura al voltant de 8 Mòduls didàctics. Aquests són:

 

Mòdul didàctic 1

Història de la bogeria

1. Les modificacions semàntiques de la bogeria

2. De Freud a Kraepelin i viceversa

3. Les grans reformes i els seus antecedents

4. De la reforma a Espanya a avui dia

5. Les particularitats del model català

 

Mòdul didàctic 2

Les formes de govern de la diferència i el tancament de la bogeria

1. Moviment i reclusió

2. Les maneres de tractar: del tancament a l'autoregulació vigilada

3. Aproximació crítica a la lògica del tancament

4. Més enllà dels murs

 

Mòdul didàctic 3

La vida deshabitada

1. L'estigma com a procés de deshistoriarització

2. L'estigma com a acció transversal i longitudinal

3. La desarticulació de la identitat

4. Diferents estigmes, un sol estigma

5. Mitjans de comunicació i estigma

6. Que és la normalitat?

7. De rols, estatus i altres llocs simbòlics

8. Arqueologies de la subjectivitat com a punts de partida

 

Mòdul didàctic 4

Antropologia mèdica i salut mental

1. Una aproximació antropològica

2. Eficàcia biològica / eficàcia simbòlica

3. La simetria analítica en el camp dels sabers i les narratives

4. El model biomèdic hegemònic

5. Particularismes divergents entre narratives. Un cas

6. Sobre la concepció de la idea de salut

 

Mòdul didàctic 5

Dels sabers profans i d'aquells territoris des d'on es pot articular

l'àmbit comunitari

1. Nous territoris d'acció i escolta social

2. Sabers profans, estratègies possibles

3. Models d'autoatenció

4. De recuperacions possibles

5. Desemmalaltir identitats

6. Alguns exemples que passen

7. El cas d'una ràdio

8. Una experiència internacional

9. Conclusió

 

Mòdul didàctic 6

Narratives d'aflicció

1. Interpretar, explicar, descriure

2. Com s'han d'interpretar etnogràficament les narratives d'aflicció?

3. Estratègies interpretatives

4. Narratives i salut mental

 

Mòdul didàctic 7

La desterapeutització de l'educació social en salut mental

1. La lògica biomèdica en educació social

2. Processos i condicions per a la desterapeutització

 

Mòdul didàctic 8

Pedagogia crítica i política en salut mental

1. El patiment social i l'ésser corporal

2. La dimensió política de la malaltia

3. La militància i la reapropiació dels patiments

Amunt

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt