Globalització i moviments migratoris Codi:  02.539    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Les migracions són un fenomen clau per a la comprensió de les societats actuals, i un dels que caracteritza amb major contundència la globalització i la generació de processos d'inclusió i exclusió de la ciutadania en els moderns Estats-Nació. En aquesta assignatura ens aproparem des de conceptes i idees claus que ens permetran "pensar" les migracions en el context històric actual. Partirem d'una de les seves grans contradiccions: aquella que potencia l'obertura de l'espai per una banda -per permetre la fluïdesa i la circulació- i la que aixeca, per una altra, separació, restricció i segregació, amb la construcció de murs, tanques, fronteres que posen límits al desplaçament lliure de persones en certes direccions. A partir d'aquest "desvetllament" podrem delimitar una nova geografia, o una contrageografia, de la globalització i observarem com els fluxos en els darrers anys s'han feminitzat i han transformat les relacions de gènere -tant al lloc d'origen com al de destí- amb conseqüències econòmiques, polítiques i legals.


També fixarem l'atenció en les persones protagonistes de processos migratoris, fent visibles les seves trajectòries úniques en els àmbits de la vida quotidiana i tenint en compte els processos identitaris en la seva doble dimensió: la de qui va marxar, la de qui ha arribat.

Amunt

Globalització i moviments migratoris és una assignatura optativa del Grau d'Educació Social. Consta de 6 crèdits ECTS, i forma part de la menció "Globalització i diversitat", que està constituïda per les següents assignatures (24 ECTS).

  • Diàleg interreligiós i educació social
  • Globalització i moviments migratoris
  • Alfabetització digital
  • Sociologia de l'exclusió 

Amunt

Aquesta assignatura ofereix eines transversals i coneixements que es poden projectar en diferents contextos professionals de l'educació social: itineraris d'inclusió social, cultura i acció socieducativa, treball amb infància i adolescència, treball comunitari... Els seus continguts seran molt útils per aquells i aquelles estudiants que estiguin especialment interessats en aprofundir en el per a què de la gestió de la diversitat.

Amunt

   És recomanable haver cursat l'assignatura d'Etnografia aplicada a l'educació social.

Amunt

 

 

Amunt

L'assignatura té com a objectiu principal apropar-vos a un marc conceptual i analític útil per a comprendre la diversitat i complexitat dels processos migratoris en el marc de la globalització.

Els altres objectius que es pretenen assolir:
· definir una tipologia de les migracions i els desplaçament al món
· analitzar el fenomen d'una manera dinàmica i contextual
· oferir una dimensió multifocal de les migracions, amb lectures diverses i contrastants
· a partir de casos concrets de col·lectius i històries de vida personals, traçar el viatge entre allò que és
personal a allò que és col·lectiu
· introduir una perspectiva històrica i crítica que permeti contextualitzar la migració en el marc de la
globalització
· oferir elements claus per poder entendre l'impacte dels processos de la globalització i les migracions en els
entorns quotidians de les persones

Les competències a assolir són:
CT7. Reconeixement de la diversitat i de la multiculturalitat
CT10. Compromís ètic amb les persones, les institucions i les pràctiques professionals
CE1. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a la millora de la pràctica
professional

Amunt

Els continguts de l'assignatura Globalització i moviments migratoris estan dividits en tres grans parts:

A la primera part analitzarem alguns dels conceptes claus que caracteritzen les migracions actuals en el context de la globalització. Aprofundirem en les noves geografies (o contrageografies) de la globalització, estretament relacionades amb els nous escenaris urbans: les ciutats globals i les megàpolis -les ciutats hiperdegradades del sud- espais contraposats i, a l'hora, complementaris de les noves relacions econòmiques i els nous desplaçaments.    A més, ens fixarem en una de les grans contradiccions de la globalització: per una banda, l'eliminació de les barreres per a la circulació dels productes i els capitals. Per una altra, la construcció i el reforçament de les fronteres internes i externes que impideixen el desplaçament i reforcen els espais d'exclusió. En aquest context la figura de l'estranger, de l'immigrant esdevé clau per a les noves segregacions socials i econòmiques. En aquest sentit incidirem i reflexionarem al voltant del que s'ha anomenat "la crisi de refugiats més grans a Europa", una crisi que posa en envidència les polítiques migratòries europees.  

A la segona part ens centrarem en el fenomen de la feminització de les migracions. El darrer capitalisme ha suposat la redefinició dels rols de gènere, i les dones i els migrants juguen un paper cabdal en la nova configuració social i econòmica. Rastrejarem els circuits que segueixen les dones a les fronteres, aturant-nos en els àmbits laborals relacionats amb la cura de persones i el treball sexual. Per a aprofundir en l'impacte de les relacions de gènere en els processos individuals de migració, ens aproparem a una biografia concreta a partir de l'elaboració d'un relat de vida.

Per últim, a la tercera part, de l'asignatura reflexionarem sobre globalització, migracions i educació social, per veure quines implicacions té aquest fenomen en la professió, i si podem extreure'n algunes orientacions per a l'acompanyament i la intervenció. 

Amunt

Material Suport

Amunt

Bauman, Zygmunt (2007): Confianza y temor en la ciudad. Vivir con extranjeros. Editorial Arcàdia, Barcelona

Berger, John y Jean Mohr (2001): Un séptimo hombre. Editorial Fierro y Huerga, Madrid.

Davis, Mike (2008):   Planeta de ciudades miseria. Editorial Foca, Madrid.

Heim, Daniela (2010): "Experiencias de intervención en Barcelona en materia de prostitución" a Maria Freixenet Mateo compiladora (2010): Dones migrades treballadores. Anàlisi i experiències locals contra la desigualtat, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona (Pàg. 193-226).

Jiménez, Mercedes (2006): "Menores inmigrantes o los vulnerables de la globalización", en Menores tras la frontera: otra inmigración que aguarda, editorial Icaria, Barcelona

Lind, Amy y Jill Williams (2008): "Afianzando los derechos de las mujeres: militarización fronteriza, seguridad nacional y violencia contra las mujeres en la frontera México-Estados Unidos", a Mercedes Prieto compiladora, Mujeres y escenarios ciudadanos. FLACSO Ecuador- Ministerio de Cultura, Quito.

Prat, Joan (2007): "En busca del Paraíso. Historias de vida y migración" en Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LXII, nº 2 (Pàgs. 21-61). 

Sassen, Saskia (2003) : Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos. Traficantes de Sueños, Madrid.

Vega Solís, Cristina (2009): Culturas del cuidado en transición. Editorial UOC, Barcelona.

 

Visionats obligatoris

Los Invisibles: Gael García Bernal i Marc Silver. Amnistia Internacional. Sèrie de quatre documentals sobre el viatge de milers de persones indocumentades de Centreamèrica cap als Estats Units.

En el camino: Toni Arnau, Edu Ponces i Edu Soteras. RuidoPhoto. Reportatge documental sobre el viatge per Mèxic dels migrants centreamericans.

Entrevista a Sàskia Sassen sobre les ciutats globals i la migració, Resum de la conferència titulada "Territori, autoritat i drets, dins del Cicle "Crisi", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A aquesta entrevista revisa alguns conceptes claus, com el de les ciutats globals. A més, incideix en la lògica imperant el sistema neoliberal: l'expulsió de milions de persones excedents, que ja no interessen a la societat de consum.

Buscando refugio para mis hijos: Javier Bauluz. Projecte periodístic a on es mescla relat i fotografies i a on podem resseguir una de les moltes rutes que segueixen els refugiats per arribar a una Europa hostil.

Vols de deportació: Xavier Muntanyà i Antonio Cortés. A aquest document periodístic ens apropem als vols de deportació executats per l'estat espanyol: com s'executen, com afecta a les persones que els pateixen i les seves famílies. 

Express: Juan Herreros i Carlos Olalla. Next Project i la Campanya CIEsNO Madrid. Documental basat en fets reals que mostra les detencions expres que s'han produit en els darrers anys a l'Estat Espanyol.

Las muchachas: Marcela Zamora. 

Penélopes mexicanas: Héctor Mediavilla i Yesenia Sánchez.

Veus des de l'exili i el refugi: dones colombianes a Espanya: Produccions Nòmades

La Fuerza del Viento: Adolfo Dufour (Guió i direcció). De la sèrie "Camino a Casa", de TVE 2.

Peruanes a Barcelona: Produccions Nòmades.

Tras el objetivo: Projecte Youthme, Fundació Tarrés.

 

Lectures optatives

Abèlés, Marc (2007): "De la globalització al global polític", Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 30, (Pàg. 10-29).

Alberich, N. i N'Diaye, M. (2010) Interculturalitat en les polítiques de joventut. Guia Sinergia 9. Generalitat de Catalunya.

Alonso, Ariadna (2006): "Rutas de pequeños sueños: relatos de vidas de menores migrantes no acompañados en Europa",a Menores tras la frontera: otra inmigración que aguarda, editorial Icaria, Barcelona.

Álvarez López, Juaco (2000): "Cartas desde América. La emigración de los asturianos a través de la correspondencia. 1864-1925" .Revista de dialectología y tradiciones populares, vol. LV, nº 1. (Pàg.. 81-120)

Appadurai, Arjun (2001): La modernidad desbordada. Dimensiones culturales de la globalización. Ediciones Trilce, Buenos Aires.

Bauman, Zygmunt (2008): Archipiélago de excepciones. Katz Editores, Buenos Aires, CCCB, Barcelona.

Benería, Lourdes (2005): Género, desarrollo y globalización. Editorial Hacer, Barcelona.

Benería, Lourdes (2005): "Mercados globales, género y el hombre de Davos" (1999): Revista de Estudios de Género. La ventana [en línea], 1999

Casas, M. (2011): Un mateixa realitat, diverses perspectives. Carpeta de recursos sobre acollida i gestió de la diversitat per a professionals de Joventut. Generalitat de Catalunya.

Camilleri, C. i Margalit Cohen-Emerique(2000): Chocs de cultures: concepts et enjeux practiques de l'interculturel. Editions l'Harmattan, París.

Cohen-Emerique, M. (1999): "La négociation/médiation interculturelle", a: Vie sociale, núm. 2 (68 p.), Paris.  

Cohen-Emerique, M. (2000):  "L'Aproche Interculturelle auprès des migrants", a: L'Intervention culturelle, Legault G. (Dir) Gaëtan Morin éditeur, Montréal, p.161-185.

Ellwood, Wayne (2007): Globalització. Intermon Oxfam, Barcelona.

Feixa, Carles (2006): "La imaginación autobiográfica". Revista Periferia, nº 5.

Feixa, C. (2006):  Jóvenes "latinos" en Barcelona. Espacio público y cultura urbana. Anthropos, Barcelona.

García Canclini, Néstor (1999): "Globalizarnos o defender la identidad" ¿Cómo salir de esta opción?" en Revista Nueva Sociedad, 163.

Giménez, Carlos (2005): "Convivencia: Conceptualización y sugerencias para la praxis", a: Puntos de Vista: Cuadernos del Observatorio de las Migraciones y la Convivencia Intercultural de la Ciudad de Madrid.

Hochschild, A. H. (2001): "Las cadenas mundiales de afecto y asistencia y la plusvalía emocional", a Anthony Giddens y Will Hutton, editors. En el límite: la vida en el capitalismo global, Editorial Tusquets, Barcelona.

Maalouf, Amin (1999): Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la diversitat. Edicions la Campana, Barcelona.

Malgesini, Graciela, y Giménez Romero, Carlos (2000): Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. La Catarata, Madrid.

Martínez, Oscar (2005): En el camino. Los migrantes que no importan. Icaria Editorial, Barcelona.

Parella, Sònia (2010): "Dones migrades a Catalunya: eines conceptuals per tal d'interpretar els seus patrons de segregació laboral i les seves trajectòries", a Maria Freixenet Mateo compiladora (2010): Dones migrades treballadores. Anàlisi i experiències locals contra la desigualtat, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona (Pàg. 15-46).

Suárez Navaz, Liliana (2010): "Reflexiones etnográficas sobre la 'ciudadanía transnacional'. Prácticas políticas de andinos en el sur de Europa", Arbor, Vol. 186, nº 74.

Suárez Navaz, Liliana y P. Crespo (2007): "Familias en movimiento: el caso de las mujeres rumanas en España", a la Revista Migraciones, n.º 21,   (Pàgs. 235-257).

Suárez-Orozco, C.; Suárez-Orozco, M. (2003). La infancia de la inmigración. Ediciones Morata, Madrid.

Vega Solís, Cristina y Sandra Gil Araújo (2003): "Contrageografías: circuitos alternativos para una ciudadanía global" a Saskia Sassen,Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos. Traficantes de Sueños, Madrid (Pàg. 11-26)

VVAA (2008). Educació i conflictes interculturals (primum non nocere). Vic: Eumo Editorial.

 

Visionats optatius

 La Fuerza del Viento: Adolfo Dufour (Guió i direcció) De la sèrie "Camino a Casa", de TVE 2. Documental sobre la migració de joves procedents de Canàries a Veneçuela. 

Peruanes a Barcelona: Produccions Nòmades. Entrevista a Úrsula Santacruz i Elizabeth Maldonado sobre el projecte de recuperació de la memòria del col.lectiu de dones peruanes migrants a Barcelona. 

Hellas Hell: Sinergy Project. Hellas Hell és un projecte multimèdia sobre la situació de milers de persones demandants d'asil a la frontera de Patras (Grècia). A la pàgina web trobareu, a més del documental, un glossari molt útil i 12 claus per interpretar la gestió fronterera a aquesta part d'Europa.

 

Amunt

La dinàmica de l'assignatura només permet un itinerari formatiu. Aquets itinerari permet obtenir un coneixement profund de l'assignatura quant a les seves aplicacions en el terreny educatiu, amb una orientació més pràctica, i és pautat per la consultora en etapes successives que l'estudiant ha de seguir obligatòriament. El sistema d'avaluació és amb proves d'avaluació continuada (PAC).

 

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació continuada. 

Avaluació continuada

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consta de tres activitats o proves  (PAC) obligatòries. 

Per aprovar l'AC, caldrà obtenir una nota mitjana ponderada de C+ o superior, segons els barems de cada PAC. 

Les dates de lliurament final de cada PAC són improrrogables. 

Amunt

La Modalitat d'Avaluació per superar aquesta assignatura és l'Avaluació Continuada.

Aquesta modalitat d'avaluació, basada en l'adquisició progressiva de competències, consta de tres 
proves d'avaluació contínua (PAC) que permetran valorar el desenvolupament de les mateixes. Aquells estudiants que no hagin seguit i superat els objectius de l'AC suspendràn l'assignatura.

Per poder accedir a l'AC, s'hauran de realitzar totes les PACs.

Totes les PACs hauran de presentar-se dins del termini establert per a cada una d'elles.

No s'acceptarà una PAC en la que el contingut parcial o total de la mateixa sigui extret literalment d'Internet o d'alguna altra font sense fer-ne al·lusió explícita.

Començar a treballar l'avaluació continuada i abandonar-la significa no acomplir-ne els objectius , per aquest motiu, la qualificació serà un Suspès i no una NP. 

 

Amunt