• Descripció

El Dret Internacional Públic és un ordenament jurídic que regula principalment les relacions entre els Estats. Per això es tracta d'un ordenament marcat per la tensió contínua entre el principi de sobirania dels Estats i l'existència de problemes i interessos que traspassen les fronteres nacionals. Encara així, l'evolució d'aquest ordenament ha donat lloc a   l'aparició d'altres subjectes de Dret Internacional, com per exemple les Organitzacions internacionals i els individus -de forma més limitada- que també són destinataris directes de les seves normes.

Pel que es refereix al contingut temàtic, en aquesta assignatura s'analitzen els orígens i les característiques principals del Dret internacional públic en la seva qualitat d'ordenament jurídic de la comunitat internacional. A més, s'estudien les diferents formes en les quals els drets i obligacions internacionals poden crear-se, modificar-se o extingir-se. La relació entre el Dret internacional públic i els drets nacionals també forma part del contingut temàtic cobert per l'assignatura. 

Ara bé, la comunitat internacional compte ara amb diversos actors, per tant, en aquesta assignatura s'estudien i identifiquen els subjectes del Dret internacional públic. Entre ells, l'Estat segueix sent el subjecte principal. Per aquesta raó, l'assignatura també analitza les diverses dimensions de la subjectivitat internacional de l'Estat, inclosos els seus aspectes competencials. 

Una de les característiques del Dret internacional públic  contemporani és la prohibició d'emprar l'ús de la força per resoldre les diferències internacionals. En aquesta assignatura s'analitzen tant els mitjans pacífics de solució de controvèrsies, com els principis i institucions internacionals relacionats amb l'aplicació coercitiva de les normes internacionals.

A més, a través de l'estudi de la responsabilitat internacional, l'assignatura també s'ocupa d'analitzar les relacions que es creen quan les normes internacionals són violades. 

Finalment, l'assignatura dedica un espai a analitzar dos àmbits materials d'especial rellevància com són el relatiu a la protecció del medi ambient i el que se centra en la protecció de la dignitat humana.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura de Dret Internacional Públic (DIP) està emmarcada entre les assignatures fonamentals que porten a la obtenció de la llicenciatura de Dret.  Juntament amb altres assignatures del Pla d'Estudis -com ara Dret Constitucional, Dret Penal I, o Dret de la Unió Europea- el seu contingut construeix l'aparell conceptual bàsic que permet la comprensió d'altres assignatures que es cursaran amb posterioritat.

• Camps professionals en què es projecta

El Dret Internacional Públic (DIP) és una matèria de coneixement imprescindible per qualsevol jurista, ja que actualment són molts els àmbits on incideixen i s'han d'aplicar normes internacionals.A més, una formació específica en DIP és imprescindible per l'exercici de certes professions com ara: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, advocacia en afers internacionals o l'assessoria en organitzacions no governamentals.

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

A) Coneixements acadèmics i disciplinaris   S'espera que al final del curs l'estudiant hagi après una sèrie de conceptes clau que configuren la base d'aquest sistema jurídic. En concret, els objectius relatius als continguts són els següents:  

1. Entendre que la Societat Internacional és cada cop més interdependent -en el pla econòmic, social, medi ambiental, etc.- i que la sobirania dels Estats està limitada per les normes internacionals que han acceptat voluntàriament. 

2.  Conèixer que els estats han creat també un conjunt d'organitzacions internacionals que doten de certa estructura institucional centralitzada (d'ordre regional o universal) a la creació, interpretació i aplicació d'aquest Dret internacional. 

3. Saber que, no obstant l'existència d'organitzacions internacionals, el dret internacional segueix sent encara un ordenament jurídic molt descentralitzat en els seus processos de creació, interpretació i aplicació  de les normes internacionals. Els estats mantenen una posició privilegiada en aquests processos jurídics ja que són alhora, els principals creadors, intèrprets, aplicadors i destinataris del Dret internacional. 

 4.  Copsar que, al marge de les aparences, el dret internacional té un nivell molt alt de compliment voluntari.  El motiu principal és que s'adopta amb el consentiment dels estats obligats al seu compliment. Només als casos on es veuen afectats interessos essencials per la defensa de la sobirania dels estats, el grau de compliment del dret internacional públic pot tornar-se perceptiblement més baix. 

5.  Ser conscients que una part significativa de les normes internes dels estats tenen origen al dret internacional i que són de compliment obligatori.

 6.  Saber que els tractats internacionals són aplicables al Dret Espanyol una vegada publicats al BOE. En aquest pla intern d'aplicació, en cas de conflicte d'obligacions entre el dret espanyol i els tractats internacionals, la Constitució Espanyola prima sobre el DIP, però els tractats prevaldrien imarien sobre la resta de l'ordenament jurídic espanyol.  

7. Veure que el dret internacional segueix sent un instrument necessari per la ordenació de les relacions internacionals entre estats sobirans. La progressiva erosió de la sobirania dels estats, que consolida l'evolució del dret internacional, és una de les condicions per l'objectiu de la pau mundial.

B) Específics de l'assignatura

- Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.

- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinari i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

- Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics

- Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

- Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

C) Transversals de la UOC

- Liderar equips de treball de manera creativa.

- L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

• Continguts

Mòdul 1. L'ordenament jurídic internacional.

Mòdul 2. Fonts del dret internacional.

Mòdul 3. Les relacions entre el dret internacional públic i els drets nacionals.

Mòdul 4. Subjectes del dret internacional públic.

Mòdul 5. Competències de l'Estat .

Mòdul 6. Òrgans per a les relacions internacionals.

Mòdul 7. La responsabilitat internacional de l'Estat .

Mòdul 8. Arranjament de controvèrsies internacionals.

Mòdul 9. Aplicació coercitiva del Dret internacional.

Mòdul 10. El manteniment de la pau i seguretat internacionals: el sistema de la Carta de les Nacions Unides. 

Mòdul 11. La protecció internacional del medi ambient Mòdul 12. Protecció internacional de la dignitat humana

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'estudiant disposa dels 12 mòduls a l'Aula i dels Textos normatius bàsics de l'assignatura. Les PACs poden venir acompanyades d'altres documents o ellaços a consultar.

• Bibliografia i fonts d'informació

A més dels mòduls, per a l'estudi de l'assignatura, és imprescindible consultar materials normatius adequats que, per a treballar en l'àmbit internacional, equivalen al nostre "codi", i per tant són un complement imprescindible a la lectura dels mòduls. A tal efecte disposeu a la pestanya de Recursos de l'Aula, d'una secció dins l'apartat de Fonts d'informació titulat Textos normatius. Allà disposareu d'un codi on-line dels textos normatius principals a consultar al llarg del curs, sense perjudici de què, per les PACs, es decideixi i faciliti la consulta d'altres textos jurídics (normatius, informes, sentències, etc.).

• Metodologia

El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible.

El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats dels estudiants i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que busca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning.

 Quines són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:

•  Dinàmic i flexible: Pensat per adaptar-se i evolucionar en el temps d'una manera constant, i centrat en l'activitat d'aprenentatge, ofereix diversitat d'opcions per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. El model permet que els estudiants aprenguin d'una manera semant a com treballen i es comuniquen a la xarxa.
• Centrat en l'estudiant i en l'activitat d'aprenentatge: És un model que gira entorn de contextos d'aprenentatge que combinen diversos recursos i dinàmiques de treball basades en l'acompanyament de l'equip docent i en la interacció amb els companys.
• Avaluació contínua i formativa: L'avaluació es concep com un mecanisme per aprendre i retroalimentar el procés d'aprenentatge, proporcionant un retorn (feedback) formatiu per a la millora contínua de l'aprenentatge. Les activitats d'avaluació faciliten l'assoliment dels objectius d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències. 
• Aprenentatge col·laboratiu: El model està orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement, aposta per un aprenentatge que equilibra la implicació individual i la col·laboració, i que permet que l'estudiant s'enriqueixi amb els coneixements, punts de vista i experiències dels companys i desenvolupi la competència de treball en equip per al món professional.
• Acompanyament de l'estudiant: L'estudiant està acompanyat a tot moment per professorat especialitzat que té com a funcions principals el disseny, l'orientació, la dinamització i l'avaluació de tot el procés educatiu.
• Campus Virtual: L'entorn en el qual tots aquests elements conflueixen i entren en relació és el Campus Virtual de la UOC, plataforma en la qual l'estudiant té accés a les aules virtuals, que són els espais d'aprenentatge on trobarà els professors, els companys, les activitats, els continguts i les eines per aprendre.

 L'estudi online presenta nombrosos avantatges. L'estudiant tindrà llibertat per a:

•  Estructurar i modular el ritme del seu aprenentatge d'acord amb les seves necessitats específiques;
• Emprar un gran espectre d'eines al seu abast gràcies a Internet;
• Treballar des de l'oficina, des de casa o de forma autònoma sempre que tingui un dispositiu amb connexió a internet.
• Relacionar-te amb els seus companys i amb el personal acadèmic a través del portal d'e-learning.

 No obstant això, a causa del caràcter a distància de la interacció, l'estudi requereix més disciplina, així com una planificació proactiva per part de l'estudiant per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge.

 L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en unitats d'aprenentatge, integrades per uns materials i proves d'avaluació continuada (PACs). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el número i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.

 Així mateix, es considera d'interès la participació en el fòrum, com a eina per a l'intercanvi d'informació i experiències entre l'alumnat.

 Ús dels espais de comunicació dins de l'aula

 1.- El tauló és l'espai des d'on es comuniquen els missatges relacionats amb temes i aspectes docents del mòdul: indicacions sobre els continguts i activitats, aclariments de dubtes generals i recordatori de dates. 

2.- El fòrum és un espai de comunicació informal des d'on l'alumnat pot enviar consultes generals a la resta del grup, proposar temes, suggeriments, opinar, animar a la resta de companys, demanar i contestar ajudes de tipus general, etc. 

3.- El debat és l'espai formal de comunicació moderat pel consultor/a docent que s'utilitza per fer aportacions sobre un tema de discussió proposat. Els debats solen tenir una durada de dies o setmanes, depenent de l'activitat que es treballa. A més, els debats són asíncrons, és a dir, cada participant pot enviar les seves aportacions al moment que cregui oportú. 

4.- El treball en grup, és l'espai formal on cada grup organitzat pel professorat compta amb un espai propi per debatre i preparar les respostes del treball comú a presentar. 

 Temporalització

Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i / o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb suficient antelació.

 Observacions sobre l'accés, ús i participació al Campus Virtual

Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic, amb respecte mutu entre usuaris i usuàries. Cal observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris i usuàries, tant en espais públics com a privats, i no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie d'activitats recollides en el Pla Docent de cada assignatura.

 Si un estudiant participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del consultor el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per aquest motiu, la UOC recomana especialment seguir l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació.

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir, entre uns altres, en la realització d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)". 

A continuació es detalla el sistema d'Avaluació Continuada per aquest semestre.

 Les PACs

1. Amb una periodicitat d'uns 20 dies, aproximadament (vegeu la programació al calendari) es proposa fer una activitat d'avaluació contínua.  Hi ha un total de 4 PACs.
2. Els enunciats, les instruccions concretes per a la realització de cadascuna de les proves i els criteris de correcció s'explicitaran en la mateixa PAC, tenint en compte que l'activitat s'ha de resoldre una vegada estudiada la matèria de referència. 
3. Les quatre PACs  constaran de 20 preguntes de test sobre el temari corresponent més un nombre variable de casos a resoldre o preguntes de raonament. Les preguntes de test són eliminatòries. Per continuar corregint la PAC, l'estudiant ha de superar el test amb un mínim de 15 respostes correctes. Les preguntes amb greus errors en la motivació o sense motivar, puntuen 0. Si està insuficientment motivada, la meitat del seu valor. Si està ben motivada el total del seu valor. Les preguntes de test configuren un 40% de la nota de cada  PAC. Això vol dir, 4 punts sobre 10 dels totals possibles per cada PAC. Aquesta és la taula de possibles puntuacions sobre el total final de cada PAC:

20 correctes = nota 10 del test = 4 punts  nota PAC final
19 correctes = nota 9 del test   = 3,6 punts nota PAC final
18 correctes = nota 8 del test   = 3,2 punts nota PAC final
17 correctes = nota 7 del test   = 2,8 punts nota PAC final
16 correctes = nota 6 del test   = 2,4 punts nota PAC final
15 correctes = nota 5 del test   = 2 punts nota PAC final
14 o menys correctes =  Suspès. Impedeix la  superar la PAC en el seu conjunt.

4. En tot cas, la mera presentació de les PACs no implica superar l'avaluació, sinó que fa falta que les solucions s'adeqüin als objectius plantejats pel consultor. En les respostes que es donin es valorarà especialment tant la correcció com l'argumentació jurídica que s'usa per aportar l'esmentada resposta.
5. La qualificació final de l'AC vindrà determinada per la valoració global del treball de l'estudiant realitzat al llarg del crus. Es ponderarà els progrés de l'estudiant en l'aprenentatge i l'assoliment dels coneixements i competències que s'estableixen per aquesta assignatura. Les qualificacions finals de l'AC s'establiran conforme a les següents indicacions.
6.  Si es vol superar l'avaluació contínua amb una qualificació final de C+, B o A, l'estudiant haurà de fer i superar totes les proves amb una mitjana de C+. Així, si l'alumne suspèn una de les PACs amb una nota de C-, la podrà compensar amb una B o una A a qualsevol de les altres tres PACs. Dues C- no podran ser compensades com tampoc una D. L'obtenció de dues C-, d'una D o d'un No Presentat desqualifica automàticament a l'estudiant per superar l'AC. En aquest cas, l'estudiant podrà seguir l'avaluació continuada de l'assignatura, però haurà de fer l'examen final per superar-la.
7. La resolució de les PAC és individual, excepte el cas que el consultor indiqui el contrari. L'AC només pot funcionar correctament si els estudiants fan un bon ús i honest. Els exercicis d'AC han de ser individuals i originals. L'ús inadequat d'aquest sistema suposarà l'obtenció d'una D en la PAC corresponent. La nota final de l'AC serà en aquest cas una D. La còpia pot a més ser subjecta a un expedient disciplinari conforme a la normativa vigent.
8. Igualment, volem recordar-vos que és responsabilitat de l'estudiant el correcte lliurament de la PAC en el Registre d'Avaluació Contínua (RAC), el que es pot comprovar fàcilment descarregant l'arxiu una vegada enviat al RAC. En conseqüència, si l'arxiu que consta en el RAC no és el corresponent a aquesta PAC, està en blanc o està danyat, es considerarà que la PAC no ha estat presentada (qualificació de N, No Presentat) amb el que ja no es podrà superar el sistema d'avaluació contínua.
9. Plagio / Còpia: La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de les PAC", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula. Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures. La possibilitat de qualificar una conducta com còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se a qualsevol moment de l'Avaluació Contínua del semestre en curs respecte a totes les Proves d'Avaluació Contínua, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Contínua.
10. La qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat el 50% de les PACs (és a dir que no hagin realitzat un mínim de 2 PACs sobre 4).
11. La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC (com a mínim 50% dels exercicis lliurats) però no l'han superada.
12. Les PACs han de ser lliurades dins del termini fixat per mitjà d'aquest Pla Docent.  Mireu la data de lliurament de la PAC al calendari d'activitats que hi ha a continuació).
13. El consultor/a facilitarà al mateix dia les notes de cada PAC i la solució tipus a l'exercici proposat. Cal ressaltar que la finalitat bàsica d'aquestes solucions tipus és que l'estudiant les pugui contrastar amb les seves respostes i detecti possibles errors, amb la qual cosa farà una tasca d'autoavaluació. A la temporització que apareix més endavant es detalla quan es faran públiques les notes i el model de solució per cada PAC. Aquestes dades seran recordades al moment de lliurement de la PAC als alumnes.
14. La nota final de l'AC es calcularà fent una mitjana de les quatre notes obtingudes de les PACs fetes (per exemple, A, A, B, B =  A;  C+, C+, B, B= B).

• Avaluació final

Prova de Síntesi La superació de l'AC habilita a l'estudiant per la realització de la Prova de Síntesi. Consisteix en 2 preguntes curtes de desenvolupament en 10 línies i 3 preguntes relacionades amb un cas pràctic. Cada pregunta té un valor de 2 punts. Si la nota total obtinguda en la PS és inferior a 3.5 punts, no procedeix la ponderació amb la nota final d'AC. No haurà superat l'assignatura. Si la nota és superior o igual a 3.5, la PS tindrà un 30% de pes en la nota final de l'assignatura i l'AC el 70% restant. (Nota final= PS 30%+AC 70%). 

Nota: Els estudiants que hagin superat l'AC, poden, si així ho decideixen, optar per fer l'examen final i no la prova de síntesi. Si la nota obtinguda en l'examen és inferior a 4 punts de 10, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final; és a dir, no es tindrà en compte la nota final corresponent a l'AC. Si la nota de l'EX és superior a 4, la nota final de l'assignatura serà la major que resulti d'aplicar els següents criteris: a) EX65% + AC 35%; b) EX100%.

L'examen final. Els estudiants que no hagin seguit o superat l'AC hauran de presentar-se a un examen final que consisteix en 5 preguntes curtes de desenvolupament en 10 línies i 5 preguntes relacionades amb un cas pràctic. Cada pregunta té un valor d'1 punt. La nota final de l'assignatura serà la que s'obtingui en l'examen final. Per superar l'assignatura serà necessari obtenir una qualificació igual o superior al 5 punts en l'examen final. (Nota final = EX)

Tant en la PS com en l'EX queda terminantment prohibida qualsevol forma de plagi o còpia.

• Feedback

En les PACs poden donar-se tres tipus de feedback:

•  Feedbackgeneral es proporciona a tots els estudiants de l'aula, de manera que és aplicable a tots per igual, sense distinció alguna entre ells. És el cas de la solució de les PACs proposades, la resposta model (el docent puja la resposta que ha de considerar-se model) o dels comentaris generals valoratius de com s'han resolt les activitats.
• Feedbackpersonalitzat grupal i autoavaluació: va dirigit al grup, però aporta informació suficientment específica perquè cada estudiant pugui veure's reflectit en ell. Per exemple, les solucions de les PACs a partir de fragments de les PAC lliurades pels estudiants, o els comentaris de tipus personal a la resposta presentada per un estudiant en una PAC concreta amb solució comuna (única).
• Feedbackpersonalitzat individual: comentari de tipus personal a la resposta presentada en una PAC. 

 El feedback general i el feedback personalitzat grupal es caracteritzen perquè requereixen que els estudiants realitzin un exercici d'autoavaluació. És a dir, el docent realitza el feedback als estudiants, però aquests han de responsabilitzar-se de llegir-lo i comparar-lo amb la PAC que han lliurat.