Història del dret català Codi:  03.563    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Enfocament conceptual de l'assignatura

La Història del Dret Català és,una assignatura que pretén dotar els estudiants d'uns coneixements  necessaris per comprendre que el dret català actual és resultat d'un procés d'evolució històrica. S'ha d'entendre que el dret català és un producte històric. De la mateixa manera que les altres assignatures que s'imparteixen a la UOC, i que s'ocupen de la història del dret (Fonaments Històrics del Dret i Història del Dret Espanyol), la nostra assignatura és important per introduir l'estudi del dret d'un futur jurista. A més, resulta útil per al coneixement de conceptes i terminologia que l'estudiant trobarà al llarg dels estudis i a la seva vida professional, sobretot si l'ha d'exercir a Catalunya. La perspectiva és, doncs, remarcar l'especificitat del dret català, producte de l'evolució d'un dret històric també específic, i que justifica clarament l'existència d'aquesta assignatura.

Avui ningú no dubta que si la finalitat principal dels estudis jurídics és la de formar juristes i no simples tècnics, les assignatures formadores --com ho és la història del dret-- hi han de jugar un paper gens menyspreable. Si l'assignatura es triés els primers anys dels estudis universitaris, no hi ha dubte que contribuirà a la formació integral de l'estudiant i li proporcionarà un bagatge cultural indispensable per comprendre el món on viu i on un dia desenvoluparà la seva activitat professional.

A més d'estudiar l'evolució del dret català a les diverses èpoques històriques, fins a l'actualitat, coneixent fonts i institucions de dret públic, l'assignatura també aborda l'estudi d'institucions històriques de dret privat, institucions que, si més no en part, continuen vigents a Catalunya i que, precisament per això, el reverteixen d'una especificitat jurídica marcada.

Estudiar la història d'aquest dret servirà, doncs, per remarcar la importància d'algunes institucions plenament vigents a Catalunya i per preparar l'alumne per comprendre aquesta especificitat que continua vigent a l'actualitat.

 L'estudi dels materials -i també les tasques que desenvolupareu a les activitats d'avaluació continuada- proporcionaran a l'estudiant d'uns mecanismes de coneixement, d'anàlisi i de comprensió del procés històric pel qual s'ha arribat a la situació actual del dret català, però també permetrà que l'estudiant conegui mecanismes d'anàlisi de fonts jurídiques històriques que podrà aplicar més tard a altres assignatures dels estudis de Dret i al seu futur exercici professional.

 

 

 

  

Amunt


Aquesta assignatura es relaciona amb altres assignatures amb qui comparteix el mateix caràcter formador, com ho són Fonaments Històrics del Dret, Història del Dret Català i Dret Romà.

Amunt

 

Pel que fa als camps professionals en què troba la seva projecció, aquesta assignatura es vincula d'una manera molt particular amb l'àmbit acadèmic, alhora que ofereix una formació essencial en relació amb totes les disciplines jurídiques.


Amunt

 

Per abordar l'estudi de la història del dret català tan sols calen coneixements d'història general de Catalunya, adquirits durant l'ensenyament secundari. Si calgués fer un repàs d'aquesta història, es pot fer una relectura dels llibres de text de secundària, o es pot llegir alguna síntesi d'història de Catalunya. D'entre les nombroses obres que es podrien recomenar, la síntesi de Ferran Soldevila, Resum d'història dels Països Catalans, Ed. Barcino, Barcelona, 1984, o la de  T.N. Bisson, Història de la Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana, Ed. Crítica, Barcelona, 1988. Per a un àmbit cronològic més ample, no limitat a l'Edat Mitjana, Josep M. Salrach i Eulàlia Duran (coord. per A. Balcells), Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714, 2 vols, edit. Edhasa, Barcelona, 1982, 1268 pàg., així com la part corresponent de M. Ardit, A. Balcells, N. Sales (coord. per A. Balcells), Història dels Països Catalans. De 1714 a 1975, Edhasa, Barcelona, 1980, 823 pàg.

 

Per a una consulta més concreta, és útil l'obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 (Història de Catalunya, 10 vols.). En aquest sentit també és força útil recórrer a la Gran Enciclopèdia Catalana (ho podeu fer telemàticament des del Campus Virtual) i al Diccionari d'Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1994.

És útil també que l'estudiant de la història del dret català conegui algunes tècniques auxiliars de la història, o, si més no, sàpiga on cercar les informacions i dades necessàries. Podria ser útil la Cronologia dels Països Catalans, dirigida per Borja de Riquer (ed. Pòrtic, Barcelona, 1999). També són útils els diccionaris, el Diccionari Català-Valencià-Balear d'A.M. Alcover i de F. de B. Moll (són deu volums) i l'etimològic de Joan Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Curial edicions catalanes i "La Caixa", Barcelona, 1980-2002, 10 vols.).

Amunt

 

Els objectius generals podrien ser afavorir l'estudi del dret i ajudar l'estudiant a identificar i comprendre una especificitat jurídica i social que com a jurista trobarà a Catalunya.

Els objectius específics són:

 

  1. Estudiar les nocions de justícia, jurisdicció i administració de justícia dins del marc històric de Catalunya i de la Corona d'Aragó. Veure la seva repercussió en l'ordenament jurídic català.
  2. Conèixer aspectes rellevants del procés civil català clàssic a partir dels ordres judiciaris vigents a Catalunya.
  3. Analitzar alguns aspectes del dret criminal històric (substantiu i processal) a partir de les doctrines dels juristes catalans i del ius commune.
  4. Conèixer algunes institucions cabdals del dret civil català.
  5. Aproximar-se al dret mercantil històric i alguna de les seves institucions i fonts.

 

Competències específiques

-         Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.

-         Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinar.

-         Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

Competències transversals

1. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

2. L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ 

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt

 La matèria dels mòduls és la següent:

Mòdul 1: La Justícia a la Corona d'Aragó.

1.      La Corona d'Aragó i Catalunya.

2.      La Justícia.

3.      L'Administració de Justícia Universal a la Corona d'Aragó i a Catalunya.

Mòdul 2: Història dels drets penal i processal catalans.

1.      Enquadrament institucional del procés en general.

2.      Organització dels tribunals.

3.      Precedents, antecedents i elements formatius del dret processal civil històric de Catalunya.

4.      Fonts formals I materials del dret català.

5.      El procés de cognició.

6.      L'execució de la sentència, mesures cautelars i procediments de jurisdicció voluntària.

7.      Els recorsos.

8.      Enquadrament institucional del procés penal.

9.      Precedents, antecedents i elements formatius del dret processal penal històric.

10.  EL procés penal ordinari i la penologia després de la recepció.

11.  Característiques generals del dret penal substantiu.

Mòdul 3: Història del dret privat català.

1.      La persona i la família.

2.      El règim successori.

3.      Els drets reals i el règim d'obligacions.

4.      El dret mercantil.

D'aquesta matèria seleccionarem els continguts essencials que l'estudiant hagi de comprendre per superar amb èxit l'assignatura. Això significa que no cal estudiar tot el contingut de cada mòdul, sinó que l'estudiant haurà de llegir les parts que s'assenyalin a les GES o al tauler de l'aula.

Amb l'estudi del primer mòdul l'estudiant arribarà a una comprensió d'un fet històric conegut però no sempre prou explicat des d'un punt de vista jurisdiccional: la integració política de Catalunya dins de la Corona d'Aragó. Així mateix, s'insisteix en una figura que marcaria la política catalana dins d'aquesta fórmula pluralista coordinada de poder: el pactisme. Es presentaran les tres vies o procediments de declaració de dret (via de justícia, de gràcia i de govern) per part del monarca i els distints òrgans creats per a aquesta funció segons l'evolució del concepte d'administració de justícia universal.

El segon mòdul ens servirà per donar continuïtat, ampliant-ne l'àmbit cronològic, a la panoràmica iniciada en l'anterior, tot centrant-nos ara en l'estudi de les institucions històriques catalanes i en el pactisme, fins al seu estroncament amb el Decret de Nova Planta de 1716. Pararem especial atenció en els conflictes juridicopolítics entre la monarquia i els estaments catalans representats en aquelles institucions i la manera com s'intentaran resoldre.

La segona part del mòdul 2 ens ajudarà a estudiar algunes institucions judicials, i aspectes processals relacionats amb el pactisme. Així mateix, ens aproparem al dre penal substantiu, o, almenys, a les seves característiques més interessants.

Amb el tercer mòdul l'estudiant prendrà consciència de l'existència d'un dret privat que hauria perviscut a partir del Decret de Nova Planta. Veurem de quina manera es va conservar (fins a l'actural codificació civil) i coneixerem algunes de les institucions històriques catalanes més rellevants.

Pel que fa al Dret Mercantil s'insistirà en la importància d'aquest a la història de Catalunya, lligada a les activitats mercantils, sobretot a la Baixa Edat Mitjana. Es remarcarà el prestigi d'aquest dret gràcies a la creació del Llibre de Consolat de Mar.

Amunt

Amunt

Per a l'estudi de la assignatura d'Història del Dret Català, la UOC posa a disposició dels alumnes tres instruments didàctics:

 

1.- Els mòduls didàctics

 

En l'apartat 3 (continguts) ja hem vist la composició de cadascun d'aquests mòduls dins de la seqüència ordinal..

 No obstant això, la consultoria de l'assignatura recomana l'estudi d'aquelles parts que s'assenyalen a les GES, i seguint les pautes indicades a les mateixes, o al tauler de l'aula. Tot això pensant en la connexió entre el passat i el present. Una connexió, això sí, emmarcada en una panoràmica històrica que l'explica.

Qualsevol matèria, però, no ha de ser assimilada únicament mitjançant les exposicions teòriques. Per això, tal com es pot observar, els mateixos mòduls didàctics  ja incorporen una selecció de textos històrico-jurídics que ajuden a comprendre la matèria des d'un punt de vista pràctic. Aquest aspecte no exclou la possibilitat d'incorporar més endavant en el campus virtual un altre cos de material de lectura associat i complementari d'aquest, d'acord amb les consultes i necessitats de l'alumnat al llarg del curs. De tota manera, amb la tria de textos presentada en els mòduls i la que es presenta incorporada en els  textos obligatoris per a la modalitat de formació continuada, creiem que l'alumne pot fer una pràctica suficient per a la bona assimilació dels temes. 

2.- Selecció de lectures en suport web

 

L'alumne també trobarà en l'enllaç telemàtic corresponent una sèrie de lectures que complementen alguns temes del contingut general o que es relacionen directament amb algunes de les activitats d'avaluació continuada en particular.

Així mateix, a les GES i al tauler de l'aula, s'assenyalen lectures necessàries per entendre el fil de l'assignatura, que s'hauran de llegir. En qualsevol cas, per a qualsevol dubte, caldrà demanar consell als consultors. 

La lectura d'aquests documents és útil independentment de la relació més o menys estreta que puguin tenir amb els treballs obligatoris. Les indicacions que el consultor fa en el pla d'avaluació continuada són la millor orientació. Així doncs, remetem l'alumne a l'apartat corresponent.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt