Ciència i tecnologia a la societat contemporània Codi:  04.505    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La ciència i la tecnologia constitueixen elements clau de les societats contemporànies: la nostra cultura és, en gran part, una cultura tecnocientífica. Es per això que alguns dels fenòmens més característics de la societat contemporània (la globalització, el canvi climàtic, la crisi econòmica, la societat de la informació, etc.) tenen un lligam clar amb productes de la ciència i la tecnologia. Malgrat això, una gran part dels discursos actuals sobre el paper de la tecnologia i la ciència en la nostra societat o sobre els suposats canvis revolucionaris que comporten, tenen un evident caràcter profètic, apologètic i determinista. Aquests discursos es recolzen en idees preconcebudes sobre el caràcter inexorable i autònom del desenvolupament tecnològic, o sobre la neutralitat valorativa o política de les activitats científiques i tècniques. En aquest curs tractarem un seguit d'estudis i aproximacions teòriques que, precisament, posen en qüestió molts d'aquests supòsits. Veurem com les innovacions tecnològiques són també fruit de decisions deliberades - sovint amagades en els processos de disseny - sobre opcions socials, polítiques o ètiques; com els impactes socials de la tecnologia no es produeixen de forma mecànica o amb independència del context; com l'activitat científica no resta aïllada d'interessos externs; o com els usuaris, normalment entesos com a consumidors passius de la tecnologia, poden tenir una paper rellevant i actiu en els processos d'innovació.

Aquest curs presenta una aproximació interdisciplinària a l'estudi de les interaccions entre la ciència i la tecnologia i els diversos àmbits socials - un àmbit d'estudi que habitualment s'anomena Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) i on participen sociòlegs, historiadors, filòsofs, politòlegs, antropòlegs i economistes, principalment. L'objectiu principal del curs és habilitar l'estudiant amb conceptes i tècniques d'anàlisi que li permetin avaluar críticament els impactes socials de la ciència i la tecnologia, així com les nombroses controvèrsies públiques que es generen al seu voltant.

El caràcter interdisciplinari del estudis CTS es reflecteix en l'enfocament que prenen els diferents blocs que composen els continguts de l'assignatura. El bloc 1 desenvolupa una aproximació històrica dels estudis CTS, el bloc 2 és una panòramica dels estudis socials de la ciencia i les principals tendències i escoles, els bloc 3 i 4 ens aproximen a dos dels models d'analisi social de la tecnologia més rellevants: el programa SCOT i la Teoria de l'Actor-Xarxa, i per últim tenim el bloc 5 on es fa una reflexió sobre el coneixement científic a les controvèrsies públiques.

Una altra característica important de l'assignatura és la voluntat de trencar amb les barreres acadèmiques i culturals tradicionals entre les humanitats i les disciplines científiques i tècniques. Els estudis CTS constitueixen, de fet, un fòrum de discussió permanent entre científics naturals, enginyers, científics socials i humanistes.

D'altra banda, la reflexió sistemàtica sobre la ciència i la tecnologia des de les ciències socials i humanes és un fenomen recent esperonat pels importants problemes socials, econòmics i mediambientals lligats al desenvolupament espectacular de la ciència i la tecnologia. Els estudis CTS intenten combinar la reflexió teòrica sobre la dinàmica de la ciència i la tecnologia amb la consideració de les possibilitats d'intervenció social i política.

Amunt

Aquesta assignatura és optativa en el Grau d'Humanitats i obligatòria en el Grau de Ciències Socials.

Amunt

No calen coneixements previs específics per seguir aquesta assignatura, però si vols començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquest llibre:

 Woolgar, S. 1991. Ciencia: Abriendo la Caja Negra. Barcelona: Anthropos.

Estem davant d'una obra escrita d'una manera suggerent i amena que ajuda de manera efectiva a realitzar una bona introducció al món de la reflexió que planteja la perspectiva CTS i, concretament, et donarà una panoràmica dels conceptes més importants en l'estudi social de la ciència.

Amunt

OBJECTIUS

 

  • Promoure l'esperit crític sobre els discursos i afirmacions al voltant dels impactes socials de la ciència i la tecnologia, fonamentant-lo en conceptes i teories ben contrastades.
  • Analitzar la dinàmica d'algunes controvèrsies socials públiques sobre temes tecnocientífics.
  • Identificar els supòsits erronis més destacats en les visions habituals de l'activitat científica i la innovació tecnològica.
  • Entendre les relacions interactives entre el canvi social i la innovació tecnològica.
  • Conèixer els conceptes i teories més importants en l'estudi social de la ciència i la tecnologia.

 

COMPETÈNCIES

  • Capacitat  per al pensament crític i autocrític
  • Capacitat per a llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària
  • Capacitat per a comprendre les interrelacions entre la cultura, la ciència i la tecnologia
  • Capacitat per a comprendre els grans processos socials i culturals en la història des d'una perspectiva actual.

Amunt

  1. Introducció. Breu història dels estudis de Ciència, tecnologia i societat
  2. L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic.
  3. La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT.
  4. La Teoria de l'Actor-Xarxa: una aproximació simètrica a les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
  5. El coneixement científic a les controvèrsies públiques

Amunt

Material Suport
Ciència i tecnologia a la societat contemporània XML
Ciència i tecnologia a la societat contemporània DAISY
Ciència i tecnologia a la societat contemporània EPUB 2.0
Ciència i tecnologia a la societat contemporània MOBIPOCKET
Ciència i tecnologia a la societat contemporània KARAOKE
Ciència i tecnologia a la societat contemporània XML
Ciència i tecnologia a la societat contemporània HTML5
Ciència i tecnologia a la societat contemporània PDF
Ciència i tecnologia a la societat contemporània OAI-MPH
Política de la ciència i la tecnologia PDF
Ètica de la ciència i de la tècnica PDF
El conocimiento científico en las controversias públicas PDF
Viure en una cultura tecnocientífica Audiovisual

Amunt

Els materials d'aquesta assignatura són:

Mòduls didàctics UOC:

Mòdul 1: Introducció

Aquest mòdul està dedicat als orígens, el desenvolupament i la situació actual dels estudis de CTS (Ciència, tecnologia i societat). Començarem abordant els orígens d'aquest àmbit de docència i investigació i tractarem, especialment, la naturalesa una mica heterogènia de la seva genealogia, tant en el context acadèmic com en l'extraacadèmic.

Mòdul 2: L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic.

Aquest mòdul didàctic està dedicat a l'anàlisi de la interacció entre l'activitat científica i l'entorn social. En termes més específics, s'hi examina el vessant menys conegut d'aquesta interacció: la penetració de factors socials de diversa mena (polítics, ètics, ideològics, etc.) en el si de la recerca científica.

Mòdul 3: La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT.

Aquest mòdul exposa els principis bàsics de l'anomenada visió constructivista del desenvolupament tecnològic. Aquesta visió és una forma nova d'entendre la interacció entre tecnologia i societat o, dit d'una forma més precisa, la relació entre innovació tecnològica i canvi social.

Mòdul 4: La Teoria de l'Actor-Xarxa: Una aproximació simètrica a las relacions entre ciència, tecnología i societat

Teoria de l'actor-xarxa és una etiqueta que designa un conjunt de principis metodològics, epistèmics i treballs de camp que des de fa més de dos dècades commocionen la tradició del pensament social. Les seves propostes, a pesar d'estar circumscrites, principalment, al campo del que s'anomena sociologia del coneixement científic o dels estudis socials de la ciència i la tecnologia, van més enllà d'una simple reflexió sobre la ciència i la tecnologia i s'enfronten al problema més general de la producció y estabilització de l'ordre social.

  

B) Altres materials:

(1) Aibar, E. (2002). "El conocimiento científico en las controversias públicas". (Una versión posterior de este texto aparece como cap. 5 en Aibar, E y M.A. Quintanilla. 2002. Cultura Tecnológica: Estudios sobre Ciencia, Tecnología y Sociedad. Barcelona: Horsori.

(2) Lewis Wolpert ¿Es peligrosa la ciencia? Ars medica. Revista de humanidades, ISSN-e 1579-8607, Vol. 7, Nº. 1 (JUNIO), 2008, págs. 128-136

(3) WINNER, Langdon, "¿Tienen política los artefactos ?", en La Ballena y el Reactor, Gedisa Editorial, España, 1986. P.45.

(4) Sanz, V. (2016) Género en el contenido de la tecnología. Ejemplos en el diseño del software.  Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad. 31 (11) p. 93-116

Amunt

Vegeu els apartats anteriors.

Amunt

Tant en el cas d'aquelles persones que segueixin l'avaluació continuada com es presentin a l'examen directament s'aconsella que la forma de llegir, tant els mòduls com la resta de materials, sigui crítica. Això significa que heu d'intentar en tot moment veure més enllà de la posició de cada un dels autors i comparar-la amb altres perspectives. Us convido a llegir els mòduls i articles recomanats amb llapis a la mà, subratllant allò que considereu important i afegint notes quan les afirmacions que trobeu us semblin errònies, exagerades o fora de lloc.

 Per tal de poder treballar-ho en col·lectiu, us convido a fer un ús profitós de les eines telemàtiques de l'aula. Al fòrum podreu penjar totes les reflexions o comentaris crítics sobre els materials i sobre l'assignatura en general per tal que la resta dels vostres companys puguin compartir les vostres opinions i respondre a elles. 

 Al tauler del professor trobareu recordatoris de les dates de lliurament i d'altres informacions relatives a la dinàmica del curs.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Com sabeu, el model pedagògic de la UOC ofereix la possibilitat de que la vostra feina i participació durant el curs sigui avaluada de manera continuada per part del professor. Una participació, doncs, que us permet ser avaluats al llarg de tot el curs, i que en el cas de que sigui aprovada, us lliura de realitzar l'examen al final del semestre.

L'avaluació continuada que us proposo té la finalitat d'aprofundir en els continguts de l'assignatura, posant l'èmfasi en els forts contrastos entre els diferents discurs i models analítics actuals al voltant del paper que juga la ciència i la tecnologia en les nostres societats. Les diferents activitats de l'avaluació continuada tenen com a objectiu adquirir els conceptes i les eines comprensives principals que ens ofereix aquest camp dels Estudis Socials de la Ciència i la Tecnologia, a més de fomentar la reflexió i la participació activa en els debats contemporanis que aquest enfocament obre.

L'avaluació continuada té un total de quatre activitats principals i heu de fer-les totes. Les indicacions corresponents a cada exercici les rebreu a mida que se us presentin les activitats. 

Els estudiants que hagin aprovat l'avaluació continuada amb una "A", una "B" o una "C+" no tindran necessitat de presentar-se a cap examen per tal de tenir la nota final. 

 Per fer l'informe d'avaluació continuada s'empraran les qualificacions següents:

       A: Qualificació molt bona

      B: Qualificació bona

      C: Qualificació baixa

      D: Qualificació molt baixa

      E: No hi ha qualificació

 

 

 Activitat

Tipus

 

Percentatge nota final

1

Primer assaig

 

  25%

2

Segon assaig

 

  30%

3

Ressenya

 

  20%

4

Controvèrsies a Viquipèdia

 

25%

 

 

PLAGI

Les proves d'avaluació continuada han de ser originals dels estudiants que les signen. En cas de considerar-se que un treball no es original, es suspendrà l'avaluació continuada dels signants que, per tant, hauran de presentar-se a l'examen final per poder superar l' assignatura.

En el decurs dels darrers semestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis, com també de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).

Des de la titulació d'Humanitats, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé als nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no; i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.

De fet, les normes de la UOC ja preveuen "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" entre les conductes que són susceptibles de falta greu o molt greu. Ho trobeu a: Inici > Comunitat > Normes UOC > Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC (Cap. 5è, art. 8 i 9). També preveuen les sancions aplicables a les faltes greus o molt greus (Cap. 7è, art. 14 i 15). 

Amunt

Com sabeu el model pedagògic de la UOC, us permet escollir entre dos tipus d'avaluació. Aquesta és una qüestió opcional que heu de tenir en compte a l'hora de planificar el seguiment de l'assignatura. Aquells que no puguin o no vulguin seguir l'avaluació continuada, tenen l'oportunitat de ser avaluats al final del curs a partir d'un examen.

  

 

 

Amunt

Juntament amb les qualificacions obtingudes en cadascuna de les proves d'avaluació continuada, es penjarà al tauler de l'aula un document de valoració general del conjunt dels vostres treballs en el que es destacaran tant els punts forts com els dèbils.

El feedback de cadascuna de les PACs tindrà el doble objectiu de, per un costat, conèixer els aspectes que calia treballar en la prova i, per un altre, orientar-vos de cara a properes proves.

Amunt