Història del cinema Codi:  04.525    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions succeïdes en el camp del cinema durant els anys seixanta i setanta del segle XX.

Atendrem tant a la vinculació del cinema amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània. El curs s'articula vers la crisi de la representació que suposa la modernitat cinematogràfica i les principals contribucions des de les pràctiques documentals, experimentals i la ficció en el cinema mundial a partir de la II Guerra Mundial. Així, ens centrem en les produccions i discursos cinematogràfics crítiques amb els modes de representació hegemònics i explorarem la seva vigència dins del context actual.

Fixarem l'atenció tant a processos pròpiament endògens a la disciplina, com la transformació de certes narratives o models de representació i qu¿estions historiogràfiques, així com també, als grans temes de la societat contemporània tractats des del cinema i la seva articulació amb marcs teòrics. Com a exemple, a través de les imatges en moviment, intentarem comprendre com es generen relats i discursos vers les relacions entre art i política, ideologia i cinema, el cinema imoviments polítics com el feminisme o el procés de descolonització, d'entre altres.

Amunt

Arts en pantalla. El cinema com a dispositiu crític aborda de manera específica la producció cinematogràfica, dotant l'alumne de les eines teòriques i metodològiques necessàries per analitzar críticament les produccions audiovisuals en relació a altres qu¿estions que s'aborden en el "Màster d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporània" com la identitat, el poder, la subjectivitat i la cultura contemporània. En línies generals, s'entén el cinema, des d'una perspectiva culturalista, com a mitjà de representació i pràctica significant que representa i organitza visions de la realitat, sovint en disputa.

Amunt

Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors de la cultura, de la comunicació i socials, antropòlegs i sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema  i els estudis fílmics són una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural, la crítica d'art o de diferents àmbits vinculats amb la gestió cultural i la programació per a institucions dedicades a la conservació, catalogació o divulgació de l'obra audiovisual com filmoteques, festivals, museus i centres culturals.

A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a docents vinculats amb les matèries assenyalades, així com per a professors de primària i secundària, essent el cinema una gran eina pedagògica. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.

Amunt

L'estudi del cinema, com a mitjà central de la societat i la cultura moderna i contemporània, requereix una extensa formació humanística per al seu abordatge acadèmic, així com eines específiques d'anàlisi que s'oferiran al llarg del curs.

Per tant, aquesta assignatura requereix poder abordar el cinema des d'un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i del context social i polític així com, tenir recursos provinents de la teoria crítica, l'estètica o la història de l'art. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, la literatura, la història social i política, la sociologia, els estudis en comunicació, etc. Per això, cal que l'alumnat en aquesta matèria faci transferències constants del seu bagatge conceptual adquirit prèviament dins dels estudis assenyalats.

Amunt

És aconsellable haver superat els primers 120 ECTS del grau d'Humanitats i els 36 ECTS comuns obligatoris i els seminaris transversals que antecedeixen els itineraris.

Amunt

OBJECTIUS

1. Identificar els principals cineastes i moviments, els problemes teòrics i debats al voltant de la modernitat cinematogràfica (Nous Cinemes i cinema polític i militant), amb especial èmfasi en l'anàlisi de la construcció de discursos polítics i identitaris.

2. Relacionar les produccions cinematogràfiques del que s'anomena la modernitat cinematogràfica amb altres textos i tradicions artístiques (avantguardes històriques) i amb moviments socials i polítics del període com ara el feminisme, les lluites d'alliberació nacional així com a processos socioeconòmics com ara la consolidació de la societat de consum i del capitalisme avançat.

3. Analitzar críticament qualsevol producció audiovisual tenint en compte el context social, polític i cultural en què s'emmarca i la seva relació amb ell, més enllà més enllà dels aspectes estètics o tècnics.

4. Realitzar assajos acadèmiques sobre produccions culturals, per això cal, per una banda, utilitzar i interpretar fonts primàries i secundàries relacionades amb la teoria i història de l'audiovisual i els nous mitjans i, per l'altra, construir una argumentació coherent i informada sobre la producció cinematogràfica aplicant de manera pertinent la teoria.

COMPETÈNCIES

Competències generals:

  • CG1 - Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma.

    CG2 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.

  • CG3- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

  • CG4 - Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, argumentant idees complexes utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

  • CG5 - Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.

Competències transversals:

  • CT1 - Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques:

  • CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives teòriques i conceptuals que, des dels anys 60, han intentat explicar les relacions entre cinema i política i, per tant, entre cinema i identitat/subjectivitat.

  • CE2 -Analitzar i valorar de forma crítica textos cinematogràfics, així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquesta disciplina.

    CE3 - Analitzar l'evolució de les arts cinematogràfiques dins del pas de la modernitat a la postmodernitat, i relacionar aquesta evolució amb els principals corrents de pensament de la segona meitat del segle XX.

Amunt

Els continguts del curs es distribuiran en tres blocs, els quals per la seva banda es distribuiran en diversos temes.

BLOC 1. RUPTURES TEMÀTIQUES I ESTÈTIQUES DE LA MODERNITAT

1. Les noves vies del documental: cinema directe i cinéma vérité

2. Modernitat cinematogràfica en la ficció: trets formals i estilístics

BLOC 2. L'INFLUX DE LA TEORIA CRÍTICA: CINEMA, IDEOLOGIA I POLÍTICA

3. Les relacions entre el cinema i la ideologia al voltant de 1968

4. La presència de Bertolt Brecht i les polítiques de la reflexivitat

BLOC 3. LA PRAXI CRÍTICA

5. Maig del 68 i el cinema: cinema militant, cine-tracs i el Grup Dziga Vertov.

6. El cinema polític i autories radicals. 

7. La intervenció feminista: el cinema com a dispositiu sexuat i el contra-cinema feminista

8. Política i avantguarda cinematogràfica a Amèrica Llatina: el "Tercer Cine". 

La distribució dels blocs està vinculada amb la disposició dels materials docents de l'assignatura disponibles tant en format PDF, com en suport web i XML i que constitueixen la guia bàsica de l'assignatura. A partir d'aquest material, aprofundirem i ampliarem alguns dels aspectes recollits. La finalitat última és oferir una concepció àmplia de les relacions entre cinema, ideologia i crítica per a introduir debats com el feminisme o la teoria postcolonial. D'altra banda, la distribució dels continguts també pretén que l'estudiant aconsegueixi un aprenentatge progressi, on els nous coneixements puguin ser compresos, interioritzats i integrats als ja explicats i treballats amb anterioritat. Així, algunes qu¿estions teòriques i estètiques dels blocs 1 i 2 es reprenen al bloc 3, per ser aplicades a casos d'estudi.

Amunt

Material Suport

Amunt

El material de l'assignatura Història del cinema no solament està format per les publicacions internes (dossier) de les quals és autora Palmira Gonzàlez, i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula.

Pel que fa al visionat de pel.lícules vinculades a les diferents unitats temàtqiues, a continuació disposeu d'un llistat dels films disponibles a la Biblioteca de la UOC. A través del Tauler, el consultor o consultora afegirà altres indicacions sobre com trobar pel.lícules per realitzar les PACs i preparar les proves finals.

Films disponibles a la Biblioteca de la UOC:

  • (DL 1995) .Bronenosets Potiomkin (Film). Castellà;Bronenosets Potiomkin [Enregistrament de vídeo] = El acorazado Potemkin / postanovka: Sergueja Ejzenstejna . Barcelona : Filmax. TELEGROUP, DL 1995.
  • (DL 1998) .Roma, città aperta (Film). Castellà;Roma ciudad abierta [Enregistrament de vídeo] / una produzione Excelsa Films soggetto di Sergio Amidei regia di Roberto Rossellini sceneggitura e dialoghi di S. Amidei con la collaborazione di F. Fellini . Madrid : Vellavision, DL 1998.
  • (cop. 1996) .Mat' (Film). Castellà;La Madre [Enregistrament de vídeo] / dirigida por: Vsevolod Pudovkin . Valladolid : Divisa, cop. 1996.
  • (cop. 1999) .Singin' in the rain (Film). Castellà;Cantando bajo la lluvia [Enregistrament de vídeo] / M-G-M presenta dirigida por Gene Kelly y Stanley Donen producida por Arthur Freed . [S.l.] : MGM Home Entertainment : Turner Entertainment, cop. 1999.
  • (DL 1991) .A Night at the opera (Film). Castellà;Una Noche en la ópera [Enregistrament de vídeo] / Metro-Goldwyn-Mayer presenta dirección: Sam Wood argumento cinematográfico: George S. Kaufman y Morrie Ryskind . [Madrid] : MGM-UA Home Video, DL 1991.
  • (DL 1994) .The General (Film). Castellà;El Maquinista de la general [Enregistrament de vídeo] / Buster Keaton, Marian [sic] Mack, Glenn Cavender dirección y argumento: Buster Keaton y Clyde Bruckman . Barcelona : Filmax Group, DL 1994.
  • (DL 1995) .The Gold rush (Film ). Castellà;The Gold rush [Enregistrament de vídeo] / [guión, producción y dirección:] Charlie Chaplin . Barcelona : Filmax. TELEGROUP, DL 1995.
  • (DL 1994) .Intolerance (Pel·lícula cinematogràfica). Castellà;Intolerancia [Enregistrament de vídeo] = Intolerance / dirección: D.W. Griffith . Barcelona : Filmax. TELEGROUP, DL 1994.
  • (cop. 1996) .Méliès, los orígenes [Enregistrament de vídeo] : 1898-1908 / dirigida por: G. Méliès . Valladolid : Divisa, cop. 1996.
  • (cop. 1995) .Metropolis (Film). Castellà;Metrópolis [Enregistrament de vídeo] / dirigida por Fritz Lang . Valladolid : Divisa, cop. 1995.
  • (DL 1997) .Det Sjunde Inseglet (Film). Castellà;El Séptimo sello [Enregistrament de vídeo] / un film de Ingmar Bergman con Max von Sydow, Bibi Andersson . Barcelona : Manga Films, DL 1997.
  • (DL 1995) .Nosferatu (Film). Castellà;Nosferatu [Enregistrament de vídeo] / directed by F.W. Murnau from the novel by Bram Stoker adaptation by Henrik Galeen . Valladolid : Divisa, DL 1995.
  • (cop. 1996) .Das Kabinett des Dr. Caligari (Film). Castellà;El Gabinete del Dr. Caligari [Enregistrament de vídeo] / dirigida por Robert Wiene producida por Decla Films . Valladolid : Divisa, cop. 1996.
  • (cop. 1998) .Casablanca (Film). Castellà;Casablanca [Enregistrament de vídeo] / dirigida por Michael Curtiz . [S.l.] : MGM Home Entertainment, cop. 1998.
  • (DL 1997) .Gone with the wind (Film). Castellà;Lo que el viento se llevó [Enregistrament de vídeo] / a Selznick International picture in association with Metro Goldwyn Mayer directed by Victor Fleming screen play by Sidney Howard . [Madrid] : MGM Home Entertainment, DL 1997.
  • (DL 1997) .À bout de souffle (Film). Castellà;Al final de la escapada [Enregistrament vídeo] / un film de Jean-Luc Godard . Madrid : PolyGram Ibérica Barcelona : Manga Films, DL 1997.
  • (cop. 2000) .A Night at the opera (Film). Castellà;Una Noche en la ópera [Enregistrament de vídeo] / guión de George S. Kaufman y Morrie Ryskind dirigida por Sam Wood . [Madrid?] : Warner Home Video Española : Turner Entertainment, cop. 2000.
  • (cop. 2000) .Gone with the wind (Film). Castellà;Lo que el viento se llevó [Enregistrament de vídeo] / a Selznick International picture in association with Metro Goldwyn Mayer directed by Victor Fleming screen play by Sidney Howard . [Madrid?] : Warner Home Video Española : Turner Entertainment, cop. 2000.
  • (cop. 2000) .East of Eden (Film). Castellà;Al este del Edén [Enregistrament de vídeo] / una producción Elia Kazan guión de Paul Osborn dirigida por Elia Kazan . [Madrid?] : Warner Home Video Española, cop. 2000.
  • (cop. 2000) .Casablanca (Film). Castellà;Casablanca [Enregistrament de vídeo] / Warner Bros. Pictures Inc. presents a Hal B. Wallis production directed by Michael Curtiz screen play by Julius J. and Philip G. Epstein and Howard Koch . [Madrid?] : Warner Home Video Española : Turner Entertainment, cop. 2000.
  • ([199-?]) .Viridiana (Film);Viridiana [Enregistrament de vídeo] / una producción española UNINCI S.A. en coproducción con Gustavo Alastriste P. de México jefe de producción: Gustavo Quintana dirección: Luis Buñuel . Barcelona : Manga Films, [199-?].
  • (cop. 2001) .2001: a space odyssey (Film). Castellà;2001: a space odyssey [Enregistrament de vídeo] / directed and produced by Stanley Kubrick screenplay by Stanley Kubrick and Arthur C. Clarke presented by Metro-Goldwing-Mayer . [S.l.] : Warner Home Video, cop. 2001.
  • (cop. 2000) .Ciudadano Kane [Enregistrament vídeo] / original screen play: Herman J.Mankiewick, Orson Welles direction-production: Orson Welles . Barcelona : Manga Films, cop. 2000.
  • (DL 2000) .Rebeca [Recurs electrònic] / dirección, Alfred Hitchcock . L'Hospitalet de Llobregat : Filmax, DL 2000.
  • (2000) .Centauros del desierto [Enregistrament video] / directed by John Ford . [Madrid] : Warner Home Video Española, 2000.
  • (cop. 2000) .Manhattan [Enregistrament vídeo] / una producción Jack Rollins, Charles H. Joffe escrita por Woody Allen y Marshall Brickman dirigida por Woody Allen producida por Charles H. Joffe director de fotografía Gordon Willis . Madrid : MGM Home Entertainment, cop. 2000.
  • (DL 1992) .Rebeca [Enregistrament vídeo] / guión: Robert E. Sherwood, John Harrison director: Alfred Hitchcock . [Barcelona] : Filmax Home Video, DL 1992.
  • ([2000?]) .Quatre cents coups (Pel·lícula cinematogràfica). Castellà i francès;Los Cuatrocientos golpes [Enregistrament vídeo] / co-production S.E.D.I.F. et Les Films du Carrosse scenario de François Truffaut . Barcelona : Big Time Pictures, [2000?].
  • ([2001?]) .Los Cuatrocientos golpes [Enregistrament vídeo] / Big Time Pictures directed by François Truffaut . [S.l.] : Big Time Pictures, [2001?].
  • (cop. 2001) .Andrei Rublev (Pel·lícula cinematogràfica);Andrei Rublev [Recurs electrònic] = Andrei Rublev / Tvorceskoe Obedinenie Pisatelej i Kinorabotnikou Rezisser-postanov?cik: Andrej Tarkovskij scenarij: Andreja Mikhalkova-Koncalovskogo, Andreja Tarkovskogo . [London] : Artificial Eye, cop. 2001.
  • (DL 2003) .Det Sjunde Inseglet (Pel·lícula cinematogràfica);El Séptimo sello [Recurs electrònic] / guión y dirección Ingmar Bergman . Barcelona : Manga Films, DL 2003.
  • ([2003?]) .Intolerance (Pel·lícula cinematogràfica);Intolerance [Recurs electrònic] / [produced and directed by] D. W. Griffith . Madrid : Suevia Films, [2003?].
  • (cop. 2001) .2001 a space odyssey (Pel·lícula cinematogràfica). Anglès;2001 : una odisea del espacio [Enregistrament vídeo] / directed and produced by Stanley Kubrick screenplay by Stanley Kubrick and Arthur C. Clarke presented by Metro-Goldwing-Mayer . [S.l.] : Warner Home Video, cop. 2001.
  • (cop. 2002) .Centauros del desierto [Enregistrament video] / directed by John Ford screenplay by Frank S. Nugent . Madrid : Warner, cop. 2002.
  • (cop. 1988) .Ladri di biciclette (Pel·lícula cinematogràfica). Italià i anglès;The Bicycle Thief [Enregistrament vídeo] / Vittorio de Sica . Chatsworth : Image Enterteinment, cop. 1988.
  • ([200-]) .Roma, città aperta (Pel·lícula cinematogràfica);Roma ciudad abierta [Enregistrament vídeo] / dirección Roberto Rossellini . Colmenar Viejo, Madrid : Suevia Films, [200-].
  • (cop. 2001) .On the waterfront (Pel·lícula cinematogràfica);La Ley del silencio [Enregistrament vídeo] / produced by Sam Spiegel screenplay by Budd Schulbert music by Leonard Bernstein directed by Elia Kazan . Madrid : Columbia Tristar Home Entertainment, cop. 2001.
  • (cop. 2003) .Sunset Boulevard (Pel·lícula cinematogràfica);El Crepúsculo de los dioses [Enregistrament vídeo] / directed by Billy Wilder (Ed. especial coleccionista) . Madrid : Paramount, cop. 2003.
  • (DL 2006) .Scarface (Pel·lícula cinematogràfica : 1932). Poliglota;Scarface [Enregistrament vídeo] : el terror del hampa / directed by Howard Hawks written by Seton I. Miller, John Lee Mahin, W.R. Burnett and Ben Hecht . Madrid : Universal, DL 2006.
  • (cop. 2008) .À bout de souffle (Film). Castellà;Al final de la escapada [Enregistrament vídeo] / un filme de Jean-Luc Godard [producció:] Georges de Beauregard : [guió:] François Truffaut . Madrid : Universal Studios , cop. 2008.
  • (DL 2004) .Bête humaine (Pel·lícula cinematogràfica). Castellà i francès;La Bestia humana [Enregistrament de vídeo] / Paris Film production, MM. Hakim présentent un film de Jean Renoir . [Barcelona] : Manga Films, DL 2004.

 

 

Amunt

(*En aquest apartat s'assenyala la bibliografia de caràcter general vinculada al desenvolupament del curs. Ampliarem aquestes fonts en cada unitat a través d'articles i altres lectures de caràcter obligatori i complementari)

BÁLINT KOVÁCS, András (2007). Screening Modernism. European Art Cinema,1950-1980. Chicago: The University of Chicago Press.

BENJAMIN, Walter (1934). "El autor como productor" (text llegit el 27 d'abril de 1934 a l'Institut per a l'Estudi del Feixisme, París).

COMOLLI, Jean-Louis (2011). Cine contra espectáculo: seguido de Técnica e ideología: (1971-1972). Buenos Aires: Manantial.

CORTÉS, David i FERNÁNDEZ-SABATER, Amador (2009). Con y contra el cine. En torno a Mayo del 68. Sevilla: Universidad Internacional de Andalucía.

JAMESON, Fredric (2013). Brecht y el método. Buenos Aires: Manantial. [1999]

NICHOLS, Bill (1997). La representación de la realidad: cuestiones y conceptos sobre el documental. Barcelona: Paidós.

MILLAN, Margara (1999). "Las teorías feministas del cine", a: Derivas de un cine en femenino. México: Universidad Nacional Autónoma de México, pp. 45-67.

MICCICHE, Lino (1995). "Teorías y poéticas del Nuevo Cine", a: Historia General del Cine. Volumen XI. Nuevos Cines (Años 60). Madrid: Cátedra, pp. 15-40

MULVEY, Laura (1988). "Placer visual y cine narrativo", Eutopías. Documentos de trabajo, 2ª época, vol. 1. València: 1988. [1975]

ORTEGA, Maria Luisa i GARCÍA, Noemí (eds.) (2008). Cine directo. Reflexiones en torno a un concepto. Madrid: T&B Editores.

PÉREZ PERUCHA, Julio (coord.) (1998). Los Años que conmovieron al cinema: las rupturas de 68. Valencia: Filmoteca Generalitat Valenciana. 

SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente (2004). Cine y vanguardias artísticas. Conflictos, encuentros, fronteras. Barcelona: Paidós.

STAM, Robert (2001). Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós.

 

Amunt

El curs es desenvolupa a través d'una sèrie d'unitats temàtiques que, mitjançant casos d'estudi, aprofundeixen en els aspectes tractats en el material docent de l'assignatura (lectura obligatòria). Així, es proposarà la lectura una sèrie de textos i el visionat d'alguns films, així com una guia per enfrontar-se als materials i extreure les principals idees. Per la naturalesa multidisciplinària del Màster en Humanitats del qual aquesta assignatura forma part, a cada unitat s'oferiran lectures (articles i capítols de llibre) i visionats obligatoris, així com altres de caràcter complementari pels alumnes més interessats en els estudis fílmics.

Per la seva part, l'estudiant haurà de seguir les activitats proposades a cada unitat (lectures, visionats), participar activament, en la mesura de les seves possibilitats, en el desenvolupament del curs i realitzar les proves d'avaluació continua obligatòries assenyalades (PACs).

Per participar en el desenvolupament del curs, tenim l'espai de debat, destinat a que l'estudiant participi i presenti les seves idees. Les aportacions no han de ser obligatòriament originals, per exemple es valoraran comentaris sobre lectures que abordin els temes treballats, el fet de plantejar preguntes sobre aquestes o possibles connexions amb d'altres àrees de coneixement o fonts textuals, audiovisuals, etc. En  definitiva, serà un espai per intercanviar idees, informacions, reflexions i propostes sobre el desenvolupament del curs i, per tant, esteu convidats a generar discussions al voltant dels assumptes tractats en cada unitat. S'espera que els debats transcorrin en un clima amè, de respecte per les opinions i punts de vista dels altres companys de classe i de la professora consultora.

Per altra banda, a l'aula també comptem amb l'espai fòrum on, per exemple, podeu plantejar dubtes o fer suggeriments relatius al desenvolupament de l'assignatura. És a dir, és un espai que farem servir per temes generals i no pas els específics del temari.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació es basarà en els resultats obtinguts en les diferents activitats avaluades (nota mitjana de les PAC) i en el seguiment i la participació activa dels estudiants al llarg del curs. Es proposen quatre proves d'avaluació (PAC), de les quals cal realitzar obligatòriament les següents tres per aprovar l'assignatura: un assaig breu (PAC1), l'elaboració d'un guió de recerca (PAC3) i un assaig extens en el qual, a través d'una pel·lícula, autor, moviment o tema, pugueu desenvolupar i aprofundir en els vostres interessos en funció dels continguts oferts (PAC 4). Es a dir, l'alumne que no lliuri aquestes proves no podrà superar l'assignatura. Per altra banda, i per a fomentar el diàleg a l'aula i l'anàlisi crítica dels continguts teòrics i els films, així com la seva comprensió, es proposen dos debats: un d'ells, marcat com una activitat avaluable (PAC 2).

Pel que fa a la nota final, el pes de cada activitat és el següent, si bé cal realitzar i aprovar les tres PACS citades (1, 2 i 4) per aprovar l'assignatura:

  • PAC 1: 25%
  • PAC 2 (Debat): 10%
  • PAC 3: 15%
  • PAC 4: 50%

A l'últim apartat del pla docent, trobareu les dates clau de les PAC i a l'aula la descripció de cadascuna de les activitats avaluables (PACS) i no avaluables (unitats i debat 2). Per la seva banda, la professora consultora es responsabilitzarà de realitzar un feedback personalitzat a cada alumne, tant sobre les proves d'avaluació com dels dubtes i propostes que sorgeixin al llarg del curs.

Amunt

L'avaluació final provindrà de la mitjana de la nota d'avaluació contínua i de l'índex de participació de l'alumne a les activitats o debats que sorgeixin al llarg del curs.

Amunt

La professora consultora es responsabilitzarà de realitzar un feedback personalitzat a cada alumne, tant sobre les proves d'avaluació com dels dubtes i propostes que sorgeixin al llarg del curs.

Amunt