L'estructura de les llengües Codi:  07.504    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

 

L'assignatura L'estructura de les llengües té per objecte l'estudi general de l'estructura i el funcionament de la llengua, o el que es coneix altrament per gramàtica.

El curs és una introducció a l'estudi dels nivells clàssics d'anàlisi lingüística: Semàntica, Sintaxi, Morfologia i Fonètica i fonologia, sense pretensió d'exhaustivitat ni especialització. L'estudi no depassa el camp de l'oració, és a dir, no arriba a abordar el terreny del discurs o text, que és l'objecte específic de la gramàtica textual o del discurs (objectiu de Llengua catalana: estructura i ús).

Convé precisar que, en l'àmbit de l'oració i d'acord amb els supòsits teòrics adoptats pel curs, l'estudi de les formes (sons, mots, oracions) està íntimament lligat amb el significat. De fet, des de la perspectiva que pren el curs, la del corrent teòric anomenat lingüística cognitiva, el significat és primordial en la configuració de la gramàtica. És per això que el curs comença precisament amb l'estudi del significat.

D'altra banda, l'assignatura, atès que versa sobre lingüística general, tampoc no analitza o descriu globalment o parcialment cap llengua en concret, ni fa un estudi tipològic ni comparatiu de diverses llengües, encara que sovint recorre a l'exemplificació amb dades empíriques del català o d'altres llengües amb la voluntat d'assenyalar l'abast i l'aplicació de determinats conceptes, o simplement per tal de fer-los més entenedors.

Finalment, malgrat l'ús de l'aparell formal característic de la lingüística, el referent del curs són les llengües naturals, fet que exclou el tractament tant del llenguatge animal com dels llenguatges formals o artificials.

Amunt

 

L'estructura de les llengües comença amb una unitat que planteja el lloc de la Lingüística Cognitiva en les teories lingüístiques contemporànies, en especial, per oposició al paradigma generativista que és tractat breument al final d'Introducció a les ciències del llenguatge. Ara bé, L'estructura de les llengües no consisteix pròpiament en la prolongació o l'aprofundiment dels continguts d'Introducció a les ciències del llenguatge, sinó que en complementa els plantejaments. Així, mentre que a Introducció a les ciències del llenguatge l'objecte principal és el llenguatge com a capacitat comunicativa i la lingüística com a ciència o conjunt de disciplines que estudien el llenguatge, L'estructura de les llengües se centra en l'estudi de la gramàtica (en sentit ampli) de la llengua, és a dir, en el nucli de la teoria lingüística. Ambdues assignatures són fonamentals en el pla d'estudis perquè estableixen les bases per a l'estudi de les assignatures més específiques que aborden la llengua en qualsevol dels seus aspectes concrets.

En particular, els coneixements que s'introduiexen en L'estructura de les llengües es desenvolupen i aprofundeixen en les assignatures següents: Sintaxi catalana, Llengua catalana: fonètica, fonologia i morfologia i Llengua catalana: semàntica i lexicologia.

El component metodològic de l'assignatura també resulta cabdal en les assignatures que tracten de la variació lingüística des del punt de vista temporal (Gramàtica històrica catalana) o espacial (Dialectologia catalana) i per a les que aborden aplicacions concretes de la llengua, com Assessorament i serveis lingüístics, Llengua catalana i tecnologies digitals, Tecnologies del llenguatge, LexicografiaAdquisició i aprenentatge de la llengua catalana. Així mateix, els continguts de l'assignatura són útils o, si més no, tenen interès, per a assignatures que tracten la llengua des d'aspectes socials, com Sociolingüísitca catalana i Política i planificació lingüístiques.

Amunt

El coneixement dels aspectes fonamentals de la lingüística i, concretament, de la gramàtica abracen bona part de les sortides professionals que tenen la llengua per objecte de treball o com a instrument principal. Els coneixements bàsics de l'assignatura resulten imprescindibles per a qualsevol de les professions que requereixen la comprensió mínima dels fets lingüístics o l'actuació específica sobre la llengua des de qualsevol perspectiva:

- En el camp de les indústries de la llengua, els coneixements de l'assignatura són imprescindibles en àmbits com l'assessorament lingüístic (editorials, mitjans de comunicació, institucions i empreses), la planificació i la dinamització lingüístiques (estandardització lingüística, difusió de l'ús de la llengua), l'aplicació de la llengua a les noves tecnologies (informàtica, telecomunicacions, traducció automàtica, síntesi de veu, etc.), l'estudi i el tractament de les patologies del llenguatge, etc. Aquests coneixements resulten igualment profitosos en activitats que exploten els recursos gramaticals de la llengua, com la creació literària, el periodisme o la publicitat.

- En el terreny de la docència, els coneixements de l'assignatura formen part de l'ensenyament de llengües, de la lingüística o de la gramàtica de qualsevol llengua. Aquests coneixements no deixen de tenir un paper central en l'ensenyament i la pràctica filològics no específicament gramaticals, en un camp que abraça des de l'edició de textos a la retòrica i als estudis i la crítica literaris.

En el terreny de la investigació lingüística, els coneixements de l'assignatura esdevenen essencials en àmbits com la lingüística teòrica (modelització abstracta del comportament de la llengua) o la lingüística descriptiva (anàlisi empírica de les manifestacions de la llengua).

Amunt

No es requereixen coneixements universitaris previs per a cursar aquesta assignatura. En tot cas, és útil estar familiaritzat amb la matèria a nivell preuniversitari i, també, haver cursat l'assignatura Introducció a les ciències del llenguatge.

 

Amunt

És recomanable haver superat l'assignatura Introducció a les ciències del llenguatge.

Amunt

Competències generals que es treballen en l'assignatura amb els seus objectius respectius

Específiques

 

1. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.

1.1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.

1.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.

 

2. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.

2.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.

2.2. Conèixer les característiques de les principals línies de reflexió sobre el llenguatge i el significat.

 

3. Anàlisi de textos en català i/o en altres llengües en els diferents nivells estructurals.

3.1. Saber quins són els nivells d'anàlisi interna d'una llengua, quins en són els objectius i les aplicacions, i quines categories i mètodes d'anàlisi es fan servir.

3.2. Identificar les relacions de significat que s'estableixen entre les diverses unitats lingüístiques i saber analitzar-les dintre d'un determinat marc teòric.

3.3. Saber com s'analitza l'estructura de les oracions i saber-ho fer per al català, d'acord amb un marc teòric o metodològic determinat.

3.4. Analitzar les relacions entre les produccions lingüístiques i el context.

3.5. Saber com s'analitza l'estructura formal i significativa de les paraules d'un text i els processos de creació lèxica i saber-ho fer per al català.

3.6. Saber com s'estudien i s'analitzen la comprensió i la producció dels sons del llenguatge i saber-ho fer per al català.

 

Transversals

 

1. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.

1.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

 

2. Resolució de problemes i formulació de preguntes.

2.1. Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.

 

Objectius específics per mòdul

Mòdul 1. Teories lingüístiques contemporànies.

Comprendre quin és l'objectiu d'una teoria lingüística.

Saber situar el corrent de la lingüística cognitiva en la història més recent de la lingüística.

Conèixer els fonaments filosòfics i psicològics més importants del corrent de la lingüística cognitiva, especialment per contraposició al paradigma generativista.

Assolir una perspectiva adequada per a l'estudi de les relacions entre el llenguatge i el pensament i per a l'estudi de la lingüística des d'una perspectiva cognitivista.

 Mòdul 2. Semàntica

Comprendre els mecanismes de la categorització (formació de categories mentals) a partir de la teoria dels prototips i els conceptes de nivell bàsic. 

Relacionar el significat dels mots amb la manera de categoritzar la realitat. 

Identificar les relacions bàsiques de significat que s'estableixen entre els mots segons la correspondència entre forma i significat  (monosèmia, polisèmia i homonímia), l'afinitat o la incompatibilitat semàntiques (sinonímia i antonímia) i la jerarquia de significats (hiponímia). 

Presentar la naturalesa dual del signe lingüístic (d'arrel saussuriana) i la distinció entre lexema i forma de paraula. 

Descobrir el paper de les figures del pensament, concretament la metàfora i la metonímia, en la configuració del llenguatge, i descriure'n els mecanismes generals.

Descriure el canvi semàntic com un procés evolutiu en què intervenen la metàfora i la metonímia.

Mòdul 3. Sintaxi

Definir la sintaxi posant en relleu la relació íntima entre estructura sintàctica i estructura conceptual.

Entendre l'oració, com a unitat màxima de la sintaxi, des d'una perspectiva funcional, categorial i lineal.

Analitzar l'estructura funcional de l'oració en els seus vessants sintacticosemàntic (funcions semàntiques o papers temàtics) i morfosintàctic (funcions gramaticals: predicats, participants o arguments i adjunts), i posar-la en relació amb els esquemes d'esdeveniment que la condicionen.

Analitzar l'estructura categorial de l'oració com una organització jeràrquica, identificar les categories gramaticals i estudiar el processos de gramaticalització, i descriure la composició prototípica dels sintagmes.

Analitzar l'estructura lineal de l'oració segons l'ordre de mots marcat o no marcat i comprendre la variació d'aquest ordre en funció del dinamisme comunicatiu i el valor informatiu dels constituents oracionals.

Mòdul 4. Morfologia

Presentar la morfologia lingüística i el seu objecte d'estudi.

Identificar els conceptes bàsics referits a l'estructura interna dels mots (morfemes, morfs i al·lomorfs) i classificar els constituents morfològics segons la seva autonomia (morfemes lliures i lligats) i el seu contingut semàntic (bases i afixos).

Descriure els principals processos morfològics segons el resultat que atenyen: flexió, derivació i composició.

Analitzar morfològicament els mots per poder-ne determinar l'estructura de constituents.

Comprendre els processos de canvi morfològic (canvis fonològics, analogia i gramaticalització) en què la morfologia s'interrelaciona amb altres nivells lingüístics.

Mòdul 5. Fonètica i fonologia

Conèixer l'alfabet fonètic internacional (AFI), saber aplicar-lo a la transcripció fonètica i poder classificar els sons des del punt de vista articulatori partint dels criteris de l'AFI.

Dominar els conceptes bàsics de la fonologia i la seva metodologia.

Familiaritzar-se amb les restriccions fonètiques, prosòdiques i morfològiques relacionades amb les alternances fonològiques.

Ser capaç d'aplicar les hipòtesis explicatives de la fonologia general a la comprensió dels processos fonològics.

Amunt

Mòdul 1. Teories lingüístiques contemporànies.

Presenta la lingüística cognitiva, situant-la en el panorama lingüístic actual i en el context de la ciència cognitiva, i n'introdueix les bases i els principis teòrics elementals.

 Mòdul 2. Semàntica

Descriu les principals relacions semàntiques dels mots, posa en relació el significat dels mots amb els processos cognitius de categorització basats en la teoria dels prototips i en les categories del nivell bàsic, i analitza el funcionament de les figures del pensament, així com els processos de canvi semàntic.

 Mòdul 3. Sintaxi

Tracta la sintaxi com la interacció de les estructures sintàctica i conceptual i n'analitza la unitat superior, l'oració, des d'una triple perspectiva: categorial (tipus i configuració de constituents: categories i sintagmes), funcional (valors i relacions semanticosintàctiques i morfosintàctiques dels constituents d'acord amb un esquema d'esdeveniments), i lineal (disposició dels constituents d'acord amb el dinamisme comunicatiu).

 Mòdul 4. Morfologia

Defineix els conceptes bàsics de morfema (que pot ser lliure o lligat), morf i al·lomorf; analitza els processos morfològics segons si el resultat és una forma de paraula (flexió) o un nou lexema (derivació); descriu les paraules complexes i n'analitza els components segons si són portadors del contingut semàntic (bases: arrels i temes), si s'adjunten a les bases (afixos: prefixos, sufixos, infixos i circumfixos), o bé cap de les dues coses (clítics); descriu les paraules compostes i les classifica segons la relació entre components (compostos determinatius o coordinatius) i la manca o no de nucli semàntic (compostos exocèntrics o endocèntrics); dóna les bases de l'anàlisi morfològica i la seva aplicació a la flexió, la derivació i la composició; i finalment tracta els processos del canvi morfològic (canvi fonètic, analogia i gramaticalització).

 Mòdul 5. Fonètica i fonologia

Presenta l'estudi dels sons i distingeix entre la fonètica (que n'estudia les propietats físiques) i la fonologia (que n'estudia la funció lingüística), introdueix la classificació dels sons o segments d'acord amb l'AFI, tracta dels trets suprasegmentals i dóna compte de la combinació dels sons i els processos fonològics. 

MOLT IMPORTANT:  NO són objecte d'estudi en aquest curs els continguts de Fonètica i fonologia des de l'apartat 2.4 (inclòs) en endavant. Per tant, només seran objecte d'estudi i avaluació els continguts fins a l'apartat 2.3 (inclòs).

Amunt

Material Suport
L'estructura de les llengües PDF
1. Introducció als sons de la parla Audiovisual
2. Introducció als sons vocàlics i consonàntics Audiovisual
3. La síl·laba Audiovisual
4. Els sons vocàlics Audiovisual
5. Els sons oclusius Audiovisual
6. Els sons fricatius Audiovisual
7. Els sons nasals Audiovisual
8. Els sons laterals Audiovisual
9. Els sons ròtics Audiovisual
Introducción a la Lingüística Cognitiva Llibre-manual

Amunt

Llistat dels materials didàctics utilitzats

L'assignatura té com a material didàctic l'obra en paper coordinada per Salvador Climent i Jaume Mateu, L'estructura de les llengües, que subministra la UOC al principi del curs.

Característiques específiques del material didàctic

El material didàctic és el suport docent de l'assignatura. Fa una exposició graduada dels continguts, complementada amb quadres i esquemes, i planteja activitats perquè l'estudiant pugui comprovar el grau de comprensió i domini dels coneixements adquirits. Així mateix, presenta un recull de la terminologia específica de cada mòdul, perquè l'estudiant pugui aclarir o ampliar els conceptes exposats, i una relació de la bibliografia essencial perquè l'estudiant pugui contrastar l'enfocament del material i pugui resoldre dubtes més específics.

El plantejament del curs està orientat de manera que es pugui seguir i superar utilitzant bàsicament el material docent subministrat per la UOC. Tanmateix, la dinàmica docent universitària fa aconsellable la utilització puntual de bibliografia de suport. Lògicament, com en qualsevol estudi, també faran ús de la bibliografia complementària els estudiants que desitgin aprofundir en els temes tractats.

Amunt

El material del curs conté referències bibliogràfiques prou completes i actualitzades. Tot seguit en comentem les més generals:

  • Cuenca, M.J; Hilferty, J. (1999). Introducción a la lingüística cognitiva. Barcelona: Ariel.
  • Inchaurralde C; Vázquez I. (eds.) (2000). Una introducción cognitiva al lenguaje y la lingüística. Zaragoza: Mira.
  • Croft, W.; Cruse, A. (2008). Lingüística cognitiva. Madrid: Alkal.

Aquests són els tres manuals en castellà disponibles al mercat que permeten fer-se una idea de les bases de la lingüística cognitiva. Fan presentacions globals de la teoria i a continuació n'analitzen diversos aspectes centrals. Els autors del primer manual, que alhora ho són dels materials docents de la UOC, són dues de les veus més autoritzades de l'estat en lingüística cognitiva. El segon manual és una traducció i adaptació d'un manual clàssic de la matèria: Dirven R. i M. Verspoor (1998) Cognitive Exploration of Language and Linguistics. John Benjamins. Finalment, el tercer manual és una traducció d'un dels llibres més recents i actualitzats sobre lingüística cognitiva.

  • Crystal, David (1987, 1997²). The Cambridge Encyclopedia of Language. Cambridge University Press.

Enciclopèdia de caràcter divulgatiu en un sol volum organitzada per temes que són agrupats en seccions que abasten àmbits que comprenen des de la cultura popular fins a la comunicació, passant per la identitat lingüística, l'estructura del llenguatge, les modalitats, l'adquisició lingüística, la neurolingüística o la tipologia lingüística. L'exposició és sintètica i amena, plena de curiositats (com ara el topònim més llarg, jocs de paraules, etc.) i complementada amb quadres, esquemes, mapes, síntesis biogràfiques, etc., pensada per a persones que s'introdueixen en l'estudi del llenguatge.

  • Fromkin, V. A. [ed.] (2000). Linguistics: An Introduction to Linguistic Theory. Oxford: Blackwell.

Malgrat que el manual és en anglès i editat fora del país, cosa que en restringeix l'accés als estudiants, té un plantejament molt didàctic i força actualitzat, que permet introduir el lector ràpidament en el coneixement actual dels aspectes generals del funcionament intern de la llengua.

  • Cuenca, M.J. (1996) Sintaxi fonamental. Barcelona: Empúries

L'autora d'aquest manual és la mateixa que la del mòdul de sintaxi de l'assignatura, i està escrit amb la mateixa perspectiva, per la qual cosa el fa especialment recomanable per complementar els mòduls docents del curs.

  • Pérez Saldanya, M. (coord.) (2003) Morfologia catalana. Barcelona: Editorial UOC

És un ma­nual bàsic de morfologia catalana en el qual s'introdueixen de manera clara i entenedora els conceptes claus que treballem en aquest apartat del curs. Per tant, és un bon complement dels materials docents del curs.

Altres manuals de nivell més avançat són els següents:

  • Moreno Cabrera, J. C. (1994). Curso universitario de lingüística general. Madrid: Síntesis.

És un ma­nual vast, en dos volums. En general, malgrat que supera àmpliament l'esquema que segueix l'assig­natura i demana a l'estudiant una certa familiaritat amb els continguts de la lingüística, té molt d'interès per a ampliar i contrastar els coneixements de l'assignatura i per observar les possibilitats que ofereixen llengües ben diverses. El plantejament general de l'obra, menys vinculat explícitament a marcs teòrics concrets, continua a hores d'ara vigent.

  • Simone, R. (1993). Fundamentos de lingüística. Barcelona: Ariel.

Aquest manual exposa d'una manera crítica els principals assoliments de la investigació lingüística actual, sense ser pròpiament una exposició de marcs teòrics concrets. L'autor no es limita a analitzar en aquesta obra el sistema lingüístic, sinó que té en consideració a més la influència de l'usuari sobre la configuració d'aquest sistema. Tanmateix, el plantejament de l'obra s'allunya del de l'assignatura. El principal avantatge d'aquest manual és que forneix dades clares i precises al voltant dels conceptes bàsics de la gramàtica que altres manuals sovint ometen o sobreentenen.

Finalment, sempre és recomanable la consulta de diccionaris de lingüística. Entre els més complets i actuals podem esmentar:

  • Alcaraz, E; Martínez, M.A. (1997, 2004²). Diccionario de lingüística moderna. Barcelona: Ariel.
  • Crystal, David (1980, 20035). A Dictionary of Linguistics and Phonetics. Oxford: Blackwell. [Villalba, Xavier [trad.] (2000). Diccionario de lingüística y fonética. Barcelona: Octaedro]
  • Mattwews, P.H. (1997). The Concise Oxford Dictionary of Linguistics. Oxford: Oxford University Press.
  • Pérez Saldanya, M. (1998). Diccionari de lingüística. Oliva: Colomar.
  • Tuson, J. [dir.] (2000). Diccionari de lingüística. Barcelona: Biblograf.

Amunt

La divisió de l'assignatura en mòduls, juntament amb l'opció de l'avaluació continuada, tenen l'objectiu de distribuir la matèria del curs d'acord amb la càrrega de crèdits que s'atorga a cada mòdul i d'ajudar l'estudiant a seguir el curs sense dificultats. 

El plantejament temporal bàsic és que, d'acord amb el total de crèdits de l'assignatura, l'estudiant tingui una dedicació de 8-10 hores setmanals de mitjana a treballar amb el material didàctic i resoldre les activitats de l'avaluació continuada.

L'opció més recomanable per treure profit del curs, i també per superar-lo, és seguir l'avaluació continuada, perquè dosifica l'esforç al llarg del temps i permet contrastar, i si és el cas corregir, el nivell de l'estudiant. Aquesta opció presenta generalment més garanties i permet assimilar millor una assignatura que comporta un notable grau d'abstracció.

La metodologia de treball que es proposa si se segueix l'opció de l'avaluació continuada consisteix a dividir el temps de dedicació per a cada mòdul en dues fases diferenciades, que corresponen cadascuna a 7-10 dies de treball, aproximadament:

1. Lectura del mòdul, estudi i assimilació de continguts. L'estudiant llegeix el mòdul i comprèn allò que s'hi exposa. L'estudiant sistematitza i interioritza el que ha llegit utilitzant les estratègies que personalment li resultin més efectives (resums, esquemes, etc.) i contrasta el grau d'assimilació dels continguts amb els exercicis d'autoavaluació que té en el material didàctic. Si escau, consulta bibliografia complementària.

2. Pràctica d'avaluació. L'estudiant resol les activitats que formen part de la PAC. La fase conclou amb el lliurament de la PAC a la bústia d'avaluació continuada.

 

Resolució de dubtes i utilització del Fòrum

 

En qualsevol moment  l'estudiant pot plantejar dubtes o demanar assessorament al professor amb relació a qualsevol aspecte del temari que li resulti dificultós o que consideri susceptible de discussió o reflexió.

Tot i que, si ho desitja, l'estudiant pot adreçar la consulta al professor de forma personal, es recomana que les preguntes i reflexions s'adrecin al Fòrum de l'aula, a fi que tothom es pugui beneficiar del procés. En aquest sentit, encoratgem els estudiants a intervenir per ajudar els seus companys en la resolució dels dubtes o per enriquir la discussió. Les intervencions reflexives o enriquidores seran tingudes en compte a l'hora de qualificar la PAC del tema corresponent.

Els dubtes i preguntes adreçats al Fòrum seran atesos pel professor en aquest mateix espai i les consultes personals seran ateses de forma privada.

En qualsevol cas, cal no tenir por a equivocar-se en les intervencions al Fòrum,  ja que els hipotètics errors comesos pels estudiants en cap cas seran tinguts en compte com a elements  negatius en l'avaluació, ans al contrari, valorats com a part del procés de reflexió i aprenentatge. Cal veure el Fòrum com un espai comú de reflexió i treball on, sempre que s'hi acudeixi amb esperit positiu i científic, tothom té dret a equivocar-se.


Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

  1. a) de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
  2. b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
1)      D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del grau. Aquí us passem els enllaços a alguns materials sobre el tema que us poden ajudar a evitar el plagi i a citar correctament:

- Un breu vídeo elaborat per la Biblioteca de la UOC sobre com citar correctament: Com he de citar en els treballs?

- Un document elaborat des de la nostra titulacióque recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: Com evitar el plagi?

- El document sobre com elaborar el Treball final de grau, que conté un capítol sobre com citar i referenciar adequadament: Material docent sobre citació i plagi elaborat per al TFG.


2)      D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant, tal i com recull l'apartat "Indicacions sobre l'avaluació a la UOC" d'aquest pla docent.

Finalment, cal tenir molt en compte que en el cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original. Per tant, és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica, obtinguin prèviament el consentiment del consultor.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

 

La realització de Pràctiques d'Avaluació Continuada (PAC) 


El vessant avaluatiu del curs consta bàsicament de cinc PACs obligatòries. Cada pràctica val un 20% de la nota final, és a dir, 2 punts sobre un total màxim de 10. Per aprovar l'assignatura cal sumar un mínim de 5 punts i és obligatori presentar totes les PACs.

 

La PAC1 consisteix en un debat obligatori a l'aula. No obstant això, per tal de facilitar la superació amb èxit de la primera PAC i incentivar el seguiment de l'AC, els estudiants que no participin en aquest debat tindran la possibilitat de realitzar una activitat alternativa de recuperació de la PAC 1, amb nota màxima C+.  


L'enunciat de les PACs es farà públic a l'inici de cada unitat. Les PACs s'han de lliurar en el termini establert al registre d'avaluació continuada en un fitxer adjunt (en .doc o .rtf). El nom del fitxer el posa automàticament el sistema, i indica la data i hora del lliurament (a més a més, naturalment, del nom de l'estudiant).

Participació en els Debats no avaluables

En aquesta assignatura també es proposen debats que no són avaluables ni obligatoris. Tanmateix, és molt recomanable participar-hi en tant que serveixen de pràctica per a respondre alguns dels exercicis de les PACs. És més, la consultora tindrà en compte la participació en els debats a l'hora d'arrodonir la nota final de l'avaluació continuada (sempre a l'alça).

 

Avaluació: criteris i sistema

La nota final d'AC s'obtindrà fent la mitjana de les cinc PACs obligatòries.

Les PACs s'avaluaran d'acord amb els criteris que es defineixen en aquest document.

 

Convé recordar que en aquesta assignatura no hi ha prova de validació ni prova de síntesi de l'AC.

La qualificació final d'AC tindrà una conversió numèrica, d'acord amb la següent taula:

A

10

9

B

8

7

C+

6

5

C-

4

3

D

2

0

 

Si l'estudiant no supera l'AC (qualificació C- o D) o l'aprova però desitja millorar la nota, s'ha de presentar a l'examen final. La nota definitiva s'obté en ambdós casos a partir del creuament de les notes de l'AC i de l'examen final. Cal fer notar que l'estudiant que hagi superat l'AC i realitzi l'examen final amb l'objectiu de millorar la nota, pugui finalment empitjorar-la si la qualificació de l'examen és molt baixa.

El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) també es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits pot comportar la no superació de l'assignatura.

Amunt

Prova de validació

Tal com s'ha dit, els estudiants que superin l'avaluació continuada no han de dur a terme cap prova de validació.

Examen final

L'examen final consta de 4 preguntes, cadascuna de les quals té un valor del 25% de la nota final. Les preguntes de l'examen final tindran una distribució temàtica i un plantejament similar a les formulades en les proves d'avaluació continuada. L'estudiant no podrà utilitzar cap material de consulta durant l'examen. Poden ser objecte de l'examen qualsevol dels continguts dels mòduls docents amb l'excepció d'aquells que s'han indicat expressament (NO són objecte d'estudi en aquest curs els continguts de Fonètica i fonologia des de l'apartat 2.4 (inclòs) en endavant).


Model d'examen

1. Semàntica

Explica en què consisteix la teoria dels prototips. Presenta exemples per tal d'il·lustrar la teva resposta.

2. Sintaxi

Descriu els conceptes de nucli, especificador i complement d'un sintagma. Indica quines categories o sintagmes fan o poden fer normalment aquestes funcions. Digues quins tipus principals de complements podem diferenciar i quina és la seva característica principal. Tingues en compte que no estem parlant únicament de complements del verb.

3. Morfologia

Defineix els següents conceptes i posa dos exemples de cadascun: al·lomorf, morfologia flexiva, tema, prefix, compost endocèntric.

4. Fonètica i fonologia

Fes la transcripció fonètica de la següent oració i digues quins processos fonològics hi has trobat i a on (a quins fonemes) es localitzen.

Un raig enlluernador es va veure des de dalt del cim

 

Amunt

El procediment de resolució de dubtes i d'intercanvi d'informació durant el curs està descrit en l'apartat Metodologia d'aquest mateix document.

El consultor enviarà a cada estudiant una valoració de cada una de les seves proves d'avaluació. Així mateix, el consultor pot comentar de manera general les diverses proves d'avaluació continuada, a través de missatges al tauler.

 

Amunt