Literatura catalana medieval Codi:  07.509    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura fa un recorregut  per la literatura catalana medieval des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. S'hi proposa una visió de conjunt dels textos historiogràfics i dels intel·lectuals i moralistes més importants del període i s'hi estudien les obres de tres grans autors que parteixen de pressupòsits ideològics, culturals i literaris molt diferents: Ramon Llull, Bernat Metge i Ausiàs March.

Amunt

L'assignatura fa un recorregut panoràmic i introductori per la literatura catalana més antiga, des de la que es produeix entre la segona meitat del segle XIII fins a la primera meitat del XV.  Fa, per tant, una presentació general d'algunes de les principals obres i dels principals autors d'aquest període amb l'objectiu que l'alumnat n'adquireixi uns coneixements bàsics, que es completaran amb l'assignatura de Narrativa catalana medieval. Les dues assignatures estan concebudes com a complementàries.

L'estudi de la literatura antiga contribueix a desenvolupar qualitats rares en el món d'avui, però notablement importants per al futur: la capacitat d'entendre i d'explicar la diferència; és a dir, temps, llocs i personatges ben diversos de nosaltres mateixos. De manera particular, la familiarització amb el català antic augmenta el coneixement i el domini que es pugui tenir de la pròpia llengua.

Amunt

La filologia en general i l'estudi de la literatura medieval en particular forneix als estudiants uns instruments intel·lectuals valuosos, que són un benefici indubtable per al seu desenvolupament personal i professional: el domini del llenguatge i del pensament abstracte, la pràctica en la percepció intuïtiva, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, i uns coneixements culturals amplis. Aquests instruments s'estan fent progressivament rars en la nostra societat i són, per tant, un avantatge segur en el món laboral.

Amunt

Atès que l'assignatura té un caràcter panoràmic i introductori, no es necessiten coneixements previs per matricular-s'hi. Ara bé, haver cursat l'assignatura d'Introducció a la literatura europea facilita les coses, ja que proporciona un marc europeu que permet contextualitzar millor els aprenentatges de literatura catalana medieval. A més, la poesia trobadoresca no s'estudia en l'assignatura de Literatura catalana medieval sinó en la de Literatures romàniques.

Amunt

L'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat adquireixi uns coneixements bàsics de literatura catalana medieval, que poden ser ampliats amb d'altres assignatures, per exemple amb la Narrativa Catalana Medieval, on s'estudien les grans obres del període, com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa. Els objectius previstos en cada mòdul o unitat s'han desglossat en l'apartat de cada unitat corresponent.

 

Les competències generals que es treballen al llarg de l'assignatura són les següents:

 

- Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.

- Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

- Escriure textos clars, entenedors i ben estructurats a partir d'uns paràmetres especificats, adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional i a les necessitats i característiques del futur receptor.

- Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i usar-la de manera adequada.

- Exercici de l'anàlisi i de la síntesi.

- Usar correctament la bibliografia pertinent, citar acuradament les fonts tot usant les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les cites a la pròpia argumentació.

 - Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.

- Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.

- Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.

- Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

Amunt

Les obres que s'estudien en aquesta assignatura són les primeres que en català posen de manifest la utilització de procediments literaris.

Mòdul 1. La historiografia

S'analitzen tres textos historiogràfics, és a dir, que narren esdeveniments històrics: els llibres de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Cap d'aquests autors no reconeixeria haver fet altra cosa que contar veritats històriques. Això no obstant, tots tres fan ús del que nosaltres modernament anomenem literatura. En el primer mòdul d'aquesta assignatura una pregunta fonamental serà què mou aquests autors a utilitzar la literatura, tot i no ser-ne conscients.

Mòdul 2. Ramon Llull

Llull presenta la particularitat, del tot extraordinària en el context intel·lectual europeu de l'època, de ser autor d'una basta obra filosòfica, teològica i científica i al mateix temps autor d'una notable obra literària. La seva és una utilització molt conscient i intencionada de la literatura (que inclou la reinvenció de gèneres literaris), posada al servei de la tasca missionera que per a ell és prioritària.   

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

Francesc Eiximenisi Vicent Ferrer són el rerefons ineludible de la producció de tots els altres autors estudiats. Franciscà l'un i dominicà l'altre, els dos frares representen la cultura clerical que els laics tenien al seu abast perquè era omnipresent a través dels llibres i dels sermons. El pla eiximenià de divulgació de la cultura clerical entre els laics permetrà d'aproximar-se a l'escolàstica -el veritable sistema operatiu de la universitat medieval- i veure quins eren els poderosos instruments intel·lectuals que va desenvolupar i que va acabar divulgant. Per la seva banda, sant Vicent facilita una introducció al mitjà més poderós d'influència ideològica que va desenvolupar l'Església medieval: la predicació.

Mòdul 4. Bernat Metge

Bernat Metgemanifesta una gran ambició literària amb la construcció de Lo somni, bastit al damunt de referents clàssics (Ciceró, Petrarca, etc.) i apuntalat amb el diàleg, d'arrel ciceroniana. Metge se'ns revela com un autor fascinador per la seva intel·ligència, per la seva destresa, pels seus coneixements, pel seu estil,  pel seu projecte literari tan reeixit. Tot plegat és encara més evident si es contrasta amb el Viatge al Purgatori de Sant Patrici, de Ramon de Perellós, que és l'autor que ens serveix de punt de partida en el quart mòdul.

Mòdul 5. Ausiàs March

La lectura i el comentari d'uns quants poemes d'Ausiàs March  permet deduir els trets característics de la lírica marquiana: en primer lloc la renovació del llenguatge poètic i la voluntat de transcendir la lírica amorosa coetània, aspectes per als quals serveix de contrapunt un excel·lent poeta contemporani,  Jordi de Sant Jordi; en segon lloc, la influència del món intel·lectual -teològic, moral i mèdic-en el bagatge conceptual amb què March analitza la seva singular experiència amorosa. Sense oblidar que March és un poeta estretament vinculat a la cort.

L'assignatura gira al voltant de quatre grans temes, que es van desenvolupant i analitzant en els cinc mòduls: el primer és la importància de la cort; el segon és l'ús de la literatura que fa cadascun dels autors, amb l'aparició del mateix autor en la seva pròpia obra; el tercer és l'accés dels laics a la cultura dels clergues, amb la importància que hi tenen els textos literaris clàssics; i el quart és l'amor, el tema literari per excel·lència que ha estat abordat per tots els autors de totes les èpoques.

Amunt

Material Suport
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Literatura catalana medieval. Entrevistes a Albert Solé, Lola Badia i Antònia Carré Audiovisual
Literatura catalana medieval Web
Guia per a la comprensió i la traducció de textos literaris catalans medievals XML
Guia per a la comprensió i la traducció de textos literaris catalans medievals DAISY
Guia per a la comprensió i la traducció de textos literaris catalans medievals EPUB 2.0
Guia per a la comprensió i la traducció de textos literaris catalans medievals MOBIPOCKET
Guia per a la comprensió i la traducció de textos literaris catalans medievals HTML5
Guia per a la comprensió i la traducció de textos literaris catalans medievals PDF

Amunt

El material de suport per a l'assignatura és el següent:

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980-85, 10 vols. [Diccionari de la llengua antiga i moderna. Recull variants gràfiques, morfològiques i dialectals. És convenient haver-lo consultat algun cop. És penjat a Internet a l'adreça http://dcvb.iecat.net/]

Costa, M.; Tarrés, M. Diccionari del català antic. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur Diccionaris, 260), 1998. [És un petit diccionari manual que igualment pot ser útil; conté taules de paradigmes verbals.]

Bisson, T. N. Història de la Corona d'Aragó. Barcelona: Editorial Crítica (Sèrie General, 8), 1988. [Breu manual d'història; s'hi pot recórrer per aclarir dubtes sobre esdeveniments històrics. Els capítols V i VI (pàg. 114-173) tracten del període objecte d'estudi; és recomanable llegir-les.]

Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1984-88). Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1984-88 (els volums 2 i 3, sobre el període objecte de l'assignatura, són a cura de M. de Riquer; ed. original 1964). [Manual bàsic sobre els autors i les obres objecte del curs. Cal advertir, però, la data (1964) en què va ser escrita la part referent a la literatura antiga; cal tenir en compte les aportacions que des d'aleshores s'han produït a l'estudi de la literatura catalana medieval, algunes de les quals són obra del mateix Riquer.] 

Badia, Lola (dir) (2013). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 1. En aquest primer volum, dels tres dedicats a la literatura medieval, s'hi estudien les cròniques i Ramon Llull. Hi ha uns capítols introductoris generals, sobre edat mitjana i literatura i altres conceptes bàsics, que són molt interessants. 

Badia, Lola (dir) (2014). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 2. En aquest segon volum s'hi estudien els frares predicadors (Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer), Bernat Metge i Ausiàs March. Hi ha un capítol dedicat a la monarquia, la llengua i la literatura, un altre dedicat a les traduccions i un altre que tracta de la poesia cortesana.

Amunt

La bibliografia i fonts d'informació imprescindibles per al bon seguiment de l'assignatura són de tres tipus. Hi ha una bibliografia de lectura obligatòria, que són articles breus -i conferències- que es troben a disposició dels estudiants en l'apartat corresponent de l'aula. A més a més, hi ha unes lectures recomanades que s'esmenten en cada mòdul. Finalment, hi ha la lectura d'una obra representativa del període estudiat, que se cita al final de tot d'aquest apartat. 

Mòdul 1. La historiografia

Badia, Lola. Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003

Cingolani, Stefano M., "Preludi. Dels annals a les gesta, i del llatí al català". A: La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. Barcelona: Editorial Base, 2007, p.11-30.

Conferència de Stefano M. Cingolani sobre El llibre dels fets a la Universitat de Barcelona.

Lectures recomanades:

Jaume I. Llibre dels fets (edició de J. M. Pujol). Barcelona: Teide (Tria de Clàssics 3), 1991.

Bernat Desclot. Crònica (edició d'Anna Cortadellas). Barcelona: Teide (Tria de Clàssics 4), 1991.

Bernat Desclot. Crònica de la croada contra Catalunya (versió de Miquel Desclot). Barcelona: Barcino, Tast de Clàssics, 2015.

Ramon Muntaner. Crònica (edició de Coia Cabré). Barcelona: Teide (Tria de Clàssics 5), 1992.

Ramon Muntaner, L'expedició dels catalans a Orient (versió de Jordi Llavina). Barcelon: Barcino, Tast de Clàssics, 2015.

Stefano Maria Cingolani, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. Barcelona: Editorial Base, 2007.

Mòdul 2. Ramon Llull

Badia, Lola. "El saber i l'ensenyament a la baixa Edat Mitjana: una noció de conjunt". En: Ramon Llull, Pàgines pedagògiques. Vic: Eumo, 1992, p. XXIX-XXXIX.  

Bonner, Anthony. "Ramon Llull: autor, autoritat i il·luminat". En: Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Palma (Mallorca), 8-12 de setembre del 1997. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. p. 35-60.

Bonner, Anthony i Lola Badia.  Ramon Llull. Vida, pensament i obra literària "Les Naus d'Empúries. Pal Major" 2, Barcelona: Empúries, 1988, pp. 87-119.

Soler, Albert. "Espiritualitat i cultura: els laics i l'accés al saber a final del segle XIII a la Corona d'Aragó". En: Studia Lulliana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1998, núm. 38, p. 3-26.

Badia, Lola, Joan Santanach i Albert Soler, "La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes", Els Marges 87 (2009), pp. 73-90.

Conferència de Lluís Cabré en la presentació de la publicació de l'edició del Romanç d'Evast e Blaquerna (desembre de 2009).  

 Lectura recomanada:

Ramon Llull,  Llibre de les bèsties, a dins delLlibre de meravelles (versió a cura d'Albert Soler). Barcelona: Teide ("Tria de clàssics"), 1991.

Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna. Edició crítica d'Albert Soler i  Joan Santanach, Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 2009. 

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

Guixeras, David i Renedo, Xavier, introducció a Francesc Eiximenis, Llibres, mestres i sermons. Barcelona: Editorial Barcino, 2005, p. 15-26.

Hauf, Albert. "Introducció". En: Francesc Eiximenis. Lo crestià (selecció). Barcelona:  Edicions 62 i La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana 89, 1983, pp. 5-30.

Martínez Romero, Tomàs. "Litterati i illiterati en l'oratòria de Sant Vicenç Ferrer". En: Revista d'Estudis Catalans. Freiburg: Zeitschrift für Katalanistik Universitaet Freiburg Romanisches Seminar, 1990, núm. 3, p. 50-66.  

Renedo, Xavier. "Llegir i escriure a la tardor de l'Edat Mitjana". En: Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. [Barcelona]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [1991], vol. II, p. 209-222.  

Lectura recomanada:

Francesc Eiximenis, Llibres, mestres i sermons. A cura de David Guixeras i Xavier Renedo. Barcelona: Editorial Barcino, 2005.

Mòdul 4. Bernat Metge

Badia, Lola. "El terme 'humanisme' no defineix la cultura literària dels nostres escriptors en vulgar dels segles XIV i XV". L'Avenç, 1996, febrer, núm. 200,  p. 20-23.

Cabré, Lluís. "De nou sobre Metge, Laelius i el Somnium Scipionis". En: Badia, Lola; Cabré, Míriam; Martí, Sadurní. Literatura i cultura a la Corona d'Aragó. Actes del III Col·loqui Internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Girona, 5-8 de juliol de 2000). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Curial, 2001. p. 49-62.  

Renedo, X. "L'heretge epicuri a Lo somni de Bernat Metge". En: Badia, L.; Soler, A. (ed.). Intel lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana. Barcelona: Curial Edicions, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana 36), 1994 p. 109-127.

Conferència de Lola Badia a la Universitat de Barcelona.

Lectures recomanades:

Mitjà, M. "Procés contra els consellers, domèstics i curials de Joan I, entre ells Bernat Metge", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1957-58, núm. 27, p. 375-415.

Cingolani, S. "Política, societat i literatura. Claus per a una interpretació de Lo somni de Bernat Metge", Revista de Catalunya, 2000, núm. 150, p. 106-132.

Bernat Metge. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999

Mòdul 5. Ausiàs March

Torró Torrent, Jaume. "Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV". En: Revista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, junio 2001, núm. 163, p. 97-123.  

Turró, Jaume. "La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia". En: Mot so razo. [Girona]: Ajuntament de Castelló d'Empúries - Universitat de Girona, 2004, núm. 3, p. 7-15.

Conferència de Lluís Cabré a la Universitat de Barcelona.

Lectures recomanades:

Ausiàs March. Per haver d'amor vida. Antologia comentada per Francesc J. Gómez i Josep Pujol. Editorial Barcino, 2008.

Jaume Torró. Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim. Barcelona, Editorial Barcino, 2009.

A banda de totes aquestes lectures breus, s'ha de fer la lectura  d'una obra sencera, que en aquest cas és una de les dues obres següents:

Bernat Metge. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999 (s'ha d'utilitzar l'edició recomanada perquè la introducció i els comentaris que l'acompanyen són de gran utilitat).

Ramon Llull. Llibre de les bèsties dins del Llibre de meravelles. Barcelona: Teide, 1991 / Ramon Llull. Llibre de les bèsties. Barcelona: Proa, 2016, versió de Miquel Desclot amb dibuixos de Perico Pastor.

Aquest semestre, la lectura que toca és: Bernat Metge. Lo somni

Amunt

Estudi del material

Es recomana utilitzar el material informatitzat com a punt de partida perquè els enllaços que conté permeten analitzar en profunditat els textos objecte d'estudi. Queda al criteri de l'estudiant decidir fins on vol arribar en l'ampliació d'informació; ha de tenir en compte els objectius que es plantegen per a cada mòdul, els seus interessos i les seves possibilitats.

Es recomana començar pels textos teòrics de cada mòdul i després, llegir els fragments de lectures proposades per a cada autor. Després de llegit cada fragment de lectura, es pot tornar al text teòric per assentar els coneixements adquirits.

Una vegada trreballat el material docent, és recomanable passar a llegir la bibliografia obligatòria de cada mòdul.

L'assignatura està pensada perquè cada estudiant s'hi pugui dedicar amb diferent intensitat. Per això hi ha prevista la realització d'un debat a cada mòdul (avaluable, però de participació voluntària), que permetrà fixar l'atenció en els aspectes més rellevants de cada tema o autor. Així mateix, s'ofereix la possibilitat de fer fitxes-resum dels articles de la bibliografia i penjar-les al fòrum de l'assignatura. Aquesta activitat no és avaluable, però dur-la a terme de ben segur que permetrà consolidar més bé els coneixements que s'adquireixen amb l'assignatura i proporcionarà el plaer de compartir el saber amb d'altres companys i companyes de l'assignatura. 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació continuada consta de tres exercicis, obligatoris, i de cinc debats de caràcter voluntari i avaluable. La PAC 1 inclou el mòdul 1 i 2. La PAC 2 inclou el mòdul 3 i 4 i la PAC 3 inclou el mòdul 5 i un repàs dels anteriors. Els debats es corresponen als cinc mòduls de l'assignatura.

Al final hi ha una prova de validació (dels coneixements adquirits al llarg de l'assignatura).

La PAC 1 consisteix en la resposta breu a unes preguntes teòriques i un comentari de text orientat dels temes estudiats als mòduls 1 i 2. La PAC 2 consisteix en la resposta breu a unes preguntes teòriques i un comentari de text dels temes estudiats als mòduls 3 i 4. La PAC 3 consisteix en la resposta breu a unes preguntes teòriques i un comentari de text orientat dels temes estudiats al mòdul 5 i de resum dels anteriors. Cada PAC podrà tenir una extensió màxima de tres pàgines de word.

Amb els tres exercicis d'avaluació continuada obligatoris es pretén avaluar els coneixements adquirits per l'estudiant i  també la capacitat de fer-ne una explicació sintètica, ordenada, coherent i correcta. En conseqüència, dels exercicis es valorarà tant la riquesa de contingut del comentari com la capacitat de síntesi i d'estructuració de l'exposició. 

Els exercicis seran retornats, amb una correcció detallada, amb propostes de solució dels problemes detectats, una setmana després de la data de lliurament.

Per fixar la nota final de l'avaluació continuada es tindrà en compte la nota obtinguda en les tres PAC, de presentació obligatòria, les intervencions en els debats i la realització d'una fitxa/resum de la lectura obligatòria.

Presentació de les PAC

És molt important que els estudiants segueixin els criteris de la UOC a l'hora de citar altres autors i presentar la bibliografia de cada PAC. Aquests criteris es poden trobar a http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html

Lliurament de les proves d'avaluació continuada

 

Cal lliurar-les dins del termini previst en l'apartat corresponent de l'aula.

Domini de la llengua escrita

El grau de domini de la llengua escrita (tant pel que fa a la competència gramatical com pel que fa a la producció textual) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar que no se superi l'avaluació continuada o, en darrera instància, la no validació de la PV, ja que únicament en una prova escrita presencial  -sense suports externs de correctors o amics- es pot detectar el nivell real de llengua escrita de l'estudiant.

Plagi

En el decurs dels darrers semestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis, com també de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).

Des de la titulació de Filologia catalana, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no, i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.

De fet, les normes de la UOC ja preveuen "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" entre les conductes que són susceptibles de falta greu o molt greu. Ho trobeu a: Inici > Comunitat > Normes UOC > Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC  (Cap. 5è, art. 8 i 9). També preveuen les sancions aplicables a les faltes grues o molt greus (Cap. 7è, art. 14 i 15)

Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en aquest enllaç.

Exemple d'exercici. PAC 2

Mòduls 3 i 4: Intel·lectuals i moralistes, i Bernat Metge

 1. Contesta, en un màxim de 30 línies cadascuna, les dues preguntes següents:

 A. Per què Ramon de Perellós va haver de fer un desplaçament fins a Irlanda del Nord per escriure el seu llibre i Bernat Metge en va tenir prou de fingir un somni?

 B. Quines relacions es poden establir entre els llibres I i II, d'una banda, i III i IV, de l'altra, de Lo somni de Bernat Metge i quins indicis sobre la intencionalitat de l'obra se'n poden extreure?

 2. Fes un comentari, en un màxim de 50 línies, del següent text:

 "-De purgatori e paradís -dix ell- no et sabria dir noves, car null temps hi fui. Per la pena que ton senyor, qui ací és present, sofer, pots haver clara coneixença què és purgatori. Paradís no entén que sia àls sinó veure Déu e haver compliment de sobirà bé, lo qual jo no esper veure ne haver jamai, solament per tal com doné fe a pluralitat de déus. No haver reebut baptisme no m'ha condemnat, car no era manat encara. Demanat has més, a mon parer, si les coses que t´he dites d'infern són en la forma que has oït. Sàpies que hoc. Diràs per ventura: "Hoc, mas dir que en infern sien Cèrber, Minos, Radamantis, Megera, Tesífone, Plutó, Caront e molts altres que has nomenats, cosa poètica és, e no és hom tengut creure que així sia, car los poetes han parlat ab integuments e figures, dins l'escorxa de les quals s'amaga àls que no dien expressament". E jo et dic que ells no ho han dit debades; emperò, si volràs lo teu enginy despertar en profundament entendre aquells qui d'aquesta matèria han tractat, veuràs que jo et dic veritat. D'una cosa solament t'avisaré al present; sàpies que los prínceps d'infern e aquells qui dessús he anomenats qui donen penes a altres són demonis, e los pacients aquelles són ànimes d'alguns qui vivent havien mal obrat en lo món. Los filòsofs e poetes gentils han així nomenats los demonis dessús dits, e no sens gran causa, la qual seria llonga exprimir e no és de la present especulació. Apella'ls tu com te volràs, car ben saps que segons la diversitat dels llengatges cascuna cosa és nomenada en diverses maneres e segons lo plaer e voler d'aquell qui lo nom los imposà. Bé et certific d'una cosa: que per molt que hi aprims lo teu enginy, no els nomenaràs, atesa llur proprietat e manera, tan pròpriament com han los filòsofs e poetes dessús dits. Més avant has demanat si lo foc e lo gel de l'infern són u o molts, e si infern és sobre o dejús terra. Vols-me demanar àls o no?"

PV (prova de validació)

La prova de validació de l'assignatura consisteix en un examen presencial. S'hi planteja la traducció al català modern d'un fragment de la lectura obligatòria del semestre (o de les obres estudiades al mòdul), amb l'objectiu de valorar la competència dels estudiants en el coneixement de la llengua antiga, que s'adquireix  al llarg de l'assignatura. El fet d'haver treballat les lectures en la llengua original i d'haver consultat els enllaços i les qüestions de llengua antiga del material web proporcinarà a l'estudiant les eines necessàries per superar la prova amb l'èxit desitjat.

Amunt

Totes les proves finals (PS i EX) seran virtuals i es faran amb el sistema EREs de reconeixement facial.

L'estudiant que opti per l'avaluació final haurà de fer un examen global presencial constarà de dos exercicis. Al primer, caldrà desenvolupar un tema procedent del temari d'avaluació que trobareu a continuació. El segon consistirà en el comentari d'un text -en prosa o en vers- escrit per un dels autors recollits al temari.  El poema o el passatge que aparegui a l'examen serà, evidentment, representatiu en el context de la matèria estudiada durant el curs.

En ambdós exercicis s'hauran de tenir en compte els criteris de correcció i síntesi exposats en parlar dels exercicis d'avaluació continuada (vegeu l'apartat corresponent d'aquest Pla docent).

Exemple d'examen final

A. TEMA. Desenvolupeu el següent tema: Lectura evident i lectura amagada de Lo somni

B. COMENTARI. Comenteu el següent text:  Ausiàs March, poema I

 (Aquí no s'inclou el text a comentar, però naturalment es donarà in extenso al full d'examen)

Per aprovar l'examen final caldrà obtenir, almenys, una qualificació C+ als dos exercicis, la qual cosa vol dir que s'ha de demostrar conèixer bé els aspectes fonamentals dels mòduls estudiats.

Temari d'avaluació

Mòdul 1. La historiografia

1. Jaume I: Dades biogràfiques més rellevants; característiques del Llibre dels fets: oralitat i escriptura; memòria i emergència del jo del rei: intenció de l'obra.

2. Bernat Desclot: El problema d'identificació de l'autor; característiques del Llibre del rei En Pere: professionalitat, distanciament, omniscièncis i objectivació; història i literatura al llibre: la relació amb el Curial e Güelfa.

3. Ramon Muntaner: Dades biogràfiques més rellevants; propòsit i objecte del llibre: el pròleg, el problema d'autoritat; el jo de Muntaner: memòria, autobiografia i servei a la causa; elaboració ideològica i ús de la literatura; reconstrucció de la realitat històrica, evocació de fets viscuts i literatura en Jaume I, Desclot i Muntaner.

Mòdul 2. Ramon Llull

1. Aspectes biogràfics més rellevants

1.1. La Vita coetanea, característiques principals de l'obra, datació i circumstàncies de composició.

1.2. Procés de conversió i formació.

1.3. Objectius vitals.

1.4. El Llibre de contemplació com a primera concreció dels objectius vitals de Llull.

1.5. La Il·luminació de Randa: el problema d'autoritat

1.6. Viatges a la cristiandat (Roma i París) i a terra d'infidels.

1.7. L'Art lul·liana.

2. La literatura lul·liana

2.1. El cas de Llull: de la negació a la utilització de la literatura.

2.2. Finalitats de la literatura lul·liana: interessar el lector, vehicular doctrina, divulgar ciència.

2.3. Utilització i manipulació de temes i motius literaris preexistents.

2.4. El Romanç d'Evast e Blaquerna i el Llibre de meravelles: característiques principals d'aquestes obres.

2.5. El Llibre de les bèsties: la política.

2.6. La utilització del jo i de l'autobiografia en l'obra de Llull. Fases de desenvolupament del personatge de Ramon.

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

1. Sant Vicent Ferrer:  Personalitat històrica: principals dades biogràfiques; la "predicació moderna" i els ordes mendicants; funció de la predicació: catequesi i instrucció popular; Sant Vicent com a predicador: rellevància i populisme.

2. Francesc Eiximenis: Personalitat històrica: principals dades biogràfiques; Lo Crestià: estructura i contingut; Eiximenis i la divulgació del coneixement.

Mòdul 4. Bernat Metge

1. Personalitat històrica: principals dades biogràfiques.

2. Una obra menor de Metge: el Sermó.

3. Lo somni: estructura i contingut; funció de cada part en el conjunt del llibre.

4. Lo somni i els fets del 1396.

5. Lectura evident i lectura amagada de Lo somni.

6. Els públics de Lo somni.

Mòdul 5. Ausiàs March

1. La tradició poètica trobadoresca a la cultura catalana dels segles xiv i xv; Jordi de Sant Jordi.

2. Ausiàs March: principals dades biogràfiques.

3. March i la tradició trobadoresca: continuïtats i novetats.

4. March, poeta de cort i model per als amadors.

5. El jo marquià: sinceritat autobiogràfica o experiència poètica.

6. L'amor com a malaltia melancònica: l'amor hereos.

Amunt

Des de la consultoria de l'assignatura es tindran en compte les propostes que es facin al fòrum per millorar o modificar la manera d'impartir-la.  

Amunt