• Descripció

L'assignatura "Introducció a les ciències del llenguatge" és el punt d'entrada a tots els estudis sobre la llengua que es desenvoluparan al llarg del Grau. Els materials docents tracten de manera amena, didàctica i rigorosa els temes fonamentals que cal conèixer per a endisar-se en l'estudi de les llengües i de la facultat del llenguatge, en general: els orígens del llenguatge, la comunicació i els signes, aspectes de sociolingüística, psicolingüística i adquisició de llengües, la variació i el canvi lingüístic, i una breu història de les ciències del llenguatge. També està disponible una ampliació que actualitza alguns dels temes tractats (orígens del llenguatge, distribució i classificació de llengües), i n'hi incorpora altres que han aparegut recentment en la Lingüística: les llengües de signes, els enfocaments cognitius, etc. Aquests materials es complementen amb la distribució del llibre: "Una història de l'escriptura"[1] i diversos materials publicats per la Generalitat de Catalunya sobre diferents llengües, a l´abast a través de la Xarxa.  

NB[1]: Aquest llibre es distribueix en llengua castellana atès que l'edició en català està exhaurida i l'editorial no preveu reeditar-la.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Es tracta d'una assignatura bàsica per a la resta de matèries lingüístiques, ja que planteja els fonaments comuns a l'estudi de totes les llengües.

• Camps professionals en què es projecta

Com a assignatura bàsica, és indispensable per a la formació del Graduat en Llengua i Literatura Catalanes en qualsevol de les seves branques d'actuació.

• Coneixements previs

Atès el caràcter introductori, l'assignatura no requereix coneixements previs, més enllà del domini de la normativa lingüística de la llengua catalana en el nivell bàsic d'usuari independent del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (nivell B1).

• Objectius i competències

• Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.
• Emmarcar els estudis sobre els orígens del llenguatge en els estudis biològics sobre l'evolució.
• Relacionar l'estudi del llenguatge amb la semiòtica i l'estudi de la comunicació.
• Saber com es relacionen l'estudi del llenguatge i l'estudi del cervell i la ment i les aplicacions que té aquesta relació (adquisició del llenguatge, ensenyament de llengües, transtorns del llenguatge i logopèdia, neurolingüística...).
• Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, quins estudis són propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions.
• Comprendre la dimensió històrica de les llengües i saber analitzar quins factors incideixen en el seu naixement, evolució i mort.
• Conèixer els mètodes de l'estudi diacrònic de les llengües i saber analitzar un text del català des d'una perspectiva diacrònica, i per tant situar-lo en el temps d'acord amb els seus trets formals.
• Entendre les funcions socials i comunicatives de l'estàndard.
• Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de forma clara i acurada.
• Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i usar-la de forma adequada.
• Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat cultural i lingüística, i promoure la igualtat entre els gèneres i entre les orientacions sexuals.

  Tots els objectius suara enumerats es tracten en aquesta assignatura a un nivell introductori.  Les competències que s'hi treballen són les següents:

ESPECÍFIQUES

• Identificar, en un estudi o treball sobre la llengua, el seu marc i antecedents teòrics i en conseqüència quines són les seves aportacions originals.
• Relacionar l'estudi del llenguatge amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, alhora, saber identificar i caracteritzar allò que li és específic i per tant el singularitza com a ciència.
• Conèixer el procés de formació de les llengües literàries i dels estàndards moderns.

 TRANSVERSALS

• Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
• Compromís ètic i reconeixement de la diversitat.
• Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material principal de l'assignatura és Introducció a les ciències del llenguatge, manual escrit per a la UOC pel professor Jesús Tuson. Aquest manual s'ha ampliat amb Introducció a les ciències del llenguatge. Ampliació, del professor Cecili Garriga Escribano, i amb Psicolingüística, adquisició, aprenentatge i neurolingüística, del professor Faustino Diéguez-Vide. A més, es distribueix el llibre La escritura: una introducción a la cultura alfabética, de Jesús Tuson.

• Bibliografia i fonts d'informació

Hi ha diversos textos que poden servir com a preparació de l'assignatura, però en destacarem quatre:

 - Tuson, Jesús (1999), Introducció al llenguatge, Barcelona, Ediuoc - Proa.

Es tracta del mateix text que la UOC té com a mòduls didàctics de l'assignatura; per tant, més que una lectura de preparació, permet anar avançant en els continguts. Això sí: si decidiu adquirir-lo, acabareu tenint dues vegades el mateix text, ja que la UOC us l'enviarà dies abans de començar el curs.

- Martínez Celdrán, Eugenio (1995), Bases para el estudio del lenguaje, Barcelona, Octaedro.

Aquest manual, adreçat als estudiants que comencen una carrera de filologia, recull al segon i tercer capítols els aspectes fonamentals de l'estudi de la lingüística. Afegeix unes nocions útils sobre la història de la lingüística, a més d'un capítol introductori sobre la lingüística com a disciplina científica.

- Tusón Valls, Jesús (1984), Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios, Barcelona, Barcanova.

Aquest llibre, escrit pel mateix autor dels mòduls didàctics de l'assignatura, també té un caràcter introductori. Per al temari que correspon a l'assignatura, són especialment recomanables el primer bloc (Comunicación, lenguaje y lingüística) i l'últim (La lingüística y su entorno), tot i que seria desitjable la lectura de tot el manual. Com s'expressa en el títol, un dels avantatges d'aquesta obra és que disposa de textos comentats i exercicis que poden ser útils per tal de consolidar els coneixements adquirits.

- Crystal, David (1994), Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge, Madrid, Taurus.

Es tracta d'una completa enciclopèdia que recull els aspectes més rellevants de la lingüística.

----------------------------

Respecte de la bibliografia complementària, cal dir que el material didàctic recull, al final de cada mòdul, la bibliografia bàsica comentada, així com una bibliografia d'ampliació sobre els aspectes tractats; aquesta bibliografia és plenament vàlida, tot i que pot completar-se amb algunes referències posteriors que l'actualitzin i que el consultor farà arribar als estudiants tal com vagin avançant en el treball dels mòduls didàctics. No obstant això, i ampliant la bibliografia general que apareix a la introducció als mòduls, cal esmentar les següents referències:

Alonso-Cortés, Ángel (2002), Lingüística, Madrid, Cátedra. Està pensat com a una síntesi adreçada als estudiants universitaris. Els capítols I i II, i el IX i el X són els més relacionats amb el temari de l'assignatura.

Bernárdez, E. (2008): El lenguaje como cultura, Madrid, Alianza Editorial. Es tracta d'una revisió interessant dels fonaments de la lingüística com a disciplina, tot trencant visions molt arrelades sobre les llengües i el llenguatge, i destacant especialment la relació entre la llengua i la cultura.

Fernández Pérez, M. (1999), Introducción a la lingüística, Barcelona, Ariel. Manual interessant, amb un nivell tècnic una mica per sobre dels materials de l'assignatura. Conté exercicis.

López García, Ángel i altres (1990), Lingüística general y aplicada, València, Universitat de València. Es tracta d'una introducció molt adequada per a estudiants que comencen els seus estudis lingüístics.

Martín Vide, Carlos i altres (1996), Elementos de lingüística, Barcelona, Octaedro. Es configura com una introducció universitària a la lingüística, amb exercicis al final de cada capítol. Alguns capítols s'ocupen específicament dels temes tractats al temari.

Radford, A. et al. (2000), Introducción a la lingüística, Madrid, CUP. Manual molt complet, però dedicat més a l'estructura del llenguatge: fonètica, lèxic i sintaxi. Molt recomanable però sense una correspondència directa amb els continguts de l'assignatura.

Tió, J. (1999), Fonaments de la Lingüística , Lleida, Edicions de la Universitat. Manual introductori estructurat en quatre blocs: lingüística i comunicació, el signe lingüístic, disciplines lingüístiques i història. És útil com una primera aproximació a aquesta disciplina.

Yllera, Alicia i altres (1982), Introducción a la lingüística, Madrid, Alhambra. És un manual antiquat en alguns aspectes i una mica descompensat, tot i que encara recomanable. Concretament, i pel que respecta al temari de l'assignatura, cal destacar la primera part i la tercera, especialment els apartats 2, 3 i 4.

• Metodologia

L'activitat fonamental per a l'assoliment de les competències que es planteja l'assignatura és l'estudi dels mòduls didàctics i la realització de les proves d'avaluació continuada (PAC).

Com a eines per a l'avaluació, es proposa la realització de cinc activitats d'avaluació continuada (AC) que permetran consolidar les idees i que ajudaran l'estudiant a seguir un aprenentatge més sistemàtic. Amb la realització de quatre de les cinc PAC serà suficient per aprovar l'assignatura, ja que no hi ha prova de validació, però caldrà fer-ne les cinc per tal d'obtenir la màxima qualificació. Es proposen dues menes de PAC: a) comentaris de text i/o proposta de resolució d'activitats de resposta oberta a partir d'un enunciat (PAC1 i PAC3) i b) qüestionaris amb resposta oberta breu o qüestionaris amb retroacció diferida a través de Moodle (PAC2, PAC4 i PAC5). Per fer el seguiment de l'avaluació continuada, la realització de la PAC1 i la PAC3 és obligatòria. Si no es lliura alguna d'aquestes dues PAC, s'entendrà que l'estudiant renuncia a l'avaluació continuada i optarà, en tot cas, a superar l'assignatura per la via de l'examen final. 

Així doncs, la realització de totes les PAC o de la PAC1, la PAC3 i, si més no, dues de les altres tres donarà lloc a la qualificació de l'AC, que serà la qualificació de l'assignatura, sense que calgui fer l'examen. Per a la preparació de totes les PAC, és molt recomanable la participació activa en el Fòrum de l'assignatura i, si escau, en els debats que es proposaran. La participació activa en el desenvolupament de l'assignatura es prendrà en consideració per a arrodonir la qualificació final.

A més, l'assignatura ofereix la possibilitat d'ésser superada per mitjà de l'examen final. Caldrà, però, que l'estudiant treballi a fons els materials, que llegeixi la bibliografia recomanada amb el suport del professor, que li aclarirà els dubtes que pugui tenir i l'orientarà en les lectures complementàries que puguin ser necessàries. 

L'estudiant que hagi superat l'AC pot optar també per presentar-se a l'examen final per millorar la nota. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta opció comporta assumir també el risc de suspendre l'assignatura, si s'obté una nota inferior a 4 a l'examen. A més, l'estudiant ha de saber que la nota ponderada correspon a un 65% de la nota de l'examen i un 35% de la nota de l'AC.

Respecte al lliurament de proves de l'avaluació continuada, es farà per mitjà de l'aplicació del RAC (Registre d'Avaluació Contínua) o en el cas d'alguns qüestionaris a través de Moodle. Les PAC1 i PAC3, de comentari o resposta oberta, s'han de lliurar en un document de format editable Word, OpenOffice o RTF.

És important que l'estudiant pari atenció a tots els espais de comunicació de l'aula. El professor farà ús del Tauler per comunicar aquelles informacions que siguin rellevants per al conjunt dels estudiants. A més, s'aconsella fer ús de la bústia personal del consultor per tal d'adreçar-li els dubtes de caràcter més específic o personal. El consultor respondrà al més aviat possible a la bústia personal de l'estudiant o al fòrum si considera que la resposta pot ser útil per a altres estudiants del grup.

Finalment, cal remarcar la importància de la correcció lingüística, respectant la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica, i l'adequació a l'àmbit acadèmic formal en tots els espais de comunicació de l'assignatura i en l'elaboració de les proves d'avaluació. El grau de domini de la llengua escrita (expressió acadèmica formal i normativa lingüística) es tindrà en compte en l'avaluació de l'assignatura des del primer moment. En el cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'avaluació continuada i/o de l'examen final.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Com ja s'ha explicat a l'apartat "Metodologia", es proposa la realització de cinc activitats d'avaluació continuada que permetran consolidar les idees i que ajudaran l'estudiant a seguir un aprenentatge més sistemàtic.

L'avaluació continuada es pot superar aprovant quatre de les cinc PACs previstes, però cal tenir en compte que la PAC-1 i la PAC-3 són de lliurament obligatori en qualsevol cas.

Si es presenta menys del 50% de les PAC la nota final d'AC és NP (no presentat).

Amb la superació de quatre de les cinc PACs serà suficient per aprovar l'assignatura, ja que no hi ha prova de validació, però caldrà fer-ne les cinc per tal d'obtenir la màxima qualificació.

Als comentaris es valoraran aspectes com la claredat d'exposició, la bona argumentació, l'exposició de conceptes rellevants així com l'expressió d'opinions personals ben fonamentades. Com és lògic, s'exigirà un ús correcte de la llengua escrita. Quant als qüestionaris, podran ser de tipus test, amb resposta tancada i retroacció diferida o de resposta oberta. En qualsevol cas, per assolir els continguts dels moduls respectius i respondre els qüestionaris amb èxit, caldrà fer el seguiment de les intervencions que es faran al tauler i al fòrum de l'assignatura.

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

a)     De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies.
b)     De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1)     D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del grau. Aquí us passem els enllaços a alguns materials sobre el tema que us poden ajudar a evitar el plagi i a citar correctament:

- Un breu vídeo elaborat per la Biblioteca de la UOC sobre com citar correctament: Com he de citar en els treballs?
- Un document elaborat des de la nostra titulació que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: Com evitar el plagi?
- El document sobre com elaborar el Treball final de grau, que conté un capítol sobre com citar i referenciar adequadament: Material docent sobre citació i plagi elaborat per al TFG.

2)     D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant, tal com recull l'apartat "Indicacions sobre l'avaluació a la UOC" d'aquest pla docent.

Finalment, cal tenir molt en compte que en el cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser l'original. Per tant, és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica, obtinguin prèviament el consentiment del professor.

Criteris d'avaluació

Les PAC s'avaluen d'acord amb els criteris que es defineixen en aquest document.

• Avaluació final

L'assignatura no té prova de síntesi.

Quant a l'examen final, consistirà en vuit preguntes tancades del temari. Serà virtual, i l'hauran de fer obligatòriament aquells estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada o que no l'hagin superada.

A continuació s'ofereixen algunes preguntes extretes d'exàmens anteriors:

- Hockett va elaborar una llista de característiques del llenguatge. Digues quines són les sis característiques exclusives de les llengües humanes.

- Enumera els sis elements que cal considerar en un procés de comunicació i explica'ls breument.

- Com es crea un crioll?

- Quan es pot parlar de la mort d'una llengua? És el llatí una llengua morta? Raona la resposta.

- Quina escola lingüística estableix que la llengua és un sistema, que s'ha d'estudiar des del punt de vista sincrònic i que les unitats lingüístiques estableixen entre elles relacions d'oposició? Explica aquestes tres idees.

Estudiants matriculats en modalitat de "dret a examen"

Aquests estudiants hauran de fer el mateix examen que la resta d'estudiants que no hagin superat l'avaluació continuada. Per tal de preparar l'examen, caldrà estudiar els materials en paper enviats per la UOC (els cinc mòduls) i haver llegit el llibre La escritura: una introducción a la cultura alfabética.

• Feedback

Com ja s'ha explicat a "Metodologia", els exercicis d'AC es tornen corregits i comentats a la bústia personal de cada estudiant. Al marge d'això, el professor està sempre a la disposició dels estudiants, a través del correu electrònic o del fòrum de l'aula, per respondre els dubtes que es plantegin i ampliar la informació del temari, si escau.