Introducció a les ciències del llenguatge Codi:  07.560    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura "Introducció a les ciències del llenguatge" és el punt d'entrada a tots els estudis sobre la llengua que es desenvoluparan al llarg del Grau. Els materials docents tracten de manera amena, didàctica i rigorosa els temes fonamentals que cal conèixer per a endisar-se en l'estudi de les llengües i de la facultat del llenguatge en general: els orígens del llenguatge, la comunicació i els signes, aspectes de sociolingüística i adquisició de llengües, la variació i el canvi lingüístic, i una breu història de les ciències del llenguatge. També està disponible una ampliació que actualitza alguns dels temes tractats (orígens del llenguatge, distribució i classificació de llengües), i hi incorpora altres que han aparegut recentment en la Lingüística: les llengües de signes, els enfocaments cognitius, etc. Aquests materials es complementen amb la distribució del llibre: "Una història de l'escriptura"[1] i diversos materials publicats per la Generalitat de Catalunya sobre diferents llengües, a l´abast a través de la Xarxa.  

NB[1]: Aquest llibre es distribueix en llengua castellana atès que l'edició en català està exhaurida i l'editorial no preveu reeditar-la.

Amunt

Es tracta d'una assignatura bàsica per a la resta de matèries lingüístiques, ja que planteja els fonaments comuns a l'estudi de totes les llengües.

Amunt

Com a assignatura bàsica, és indispensable per a la formació del Graduat en Llengua i Literatura Catalanes en qualsevol de les seves branques d'actuació.

Amunt

L'assignatura no requereix coneixements previs, atès el seu caràcter introductori.

Amunt

  • Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua
  • Emmarcar els estudis sobre els orígens del llenguatge en els estudis biològics sobre l'evolució
  • Relacionar l'estudi del llenguatge amb la semiòtica i l'estudi de la comunicació
  • Saber com es relacionen l'estudi del llenguatge i l'estudi del cervell i la ment i les aplicacions que té aquesta relació (adquisició del llenguatge, ensenyament de llengües, transtorns del llenguatge i logopèdia, neurolingüística...)
  • Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, quins estudis són propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions
  • Comprendre la dimensió històrica de les llengües i saber analitzar quins factors incideixen en el seu naixement, evolució i mort.
  • Conèixer els mètodes de l'estudi diacrònic de les llengües i saber analitzar un text del català des d'una perspectiva diacrònica, i per tant situar-lo en el temps d'acord amb els seus trets formals.
  • Entendre les funcions socials i comunicatives de l'estàndard.
  • Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de forma clara i acurada.
  • Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i usar-la de forma adequada.
  • Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat cultural i lingüística, i promoure la igualtat entre els gèneres i entre les orientacions sexuals.

  Tots aquests objectius es tracten en aquesta assignatura a un nivell introductori.   COMPETÈNCIES QUE S'HI TREBALLEN:               ESPECÍFIQUES:

  • Identificar, en un estudi o treball sobre la llengua, el seu marc i antecedents teòrics i en conseqüència quines són les seves aportacions originals
  • Relacionar l'estudi del llenguatge amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, alhora, saber identificar i caracteritzar allò que li és específic i per tant el singularitza com a ciència.
  • Conèixer el procés de formació de les llengües literàries i dels estàndards moderns.
     

    TRANSVERSALS:
  • Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
  • Compromís ètic i reconeixement de la diversitat.
  • Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi.

Amunt

Material Suport
La escritura:una introducción a la cultura alfabética Llibre-manual
Introducció a les ciències del llenguatge XML
Introducció a les ciències del llenguatge DAISY
Introducció a les ciències del llenguatge EPUB 2.0
Introducció a les ciències del llenguatge MOBIPOCKET
Introducció a les ciències del llenguatge KARAOKE
Introducció a les ciències del llenguatge XML
Introducció a les ciències del llenguatge HTML5
Introducció a les ciències del llenguatge PDF
Introducció a les ciències del llenguatge OAI-MPH
Introducció a les ciències del llenguatge. Ampliació PDF

Amunt

El material principal de l'assignatura és "Introducció a les ciències del llenguatge", manual escrit per a la UOC pel professor Jesús Tuson. Aquest manual s'ha ampliat amb "Introducció a les ciències del llenguatge. Ampliació" del qual és autor Cecili Garriga Escribano i amb "Psicolingüística, adquisició, aprenentatge i neurolingüística" del professor Faustino Diéguez-Vide. A més, es distribueix el llibre "La escritura: una introducción a la cultura alfabética, de Jesús Tuson.

Amunt

 

Hi ha diversos textos que poden servir com a preparació de l'assignatura, però en destacarem quatre:

 - Tuson, Jesús (1999), Introducció al llenguatge, Barcelona, Ediuoc - Proa.

Es tracta del mateix text que la UOC té com a mòduls didàctics de l'assignatura; per tant, més que una lectura de preparació, permet anar avançant en els continguts. Això sí: si decidiu adquirir-lo, acabareu tenint dues vegades el mateix text, ja que la UOC us l'enviarà dies abans de començar el curs.

- Martínez Celdrán, Eugenio (1995), Bases para el estudio del lenguaje, Barcelona, Octaedro.

Aquest manual, adreçat als estudiants que comencen una carrera de filologia, recull al segon i tercer capítols els aspectes fonamentals de l'estudi de la lingüística. Afegeix unes nocions útils sobre la història de la lingüística, a més d'un capítol introductori sobre la lingüística com a disciplina científica.

- Tusón Valls, Jesús (1984), Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios, Barcelona, Barcanova.

Aquest llibre, escrit pel mateix autor dels mòduls didàctics de l'assignatura, també té un caràcter introductori. Per al temari que correspon a l'assignatura, són especialment recomanables el primer bloc (Comunicación, lenguaje y lingüística) i l'últim (La lingüística y su entorno), tot i que seria desitjable la lectura de tot el manual. Com s'expressa en el títol, un dels avantatges d'aquesta obra és que disposa de textos comentats i exercicis que poden ser útils per tal de consolidar els coneixements adquirits.

- Crystal, David (1994), Enciclopedia del lenguaje de la Universidad de Cambridge, Madrid, Taurus.

Es tracta d'una completa enciclopèdia que recull els aspectes més rellevants de la lingüística.

----------------------------

Respecte de la bibliografia complementària, cal dir que el material didàctic recull, al final de cada mòdul, la bibliografia bàsica comentada, així com una bibliografia d'ampliació sobre els aspectes tractats; aquesta bibliografia és plenament vàlida, tot i que pot completar-se amb algunes referències posteriors que l'actualitzin i que el consultor farà arribar als estudiants tal com vagin avançant en el treball dels mòduls didàctics. No obstant això, i ampliant la bibliografia general que apareix a la introducció als mòduls, cal esmentar les següents referències:

Alonso-Cortés, Ángel (2002), Lingüística, Madrid, Cátedra. Està pensat com a una síntesi adreçada als estudiants universitaris. Els capítols I i II, i el IX i el X són els més relacionats amb el temari de l'assignatura.

Bernárdez, E. (2008): El lenguaje como cultura, Madrid, Alianza Editorial. Es tracta d'una revisió interessant dels fonaments de la lingüística com a disciplina, tot trencant visions molt arrelades sobre les llengües i el llenguatge, i destacant especialment la relació entre la llengua i la cultura.

Fernández Pérez, M. (1999), Introducción a la lingüística, Barcelona, Ariel. Manual interessant, amb un nivell tècnic una mica per sobre dels materials de l'assignatura. Conté exercicis.

López García, Ángel i altres (1990), Lingüística general y aplicada, València, Universitat de València. Es tracta d'una introducció molt adequada per a estudiants que comencen els seus estudis lingüístics.

Martín Vide, Carlos i altres (1996), Elementos de lingüística, Barcelona, Octaedro. Es configura com una introducció universitària a la lingüística, amb exercicis al final de cada capítol. Alguns capítols s'ocupen específicament dels temes tractats al temari.

Radford, A. et al. (2000), Introducción a la lingüística, Madrid, CUP. Manual molt complet, però dedicat més a l'estructura del llenguatge: fonètica, lèxic i sintaxi. Molt recomanable però sense una correspondència directa amb els continguts de l'assignatura.

Tió, J. (1999), Fonaments de la Lingüística , Lleida, Edicions de la Universitat. Manual introductori estructurat en quatre blocs: lingüística i comunicació, el signe lingüístic, disciplines lingüístiques i història. És útil com una primera aproximació a aquesta disciplina.

Yllera, Alicia i altres (1982), Introducción a la lingüística, Madrid, Alhambra. És un manual antiquat en alguns aspectes i una mica descompensat, tot i que encara recomanable. Concretament, i pel que respecta al temari de l'assignatura, cal destacar la primera part i la tercera, especialment els apartats 2, 3 i 4.

Amunt

L'activitat fonamental per a l'assoliment de les competències que es planteja l'assignatura és l'estudi dels mòduls didàctics i la realització de les activitats que conformen l'avaluació continuada.

Com a eines per a l'avaluació, es proposa la realització de cinc activitats d'avaluació continuada que permetran consolidar les idees i que ajudaran l'estudiant a seguir un aprenentatge més sistemàtic. Amb la realització de quatre de les cinc PACs serà suficient per aprovar l'assignatura, ja que no hi ha prova de validació, però caldrà fer-ne les cinc per tal d'obtenir la màxima qualificació. Les proves es tornen corregides i comentades individualment a la bústia personal de cada estudiant.

Com ja s'ha dit, el seguiment de les activitats programades donarà lloc a la qualificació de l'avaluació continuada, que serà la qualificació de l'assignatura, sense que calgui fer la prova de validació.

A més, l'assignatura ofereix la possibilitat d'ésser superada per mitjà de l'examen presencial. Caldrà, però, que l'estudiant treballi a fons els materials, que llegeixi la bibliografia recomanada amb el suport del professor, qui li aclarirà els dubtes que pugui tenir i l'orientarà en les lectures complementàries que puguin ser necessàries,

Respecte al lliurament de proves de l'avaluació continuada, es farà per mitjà de l'aplicació del RAC (Registre d'Avaluació Contínua). És indispensable que es facin arribar al consultor en un document en Word (.doc). La correcció d'aquestes proves es farà al més aviat possible i de manera individualitzada.

Al marge del seguiment de l'avaluació continuada, l'estudiant disposa dels mitjans que posa a l'abast el Campus virtual. A més del tauler del consultor, on apareixeran els exercicis de l'avaluació continuada i les solucions una vegada esgotat el termini de lliurament, serà útil l'ús del fòrum per a aquelles qüestions que puguin interessar a la majoria dels estudiants, com ara els comentaris a les activitats proposades als mòduls. També està previst que es realitzi un debat sobre un tema relacionat amb la lingüística encara per determinar, de participació voluntària però molt recomanable, i que pot ajudar a arrodonir la qualificació final.

 Per últim, però d'una importància cabdal, és l'ús de la bústia personal del consultor per tal d'adreçar els dubtes que l'estudiant pugui tenir a l'hora de la lectura i l'estudi del material didàctic, o en la resolució de les activitats. L'estudiant pot utilitzar aquest procediment sempre que ho necessiti, independentment que segueixi o no l'avaluació continuada. El consultor respondrà al més aviat possible a la bústia personal de l'estudiant, o al fòrum si considera que la resposta pot ser útil per a altres estudiants del grup.

 I una aspecte que no s'ha d'oblidar és el de l'obligada correcció lingüística. Com és lògic, el grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'Avaluació continuada.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Com ja s'ha explicat a l'apartat "Metodologia", es proposa la realització de cinc activitats d'avaluació continuada que permetran consolidar les idees i que ajudaran l'estudiant a seguir un aprenentatge més sistemàtic.

L'avaluació continuada es pot superar aprovant quatre de les cinc PACs previstes, però cal tenir en compte que la PAC-1 i la PAC-3 són de lliurament obligatori en qualsevol cas.

Si es presenta menys del 50% de les PAC la nota final d'AC és NP (no presentat).

Amb la superació de quatre de les cinc PACs serà suficient per aprovar l'assignatura, ja que no hi ha prova de validació, però caldrà fer-ne les cinc per tal d'obtenir la màxima qualificació.

Als comentaris es valoraran aspectes com la claredat d'exposició, la bona argumentació, l'exposició de conceptes rellevants així com l'expressió d'opinions personals ben fonamentades. Com és lògic, s'exigirà un ús correcte de la llengua escrita. Quant als qüestionaris, consisteixen en una sèrie de preguntes curtes que s'han de respondre també de manera breu.

En aquesta assignatura utilitzarem, a més de la nota, els comentaris personalitzats I l'avaluació mitjançant rúbriques com instruments per treballar un aspecte fonamental del vostre aprenentatge: l'autoavaluació. Aquestes eines volen fer el procés d'avaluació més transparent i així facilitar que tingueu present allò que avaluem en cada exercici, a més d'identificar els punts forts i menys forts dels vostres exercicis per tal que pugueu enfortir el vostre criteri a l'hora d'autoavaluar-vos.

Aquestes eines seran útils si a) us mireu i preneu seriosament les rúbriques que us enviem abans de lliurar el treball, i b) mireu després els comentaris i les rúbriques emplenades pel professor. És molt important que a l'hora de fer les PAC tingueu en compte la rúbrica i també les correccions als exercicis anteriors, per així millorar exercici a exercici aquells aspectes on teniu més dificultats.

No us prengueu les rúbriques com una correcció mecànica i poc rellevant per al vostre aprenentatge, sinó com un punt de referència molt útil per millorar el vostre autoaprenentatge. A l'assignatura, les rúbriques faran dues funcions:

1. Que sapigueu per avançat els principals criteris d'avaluació per cada exercici i així us autoavalueu abans, durant i després d'enviar o fer l'exercici. Fa l'avaluació més transparent i explícita.

2. Que tingueu un retorn detallat que us faciliti identificar els punts forts i no tant forts dels vostres exercicis, i així pugueu millorar a mesura que avança l'avaluació continuada.

Com ja s'ha dit més amunt, és necessari aprovar quatre de les cinc PACs programades (la PAC-1 i la PAC-3 s'han de lliurar obligatòriament), i és indispensable lliurar-ne totes cinc per tal d'aspirar a la màxima qualificació.

En els dies previs a les dates previstes es donarà a conèixer, al tauler del consultor, l'enunciat de cada exercici amb les recomanacions sobre com portar-lo a terme, els criteris d'avaluació que es seguiran en cada cas per mitjà de la rúbrica corresponent, i models de comentaris sobre altres textos. També ha de quedar clar que els exercicis de l'avaluació continuada no s'han d'entendre com exàmens parcials de l'assignatura, sinó com activitats que ajuden l'estudiant a planificar-se el temps i a fer-ne un treball sistemàtic. Per tant, la bústia del professor està oberta a consultes per tal de resoldre els dubtes que es puguin plantejar durant la realització de cada exercici.

Els dies següents a tancar-se el termini de lliurament de cada activitat, al tauler de la consultoria es donaran a conèixer les possibles respostes, i en el termini aproximat d'una setmana, cada estudiant rebrà a la seva bústia personal la correcció individualitzada del seu exercici amb els suggeriments per millorar-lo, així com la rúbrica personalitzada.

Com ja s'ha dit, el seguiment de les activitats programades donarà lloc a la qualificació de l'avaluació continuada, que serà la qualificació de l'assignatura, sense que calgui fer la prova de validació.

 

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

a)     De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies.
b)     De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1)     D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del grau. Aquí us passem els enllaços a alguns materials sobre el tema que us poden ajudar a evitar el plagi i a citar correctament:

- Un breu vídeo elaborat per la Biblioteca de la UOC sobre com citar correctament: Com he de citar en els treballs?
- Un document elaborat des de la nostra titulació que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: Com evitar el plagi?
- El document sobre com elaborar el Treball final de grau, que conté un capítol sobre com citar i referenciar adequadament: Material docent sobre citació i plagi elaborat per al TFG.

2)     D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant, tal i com recull l'apartat "Indicacions sobre l'avaluació a la UOC" d'aquest pla docent.

Finalment, cal tenir molt en compte que en el cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original. Per tant, és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica, obtinguin prèviament el consentiment del professor.

 

Criteris d'avaluació

Les PAC s'avaluen d'acord amb els criteris que es defineixen en aquest document.

Amunt

L'assignatura no té prova de síntesi.

Quant a l'examen final, consistirà en vuit preguntes tancades del temari. Serà virtual, i l'hauran de fer obligatòriament aquells estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada o que no l'hagin superada.

Atenció! No es pot anar a examen per apujar la nota d'AC (només s'hi pot anar si no s'ha seguit o no s'ha superat l'AC)

A continuació s'ofereixen algunes preguntes extretes d'exàmens anteriors:

- Hockett va elaborar una llista de característiques del llenguatge. Digues quines són les sis característiques exclusives de les llengües humanes.

- Enumera els sis elements que cal considerar en un procés de comunicació i explica'ls breument.

- Com es crea un crioll?

- Quan es pot parlar de la mort d'una llengua? És el llatí una llengua morta? Raona la resposta.

- Quina escola lingüística estableix que la llengua és un sistema, que s'ha d'estudiar des del punt de vista sincrònic i que les unitats lingüístiques estableixen entre elles relacions d'oposició? Explica aquestes tres idees.

 

Estudiants matriculats en modalitat de "dret a examen"

Aquests estudiants hauran de fer el mateix examen que la resta d'estudiants que no hagin superat l'avaluació contínua. Per tal de preparar l'examen, caldrà estudiar els materials en paper enviats per la UOC (els 5 mòduls) i haver llegit el llibre "La escritura: una introducción a la cultura alfabética".

Amunt

Com ja s'ha explicat a "Metodologia", els exercicis d'AC es tornen corregits i comentats a la bústia personal de cada estudiant. Al marge d'això, el professor està sempre a la disposició dels estudiants, a través del correu electrònic o del fòrum de l'aula, per respondre els dubtes que es plantegin i ampliar la informaió del temari, si s'escau.

 

Amunt