Llengua llatina.Llengua, literatura i cultura Codi:  07.569    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura és una matèria comuna dels graus d'Humanitats i de Llengua i literatura catalanes que permet, d'una banda, introduir l'estudiant en el coneixement dels aspectes bàsics de la gramàtica de la llengua llatina, amb la finalitat de capacitar-lo per a la comprensió de textos d'extensió i dificultat mitjanes amb l'ajut del diccionari, i, de l'altra, conèixer les aportacions principals de la producció escrita en aquesta llengua al llarg de la història i reflexionar sobre el seu paper en la societat i en la cultura europees a través d'una petita introducció a la literatura.

Amunt

En el conjunt del pla d'estudis dels graus d'Humanitats i de Llengua i literatura catalanes, la formació inicial en la llengua i la cultura llatines ofereix una base suficient per tal de poder encarar altres matèries del món antic o relacionades amb el paper exercit per la tradició clàssica en la cultura occidental, així com en l'evolució vers les llengües romàniques. El llatí és una llengua amb una dilatada operativitat en l'àmbit escrit (literatura, pensament, historiografia...) i en el patrimoni intel·lectual europeu i dels països de tradició occidental; consegüentment, la seva presència social i cultural i les tensions amb les llengües emergents en els diversos països en l'època medieval i moderna constitueixen un dels temes essencials de l'evolució cultural d'Europa. En aquesta assignatura s'inicia la reflexió sobre aquest aspecte tan rellevant d'història cultural que, en altres matèries, serà objecte d'aprofundiment.

Amunt

Un coneixement bàsic de la llengua i la cultura llatines (des del món antic fins a les seves derivacions medievals i modernes) permet un domini més ple de l'expressió en qualsevol altra llengua, de la mateixa manera que ens posa en contacte amb la cultura en sentit ampli de la resta de pobles de tradició occidental (per acció o per reacció, tant les metròpolis com ara els pobles que van experimentar la colonització europea), i és útil, doncs, per a qualsevol orientació en el camp cultural (art, literatura, pensament, periodisme, indústria i administració del turisme, cronistes locals, història cultural general, història social de les llengües...).

Amunt

A banda dels que són propis de tot el grau de Llengua i literatura catalanes i del d'Humanitats -un domini suficient de la llengua escrita-, en el cas específic de Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura, tindrem molt en compte la correcta transcripció i/o traducció al català dels noms propis llatins (topònims, noms de persona, denominació d'institucions romanes) i, sobretot, l'ús correcte dels conceptes morfosintàctics que s'hi treballin, dels quals es pressuposa un coneixement previ mínim en la llengua catalana:

- correcta discriminació de les categories gramaticals;

- distinció dels diferents complements (CN, CD, CI, CC, Compl. de règim verbal, Compl. predicatiu, atribut);

- coneixement de la juxtaposició, coordinació i subordinació relativa (distinció entre subordinades relatives adjectives i subordinades relatives substantives), substantiva i adverbial.

El domini d'aquests conceptes i procediments se sobreentén reeixit, ja que el seu desconeixement en la llengua pròpia (sigui catalana o castellana) dificultarà l'assoliment de l'assignatura, l'èxit de la qual depèn en gran part de l'ús correcte dels estadis gramaticosintàctics.

 

Amunt

Tot i que l'assignatura tracta des de les bases els aspectes gramaticals de la llengua llatina, convé tenir ben consolidades les principals nocions de morfologia i sintaxi en les altres llengües d'ús habitual, i també haver repassat els conceptes bàsics que caracteritzen les llengües flexives (declinació, conjugació...), per tal de poder encarar aquesta matèria en millors condicions.

Igualment, cal tenir interès per llegir i comentar obres literàries de l'antiguitat i articles de reflexió sobre la tradició clàssica o el paper del llatí en la cultura europea.

Amunt

Objectius

Els objectius que es persegueixen amb la metodologia de treball en les proves de l'avaluació contínua són:

a) Assolir el coneixement de les principals característiques del llatí com a llengua flexiva a partir de l'adquisició d'uns continguts morfològics suficients.

b) Assimilar la metodologia d'anàlisi sintàctica com a procediment per a la comprensió correcta d'un text, després d'haver-ne identificat les estructures oracionals i d'haver-ne determinat els elements constituents.

c) Adquirir destresa en l'ús del diccionari com a instrument de suport gramatical i lèxic.

d) Confegir traduccions intel·ligibles dels textos proposats.

e) Introduir-se en algunes nocions de la literatura llatina a través d'alguna obra de les més importants que s'hi van desenvolupar.

f) Fer reflexionar sobre la pervivència del llatí (ja sigui a nivell lingüístic o literari) en la cultura occidental.

 

Competències: Grau en Humanitats

- Cerca, gestió i ús de la informació.

- Anàlisi i la síntesi.

- Comunicació escrita de manera reflexiva i argumentativa (també en un entorn virtual).

- Coneixement de la tradició cultural pròpia en la seva complexitat.

- Identificació, anàlisi i comentari crític d'obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

 

Competències: Grau en Llengua i literatura catalanes (amb subcompetències)

- Cerca, gestió i ús de la informació:

   1. Cercar informació i gestionar fonts documentals.

- Anàlisi i síntesi.

- Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional:

   2. Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats, a partir d'uns paràmetres, tot adaptant-los a un registre, social o professional, i a les necessitats del receptor.

- Coneixement de la tradició cultural pròpia en la seva complexitat.

- Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.

- Anàlisi de textos en català i/o altres llengües en els diferents nivells estructurals.

   1. Nivells d'anàlisi interna d'una llengua, aplicacions, categories i mètodes d'anàlisi;

   4. Anàlisi de l'estructura de les oracions, d'acord amb un marc teòric o metodològic determinat;

   9. Mètodes d'estudi diacrònic de les llengües.

- Compromís ètic, respecte cap els altres i reconeixement de la diversitat:

   3. Relacionar-se amb altres persones de manera respectuosa, mitjançant una escolta empàtica i l'expressió clara i assertiva del que es creu o se sent.

 

Amunt

Gramàtica:

1. Unitat I

        1.1. Evolució històrica de la llengua llatina
        1.2. Nocions de prosòdia i pronunciació del llatí
        1.3. El llatí, llengua flexional
        1.3.1. Gènere
        1.3.2. Nombre
        1.3.3. Cas i declinació
        1.4. Característiques generals del verb llatí

2. Unitat II

2.1. Morfologia nominal
2.1.1. Primera declinació (temes en -a)
2.1.2. Segona declinació (temes en -o / -e)
2.1.3. L'adjectiu
2.1.4. Adjectius de la primera i segona declinacions
2.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu activa (I)
2.2.1. Present d'indicatiu (veu activa)
2.2.2. Pretèrit imperfet d'indicatiu (veu activa)
2.2.3. Conjugació del verb sum (I): tema de present (mode indicatiu)
2.3. Sintaxi
2.3.1. L'ordre de paraules en la frase llatina
2.3.2. La concordança
2.3.3. Sintaxi de sum

3. Unitat III

3.1. Morfologia nominal
3.1.1. Tercera declinació
3.1.2. Tercera declinació (I): temes en consonant
3.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu activa (II)
3.2.1. Futur imperfet d'indicatiu (veu activa)
3.2.2. Present de subjuntiu (veu activa)
3.2.3. Pretèrit imperfet de subjuntiu (veu activa)
3.2.4. L'imperatiu
3.2.5. Conjugació del verb sum (II): tema de present (modes subjuntiu i imperatiu)
3.3. Sintaxi
3.3.1. Sintaxi dels casos (I): nominatiu, vocatiu i acusatiu sense preposició
3.3.2. Concepte d'oració
3.3.3. L'oració simple

4. Unitat IV

4.1. Morfologia nominal
4.1.1. Tercera declinació (II): temes en -i
4.2. Morfologia verbal: tema de perfet de la veu activa
4.2.1. Pretèrit perfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.2. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.3. Futur perfet d'indicatiu (veu activa)
4.2.4. Pretèrit perfet de subjuntiu (veu activa)
4.2.5. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (veu activa)
4.2.6. Conjugació del verb sum (III): tema de perfet (modes indicatiu i subjuntiu)
4.3. Sintaxi
4.3.1. Sintaxi dels casos (II): genitiu i datiu
4.3.2. Metodologia de l'anàlisi sintàctica i de la traducció
4.3.3. La coordinació d'elements dins l'oració
4.3.4. L'oració composta (I): la coordinació

5. Unitat V

5.1. Morfologia nominal
5.1.1. Adjectius de la tercera declinació
5.1.2. Graus de l'adjectiu
5.2. Morfologia verbal: tema de present de la veu passiva
5.2.1. Present d'indicatiu (veu passiva)
5.2.2. Pretèrit imperfet d'indicatiu (veu passiva)
5.2.3. Futur imperfet d'indicatiu (veu passiva)
5.2.4. Present de subjuntiu (veu passiva)
5.2.5. Pretèrit imperfet de subjuntiu (veu passiva)
5.3. Sintaxi
5.3.1. Sintaxi dels casos (III): ablatiu
5.3.2. Els complements de lloc
5.3.3. Les preposicions

6. Unitat VI

6.1. Morfologia nominal
6.1.1. Quarta declinació (temes en -u)
6.1.2. Cinquena declinació (temes en -e)
6.2. Morfologia verbal: formes nominals (I)
6.2.1. El supí
6.2.2. Els participis
6.3. Sintaxi
6.3.2. Sintaxi del participi

7. Unitat VII

7.1. Morfologia pronominal
7.1.1. Els adjectius-pronoms demostratius
7.1.2. Els pronoms relatius
7.2. Morfologia verbal: tema de perfet de la veu passiva
7.2.1. Pretèrit perfet d'indicatiu (veu passiva)
7.2.2. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (veu passiva) 
7.2.3. Futur perfet d'indicatiu (veu passiva) 
7.2.4. Pretèrit perfet de subjuntiu (veu passiva) 
7.2.5. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (veu passiva) 
7.3. Sintaxi 
7.3.1. L'oració composta (II): la subordinació 
7.3.2. Oracions subordinades de relatiu

8. Unitat VIII

8.1. Morfologia pronominal
8.1.1. Els pronoms personals
8.1.2. El pronom reflexiu de tercera persona
8.1.3. Els adjectius-pronoms possessius
8.2. Morfologia verbal: formes nominals (II) 
8.2.1. L'infinitiu 
8.2.3. Conjugació del verb sum (IV): formes nominals 
8.3. Sintaxi 
8.3.1. Sintaxi de l'infinitiu 

9. Unitat IX

9.1. Morfologia pronominal
9.1.1. Els adjectius-pronoms indefinits
9.2. Morfologia verbal
9.2.1. Els verbs deponents i semideponents 
9.3. Sintaxi 
9.3.1. Oracions interrogatives directes 
9.3.2. Oracions subordinades substantives 

10. Unitat X 

10.1. Morfologia pronominal
10.1.1.Els numerals
10.2. Morfologia verbal
10.2.1. Verbs compostos de sum
10.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (I)
10.3.1. Concepte d'oració subordinada adverbial 
10.3.2. Oracions subordinades adverbials temporals 
10.3.3. Oracions subordinades adverbials modals 
10.3.4. Oracions subordinades adverbials comparatives

11. Unitat XI 

11.1. Els adverbis 
11.2. Morfologia verbal 
11.2.1. Verbs irregulars 
11.2.2. Verbs defectius 
11.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (II) 
11.3.1. Oracions subordinades adverbials consecutives 
11.3.2. Oracions subordinades adverbials finals 
11.3.3. Oracions subordinades adverbials causals 

12. Unitat XII 

12.2. Morfologia verbal: la veu perifràstica
12.3. Sintaxi: oracions subordinades adverbials (III)
12.3.1. Oracions subordinades adverbials condicionals
12.3.2. Oracions subordinades adverbials concessives


Literatura:

1. Els gèneres literaris

1.1. La definició de gènere literari
1.2. La determinació dels gèneres literaris
1.3. Els gèneres literaris de la literatura llatina

2. Tòpics i motius de la literatura llatina

          2.1. El vi com a motiu d'inspiració poètica
          2.2. La lloança de l'edat d'or
          2.3. L'exhortació al gaudi del present: el carpe diem
          2.4. L'elogi de la vida retirada: el beatus ille

3. La poesia èpica

          3.1. Autors èpics llatins principals
          3.1.1. L'Eneida de Virgili
          3.1.2. Les Metamorfosis d'Ovidi
          3.2. Temes de la poesia èpica
          3.3. Tècniques i motius de la poesia èpica
          3.4. Pervivència de la poesia èpica

Nota important: Els continguts més rellevants que heu d'anar mirant, se us especifiquen en cada ANA i PAC. Quant a la literatura, en aquest semestre aprofundirem en uns temes determinats, indicats al tauler del professor i en les diferents activitats previstes.

Amunt

Material Suport
Antologia de texts de Literatura clàssica Web
Del llatí al català PDF
Civilització romana PDF
Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura PDF
Ianva Web
Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura. Material complementari Web

Amunt

Actualment, a la xarxa hi ha un gran nombre de planes web amb continguts i activitats que poden facilitar l'aprenentatge de la matèria. Des dels estudis us recomanem l'ús de les taules recopilatòries de la nostra assignatura:

http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00147162/index.html?ajax=true

Al llarg del semestre, se us facilitaran més enllaços per tal d'anar practicant i aprofundir el que vulgueu treballar o reforçar.

Amunt

 

mòdul 1 - gramàtica llatina

Borrell, E. - Espluga, X. - Miró, M.; (2009). Llengua Llatina. Llengua, literatura i cultura. Barcelona: Ediuoc.

          COBBAN, J.M.; COLEBOURN, R.; (1986). Ciuis romanus. Londres: Methuen Educational.

Valentí Fiol, E.; (1992). Sintaxi llatina (3a. ed.). Barcelona: Curial.

Valentí i Fiol, E.; (1995). Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi. Barcelona: Curial.

 

Caldrà disposar també d'un diccionari bilingüe llatí-català. Són recomanables qualsevol dels següents:

Diversos autors; (1993): Diccionari llatí-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Diversos autors; (2010): Diccionari llatí-català o latín-castellano VOX. Barcelona: Bibliograf.

 

Mòdul 2 - literatura romana

Diversos autors (1996): Antología de la literatura latina (s. III aC - II dC). Madrid: Alianza Editorial.

Bayet, Jean (19831): Literatura latina. Nueva edición corregida y aumentada con textos. Barcelona: Editorial Ariel.

BIELER, Ludwig (1983): Historia de la literatura romana. Madrid: Editorial Gredos.

BORRELL, E. - ESPLUGA, X. - MIRÓ, M.; (2009). Llengua Llatina. Llengua, literatura i cultura. Barcelona: Ediuoc.

          GAILLARD, Jacques, (1997). Introducción a la literatura latina. Barcelona: Acento.

 

També pot resultar útil qualsevol altre manual de literatura llatina i també qualsevol antologia de textos literaris llatins.

Amunt

L'Avaluació Contínua, formada per un total de 8 activitats gradualment esglaonades en els conceptes i el temps, pretén que l'alumnat sigui capaç, en el decurs i al final del semestre lectiu, d'aconseguir els objectius marcats tant per al bloc de llengua llatina com en els temes de cultura i literatura llatines.

 

Les Activitats No Avaluables (ANA) i les Proves d'Avaluació Continuada (PAC) persegueixen, bàsicament, tres objectius:

- l'assoliment progressiu dels conceptes gramaticals i la destresa sintàctica,

- el seguiment de les tasques de cultura i literatura llatina,

- la continuïtat del ritme de treball, imprescindible per al seguiment correcte de l'assignatura.

 

Aquestes vuit proves (ANA i PAC)s'han programat i estructurat per tal de no dilatar l'aprenentatge en el temps i poder fer una aprehensió més sostinguda, donada la dificultat de l'assignatura. De les 8 activitats que formen part de l'Avaluació Contínua, en són obligatòries i avaluables quatre(són les Proves d'Avaluació Continuada).

 

COM TREBALLAREM ANA I PAC?

Les ANA (Activitat No Avaluable) i l'assaig de la PS, que farem al final del quadrimestre, són no avaluablesi de treball personal i grupalalhora, pensades per al correcte seguiment de la matèria i reeiximent de les PAC avaluables.

Les PAC(Prova d'Avaluació Continuada) són, com el seu nom indica, avaluables i de treball estrictament personal en la part que ha de lliurar-se a la consultora. 

 

ANA i exercicis no avaluables de les PAC

Exercicis avaluables de les PAC

Lliurament

NO

Valoració en el RAC

NO

Quantitativa i personal (es lliurarà un solucionari i observacions sobre la PAC a cada alumne)

Metodologia de treball

Personal i grupal

Exclusivament personal

Obligatorietat

No, tot i que és recomanable de treballar-les per fer un seguiment exhaustiu de la matèria

Ús del fòrum

a) Per a la resolució de dubtes: Podem optar per donar respostes explícites i obertes, o bé per ajudar els companys a arribar a la resposta per si sols.

b) Per a penjar-hi les respostes i poder-les compartir amb els companys.

Per a la resolució de dubtes de qualsevol mena.

Mai es donaran respostes explícites i obertes. L'alumnat ha d'arribar a la solució de manera individual però podem ajudar-lo/-a amb suggeriments, pistes o altres procediments no explícits.

 

El programa de l'assignatura és dens ja que comprèn llengua, literatura i cultura. Per tal de no sobrecarregar les PAC pordrem combinar aspectes de literatura que es faran en període de treball d'ANA, però ja se us avisarà convenientment perquè tingueu temps de fer les lectures pertinents i ho pugueu preparar convenientment. Es facilitarà bibliografia de suport als temes de literatura que serviran d'ajut a les lectures i ressenyes, així com als espais de Debat que plantejarem.  

Mentre les ANA tenen com a objectiu preparar-nos per a la correcta consecució dels textos de les PAC avaluablesi ens permeten un lliure moviment de preguntes i respostes obertament explícites a través del fòrum, els textos avaluables de les PAC tenen com a objectiu preparar-nos per a la superació de la prova final, amb la qual cosa, hem de créixer en autonomia i, per tant, el treball hauria de ser personal i intransferible.

En aquest cas, el fòrum també ha de ser una eina importantíssima perquè ens en puguem sortir amb èxit però, perquè sigui així, la informació haurà de ser implícita o deduïble per tal que els companys arribin a resoldre el dubte per si mateixos. Hem d'ajudar a trobar la resposta a les qüestions plantejades, no les hem de donar de manera explícita perquè, quan arribi la prova final, tinguem l'autonomia de coneixements suficient per superar-la. 

El lliurament de tots i cada un dels exercicis marcats com avaluables dins de les PAC i el seguiment de les ANA us garanteixen un seguiment exhaustiu de l'assignatura. El fòrum, d'altra banda, serà una eina bàsica i fonamental per ajudar-nos els uns als altres, per abocar-hi dubtes, preguntes en veu alta i allò que ens faci sentir més segurs amb l'assignatura. Sempre és més profitós preguntar al fòrum (on tothom en traurà profit) que a la bústia personal de la consultoria, on només en treu profit el remitent, per la qual cosa, qualsevol dubte sobre la matèria que es dirigeixi a la consultoria es respondrà al fòrum. Penseu que per molt absurd que us sembli el dubte o per ínfim que sigui és possible que algú altre també el tingui i tot ha de revertir en el profit de l'alumnat al complet. 

Mentre les ANA tenen com a objectiu preparar-nos per a la correcta consecució dels textos de les PAC avaluables i ens permeten un lliure moviment de preguntes i respostes obertament explícites a través del fòrum, els textos avaluables de les PAC tenen com a objectiu preparar-nos per a la superació de la prova final, amb la qual cosa, hem de créixer en autonomia i, per tant, el treball hauria de ser personal i intransferible.

En aquest cas, el fòrum també ha de ser una eina importantíssima perquè ens en puguem sortir amb èxit però, perquè sigui així, la informació haurà de ser implícita o deduïble per tal que els companys arribin a resoldre el dubte per si mateixos. Hem d'ajudar a trobar la resposta a les qüestions plantejades, no les hem de donar de manera explícita perquè, quan arribi la prova final, tinguem l'autonomia de coneixements suficient per superar-la.

  

DATES DE REFERÈNCIA PER A L'ASSOLIMENT I EL TREBALL DELS DIFERENTS BLOCS DE MATÈRIA I DE LES PRÀCTIQUES DE L'AVALUACIÓ CONTÍNUA QUE HI ESTAN ASSOCIADES (HORES DE DEDICACIÓ APROXIMADES, d'un total de 150) 

DATES

 

lliurament act. aval.

 

nota al RAC

 

 

 

Activitat o prova

% nota 

 

 

 

 

 

CONTINGUTS¿MÒDUL GRAMÀTICA¿

65%de la nota final

 

 

CONTINGUTS¿MÒDUL LITERATURA¿

35%de la nota final

HORES

APROXIMADES

DE TREBALL

(150 h)

llengua + literatura i cultura

%

del 19 al 23 de set.

Debat obert no avaluable sobre les llengües clàssiques

 

 

             __________________________________

 

 

    _________

 

 

1 h 1/2

 

1 %

del 24 de set. a l'1 d'oct.

ANA 1

(no avaluable)

(p. 13-14)   El llatí, llengua flexional

(p. 15)   Característiques generals del verb llatí

(p. 29)   Sintaxi bàsica

(p. 46)   Sintaxi casos I

(p. 60)   Sintaxi casos II

(p. 83)   Sintaxi casos III

(p. 18-23) 1a i 2a declinacions

(p. 23-25) adjectius de la 1a classe

(p. 26-28; 41-41) (temps verbals amb tema de present (temps imperfets) d'Indicatiu i Subjuntiu. Veu activa.

 

material complementari:

+ un pdf on s'explica què és declinar i

+ un quadre gràfic explicatiu de com veure a quina declinació pertany un mot només amb l'enunciat.

 

Lectura dels mòduls:

(p. 9-17) Els gèneres literaris

 

(p. 18-25)

Els tòpics i motius

 

Lectura dels pdf introductoris

 

13 h + 3 h

 

10,7 %

del 2 al 15 d'oct.

 

RAC: 23 d'oct.

PAC 1

(avaluable)

17 %

(p. 36-45) 3a declinació (temes en consonant)

(p. 55-59) temps verbals amb tema de perfet (temps perfets) d'Indicatiu i Subjuntiu. Veu activa.

(p. 53-59) 3a declinació (temes en vocal)

(p. 72) Adjectius 3a declinació

 

material complementari:

+ un pdf on s'explica la classificació i comportament dels adjectius i

+ un altre per a comprendre el procediment que hem de seguir per a l'acotació de les arrels de present i perfet en els enunciats verbals. 

 

Lectura dels mòduls de literatura

 

14 h + 3 h

 

11,3 %

del 16 al 22 d'oct.

ANA 2

(no avaluable)

(p. 79-82) Veu passiva,

(p. 136-138) deponent i semideponent.

(p. 92-93) 4a i 5a declinacions

Repàs de les declinacions

 

material complementari: un pdf on s'expliquen els graus de l'adjectiu i la seva sintaxi.

Lliurament article sobre la literatura llatina en general (gèneres, funcions, evolució,...) 

11 h + 4,5 h

10,3 %

del 23 d'oct. al 5 de nov.

 

RAC: 13 de nov. 

PAC 2

(avaluable)

23 %

(p. 105-111) Adjectius-pronoms demostratius i pronoms relatius

(p. 115-117) Oracions subordinades relatives

 

material complementari: fulls explicatius del pronom relatiu (morfologia i sintaxi)

Lectura dels mòduls de literatura

Lectura Plaute

14 h +3 h

 

11,3 %

del 6 al 12 de nov.

ANA 3

(no avaluable)

(p. 96-98) Els participis

(p. 100-104) La sintaxi dels participis

fulls complementaris dels participis de present, passat i futur.

Lectura dels mòduls de literatura

13 h + 4,5 h

11,7 %

del 13 al 26 de nov.

RAC:

4 de des.

PAC 3

(avaluable)

25 %

(p. 118-122) Morfologia pronominal

( p. 122) L'infinitiu

(p. 126-129) Sintaxi de l'infinitiu

material complementari sobre l'infinitiu (morfologia i sintaxi)

Lectura dels mòduls de literatura

Lectura Ovidi / Apuleu

 

14 h + 3,5 h

 

11,7 %

del 27 de nov. al 3 de des

ANA 4

(no avaluable)

Valors del cum i l'ut. Mòduls.

Vídeos explicatius:

http://youtu.be/jFB73qF5ZU0 (valors del CUM)

http://youtu.be/fxgeZj466jg (valors de l'UT)

 

Preparació debat

 

13 h + 3,5 h

11 %

del 4 al 17 de des.

RAC:

3 de gen. de 2019

PAC 4

(avaluable)

35 %

 

Repàs de tots els conceptes i procediments treballats

Lectura dels mòduls de literatura

Debat

14 h +4,5 h

 

18,3 %

del 24 de des. al 9 de gen.

SIMULACIÓ DE LA PS

(no avaluable)

Repàs de tots els conceptes i procediments treballats

 

11 h + 2 h

8,7 %

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

ALERTA: Aquest semestre a causa de la pandèmia se suprimeix la PS. L'assignatura s'aprovarà superant l'AC o bé mitjançant  un EX (prova final virtual per reconeixement facial) 

Atès que l'avaluació continuada és el principal mètode de seguiment i aprofitament de la matèria es trobaran més detalls sobre aquesta qüestió més amunt, a l'apartat "Metodologia".

Afegirem aquí només que, la nota de l'assignatura es calcularà aplicant el tant per cent indicat en cada una de les PAC, resultat que representarà el 65 % de la nota final (gramàtica). A la nota resultant se li sumarà el 35 %, que procedirà del càlcul dels tants per cent que se'ls aplicarà als treballs sobre literatura.

El resultat en percentatge es traduirà a una nota numèrica sobre 10. Aquesta nota ha de ser igual o superior a 5 perquè l'AC es consideri aprovada.

La nota de l'AC es lliurarà arrodonida i serà la vàlida per aplicar-hi el percentatge corresponent (70 %), que, sumat al de la PS (30 %), serà la nota final de l'assignatura.

DARRERES OBSERVACIONS

D'altra banda, també hem de fer un esment especial sobre el plagi i la còpia, un fenomen que ha proliferat i que necessita un tractament ordenat i clar. Es dóna de dues maneres bàsiques: (a) de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis; (b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita). Des de la nostra titulació, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: (a) d'una banda informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que es treballarà i s'avaluarà específicament. Per evitar de caure en el plagi, es poden llegir amb atenció els exemples a què es pot accedir des d'aquest enllaç: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc (b) De l'altra, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també que el fet queda registrat, ja que la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC ja preveu que "la còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu.
Finalment, cal fer notar que és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per a deduir que l'ún és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

Amunt

ALERTA: Aquest semestre a causa de la pandèmia se suprimeix la PS. L'assignatura s'aprovarà superant l'AC o bé mitjançant  un EX (prova final virtual per reconeixement facial) 

Com s'ha dit, les dues vies per a superar aquesta assignatura són:

 A) el seguiment de l'AC i la consegüent superació de la prova de síntesi (PS)

o bé

B) l'examen final.

Podran accedir a la via A i presentar-se a la PS tots aquells alumnes que lliurin les PAC i que, un cop avaluades aquestes, hagin obtingut una nota aritmètica igual o superior a 5.

La segona via, la B, està oberta a qui desitgi preparar-se l'assignatura pel seu compte i també a aquells alumnes que s'hagin vist obligats a abandonar l'AC però no vulguin abandonar l'assignatura. També poden accedir a l'examen final els alumnes suspesos d'altres convocatòries que s'hagin matriculat convenientment en l'assignatura.

La prova de síntesi constarà de dues parts, seguint el patró l'avaluació continuada: una part de llengua, eminentment pràctica, consistent a acabar d'oferir la versió catalana o castellana d'un text d'uns 35 mots ja parcialment traduït i del qual s'oferirà, com a suport, el vocabulari o lèxic prèviament buscat al diccionari; i una part de literatura, que tractarà algun tema o procediment treballat al llarg dels debats o/i el treball final de literatura. A la prova de síntesi, només s'hi pot dur la gramàtica annexa al diccionari o una gramàtica tradicional.

L'examen final també constarà de dues parts: una part de llengua, consistent a fer l'anàlisi sintàctica i la traducció d'un text llatí d'uns 40 mots, i una part de cultura en què es tractarà de desenvolupar el tema de literatura que s'hagi treballat a l'aula. A l'examen, només s'hi pot dur un diccionari llatí-català (o llatí-castellà) amb la gramàtica que hi va inclosa.

En ambdues proves, la part de gramàtica comptarà un 65 % en el percentatge de la nota final mentre que la part de cultura valdrà un 35 %.

Amunt

En una assignatura d'aquestes característiques, en què l'aprenentatge ha de ser gradual, constant i creixent, és molt important que l'estudiant exposi tots els seus dubtes a mesura que vagi assimilant la matèria. No és bo deixar les consultes per al final. Convé esglaonar-les, intentar ser clars en les formulacions i evitar les reiteracions. Tret que l'estudiant s'estimi més enviar directament els dubtes a la bústia personal de la consultora, és preferible que aquests dubtes s'exposin fonamentalment en el Fòrum, perquè així tothom es podrà beneficiar de les respostes confegides pel docent per a cadascun dels dubtes formulats. No cal dir que en aquesta matèria és bàsica la retroalimentació en l'aprenentatge, tant de docent a discent com entre totes les persones que la cursen.

Amunt