Bases genètiques de la conducta Codi:  10.516    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Enfocament conceptual

 

« El genoma humà és un fantàstic i bell poema, una magnífica obra de la química després de quatre mil milions d'anys de l'art de l'Evolució ».

Gillian K. Fer­gurson (1965). Poeta escocesa guanyadora de diversos premis, entre els que destaca el Creative Scotland Award, que li va ser concedit l'any 2002. Fragment d'un poema de The Human Ge­nome: Poems on the Book of Life.

 

« Abans pensàvem que el nostre futur estava en els estels. Ara sabem que està en els nostres gens».

James D. Watson (1928). Biòleg nord-americà. Va participar en el descobriment de l'estructura de l'ADN al costat de Francis Crick i amb l'ajuda de les dades experimentals aportades per Rosalind Franklin i Maurice Wilkins. Per aquest descobriment, el 1962 se'ls va concedir el premi Nobel de Medicina i Fisiologia a Watson, Crick i Wilkins.

 

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s'han plantejat al llarg de l'adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d'un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?

La Psicobiologia és una disciplina de la Psicologia l'objecte d'estudi de la qual és la conducta i els processos mentals que la possibiliten, però atenent a les bases biològiques subjacents. La conducta, per tant, queda definida com una propietat biològica que ens permet engegar una relació adaptativa amb l'entorn. Un entorn que, per tant, pot afavorir certes estratègies conductuals sobre unes altres.

Resulta important destacar que l'evolució biològica és un procés pel qual les poblacions d'organismes canvien al llarg del temps. Les mutacions són canvis en el genoma d'un organisme que poden ser beneficiosos, neutres o fins i tot poden tenir efectes deleteris. La selecció natural té lloc quan les característiques heretables permeten que alguns individus sobrevisquin i es reprodueixin de forma més efectiva que uns altres. Es tracta d'un mecanisme d'evolució, entre d'altres, que pot fer que la composició genètica d'una població canviï de generació en generació. En definitiva, la selecció natural actua sobre els individus, però el canvi evolutiu s'observa en les poblacions.

En aquest context, la conducta es constitueix com un tret del fenotip d'un organisme que, com altres trets fenotípics, pot evolucionar a través de la selecció natural. Això és així a causa de que compleix 3 requisits fonamentals, a saber: pot influir sobre l'eficàcia biològica o capacitat d'un organisme per sobreviure i produir descendència viable (en anglès, fitness), pot variar d'individu a individu i aquesta variació és, almenys en part, deguda als gens.

En relació al tercer requisit, és necessari tenir present que els gens es troben relacionats amb la conducta de formes molt diverses. En primer lloc, l'expressió genètica pot induir canvis en la funció cerebral i viceversa. En segon lloc, les interaccions socials poden interactuar amb la funció cerebral per influir sobre una conducta individual. En tercer lloc, els gens també poden afectar la conducta actuant sobre el curs del desenvolupament. Finalment, els gens poden ser sotmesos a selecció en resposta a canvis que es produeixen en l'entorn tant físic com relacionat amb les interaccions socials que tenen lloc. Aquesta complexa xarxa d'influències fa que resulti molt complicat identificar els efectes de gens específics sobre la conducta. No obstant això, en els últims anys cada vegada són més els descobriments que mostren la importància d'alguns gens concrets com, per exemple, el gen V1AR (de l'anglès, vasopressin receptor 1a), que s'ha relacionat amb la monogàmia i amb les preferències d'emparellament en algunes espècies de rosegadors, el gen EGR-1 (de l'anglès, early growth response-1), que s'ha implicat en el reconeixement dels cants en els pinsans zebra, en els estils maternals en rates i en les relacions de dominància que s'estableixen en peixos cíclids, o el gen PER (de l'anglès, period), relacionat amb els patrons de comunicació en mosques de la fruita durant el festeig, entre molts altres.

En qualsevol cas, seria encertat assenyalar que la conducta es troba sota les lleis de la teoria de l'evolució per selecció natural. En aquest sentit, a la Psicobiologia li interessa aprofundir en com la conducta pot influir sobre l'eficàcia biològica i en l'estudi de l'evolució del fenotip conductual de diferents espècies, així com les implicacions ecològiques i evolutives de les estratègies de comportament en escenaris significatius sota el prisma de la teoria de l'evolució per selecció natural.

En definitiva, la Psicobiologia és l'àrea científica que estudia la biologia del comportament humà i els processos cognitius i mentals subjacents. Per això li interessa conèixer quins són els processos biològics que possibiliten la conducta humana i de quina manera, al llarg de la filogènia, aquesta ha estat modelada per l'evolució.

De la integració de les lleis de la genètica amb la teoria de l'evolució per selecció natural sorgeix una subdisciplina de la Psicobiologia el propòsit de la qual és estudiar com i quant contribueixen els gens en l'explicació de la conducta, la Genètica de la Conducta. Aquesta disciplina estudia la relació entre el genotip i la conducta (fenotip d'interès), la relació entre gens i els intermediaris de la conducta (principalment, el sistema neuroendocrí) i la relació entre gens, ambient i conducta.

En implicar tot l'organisme, la conducta es constitueix com un dels fenotips més complexos que poden ser estudiats des d'una perspectiva genètica. Així, una primera dificultat ve donada en definir un comportament concret. Tenim un exemple en el cas de la intel·ligència (habilitat per solucionar problemes?, el que permet l'èxit?, habilitat per obtenir altes puntuacions en tests d'intel·ligència?, etc.). Una segona dificultat concerneix als mètodes de mesura, per la qual cosa, fins i tot tenint una definició procedimental per a una conducta determinada, s'han de posseir els mètodes de mesura adequats que proporcionin un suficient grau de validesa i fiabilitat. Finalment, el comportament com a tret complex involucra multiplicitat de gens, la qual cosa complica la ja per si mateix complexa cerca de la contribució genètica en la manifestació d'un determinat tret.

Una fita que va marcar l'inici d'aquesta disciplina va ser la publicació a mitjan del segle XIX de l'obra de Francis Galton (1822-1911) titulada El geni hereditari: examen de les seves lleis i conseqüències. En ella Galton va suggerir que la capacitat mental dels éssers humans podia tenir una base genètica, per la qual cosa és considerat el pare de la Genètica de la Conducta. Galton va ser el primer científic a estudiar de forma sistemàtica l'herència del comportament humà. Deixant de banda algunes de les seves interpretacions, Galton es va adonar perfectament, ja a principis del segle XX, de la dificultat de distingir quina part dels trets del comportament estaven determinats per una "constitució inherent" i quina part podia ser atribuïda a circumstàncies ambientals tals com l'educació o el nivell socioeconòmic. Malgrat els avenços en genètica, en biologia molecular i en les eines estadístiques, la dificultat per destriar què influència què persisteix avui en dia.

Actualment existeixen societats, institucions i publicacions científiques internacionals especialitzades en genètica de la conducta com, per exemple, la Behavior Genetics Association (www.bga.org), la Society of Psychiatric Genetics (www.ispg.net) o la Society for Twin Studies (www.ists.qimr.edu.au).

Amunt

L'assignatura Bases Genètiques de la Conducta pertany a l'àrea de coneixement de la Psicobiologia. Juntament amb altres assignatures de l'àrea permetrà l'estudiant acostar-se, des d'una perspectiva biològica, a la complexitat del comportament humà, estudiant les seves bases genètiques, evolutives i neurofisiològiques.

Amunt

L'estudi de la Genètica de la Conducta és important per al psicòleg, no només amb l'objectiu de comprendre l'herència de determinades alteracions o característiques i, per tant, el risc de transmetre-les a la descendència, sinó també perquè els gens són responsables, en gran part, de moltes de les diferències individuals observades. Atès que moltes de les alteracions genètiques tenen un efecte clar en el comportament i/o en les capacitats intel·lectuals de les persones afectades, i donat que cada dia és més evident la participació del substrat genètic en moltes de les psicopatologies, el futur psicòleg ha d'estar ben format en aquesta disciplina. Així mateix, per al psicòleg és fonamental saber el grau d'intervenció externa que permet un determinat caràcter o alteració conductual. Coneixent el grau de susceptibilitat d'un tret a ser alterat per factors ambientals, seria possible minimitzar o potenciar segons el cas, el tret en qüestió.

La Genètica de la Conducta és una subdisciplina de la Psicobiologia que presenta un marcat caràcter multidisciplinari, rebent les aportacions de diferents camps professionals de les neurociències, com per exemple la biologia, la neurologia, la psiquiatria o la psicologia entre d'altres. El paper que exerceix el psicòleg és molt rellevant i cada dia es troba més acceptat i valorat, ja que representa el professional que compta amb una millor formació metodològica i teòrica en l'estudi del comportament humà i animal. No obstant això, resulta obvi que perquè les aportacions del psicòleg dins del marc de treball d'un equip multidisciplinari resultin vàlides, aquest ha de comptar amb una formació en genètica el més extensa possible. Aquest aspecte inclou conèixer els aspectes bàsics del material hereditari i de la seva transmissió, així com les característiques conductuals associades a les principals anomalies genètiques i/o cromosòmiques. També es requereixen coneixements de la metodologia utilitzada en biologia molecular i citogenètica per analitzar el material hereditari, ja que cada vegada són més els psicòlegs que hauran de realitzar la seva activitat investigadora en un laboratori d'aquestes característiques.

D'altra banda, el psicòleg format en Genètica de la Conducta disposa de coneixements que són aplicables en diversos camps de la seva futura activitat professional. Des de la psicologia clínica sovint es tracta amb pacients que presenten una afecció psicopatològica amb coneguda base hereditària (per exemple, esquizofrènia, trastorn bipolar, etc.). El coneixement de les bases genètiques d'aquestes malalties podrà, en un futur, ajudar a caracteritzar millor els subtipus clínics i probablement aportarà informació que ajudarà al seu millor maneig terapèutic. Un altre camp d'aplicació directa del psicòleg especialitzat en Genètica de la Conducta és el del consell genètic. Si bé aquesta especialitat no té una formació reglada al nostre país, sí que ho està, per exemple, als Estats Units. Se suposa, per tant, que en un futur no llunyà pugui existir una especialització 'oficial' com a conseller genètic a la qual puguin accedir professionals de diferents camps amb una formació específica (metges, psicòlegs, biòlegs). Finalment, la Genètica de la Conducta té una important aplicació en la recerca en Psicobiologia, tant humana com animal. A més de tots els aspectes comentats fins ara en relació amb la Genètica de la Conducta, aquesta assignatura també introdueix l'alumne a l'estudi de la conducta humana a partir dels mecanismes que fan possible l'evolució.

Amunt

És molt recomanable haver cursat prèviament l'assignatura de Tècniques d'Anàlisi de Dades Quantitatives, atès que en aquesta assignatura, a més d'explicar els conceptes estadístics bàsics, es fa una introducció a la probabilitat que serà necessària per entendre aspectes fonamentals dels càlculs en Genètica de la Conducta

És recomanable posseir coneixements bàsics de biologia per al correcte maneig, comprensió i posterior desenvolupament dels diferents conceptes utilitzats al llarg de tota l'assignatura. Per a tots aquells estudiants que no tinguin aquests coneixements, es proporcionarà material addicional de repàs a l'aula (capítol 3. La química de la vida). 

És recomanable que l'alumne hagi cursat l'assignatura bàsica Fonaments de Psicobiologia.

Amunt

Tenir present els coneixements previs recomanats.

Amunt

Competències

 

Competències bàsiques i generals.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

Competències transversals.

CT1. Actuar d'una manera ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.

CT3. Analitzar i sintetitzar.

CT4. Aplicar d'una manera crítica i reflexiva els coneixements, les habilitats i els valors en els diferents llocs de treball que s'ocupin.

CT8. Interpretar el contingut i l'abast de la informació que s'ha rebut o demanat, oralment o per escrit, i el tractament que hi cal donar segons la naturalesa del fet de què es tracti.

CT9. Llegir d'una manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions amb relació al coneixement disciplinari disponible.

CT14. Treballar d'una manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.

CT15. Fer servir documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).

Competències específiques.

CE9. Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.

CE21. Analitzar i interpretar les bases biològiques de la conducta i la cognició amb relació al funcionament normal i patològic.

 

Resultats d'aprenentatge generals de la matèria. 

 

  • Comprendre les bases neuroquímiques, neurofisiològiques i neurogenètiques dels principals trastorns psicopatològics i les principals hipòtesis i teories.
  • Identificar les interaccions més rellevants per a l'estudi de la conducta que tenen lloc entre el sistema nerviós, el sistema endocrí i el sistema immunitari, posant una atenció especial en diferents factors genètics i epigenètics relacionats i en els períodes crítics en els quals es poden manifestar o modificar.

 

Resultats d'aprenentatge per seccions.

 

Secció 2. Com funcionen els gens?

  • Identificar l'emplaçament de la Psicobiologia en relació amb l'explicació de la conducta i de la cognició en termes biològics.
  • Entendre el paper de la Genètica de la Conducta dins de la Psicobiologia.
  • Analitzar l'estructura molecular i les funcions dels àcids nucleics, com a biomolècules especialitzades en l'emmagatzematge, la transmissió i l'expressió de la informació genètica.
  • Conèixer l'estructura del material hereditari dins de les cèl·lules.
  • Analitzar la reproducció sexual i la formació de gàmetes per meiosi.
  • Entendre el significat genètic i biològic de la reproducció sexual.
  • Entendre el significat genètic i biològic de la meiosi i diferenciar-lo de la mitosi.
  • Comprendre el concepte de gen i analitzar la dificultat que comporta la seva definició.
  • Familiaritzar-se amb l'anatomia molecular del material genètic.
  • Descriure el flux d'informació genètica i els principals processos implicats, la transcripció i la traducció.
  • Analitzar els diferents mecanismes de regulació de l'expressió gènica.
  • Entendre la importància de la regulació gènica per al funcionament cel·lular, especialment en el context del desenvolupament i la funció cerebral.
  • Entendre que el comportament humà és el resultat d'una agregació de trets multifactorials complexos.
  • Entendre que alguns comportaments anormals i alguns trastorns estan relacionats amb mutacions en un únic gen.
  • Entendre com s'hereten els gens.
  • Conèixer les diferències entre els patrons d'herència autosòmica dominant, autosòmica recessiva, lligada al cromosoma X, lligada al cromosoma Y i herència mitocondrial.
  • Saber que algunes malalties comunes (com el càncer o la depressió) poden tenir una causa hereditària subjacent.
  • Conèixer les variacions comunes de l'àcid desoxiribonucleic (ADN).
  • Entendre que el medi ambient té un gran impacte en les malalties comunes complexes.
  • Saber que els gens interactuen i correlacionen amb l'experiència per predisposar-nos cap a una manera de ser i de comportar-nos, o fer-nos més susceptibles a patir un trastorn mental.
  • Saber què són les anomalies cromosòmiques i conèixer el seu origen.
  • Ser capaç de determinar i explicar el risc que algú hereti o sigui portador d'una malaltia.
  • Saber que cert tipus d'informació pot ser transmesa a la descendència a través de l'epigenoma.
  • Comprendre els factors que intervenen en la percepció del risc i com comunicar a les persones quins poden ser els riscos genètics.

 

Secció 5. Evolució i ecologia del comportament.

 

  • Reconèixer per què l'evolució és rellevant per a la conducta humana.
  • Entendre què és l'evolució biològica i conèixer els aspectes més rellevants d'aquesta en relació amb la Psicobiologia.
  • Analitzar el paper de la variació en l'evolució biològica, els mecanismes que la generen, com es transmet d'una generació a una altra i com es modifica al llarg del temps.
  • Aprendre què és l'equilibri de Hardy-Weinberg i com pot servir d'hipòtesi nul·la per a l'estudi de l'evolució.
  • Conèixer i entendre tots els processos que poden alterar l'equilibri de Hardy-Weinberg, com són la selecció natural i sexual, la deriva genètica, el flux genètic, la mutació o els mecanismes d'emparellament.
  • Entendre la diferència entre trets qualitatius i quantitatius i la relació de tots dos amb la variació fenotípica i la seva evolució.
  • Entendre quina és la relació entre fenotip i genotip i la dificultat d'associar un fenotip a un genotip determinat. Reconèixer el paper del medi ambient en la gènesi i expressió de la variació heretable.
  • Aprendre a identificar una adaptació i a diferenciar-la d'altres trets presents en els éssers vius, fruit de processos diferents a la selecció natural.
  • Conèixer i comparar la utilitat d'alguns conceptes d'espècie, els processos d'especiació i com els mecanismes d'aïllament estan darrere de la gènesi de noves espècies.
  • Aprendre què és i com es construeix una filogènia. Identificar els diferents components d'aquesta i entendre com pot ser utilitzada per contrastar hipòtesis evolutives.
  • Comparar i diferenciar la microevolució de la macroevolució en termes de patrons i de processos.
  • Entendre conceptes com els d'equilibri puntuat i tendència evolutiva en els estudis de macroevolució.
  • Conèixer la importància de la Biologia evolutiva del desenvolupament en la teoria evolutiva actual.

Amunt

La informació teòrica del pla docent d'aquesta assignatura ajuda a entendre el paper de la Genètica de la Conducta dins de la Psicobiologia. Per aquest motiu, tots els continguts teòrics del mateix són matèria avaluable.

Del manual de referència (Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.)  treballarem els següents capítols:

 

Sección 2.  ¿Cómo funcionan los genes?

Capítulo 3. La química de la vida: agua, proteínas, ácidos nucleicos, hidratos de carbono y lípidos.

Capítulo 4. Bases moleculares de la herencia: estructura y expresión génica.

Capítulo 5. Mecanismos de la herencia humana: modelos de transmisión genética y anomalías cromosómicas.

Sección 5. Evolución y ecología del comportamiento.

Capítulo 19. Evolución, especiación, filogenia y variación genética.

Amunt

PLA 2: Vídeo "El ambient" Audiovisual
PLA 2: Vídeo "Herència multifactorial" Audiovisual

Amunt

Els recursos d'aprenentatge de l'assignatura es troben desenvolupats en format NIU. Aquest format es troba plantejat com un agregador de continguts en forma de mosaic que permet visualitzar les activitats que l'estudiant ha de realitzar, juntament amb els recursos d'aprenentatge associats per treballar-les.

Aquest nou format permet integrar tot tipus de recursos d'aprenentatge, tant els d'elaboració pròpia de la UOC com d'altres de la col·lecció digital de la Biblioteca, a més dels articles de revistes o capítols de llibres amb gestió de drets d'autor associada i els recursos d'accés lliure de la xarxa, i permet fer-ho en diversos formats: com a text, vídeo, àudio i suport digital. A més, cada recurs d'aprenentatge incorpora unes orientacions dirigides a conèixer l'ús del recurs concret en el marc de l'activitat, així com una indicació del temps de dedicació recomanat.

El Niu està pensat per treballar amb els recursos d'aprenentatge d'acord amb el nou model d'activitats anomenades PLA (performance learning activity), que es caracteritzen per plantejar reptes relacionats amb el context professional de la titulació, basats en les competències que cal adquirir. Cada activitat s'orienta a resoldre un repte i disposa de la selecció de recursos més adequats per treballar-ho. L'objectiu és aprendre en un entorn proper a un context professional real i que compta amb els millors recursos d'aprenentatge vinculats a les competències que s'han d'aconseguir.

Dins del format Niu, l'eix vertebral dels recursos per a aquesta assignatura serà un manual en format digital que recollirà d'una forma interactiva tot el contingut que treballarem.

La referència del manual és la següent:

Redolar, Diego. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.

Aquest manual en format digital es troba dividit en dues parts:

Redolar Ripoll, Diego. Psicobiología I: bases genéticas y evolutivas de la conducta. Madrid: Médica Panamericana, [2017].

Redolar Ripoll, Diego. Psicobiología II: señalización neural y organización anatómica y funcional del sistema nervioso. Madrid: Médica Panamericana, [2018].

La part corresponent a Psicobiologia I s'utilitzarà en l'assignatura Bases Genètiques de la Conducta, mentre que la part corresponent a Psicobiologia II s'utilitzarà en l'assignatura Fonaments de Psicobiologia.

Per accedir al llibre digital des de l'aula s'utilitzarà fonamentalment un entorn virtual d'aprenentatge (EVA). L'EVA és una versió que compta amb tots els recursos multimèdia inclosos i que permet desenvolupar un estudi interactiu del llibre i accedir a tots els recursos d'aprenentatge de forma fluïda i enriquida. És necessari instal·lar primer aquesta plataforma.

Així mateix, existeix la possibilitat d'instal·lar un visor que permet accedir al llibre fora de línia. No té els mateixos avantatges que la plataforma EVA, però permet la descàrrega completa del document i guarda la lectura personalitzada (subratllats, notes al marge...) que s'ha creat en la versió en línia. Aquest visor pot instal·lar-se en tauletes, telèfons intel·ligents i ordinadors (PC i MAC).

Tanmateix, el manual s'ha editat en paper en un sol volum. Aquest recull tots els continguts de les dues parts, pel que podreu emprar el mateix llibre per a les dues assignatures (Fonaments de Psicobiologia i Bases Genètiques de la Conducta).

Per a més informació:

Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.

Com a eina de suport, comptem amb un programari de Biologia, Anatomia i Fisiologia (Primal Pictures) que ajudarà l'estudiant a entendre alguns dels continguts que s'expliquen en l'assignatura.


Primal Pictures > Anatomy & Physiology 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt