Psicologia de les diferències individuals Codi:  10.523    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Informació prèvia.L'equip de professorat de l'assignatura es reunirà i acordarà de manera conjunta les decisions pertinents sobre qualsevol aspecte de la docència de l'assignatura que no s'hagi mencionat explícitament en aquest Pla Docent o a la normativa de la UOC.   La Psicologia de les Diferències Humanes, també coneguda com Psicologia Diferencial, és una disciplina científica que, al llarg de la seva història, ha tracta de donar resposta a un fet constatat des dels inicis del pensament humà: els éssers humans ens semblem molt entre nosaltres, però alhora som molt diferents. El seu objectiu principal, com recull la seva denominació, és l'anàlisi de les diferencies entre els individus, però tenint en compte que el punt de partida és una semblança bàsica, una mena d'arrel comu que ens identifica com a membres de la mateixa espècie malgrat, justament, els diferents graus de diferenciació que afecten tant al nostre físic com a la nostra psique.

Amunt

L'assignatura de Psicologia de les Diferències Individuals és una assignatura que pertany al bloc 7, de les 'Diferències Humanes' i, dins d'aquest bloc a la Matèria de les 'Diferències Individuals'. Es troba dins de l'àrea de la 'Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics' i és una matèria obligatòria de l'àrea de les 'Diferències Humanes'.

L'assignatura de 'Psicologia de les Diferències Individuals' està associada a l'assignatura de 'Psicologia de la Personalitat' i a l'assignatura d''Avaluació Psicològica i Psicopatologia'.

Amunt

Els camps d'aplicació dels coneixements propis de l'assignatura fan referència a qualsevol àmbit de la psicologia aplicada, com la Psicologia Clínica, la Psicologia Educativa, la Psicologia Forense, la Psicologia del Treball i de les Organitzacions, entre d'altres àmbits.

Amunt

L'assignatura ha estat dissenyada de tal manera que no sigui imprescindible que l'estudiant hagi cursat assignatures prèvies com a requisits obligatoris per a la matrícula. Tot i això, es recomana que l'estudiant hagi cursat assignatures de 'àrea de la Metodologia de les Ciències del Comportament, de l'àrea d'Anàlisi de dades i de la Psicometria, donat que en l'explicació de diferents models teòrics es fa referència a tècniques d'anàlisi de dades com l'anàlisi de correlació i l'anàlisi factorial. Recomanem, per tant, que l'estudiant que vulgui cursar l'assignatura de Psicologia de les diferències individuals tingui un nivell mínim en aquestes assignatures.

Amunt

Considerem que abans de fer la matrícula, els/les estudiants haurien de tenir en compte els coneixements previs que requereix l'assignatura per al seu bon aprofitament.

Amunt

L'assignatura 'Psicologia de les diferències individuals' té com a objectius d'aprenentatge que l'estudiant assoleixi un conjunt de competències que formen part del conjunt de competències establert pel Grau de Psicologia de la UOC. Aquestes competències poden ser de tres tipus: bàsiques, transversals, específiques i es treballen a aquesta assignatura i a d'altres de la titulació. Concretament a l'assignatura 10.523 Psicologia de les Diferències Individuals treballarem les següents:

Competències bàsiques:

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Competències transversals:

  • Capacitat d'anàlisis i sintesi.
  • Aplicar de forma crítica i reflexiva els coneixements, habilitats i valors en els diferents llocs de treball que s'ocupin. Buscar i gestionar dades i materials d'investigació, sent flexible i mostrant respecte i discreció en l'ús de dades que afectin a persones, grups i institucions.
  • Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  • Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.
  • Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
  • Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos ia la influència que en ells s'exerceix.
  • Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball en xarxa.
  • Usar documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).

Competències específiques:

  • Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
  • Reconèixer la naturalesa de les diferències individuals que poden influir en l'aparició o manteniment de grups, desigualtats o problemes psicològics.
  • Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.
  • Identificar les característiques i principis que expliquen el comportament normal i anormal en el seu vessant individual i social, considerant una perspectiva evolutiva.
  • Reflexionar sobre l'impacte de l'objecte d'estudi de la psicologia sobre les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.
  • Formular i contrastar hipòtesis sobre les demandes i les necessitats dels destinataris i sobre la investigació.
  • Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
  • Aplicar tècniques per recollir informació sobre l'estudi del funcionament dels individus, grups o organitzacions.
  • Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació psicològica.
  • Elaborar i redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la recerca o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.

Per treballar les competències bàsiques, transversals i específiques l'equip de professor disenyarà actitats formatives amb diferents metodologies docents al llarg de l'assignatura.

Amunt

L'assignatura està organitzada segons cinc grans temes o mòduls, al llarg dels quals es desenvolupen els continguts més destacats de la disciplina diferencialista. Aquests continguts estan organitzats segons un ordre lògic, que parteix d'una definició general de la Psicologia Diferencial, fent referència als aspectes històrics i la metodologia pròpia de la disciplina, però també definint els constructes que li donen contingut propi; i continua presentant aquells constructes que han estat objecte d'estudi diferencialista des dels seus origens fins l'actualitat. Uns són constructes clàssics, o tradicionals, com la intel.ligència i la personalitat, d'altres són constructes que solen anomenar-se integradors (o mediacionals), perquè pel seu contingut són com un pont entre la intel.ligència i la personalitat. També es fa referència a dues variables de diferenciació que es relacionen directament amb la variabilitat objecte d'estudi, com el sexe-gènere i l'edat. Per últim, s'estructura la investigació diferencialista orientada a definir els origens mateixos de la variabilitat, articulada en dos perspectives: biologia vs. ambient (cultura).

Aquests són els cinc mòduls bàsics, amb els continguts essencials de cadascun:

I. L'ESTUDI PSICOLÒGIC DE LA VARIABILITAT HUMANA: HISTÒRIA, CONCEPTE I MÈTODE.   Concepte i objecte de la Psicologia Diferencial. Desenvolupament històric de la disciplina. Objectius. Mètodes d'investigació.  

II. CONSTRUCTES TRADICIONALS: INTEL·LIGÈNCIA I PERSONALITAT Diferències individuals a la intel·ligència: l'enfocament psicomètric. Els tests d'intel·ligència. L'enfocament factorial. Models de sistemes: la teoria triàrquica de R.J. Sternberg i el model d'intel·ligències múltiples de H. Gardner. Diferències individuals a la personalitat: models biològics i models lèxics.

III. CONSTRUCTES INTEGRADORS: CREATIVITAT, ESTILS COGNITIUS, INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL.   Constructes integradors a la Psicologia de les Diferències individuals. Concepte de creativitat. Teories sobre creativitat. Desenvolupament de la capactitat creativa. Definició d'estils cognitius, característiques i principals dimensions. Definició d'intel·ligència emocional. Continguts de la intel·ligència emocional. Aplicabilitat del concepte.  

IV. DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS: SEXE, GÈNERE I EDAT  Definició de sexe i gènere com a variables de categorització grupal. Fonts de diferenciació del gènere: biològica -procés de sexuació-, psicològica -identitat de gènere- i sociocultural -rols i estereotips. L'estudi científic de les diferències de sexe-gènere. La variable edat. Efectes de l'edat a la intel·ligència i la personalitat.

V. ORIGENS DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS   Determinants de les diferències individuals: causes pròximes i causes distals. El debat sobre l'herència i el medi: de la genètica de la conducta als factors ambientals, físics i socioculturals.

Amunt

Novelette: Psicologia de les diferències individuals PDF

Amunt

El material bàsic de l'assignatura consta de:

Una guia d'estudi, estructurada segons els cinc mòduls de l'assignatura, que recull els continguts essencials dels mateixos, destacant conceptes, autors, models... i us ajuda a reflexionar sobre la disciplina. Aquesta guia la trobareu com a material a la Web.

Un llibre de Matud et al. (2008). Psicologia Diferencial. Madrid: Biblioteca Nueva, on trobareu la majoria de temes de la Psicologia Diferencial i que us servirà per a estructurar el vostre estudi.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt