Psicologia de la personalitat Codi:  10.529    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

El concepte de personalitat fa referència a un aspecte fonamental i bàsic de l'estudi psicològic de l'ésser humà. El significat d'aquest concepte sembla relativament senzill: qui no sap a què ens referim quan parlem de personalitat? Malgrat això, aquesta simplicitat és merament aparent, ja que la personalitat és un els constructes psicològics més complexes dels que s'ocupa la psicologia científica, tal i com veurem en aquesta assignatura.

La personalitat és un concepte integrador que implica les múltiples estructures i processos de naturalesa bio-psico-social en què es fonamenten cadascuna de les accions que constitueixen el comportament individual de les persones. Accions que no poden explicar-se a partir només de l'efecte del medi sobre l'individu. Si fos així, tots els individus es comportarien de la mateixa manera en un mateix entorn. En canvi, és un fet fàcilment constatable que les accions de diferents individus mostren una gran variabilitat entre si, en un mateix entorn. El concepte de personalitat possibilita explicar científicament tal variabilitat conductual, i d'aquí la seva rellevància i necessitat.

D'altra banda, també és constatable que malgrat un mateix individu pot reaccionar d'una forma particular a una situació concreta, les persones ens caracteritzem per manifestar uns hàbits conductuals, és a dir, per procedir d'una forma particular que defineix el nostre "estil psicològic" i ens diferencia de la resta. Aquesta forma idiosincràtica de ser, fer i sentir, que ens defineix de forma consistent i estable al llarg del temps, és el que constitueix l'objecte d'estudi de la psicologia de la personalitat.

Amunt

"Psicologia de la Personalitat" és una assignatura que pertany al Bloc 7 "Diferències Humanes" i, dins d'aquest bloc, a la Matèria "Diferències individuals". Aquesta assignatura té relació amb assignatures tals com: "Psicologia de les Diferències Individuals", "Avaluació psicològica" i "Psicopatologia", entre d'altres.

Amunt

Més enllà de l'interès de la psicologia de la personalitat per la comprensió de la naturalesa humana, la seva importància rau en l'aplicabilitat del coneixement resultant de la seva investigació bàsica en diferents àmbits professionals.

Des dels principals contextos de clínica-salut, educatiu-escolar i laboral-de les organitzacions, als més actuals camps d'aplicació, com esport, intervenció social (per exemple, drogodependències), jurídic-forense, etc., la psicologia de la personalitat fa les seves aportacions des d'una perspectiva centrada en el subjecte de l'acció i fa possible, per tant, la intervenció sobre l'agent d'aquesta acció.

Les aplicacions dels coneixements teòrics i tècnics de la psicologia de la personalitat són útils en qualsevol àmbit professional de la psicologia, ja que el fet que el seu objecte d'estudi siguin els atributs psicològics que defineixen la individualitat de la persona, o la seva identitat de grup, possibilita l'adequació de les estratègies d'avaluació i intervenció en els diferents àmbits d'actuació en els quals és l'individu particular, o bé el grup com a conjunt d'individus, el qui requereix dels serveis d'un professional de la psicologia.

Amunt

L'assignatura ha estat dissenyada de tal manera que no sigui imprescindible que l'estudiant hagi cursat assignatures prèvies com a requisits obligatoris per a la matricula. 

Amunt

Els objectius generals d'aprenentatge d'aquesta assignatura són:

  • Saber discriminar i contextualitzar tant les aproximacions pseudo-científiques com els enfocaments científics de l'estudi de la personalitat, així com conèixer la terminologia específica de l'àmbit de la psicologia de la personalitat i els diferents conceptes que la relacionen amb disciplines afins.
  • Conèixer els principals enfocaments des dels quals s'ha abordat l'estudi de la personalitat i saber identificar-ne els factors de personalitat bàsics establerts tant des d'una perspectiva del comportament normal com anormal.
  • Conèixer els principals temes de controvèrsia actual en relació a l'estudi científic de la personalitat, així com els diferents àmbits d'aplicació professional de la psicologia de la personalitat.

A més, i de forma més específica, aquesta assignatura us permetrà, entre d'altres coses:

  • Familiaritzar-vos amb la terminologia pròpia d'aquesta matèria.
  • Relativitzar la vostra idea d'ésser humà i especialment reconèixer l'existència d'una variada realitat psicològica entre els humans.
  • Contextualitzar tots els coneixements que adquirireu sobre l'individu al llarg de la titulació.
  • Diferenciar conceptes psicològics que habitualment es consideren sinònims: persona i personalitat, individu i organisme, caràcter i temperament, etc.
  • Discriminar entre trets psicològics i estats, i entre aquests conceptes i la conducta o l'activitat mental.
  • Establir la diferència entre consistència i estabilitat de la personalitat i el seu paper en el desenvolupament de l'individu.
  • Introduir-vos en la utilitat d'aquests coneixements per a la futura pràctica professional.

Competències bàsiques:

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències transversals:

  • Actuar de forma ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
  • Adaptar-se a l'entorn, la funció o el context, i afrontar noves funcions i responsabilitats i generació de processos de canvi.
  • Analitzar i sintetitzar.
  • Buscar i gestionar dades i materials de recerca, sent flexible i mostrant respecte i discreció en l'ús de dades que afectin a persones, grups i institucions.
  • Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
  • Interpretar el contingut i l'abast de la informació rebuda o demanada, oralment o per escrit, i el tractament que cal donar-li segons la naturalesa del fet que es tracti.
  • Llegir de forma crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  • Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.
  • Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
  • Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la influència que en ells s'exerceix. 
  • Treballar de forma autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
  • Usar documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès)

Competències específiques:

  • Reconèixer la naturalesa de les diferències individuals que poden influir en l'aparició o manteniment de grups, desigualtats o problemes psicològics.
  • Identificar els processos, les etapes principals i els contextos de desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
  • Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.
  • Identificar les característiques i principis que expliquen el comportament normal i anormal en el seu vessant individual i social, considerant una perspectiva evolutiva.
  • Reflexionar sobre l'impacte de l'objecte d'estudi de la psicologia sobre les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.
  • Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
  • Aplicar tècniques per recollir informació sobre l'estudi del funcionament dels individus, grups o organitzacions.
  • Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació psicològica.
  • Mostrar flexibilitat, respecte i discreció en la comunicació i l'ús dels resultats obtinguts de les avaluacions psicològiques a les persones o grups.
  • Elaborar i redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la recerca o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.

 

Amunt

Mòdul I. L'estudi científic de la personalitat: concepte i definicions de personalitat

En aquest primer mòdul de l'assignatura podreu anar comprenent com ha estat aquest estudi científic al llarg de la història. Primer, i inevitablement, des de la perspectiva filosòfica, com antecedent directe a l'estudi de la personalitat, en ocupar-se d'entendre la naturalesa humana. Com? Intentant respondre qüestions essencials: com som les persones? Per què fem el que fem, sentim com sentim, pensem el que pensem...? Els éssers humans hem tendit a descriure el comportament dels altres, basant-nos en el seu coneixement a partir de l'observació quotidiana. Així a la Bíblia, ja trobem descripcions de personatges. Moltes han estat les propostes per a explicar la conducta de l'ésser humà, allò que podem observar directament i que ens permet aproximar-nos a la seva complexa naturalesa. I el més important, amb major o menor encert, aquestes propostes han contribuït al coneixement i han estat recollides -i adaptades- per les perspectives científiques: aportacions filosòfiques i literàries, però també aportacions mèdiques i clíniques.

El mòdul 1, doncs, tracta d'exposar-vos el passat i el present, l'evolució de la disciplina i els constructes teòrics amb els que ha articulat l'estudi d'allò que anomenem personalitat.

 

Mòdul II. Mètodes i tradicions d'estudi de la personalitat

Al segon mòdul es sistematitza el com s'ha estudiat la personalitat, quines aproximacions científiques han caracteritzat el seu desenvolupament, els seus objectius diferencials i les seves aportacions particulars: des de l'àmbit clínic; des de la perspectiva correlacional, descriptiva, pròpia de la Psicologia de les Diferències Individuals, que tant ha aportat a la personalitat; i des de l'aproximació experimental, amb l'objectiu d'explicar-la i trobar lleis universals de la conducta. Quina és la millor? Veureu que totes aporten quelcom segons els objectius que les dirigeixen i, alhora, tenen limitacions que cal conèixer prèviament.

També es comenten els grans models que agrupen les diferents teories de la personalitat, segons unes unitats d'anàlisi que ens permeten no solament entendre-les sinó comparar-les i, així, reflexionar sobre la diversitat de definicions que podem trobar des de l'activitat científica.

 

Mòdul III. Perspectives teòriques en psicologia de la personalitat

Finalment, el mòdul tres recull les principals aproximacions a l'estudi científic de la personalitat, segons allò que tenen en comú. Parlem, per exemple, de les teories de trets, aquelles a les que la Psicologia de les Diferències Individuals ha aportat tants continguts i que aprofundireu en l'assignatura corresponent, amb autors tan rellevants com Cattell i Eysenck; del model de personalitat més influent en l'actualitat: el dels cinc grans factors, difós per McCrae i Costa. També es presenta la perspectiva cognitivista, fent referència a Kelly, amb els constructes personals, o a Rotter i Bandura per la seva aproximació de l'aprenentatge social. Un altra aproximació teòrica és la centrada en la motivació com a base de la conducta, destacant les aportacions d'autors tant influents com Freud, Murray i el concepte de necessitat, i les que provenen del corrent humanista, referides al constructe d'autorealització, amb Maslow i la seva piràmide de les necessitats personals o Rogers, la visió centrada en l'individu, així com les més recents aportacions sota la denominació de "teories de metes".

Tot contrastant amb aquestes perspectives ja clàssiques, us introduïm dues aportacions més recents però força influents en  l'actualitat de la personalitat. Una és l'aproximació evolucionista, que considera la personalitat com un sistema responsable de resoldre els problemes adaptatius amb que es van trobar els nostres ancestres i que avui es tradueixen en un seguit de conductes concret. L'altra, el model de personalitat de Theodore Millon, que en la seva darrera reformulació també incorpora els principis de l'evolucionisme, però del que volem destacar la seva capacitat integradora tant teòrica com conceptual, i l'important fet -per les seves conseqüències aplicades- de considerar la personalitat anormal com a una continuïtat de la personalitat normal, sent una part important del seu model el desenvolupament d'una classificació i descripció dels trastorns de la personalitat. Al 1999 el Journal of Personality Assessment, va afirmar que "a la seva forma actual, pot dir-se que la teoria de Theodore Millon és la teoria de personalitat més comprehensiva que mai s'ha desenvolupat".

Amunt

Psicologia de la personalitat. Material complementari Web

Amunt

El material de la assignatura està organitzat en tres mòduls didàctics, cadascun dividit en diferents apartats teòrics. El plantejament pedagògic pretén fer-vos reflexionar sobre els diferents aspectes, mitjançant l'especificació d'objectius en forma de qüestions obertes amb la intenció d'estimular-vos a llegir el material buscant respostes i relacionant conceptes. Hi ha un material en format WEB i també en PDF, "Guia Psicologia de la personalitat", que és una síntesi dels continguts que us trobareu als mòduls, també s'hi exposen les competències bàsiques a desenvolupar en aquesta assignatura, la bibliografia bàsica i complementària de l'assignatura, així com el núvol de conceptes que es treballen.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt