|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
La democràcia és avui el tipus de règim polític més estès al món. No obstant això, no es tracta d'una realitat uniforme; conté sistemes polítics molt diversos. Precisament, la raó de ser d'aquesta assignatura és examinar les principals diferències i similituds d'un conjunt de sistemes democràtics. En concret, s'analitzarà de forma comparada les característiques de vuit països: Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Estats Units, Polònia i la República Txeca. Aquests països abasten una notable varietat de dissenys institucionals relatius a la forma de govern, l'organització territorial, el sistema electoral i el sistema de partits. Examinar de forma comparada aquestes qüestions resulta clau per comprendre el funcionament i les conseqüències de l'arquitectura institucional sobre el joc polític. Alhora, l'atenció a l'evolució històrica de cada país permetrà contextualitzar l'estudi del disseny i desenvolupament del seu sistema polític. |
|||||
Sistemes polítics comparats és una assignatura obligatòria del Grau de Relacions Internacionals. Com el seu nom indica, és una assignatura en la qual s'aborda l'estudi de la política de manera comparada, tal com es realitza en l'assignatura Política comparada: orígens i tipus de règims polític. En aquesta última es recorre al mètode comparat per mostrar la diversitat de règims polítics existents i explicar els processos que condueixen als canvis de règim. En Sistemes polítics comparats l'atenció se centra en els règims democràtics existents i s'analitza, a partir de l'estudi de vuit casos, les seves principals variants institucionals. |
|||||
Abans de matricular-se de Sistemes polítics comparats convé haver cursat l'assignatura bàsica Política i Societat i l'assignatura obligatòria Política comparada: orígens i tipus de règims polítics del pla d'estudis de Relacions Internacionals. En aquestes dues assignatures s'expliquen conceptes que són utilitzats de manera habitual en Sistemes polítics comparats, com ara democràcia, institució política, forma de govern, sistema de partits o mètode comparat. Per tant, convé estar familiaritzat amb l'ús d'aquest vocabulari polític abans de cursar aquesta assignatura. |
|||||
La pretensió de l'assignatura és aportar a l'estudiant un conjunt de coneixements i eines analítiques que li permetin comprendre la configuració d'alguns dels principals sistemes democràtics del món i establir comparacions entre els mateixos. En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis de Relacions Internacionals: Bàsiques i generals: CB2.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se. CG3.- Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural. Transversals: CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional. Específiques: CE3.- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política al anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals. CE13.- Ser capaç de realitzar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions, processos i polítiques de diferents països. |
|||||
L'assignatura està estructurada en quatre mòduls dedicats a examinar i comparar alguns dels principals sistemes polítics actuals. Mòdul 1. El excepcionalisme de dos països europeus: la democràcia majoritària del Regne Unit i el semipresidencialisme francès. Mòdul 2. La dinàmica coalicional en règims parlamentaris: Alemanya, Països Baixos, Bèlgica. Mòdul 3. El presidencialisme dels Estats Units d'Amèrica. Mòdul 4. La democràcia en règims post-comunistes: República Txeca i Polònia. En els quatre mòduls s'utilitzen cinc criteris bàsics per a realitzar l'anàlisi de cada sistema polític i establir comparacions: - El procés històric. - L'organització territorial. - L'organització de la forma de govern. - El sistema electoral. - El sistema de partits i eleccions. |
|||||
|
|||||
Per a cadascuna de les quatre activitats que es desenvoluparan al llarg del curs es compta amb recursos específics d'aprenentatge, accessibles des de l'aula. A més de quatre mòduls bàsics, hi ha un altre tipus de recursos multiformat (documentals, pel·lícules, portals, vídeos, etc.) |
|||||
Aquesta assignatura forma part del Grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC + PS
Nota final d'assignatura: AC + PS AC = 60% PS = 40% Notes mínimes: · PS = 3,5 Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65% AC = 35% Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
L'avaluació contínua es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents. - La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit la AC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat. - La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre de PAC realitzades). - Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC. Plagi / Copia La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació contínua del semestre en curs respecte a qualsevol de les PAC, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació contínua. |
|||||
Prova de síntesi Per aquells estudiants que hagin seguit l'avaluació continua i la hagin superada la nota final de l'assignatura resultarà del creuament entre la nota final de l'avaluació continua i la prova de síntesi. La proporció de cada part és: 60% per a l'avaluació continua i 40% per a la prova de síntesi. Per als estudiants que no hagin seguit l'avaluació continua o no la hagin superada la nota final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'examen final. Examen |
|||||
Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats. |