|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
L'assignatura Geografia Humana i Física del Grau de Relacions Internacionals desenvolupa com la interacció entre la geografia física i humana afecta les relacions entre països. Les característiques de la geografia física posen barreres a l'activitat humana. Impedeixen comerciar, relacionar-se i compartir llaços culturals. També modulen de manera significativa l'activitat humana: viure als tròpics, ser un lloc de pas o tenir recursos naturals té un fort impacte en la societat que viu en un determinat territori. A la vegada, però, la geografia humana té una influència permanent i creixent sobre la geografia física. Fruit de l'activitat humana, elements com ponts, túnels o rutes comercials uneixen masses de territori fins llavors poc interconnectades. La tecnologia ha canviat el concepte de distància i espai físic tal com el coneixíem i el continuarà canviant en un futur proper. L'assignatura s'estructura en cinc mòduls que aprofundeixen en aquesta estreta relació, mutualment constitutiva, entre la geografia humana i la geografia física. El primer mòdul incideix en el concepte d'espai a través de la idea de frontera: com delimitacions de la geografia física afecten la geografia humana, i a la vegada com la geografia humana ha delimitat moltes vegades la geografia física. La frontera és un concepte clau per entendre les relacions internacionals, ja que ha constituït un dels principals factors per organitzar les relacions entre estats al llarg de la història. Entenem frontera, doncs, com a espai, com a delimitació, però també com a idea abstracta d'objectiu, de fi cap a on tendir. El segon mòdul parteix del concepte de territori i es mou, aparentment, en un sentit més unidireccional: com un element bàsic de la geografia física com és la presència de recursos naturals afecta la geografia humana. Però la manera com els humans utilitzen aquests recursos també té un impacte important a la geografia física. Revisarem la seva distribució actual i algunes de les problemàtiques que presenten, amb especial atenció a un dels problemes globals més candents, el canvi climàtic. El tercer mòdul utilitza el concepte de la distància per fer una aproximació a l'evolució històrica de les rutes comercials, enteses no només com a vies d'intercanvi econòmic, sinó com a camins per on han transitat ideologies, cultures, i a través dels qual s'ha constituït el poder i el domini. Només cal pensar, per exemple en la importància del comerç marítim en l'actualitat i la rellevància del control dels estrets i canals per on es mou el tràfic marítim. FInalment, el cinquè mòdul té per objectiu acostar l'alumnat a l'ús d'eines espaials. En aquesta primera aproximació utilitzarem RStudio per crear mapes rellevants per a la geografia política i les relacions internacionals, que permetin comunicar els resultats dels nostres estudis d'una manera clara i moderna. |
|||||
Objectius:
Competències:
|
|||||
1. La Frontera
2. Geografia dels recursos naturals
3. Les rutes comercials
4. Migracions internacionals
5. Geografia espacial
|
|||||
|
|||||
Acemoglu, D. i J. Robinson (2012) Por qué fracasan los países : los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Barcelona: Deusto. Altomonte, H. i R.J. Sánchez (2016) Hacia una nueva gobernanza de los recursos naturales en América Latina, CEPAL. Arriaga, J.C. (2014). El concepto frontera en la geografía humana. Perspectiva Geográfica, [S.l.], n. 17, p. 71-96 https://revistas.uptc.edu.co/index.php/perspectiva/article/view/2263 Baldwin, R. (2017) La gran convergencia: migración, tecnología y la nueva globalización, Barcelona Antoni Bosch. Casarini, N. (2016) "Todos los caminos llevan a Beijing". En: La Vanguardia Dossier: China, la nueva ruta de la seda, número 60. Flint, C. (2016) Introduction to geopolitics. Routledge (3r ed.). Foucher, M. (2004) Des fronts aux frontières en Europe et ailleurs. Débat de Barcelona IV Fronteres, Barcelona: CCCB, P. 25-70. Gauchon, P. i J.M. Huissord (2017). Les 100 lieux de la géopolitique. Que sais-je. Paris : PUF. Kaplan, R.D. (2015) La Venganza de la geografía : cómo los mapas condicionan el destino de las naciones. Barcelona : RBA. Koser, K. (2007) International migration. A very short introduction. Oxford : Oxford University Press. López Trigal, L., i P. Benito del Pozo (1999) Geografía política. Madrid : Cátedra. Marshall, T. (2016). Prisoners of geography. London: Eliott and Thompson Ltd. McLeman, R. (Ed.), Gemenne, F. (ed.). (2018) "Routledge Handbook of Environmental Displacement and Migration". London : Routledge. Méndez Gutiérrez del Valle, R. (2011) "El nuevo mapa geopolítico del mundo", Valencia : Tirant lo Blanch. Moore, M. (2015) A Political Theory of Territory. Müller-Markus, C. (2016) "One Belt, One Road: el sueño chino y su impacto sobre Europa", Revista CIDOB n.148: Barcelona. Romero, J. (Coord.). (2007). Geografía humana. Barcelona: Ariel. Ross. M.L. (2012) The Oil curse : how petroleum weatlh shapes the development of nations. Princeton University Press. Sassen, S. (2016) "Tres migraciones emergentes: un cambio de época", Revista Internacional de Derechos Humanos 13.23. Sinnott, E., J. Nash i A. de la Torre (2010) Los recursos naturales en américa latina y el caribe ¿Más allá de bonanzas y crisis?, World Bank Latin American and Caribbean studies. Washington, DC: World Bank. Solana, M. (coord.) (2016) Espacios globales y lugares próximos. Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global. Barcelona: Icaria Editorial. |
|||||
Aquesta assignatura forma part del Grau en Relacions Internacionals dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessària per a aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, però, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el que es preveu que l'estudiant mitjà pugui assolir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals, doncs, poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant. L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en cinc mòduls integrats per materials docents, guies d'estudi, exercicis d'autoavaluació i activitats d'avaluació contínua (PACs) per a quatre dels cinc mòduls del curs. Al calendari de l'assignatura s'estableix el nombre i dates d'aquests continguts i activitats. El correcte seguiment de les activitats i els exercicis establerts com a itinerari d'aprenentatge per a cada mòdul és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i assolir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinars, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per a aquest motiu, és altament recomanable seguir els itineraris d'aprenentatge establerts. L'avaluació contínua, com a part integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per a potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i l'assoliment dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació contínua no només es pot traduir en un component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant per tal de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat. Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) i mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PACs i les seves solucions com a part integrant de l'estudi de l'assignatura per a l'assoliment de les competències que s'hi estableixen. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC + PS
Nota final d'assignatura: AC + PS AC = 60% PS = 40% Notes mínimes: · PS = 3,5 Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65% AC = 35% Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
L'avaluació continuada es composa de 5 activitats (PACs), corresponents a les cinc unitats d'aprenentatge. Les PACs consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a temes d'actualitat relacionats amb la política internacional. S'espera que l'estudiant entregui cada una de les avaluacions dins dels terminis establerts. El professor de l'assignatura pot no acceptar una entrega fora de termini o acceptar-la però penalitzar la seva puntuació. Els enunciats, instruccions i el temps necessari per a la realització de les diferents PACs s'explicitaran en les pròpies PACs. Així mateix, el consultor comentarà, després del lliurament de cada PAC, les solucions i respostes corresponents a cada PAC. El sistema d'avaluació continuada pressuposa la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que per assolir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'hi exposen. El seguiment correcte de l'avaluació continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original. Cal que els documents i materials, tant d'internet com d'altres formats que es puguin consultar, siguin especificats i referenciats adequadament a les PACs. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada de l'assignatura, però caldrà que es presenti a l'examen per tal de superar-la. Les qualificacions finals de l'avaluació continuada s'establiran de la següent manera:
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la 'Guia d'elaboració de les PAC', disponible a l'apartat de materials i fonts de l'aula. Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema d'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes se'n podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures. La possibilitat de qualificar una conducta com a còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte totes les proves d'avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'avaluació continuada. |
|||||
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via:
La fórmula de l'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + PS o EX. |
|||||
El dia de la publicació de la qualificació de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats. |