• Descripció

L'elaboració i ús d'indicadors és un element fonamental en l'estudi de les relacions internacionals. Per elaborar teories àmplies sobre fenòmens complexos, els indicadors permeten reunir informació rellevant sobre determinats conceptes. Com qualsevol altra ciència social, aquests conceptes observables -i de vegades no observables- han de ser recollits, sistematitzats i mesurats per poder ser estudiats. Aquesta assignatura té per objectiu introduir-nos al món dels indicadors des d'una doble vessant: conèixer i treballar el procés d'elaboració dels indicadors, sent capaços d'identificar els passos seguits en la seva construcció i avaluar-los críticament; i repassar indicadors de diversos àmbits -econòmics, institucionals, actitudinals, etc.- utilitzats en l'estudi de les relacions internacionals.

En primer lloc, l'assignatura se centra en els principals passos a seguir a l'hora d'elaborar indicadors. Un pas inicial és la conceptualització, centrat a saber i determinar allò que volem mesurar. Una vegada definit l'ideal del fenomen mesurable, el següent pas és anar a buscar a la realitat elements que ens indiquin la presència del fenomen i bé el grau en què el fenomen s'està produint. D'aquest pas se'n diu operacionalització. Encara que puguin semblar senzills, l'elaboració d'indicadors és un procés complex en què entren en joc moltes decisions que l'especialista de l'àmbit en qüestió ha de pensar i justificar. En segon lloc, l'assignatura fa un repàs dels principals conceptes i idees que la disciplina de les relacions internacionals i la política comparada estan interessades a recollir, sistematitzar, i mesurar (e.g., indicadors de desenvolupament, desigualtat, sistemes polítics, relacions entre estats).

Aquesta és una assignatura amena que té un caràcter eminentment pràctic i fa ús de R, un llenguatge de programació estadístic de programari lliure, per acompanyar l'estudiant en la recollida, tractament i visualització de la informació. Podeu consultar alguns dels materials del curs a la web: jordimas.cat/courses/fiiei_cat

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'estudi i ús d'indicadors suposa una eina molt útil per pensar les relacions internacionals en clau metodològica, teòrica i empírica. En clau metodològica, l'assignatura pretén millorar la capacitat analítica dels estudiants, proporcionant instruments per elaborar i criticar indicadors en ciències socials. En clau teòrica, pensar la construcció d'indicadors significa pensar en els fonaments teòrics de com fer ciència i quines relacions causals existeixen entre diversos fenòmens. I en clau empírica, els estudiants tenen en les bases de dades estudiades més recursos que poden utilitzar per a treballs d'altres assignatures, així com també el Treball de Fi de Grau.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura té una utilitat àmplia ja que permet a l'estudiant adquirir coneixements molt útil en el camp de la consultoria i l'anàlisi de les polítiques públiques. La construcció d'indicadors és una habilitat essencial per mesurar l'impacte de determinades polítiques. 

• Coneixements previs

En aquesta assignatura es faran servir conceptes treballats en l'assignatura de Metodologia de les ciències socials. Per això, és molt recomanable (però no obligatori) haver cursat prèviament aquesta assignatura.

• Objectius i competències

L'assignatura de Fonts d'Informació i Indicadors per a Estudis Internacionals persegueix els següents objectius:

• Dominar el procés de transformar les idees en objectes a través dels passos de conceptualització, operacionalització i mesura.
• Avaluar les fonts d'informació i els indicadors a partir dels criteris de validesa, fiabilitat, biaix de selecció i transparència.
• Conèixer diferents bases de dades relacionades amb diversos àmbits temàtics: socioeconòmics, polítics, culturals, d'interacció, etc.
• Conèixer les fortaleses i mancances de les principals fonts existents per obtenir informació.
• Aprendre a utilitzar els llibre de codis associats a les bases de dades.
• Utilitzar els codis de països.
• Aprendre el procés de construcció d'un indicador compost a través dels procediments de normalització, ponderació i agregació.
• Familiaritzar-se amb el tractament de dades, en especial a partir del programari lliure d'RStudio.

A l'assignatura també es treballaran especialment les següents competències del pla d'estudis:

1. Competències bàsiques i generals:
   • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
   • Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi.
   • Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris.
2. Competències específiques:
   • Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
   • Emprar eficaçment les tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives en l'anàlisi dels fenòmens internacionals així com dels processos i tendències de la societat global.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura estan dividits en cinc grans mòduls, que poden o no formar part de la matèria del curs. L'assignatura inclou un treball en grup.

1. Introducció

• Conceptualització i operacionalització
• Problemes de validesa i fiabilitat
• La construcció d'indicadors 

2. Mesures compostes

• Els índexs
• Normalització, agregació i ponderació.
• Altres mesures

3. Indicadors socioeconòmics

• Indicadors econòmics
  • Benestar i desenvolupament
  • Desigualtat
• Indicadors socials
  
  • World Development Indicadors
  • L'índex de desenvolupament humà
  • Objectius del mil·leni i de desenvolupament sostenible

4. Indicadors polítics

• Règims polítics
  • Democràcia binària
  • Democràcia de grau
• Governança i fenòmens complexes
  • Governança vertical
    • Autoritat internacional
    • Autoritat regional
  • Governança horitzontal
• Partits polítics, valors i actituds
  • El vot a Nacions Unides.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Metodologia

Aquesta assignatura forma part del Grau en Relacions Internacionals dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessària per a aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, però, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el que es preveu que l'estudiant mitjà pugui assolir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals, doncs, poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en sis mòduls integrats per materials docents, guies d'estudi, exercicis d'autoavaluació i activitats d'avaluació contínua (PACs). Al calendari de l'assignatura s'estableix el nombre i dates d'aquests continguts i activitats.

El correcte seguiment de les activitats i els exercicis establerts com a itinerari d'aprenentatge per a cada mòdul és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i assolir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinars, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per a aquest motiu, és altament recomanable seguir els itineraris d'aprenentatge establerts.

L'avaluació contínua, com a part integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per a potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i l'assoliment dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació contínua no només es pot traduir en un component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant per tal de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.

Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) i mínim de seguiment d'avaluació continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PACs i les seves solucions com a part integrant de l'estudi de l'assignatura per a l'assoliment de les competències que s'hi estableixen.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'avaluació continuada es composa de 4 activitats (PACs), corresponents a les quatre unitats d'aprenentatge. Les PACs consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a temes d'actualitat relacionats amb la política internacional.

Cada PAC compta un 25% de la nota final. S'han d'entregar totes quatre PACs per superar l'assignatura.

Els enunciats, instruccions i el temps necessari per a la realització de les diferents PACs s'explicitaran en les pròpies PACs. Així mateix, el consultor comentarà, després del lliurament de cada PAC, les solucions i respostes corresponents a cada PAC.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que per assolir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'hi exposen.

El seguiment correcte de l'avaluació continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original (totes les activitats es faran individual excepte una d'elles, que vindrà indicada com a treball en equip). Cal que els documents i materials, tant d'internet com d'altres formats que es puguin consultar, siguin especificats i referenciats adequadament a les PACs. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada de l'assignatura, però caldrà que es presenti a l'examen per tal de superar-la. Tota PAC entregada fora de termini pot ser descartada o penalitzada per l'instructor.

Les qualificacions finals de l'avaluació continuada s'establiran de la següent manera:

• Per tal de poder superar l'avaluació continuada amb una qualificació final de C+, B o A, l'estudiant ha de realitzar les quatre PACs de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D desqualifica automàticament l'estudiant per superar l'AC.
• La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'avaluació continuada (com a mínim el 50% de les PACs) però no l'han superada.
• La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'avaluació continuada (amb independència del nombre de PACs realitzades).
• Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin lliurat el 50% de les PACs.

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la 'Guia d'elaboració de les PAC', disponible a l'apartat de materials i fonts de l'aula.

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema d'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes se'n podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.

La possibilitat de qualificar una conducta com a còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte totes les proves d'avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'avaluació continuada.

• Avaluació final

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via:

• A partir de l'avaluació continuada i una prova final de síntesi.
• Mitjançant la realització d'un examen final.

La fórmula de l'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + PS o EX.

• Feedback

De manera individual, el dia de la publicació de la qualificació de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats. De manera general, l'instructor penjarà a l'aula les solucions a les preguntes formulades en els exercicis d'avaluació.