|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | |||||
L'assignatura Antropologia de la religió és una aproximació a l'estudi dels fenòmens religiosos, com a realitats complexes i plurals que formen part de les societats humanes. Des d'una perspectiva transcultural, comparada i interdisciplinària, aquesta assignatura vol proporcionar als estudiants una base sòlida per a la comprensió d'aquests fenòmens. En aquesta assignatura no s'analitzaran les diferents tradicions religioses en sí mateixes com a expressions d'aquesta pluralitat, sinó els fenòmens i dinàmiques que són compartides per bona part d'elles. Partint de les primeres reflexions sobre la religió associada al culte de les divinitats naturals, vistes com l'expressió d'unes creences primitives i poc elaborades, progressarem cap al debat sobre les definicions substantives o funcionals de la religió. L'aproximació clàssica sobre els mites, el simbolisme i el ritual, qüestions que avui en dia adquireixen un renovat interès, serà un altres dels eixos per a comprendre l'evolució interpretativa de la antropologia respecte als fenòmens religiosos. Finalment, treballarem els textos que anunciaven la fi de la religió en el marc de les societats modernes, i acabarem amb les més recents interpretacions de les dinàmiques de revitalització religiosa que s'observen en l'actualitat. Al llarg de tot aquest recorregut, l'antropologia de la religió ha pogut aportar una sòlida reflexió comparada i interpretativa, per intentar comprendre la influència que les manifestacions religioses han tingut sobre àmbits com el pensament, la vida social o la política. En aliança còmplice amb la història, l'antropologia de la religió ha pogut situar i observar en el seu context les continuades transformacions que s'operen dins dels fenòmens religiosos, que són resultat de la tensió permanent entre ortodòxia i heterodòxia, entre dogma i límits, i entre ritualitzacions formals i pràctiques individuals. Els estudiants podran copsar la connexió que s'estableix entre les manifestacions religioses amb altres àmbits com el parentiu, les formes de legitimació política, l'economia o les relacions entre gèneres, fet que servirà per a insistir en la dimensió complexa de les estructures socials.
|
|||||
L'objectiu de l'assignatura és acostar l'estudiant a la comprensió de les distintes formes d'expressió religioses en les societats antigues i contemporànies, a partir de l'exploració d'àmbits relacionats amb les creences, les pràctiques, les experiències personals i els vells i nous imaginaris socials, i conèixer els corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritual. Per aquest motiu, es proposen els següents objectius:
Pel que fa a les competències a assolir pels estudiants, a aquesta assignatura es treballaran l'adquisició i el desenvolupament d'aquestes competències:
|
|||||
Els continguts de l'assignatura impliquen una aproximació antropològica als aspectes conceptuals bàsics en l'estudi dels fenòmens religiosos, com ara els que agrupem sota els conceptes de religió, símbol, mite, culte, ritual, sacrifici, sagrat/profà, màgia, carisma, teocràcia, mil·lenarisme, tabú, puresa, secularització o revitalització religiosa, entre d'altres. També es farà esment dels principals corrents teòrics i autorxs en teoria i història de la religions, i s'exposaran les metodologies per l'estudi dels fenòmens religiosos. Altres aspectes que tractarem són:
Hem vertebrat els continguts de l'assignatura sobre la base de tres blocs fonamentals, que queden integrats dins de quatre unitats didàctiques a les quals s'associen una sèrie de materials i unes proves d'avaluació i tres debats:
Els textos que s'han seleccionat com a base per a l'assignatura combinen autorxs clàssics i contemporanis així com perspectives teòriques i recerques empíriques, reflectint tant el pensament sobre les religions com les pràctiques etnogràfiques en aquest camp fonamental de l'antropologia social i cultural. Les lectures proposades són considerades com a fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació que consten en el Pla Docent. En aquesta assignatura tenim en compte de forma explícita la perspectiva de gènere: hem tingut en compte que els recursos d'aprenentatge no facin un tractament discriminatori de la diversitat, fem un ús no sexista de la llengua i utilitzem el nom complet de la persona a l'hora de referenciar les seves obres per tal de visibilitzar les aportacions de les dones. |
|||||
|
|||||
El material didàctic associat a aquesta assignatura consta de diferents lectures que trobareu a l'espai de materials i recursos de l'aula virtual. Aquestes lectures seran completades amb altres recursos audiovisuals i/o procedents dels mitjans de comunicació. Els recursos il·lustren i posen a debat qüestions relacionades amb els conceptes treballats en cadascuna de les unitats didàctiques. Cada unitat didàctica consta d'una sèrie de lectures obligatòries. Aquestes inclouen un o diversos textos que emmarquen el tema i altres que permeten aprofundir en alguns dels aspectes que es treballen a la unitat. Els textos inclouen tant capítols seleccionats del manual de l'assignatura com articles d'altres autores/es. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES
UNITAT 2: MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL
Unitat 3: LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME
|
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
|