| Arqueologia del quaternari | Codi: 21.023 : 6 |
L'arqueologia consisteix en l'estudi de les societats humanes del passat a través de les seves restes materials. Segons la Society for American Archaeology aquesta disciplina estudia "des de les restes fossilitzades fa milions d'anys a Àfrica afins els edificis del segle XX a New York". El Quaternari per la seva banda és el període geològic que va des del inici de la època de Pleistocè fa uns 2.58 milions d'anys fins als present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè.
L'Arqueologia del Quaternari o Arqueologia Prehistòrica, defineix el conjunt de mètodes arqueològics per a l'estudi de les societats prehistòriques a partir de les seves restes materials. Es difícil precisà els límits, ja que l'inici de la cultura material es avui dia encara poc precís i discutit. De fet es difícil precisar el límit inferior de la prehistòria. Tal vegada es pot situar aquest inici amb les indústries de 3.3 milions d'anys a Lomekwi, però sense oblidar períodes previs en els que la cultura material conservada es per ara inexistent però no vol dir que fos inexistent. Els estudis emmarcats en aquest camp tenen el seu límit superior amb l'aparició de les primeres expressions escrites.
L' interès entre els humans moderns pels objectes arqueològics del passat pot considerar els seus inicis en el col·leccionisme d'antiguitats i els buscadors de tresors entre els segles XVI i XVIII. Tot i que ja hi ha precedents en la época medieval. Al segle XIX, els naturistes, pertanyents generalment a famílies de la classe burgesa, començaren a ordenar i classificar les restes arqueològiques que es trobaven en museus segons el tipus de fabricació, els materials sobre els que estaven fets i el seu estil. Això va derivar en el naixements dels períodes en els que es perioditza la Prehistòria. Ens trobem en el segle en el que es descobreixen les primeres restes de Neandertal a Gibraltar, Engis i la Vall de Neander. Darwin està fent la seva revolucionaria proposta sobre la evolució de les espècies i la selecció natural. Fins llavors, tot allò relacionat amb l'aparició de la vida i la seva adaptació a la terra era considerat fruit de divinitats, i en concret el Deu de l'església catòlica per als Europeus. A partir de les propostes de Darwin, neixen diferents corrents historicistes i antropològiques per explicar el sorgiment i dispersió de les diferents cultures humanes en el passat, buscant a l'hora una explicació i una definició concreta del terme cultura. Però al cap del carrer només es veia les cultures humanes com un flux d'innovacions que anaven d'un lloc cap a l'altre sense cap intent de relacionar la "cultura material" de les troballes arqueològiques amb "la conducta humana del passat" problemàtica central de l'Arqueologia Prehistòrica. Es a dir hi havia certa classificació d'"ètnies" a través de les restes culturals però no s'investigava sobre la vida d'aquests individus.
Es a principis del segle XX quan es realitza la primera aproximació a la conducta dels hominins del passat. Aquesta es va fer a través de les descripcions de Raymon Dart després del descobriment de la primera resta d'Australopitec a Sud-àfrica: el nen de Taung. Junt a les restes del Austrolopithecus africanus, Dart va trobar un conjunt de restes d'ossos de fauna pertanyents a herbívors i altres primats. Són ossos majoritàriament fragmentats i formant una acumulació. Davant això li sorgeixen dues preguntes: Com s'han acumulat? Perquè estan trencats i a que es devien les morfologies que presentaven? Les respostes per a ell foren molt evidents, només les havia pogut acumular un humà o avantpassat dels humans i tenien aquestes formes perquè havien estat utilitzades com eines. Dart descriu aquests australopitecs com a sanguinaris, violents i caníbals. Per entendre aquestes interpretacions haurem de considerar el moment en que es fa el descobriment d'aquest individu i del conjunt de restes que l'acompanyava. Poc després de la primera guerra mundial es veia l'home com un ens agressiu per natura. L'intent de Dart fou el d'humanitzar el nen de Taung i que no quedés lloc a dubtes de la seva pertinença a la filogènia humana. Tot i que les seves interpretacions anys després es va demostrar que eren errònies, Dart fou un precursor en el fet que observar el registre i mitjançant les descripcions de les restes intentà interpretar el conjunt, malauradament sense cap base científica ni empírica. A partir d'aquest moment creix l'interès per l'observació del món que ens envolta per entendre el passat. I de fet una línia d'estudi important en l'arqueologia del quaternari ha estat relacionada en diferenciar les acumulacions fetes per els carnívors de les fetes pels humans.
L'assignatura d'Arqueologia del quaternari veurem com arribar a analitzar la conducta humana del passat. L'avantatja de l'ús de l'actualisme tal i com veurem es que ens permet observar la causa dinàmica y el producte estàtic i establir una relació causa efecte. D'aquesta manera podem donar explicació al material arqueològic on tan sols disposem de producte estàtic.
La Nova Arqueologia animava a interpretar l'arqueologia com una ciència pura mitjançant l'ús del mètode hipotètic deductiu. Les corrents actuals i (desprès de les post-processualistes desenvolupades als anys 80-90) entenen que no podem veure l'arqueologia com una ciència pura des de que la conducta humana no està sotmesa a les lleis de la natura sinó a les capacitat adaptatives i/o la pressa de decisions dels grups humans, determinades per el medi natural en el que vivien, i en moltes ocasions per les seves relacions socials.
Els conceptes de la Nova Arqueologia (procesualisme) i de l'arqueologia conductual de l'escola d'Arizona, ens han permès desenvolupar un cos teòric i empíric de dades per tal de comprendre e interpretar els processos de formació dels conjunts arqueològics. Aquests processos inclouen des de la conducta humana a qualsevol altre procés que hagi interaccionat, influït o modificat el conjunt. Per això haurem de comprendre la importància de la recollida de dades en el propi jaciment. Presentarem els mètodes de treball en l'excavació així com les principals disciplines que s'inclouen a l'Arqueologia del Quaternari, indispensables per a l'estudi dels materials i la interpretació dels conjunts.
L'arqueologia del Quaternari disposa de un corpus de mètodes i tècniques que possibiliten la recuperació de la informació sobre la cultura del passat a través de les traces de la acció humana. Aquest acció pot haver deixat artefactes o modificacions antròpiques del paisatge (cabanes, cases, sitges fogars). També disposem d'eines per estudiar aquells vestigis d'origen no cultural (p.e. els pol·lens ). Els nostre objectiu es conèixer com s'investiga i en que consisteix la Arqueologia del Quaternari.
Dins del pla d'estudis del Grau d'Antropologia cultural i evolució humana, l'assignatura Arqueologia del Quaternari pretén establir sobre quines bases s'ha estudiat la conducta humana del passat, principalment la dels grups hominins de la prehistòria des d'un punt de vista epistemològic. Tractarem tres temes principals: Fonaments de l'arqueologia del Quaternari, i les estratègies de subsistència dels hominins antics.
L'assignatura Arqueologia del Quaternari serà una bona base per a qualsevol dels camps professionals que ofereix el Grau d'Antropologia cultural i evolució humana. tant la part metodològica com la teòrica estan compreses com una introducció al estudi de la conducta humana prehistòrica en clau antropològica i actualista.
No és necessari cap coneixement previ
El principal objectiu de l'assignatura serà que l'estudiant tingui les nocions bàsiques sobre els estudis que es realitzen en arqueologia del Quaternari. La cronologia que ens afecta i les disciplines que emprem per als estudis relacionats amb la vida i la conducta dels humans del passat. Es a dir on i com vivien. També serà necessari un coneixement teòric adequat de la història de la disciplina. També esperem que adquireixi un idea crítica i pròpia sobre quines son les competències de l'arqueologia del quaternari. Volem oferir les bases per a comprendre el mètodes d'estudi de l'arqueologia, amb bases també epistemològiques. Al finalitzar l'assignatura els alumnes hauran d'entendre i gestionar correctament els conceptes sobre els que s'assenta la arqueologia prehistòrica. Aquest avanç s'espera que sigui visible a mesura que avanci l'assignatura. Per a fonamentar aquest tret es motivaran els debats i fòrums a partir d'idees concretes. Finalment, s'hauran de conèixer quins recursos d'estudi dels conjunts arqueològics i quines són les competències de les principals disciplines.
- Emmarquem l'Arqueologia del Quaternari
1.1. Introducció
1.2. Arqueologia del Quaternari: marc conceptual
1.3. Per a què fer arqueologia? Un espai per a la reflexió
- Apunts cronològics
- Disciplines que participen en la investigació de l'Arqueologia Prehistòrica
- Evolució de la investigació en arqueologia Prehistòrica
4.1. Segle XVIII i XIX
4.1.1. L'evolucionisme
4.1.2. El difusionisme cultura
4.2. La Nova Arqueologia o Arqueologia processual
4.3. Behavioural Archaeology (l'Arqueologia comportamental
4.3.1 Processos culturals i els processos no culturals
4.3.2. El context sistèmic i el context arqueològic
4.4. El Postprocessualisme
4.5. I ara? El Neoprocessualisme
- La Tafonomia i Zooarqueologia
5.1. Les fases de la història tafonòmica
5.2 Com són aquestes modificacions i a què es deuen?
5.3. El tipus d'accés a les carcasses
- La subsistència a la prehistòria
6.1.Caçadors o Carronyers: el debat
6.1.1. La cultura Osteodontokeratica
6.1.2. Caçadors o caçats
6.1.3. El més marginal dels carronyers
6.1.4. Els campaments base i la repartició dels aliments
6.1.5. El gran debat
6.1.6. L'escenari dels tres estadis
6.1.7. L'establiment dels campaments en llocs-refugi
6.2. Optimal foraging Theory
6.3. El transport i la repartició dels aliments
6.4. Broad Spectrum Revolution
6.5. La domesticació
- Tipus de Jaciments
7.1. Els palimpsestos
7.2. Alguns exemples de jaciments i la seva classificació
7.2.1. Campaments i llocs referencials
7.2.2. Llocs de carnisseria o matança
7.2.3. Trampes naturals
7.2.4. Lleres de cursos d'aigua
7.2.5. Acumulacions gravitacionals.
7.2.6. Acumulacions de cadàvers
- Estratègies de subsistència durant el Plistocè a través del registre de la Sierra de Atapuerca
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|