Art contemporani Codi:  21.128    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'assignatura Art Contemporani té com a principal objectiu abordar l'art actual, tot reflexionant sobre l'art d'avui en dia i tot l'entramat artístic que hi ha al darrera. Cal primer de tot aclarir les diferents definicions a l'hora de parlar d'art contemporani, ja que aquest és estrictament l'art a partir dels anys 50 del segle XX, essent les primeres avantguardes o trencament artístic de finals del segle XIX, el concebut com a art modern. Ara bé, en el context d'estudi i a diferencia del món anglosaxó on hi ha el Modern Art (exemple el MOMA) i Contemporary Art; aquí parlarem d'art contemporani englobant aquest art modern de finals del XIX i principis del XX fins arribar a l'actualitat.

Per entendre l'art de l'encavalcament del segle XIX al segle XX cal veure la ruptura que hi ha, i els canvis que se succeeixen en tots els àmbits (científics, intel·lectuals, estètics). També cal posar el focus en la figura de l'artista dins del marc històric i social així com un art que ja no és mimètic sinó que comença a experimentar, innovar i hibridar-se.

Si mirem els manuals d'Història de l'Art del segle XX bàsicament hi trobarem una juxtaposició d'-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme...) cosa que dóna una visió lineal de la realitat artística i fa difícil d'entendre les connexions i interrelacions que es produeixen. En el disseny d'aquesta assignatura intentem evitar aquesta visió lineal, fent èmfasi en les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s'entén per modernitat en art. I vinculats a aquestes ruptures, es van desgranant les diferents avantguardes (del realisme a l'art conceptual) que, d'aquesta manera, quedaran emmarcades i contextualitzades en el marc de la història. 

 

Amunt

Aquesta assignatura es centra en el segle XX (l'assignatura Art postmodern i digital se centrarà en els darrers anys del segle XX i la producció artística del segle XXI) i, fa de pont entre la modernitat i la postmodernitat i és una continuació de la Història de l'Art modern.

Pel seu caràcter de comtemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història actuals.

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:

- historiador de l'art

- gestió del patrimoni cultural

- guia turístic

- crític d'art

- curador d'exposicions

- editor i redactor de materials sobre art

Amunt

És una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat la Introducció a la Història de l'art, Iconografia i les assignatures d'Història de l'Art anteriors a aquest període. 


Amunt

 

S’ha de tenir present que alguna lectura pot ser en anglès.

Amunt

OBJECTIUS

  • Conèixer els principals -ismes del segle, el seu context històric i les seves aportacions a l'art contemporani
  • Argumentar el perquè de l'aparició de les avantguardes i la seva relació amb el mercat i les dues Guerres Mundials
  • Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de l'art del segle XX des de diferents perspectives i enfocaments
  • Enumerar els mecanismes bàsics de producció, distribució i recepció de l'art contemporani
  • Descriure les aportacions de les primeres avantguardes a la modernitat i la crisi d'aquesta a través de les segones avantguardes
  • Dominar les fonts d'informació i les principals aportacions teòriques de l'art del segle XX.


COMPETÈNCIES


Competències bàsiques i generals

  • Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-ho comprensible als altres

Competències transversals

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
  • Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.

Competències específiques

  • Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
  • Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.

Amunt

L'assignatura no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc.  Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura. Degut a la gran amplitud temàtica no podrem abraçar-ho tot, per la qual cosa ens centrarem en donar eines per respondre a tota una serie de preguntes bàsiques, com per exemple la pregunta clau: però això és art?

 

 

ACTIVITAT 1. Però això és art?

 

Agafant en préstec el conegut títol del llibre de Cynthia Freeland entrarem en el mon de l'art del segle XX.

Algunes idees que en caldria destacar:

- només considerem objecte d'art o praxi artística aquella obra que necessiti ser llegida, interpretada. Si el seu significat queda reduït a la seva funció, al seu valor d'ús o de canvi, no ho considerarem obra d'art, per més que sigui molt «bonica».

- l'art no és un recull d'objectes o d'obres d'una determinada forma. L'art és una «determinada mirada» sobre els objectes. Què és la química? Una determinada manera d'estudiar, per exemple, l'àtom. Què és la física? Una altra determinada manera d'estudiar, per exemple, l'àtom. És l'àtom químic o físic? És un model constitutiu de la matèria que pot ser estudiat des de perspectives diferents.

Per tant, no podem reduir l'estudi i interpretació de l'art a una sola mirada, una sola teoria, una sola explicació. Cada període necessita el seu marc teòric: no podem analitzar un Picasso fent servir el model d'anàlisi aplicat a Las meninas de Velázquez.

El concepte d'art, com la majoria de conceptes, és un concepte obert. Ni sempre ha volgut dir el mateix, ni sempre respondrà al mateix conjunt d'objectes. Ni a totes les cultures s'entén el mateix per art.

A més, en aquesta primera activitat utilitzarem dues lectures (resum/traducció/adaptació dels llibres originals realitzats pel professor Joan Campàs):

¿ Cynthia Freeland.pdf

¿ Vettese_Art_Contemporani.pdf

Amb aquestes lectures ens aproximarem a tenir present que no sempre s'han considerat art les mateixes coses ni per les mateixes raons i que, fins i tot la consideració d'un objecte com a art no és tan universal com ens sembla. Així com a conèixer les teories de l'art del filòsof Danto, de John Dewey, Richard Anderson, etc.

 

ACTIVITAT 2. El pas del segle XIX al XX

El pas del segle XIX al XX està farcit, històricament i artísticament, d'una gran multiplicitat de fenòmens. Després de les revolucions burgeses de 1820 i 1830, a Europa va esclatar la revolució de 1848 en la qual, per primer cop, va participar el proletariat com a subjecte polític i protagonista. De 1848 és el Manifest comunista de Marx. Uns anys després, tenen lloc els processos de reunificació d'Alemanya i d'Itàlia, el Congrés de Berlin de 1878 (amb les conseqüències de la creació per la diplomàcia europea, sobretot britànica, dels estats que formen avui en dia la península balcànica, procés anomenat «balcanització», fragmentació política que anava a desembocar en les guerres balcàniques i que contribuiria al començament de la Primera Guerra Mundial), la segona revolució industrial (1870-1914), la Conferència de Berlin de 1884-85 pel repartiment imperialista d'Àfrica...

 

A nivell artístic el romanticisme dóna pas al realisme, i és aquí on nosaltres començarem a estudiar la construcció de la modernitat.

 

Quina és la finalitat d'aquesta segona activitat? Explicar, reconstruir, en termes artístics el període històric comprès entre 1848 i la vigília de la Primera Guerra Mundial.

ACTIVITAT 3. Les primeres avantguardes

Aquesta activitat està centrada en l'estudi de les avantguardes més importants de la primera meitat del segle XX: el cubisme, l'expressionisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme i el neoplasticisme.

 

ACTIVITAT 4. Les segones avantguardes

 Què s'esdevingué a finals de la Segona Guerra Mundial? Després de les bombes atòmiques, dels camps de concentració, de 50 milions de morts..., era possible seguir fent art, seguir "jugant amb la forma"? És en aquest context en el qual es pot entendre l'informalisme.

La crisi total de valors, la filosofia de la crisi, la beat generation... tot plegat porta a un desencís davant la realitat: aquesta ja no és atractiva [en resposta a la seva dissolució apareixen els moviments ecologistes], per això la investigació estètica esdevé investigació lingüística, a l'hora que l´art es posa al servei de la cultura de masses (publicitat, TVE...), en un context d´incomunicació. A més, el centre de l'art mundial ("occidental") es desplaça de París (Europa) als EE.UU.: els nordamericans deixaran de comprar art per a fabricar-lo i vendre'l. I això portarà a la "creació" de noves avantguardes. Si Kandinski cercava la comunicació amb l´inconscient a través del gargot, ara, que la comunicació ja no és possible, els artistes reduiran l'art a pur acte (d'aquí el nom d´Action Painting) i apareixerà l'art matèric, el gestual, l'espacial... I què es vol fer amb aquesta matèria i aquest gest? Reprendre la construcció després de la barbàrie destructiva de la guerra mundial. Però, té sentit construir de nou? Per això es construeix (Tàpies fa servir terra, pols de marbre, palla, fusta...) destruint (taques, forats, esquerdes...)

Una exposició va resumir molt bé aquest període: Sota la bomba: https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/sota-bomba i també hi ha un llibre molt poètic: El tiempo del estupor, Valeriano Bozal

Al voltant dels anys 60-70, quan el món ("occident") s´ha recuperat dels efectes de la Segona Guerra Mundial, neixen un seguit de moviments (pop art, hiperrealisme, Schocker pop, abstracció postpictòrica, minimal art, op art, art povera, land art, body art, art conceptual) que aniran diluint l'objecte artístic fins a reduir-lo a pura idea (art conceptual). L´abstracció postpictòrica el redueix a mera superfície de color; el minimal a la mínima significació amb el màxim d'ordre, el povera i el land art als objectes de rebuig, a la pobresa significativa, a la materialitat de la pròpia terra, el body art a fer servir el cos com a lloc de pràctiques artístiques... Cada un d´aquests nou moviments desemboca en un atzucac, un carreró sense sortida. I el cop final el dóna l'art conceptual: l'art és la idea, no l'objecte. Ja no hi ha objecte.

L'art havia estat una manera de comunicar: ara ja no hi ha res a dir.

L'art havia estat una manera de construir: ara podem destruir el món amb tot l'arsenal nuclear i biològic.

L'art havia estat una forma de mímesi: ara la naturalesa ja no serveix de model d'harmonia.

Què queda? Només l'individu.

La finalitat de l'art serà, ara, l'expressió de l'espontaneïtat, de la subjectivitat. Per això és tan difícil d'entendre l'art a partir dels anys 70, per això és tan difícil agrupar els artistes en moviments, per això és tan difícil interpretar-lo.

Cal fer «art», és a dir, objectes el significat dels quals sigui, únicament i exclusivament, esdevenir «objectes d'art». Ja no hi ha narrativa, ja no hi ha discurs. Ja no s'explica res, només s'existeix.

Per això és tan important el procés; d´aquí una nova estètica centrada en la taca, la pinzellada, la gota, l´atzar, la imprevisibilitat, la troballa fortuïta, el joc amb les formes, el canvi...

La crisi de la modernitat estava servida. Quina podrà ser l'alternativa? L'anomenada postmodernitat.

Amunt

L'art del segle XX (wiki) Web
De l'informalisme a l'art conceptual PDF

Amunt

L'art del segle XX presenta una certa complexitat, tant el que fa a la lectura, comprensió i interpretació. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes que els diferents materials han d'ajudar a resoldre.

Pel que fa als recursos d'aprenentage, hi ha una serie de lectures obligatories i un seguit de material complementari

 

L'estudiant disposa en l'apartat Recursos/Materials i fonts/lectures les lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf, així com també els mòduls d'estudi de la UOC. També les trobareu referenciades a cada activitat.


Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi.


Principals portals per a cercar imatges a Internet:


Artsor: la biblioteca UOC està subscrita

Google Art Project, https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA(Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt