Art contemporani Codi:  21.128    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Art Contemporani té com a principal objectiu abordar l'art actual, tot reflexionant sobre l'art d'avui en dia i tot l'entramat artístic que hi ha al darrera. Cal primer de tot aclarir les diferents definicions a l'hora de parlar d'art contemporani, ja que aquest és estrictament l'art a partir dels anys 50 del segle XX, essent les primeres avantguardes o trencament artístic de finals del segle XIX, el concebut com a art modern. Ara bé, en el context d'estudi i a diferencia del món anglosaxó on hi ha el Modern Art (exemple el MOMA) i Contemporary Art; aquí parlarem d'art contemporani englobant aquest art modern de finals del XIX i principis del XX fins arribar a l'actualitat.

Per entendre l'art de l'encavalcament del segle XIX al segle XX cal veure la ruptura que hi ha, i els canvis que se succeeixen en tots els àmbits (científics, intel·lectuals, estètics). També cal posar el focus en la figura de l'artista dins del marc històric i social així com un art que ja no és mimètic sinó que comença a experimentar, innovar i hibridar-se.

Si mirem els manuals d'Història de l'Art del segle XX bàsicament hi trobarem una juxtaposició d'-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme...) cosa que dóna una visió lineal de la realitat artística i fa difícil d'entendre les connexions i interrelacions que es produeixen. En el disseny d'aquesta assignatura intentem evitar aquesta visió lineal, fent èmfasi en les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s'entén per modernitat en art. I vinculats a aquestes ruptures, es van desgranant les diferents avantguardes (del realisme a l'art conceptual) que, d'aquesta manera, quedaran emmarcades i contextualitzades en el marc de la història. 

 

Amunt

Aquesta assignatura es centra en el segle XX (l'assignatura Art postmodern i digital se centrarà en els darrers anys del segle XX i la producció artística del segle XXI) i, fa de pont entre la modernitat i la postmodernitat i és una continuació de la Història de l'Art modern.

Pel seu caràcter de comtemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història actuals.

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:

- historiador de l'art

- gestió del patrimoni cultural

- guia turístic

- crític d'art

- curador d'exposicions

- editor i redactor de materials sobre art

Amunt

És una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat la Introducció a la Història de l'art, Iconografia i les assignatures d'Història de l'Art anteriors a aquest període. 


Amunt

 

S’ha de tenir present que alguna lectura pot ser en anglès.

Amunt

OBJECTIUS

  • Conèixer els principals -ismes del segle, el seu context històric i les seves aportacions a l'art contemporani
  • Argumentar el perquè de l'aparició de les avantguardes i la seva relació amb el mercat i les dues Guerres Mundials
  • Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de l'art del segle XX des de diferents perspectives i enfocaments
  • Enumerar els mecanismes bàsics de producció, distribució i recepció de l'art contemporani
  • Descriure les aportacions de les primeres avantguardes a la modernitat i la crisi d'aquesta a través de les segones avantguardes
  • Dominar les fonts d'informació i les principals aportacions teòriques de l'art del segle XX.


COMPETÈNCIES


Competències bàsiques i generals

  • Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-ho comprensible als altres

Competències transversals

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
  • Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.

Competències específiques

  • Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
  • Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.

Amunt

L'assignatura no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc.  Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura. Degut a la gran amplitud temàtica no podrem abraçar-ho tot, per la qual cosa ens centrarem en donar eines per respondre a tota una serie de preguntes bàsiques, com per exemple la pregunta clau: però això és art?

 

 

ACTIVITAT 1. Però això és art?

 

Agafant en préstec el conegut títol del llibre de Cynthia Freeland entrarem en el mon de l'art del segle XX.

Algunes idees que en caldria destacar:

- només considerem objecte d'art o praxi artística aquella obra que necessiti ser llegida, interpretada. Si el seu significat queda reduït a la seva funció, al seu valor d'ús o de canvi, no ho considerarem obra d'art, per més que sigui molt «bonica».

- l'art no és un recull d'objectes o d'obres d'una determinada forma. L'art és una «determinada mirada» sobre els objectes. Què és la química? Una determinada manera d'estudiar, per exemple, l'àtom. Què és la física? Una altra determinada manera d'estudiar, per exemple, l'àtom. És l'àtom químic o físic? És un model constitutiu de la matèria que pot ser estudiat des de perspectives diferents.

Per tant, no podem reduir l'estudi i interpretació de l'art a una sola mirada, una sola teoria, una sola explicació. Cada període necessita el seu marc teòric: no podem analitzar un Picasso fent servir el model d'anàlisi aplicat a Las meninas de Velázquez.

El concepte d'art, com la majoria de conceptes, és un concepte obert. Ni sempre ha volgut dir el mateix, ni sempre respondrà al mateix conjunt d'objectes. Ni a totes les cultures s'entén el mateix per art.

A més, en aquesta primera activitat utilitzarem dues lectures (resum/traducció/adaptació dels llibres originals realitzats pel professor Joan Campàs):

¿ Cynthia Freeland.pdf

¿ Vettese_Art_Contemporani.pdf

Amb aquestes lectures ens aproximarem a tenir present que no sempre s'han considerat art les mateixes coses ni per les mateixes raons i que, fins i tot la consideració d'un objecte com a art no és tan universal com ens sembla. Així com a conèixer les teories de l'art del filòsof Danto, de John Dewey, Richard Anderson, etc.

 

ACTIVITAT 2. El pas del segle XIX al XX

El pas del segle XIX al XX està farcit, històricament i artísticament, d'una gran multiplicitat de fenòmens. Després de les revolucions burgeses de 1820 i 1830, a Europa va esclatar la revolució de 1848 en la qual, per primer cop, va participar el proletariat com a subjecte polític i protagonista. De 1848 és el Manifest comunista de Marx. Uns anys després, tenen lloc els processos de reunificació d'Alemanya i d'Itàlia, el Congrés de Berlin de 1878 (amb les conseqüències de la creació per la diplomàcia europea, sobretot britànica, dels estats que formen avui en dia la península balcànica, procés anomenat «balcanització», fragmentació política que anava a desembocar en les guerres balcàniques i que contribuiria al començament de la Primera Guerra Mundial), la segona revolució industrial (1870-1914), la Conferència de Berlin de 1884-85 pel repartiment imperialista d'Àfrica...

 

A nivell artístic el romanticisme dóna pas al realisme, i és aquí on nosaltres començarem a estudiar la construcció de la modernitat.

 

Quina és la finalitat d'aquesta segona activitat? Explicar, reconstruir, en termes artístics el període històric comprès entre 1848 i la vigília de la Primera Guerra Mundial.

ACTIVITAT 3. Les primeres avantguardes

Aquesta activitat està centrada en l'estudi de les avantguardes més importants de la primera meitat del segle XX: el cubisme, l'expressionisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme i el neoplasticisme.

 

ACTIVITAT 4. Les segones avantguardes

 Què s'esdevingué a finals de la Segona Guerra Mundial? Després de les bombes atòmiques, dels camps de concentració, de 50 milions de morts..., era possible seguir fent art, seguir "jugant amb la forma"? És en aquest context en el qual es pot entendre l'informalisme.

La crisi total de valors, la filosofia de la crisi, la beat generation... tot plegat porta a un desencís davant la realitat: aquesta ja no és atractiva [en resposta a la seva dissolució apareixen els moviments ecologistes], per això la investigació estètica esdevé investigació lingüística, a l'hora que l´art es posa al servei de la cultura de masses (publicitat, TVE...), en un context d´incomunicació. A més, el centre de l'art mundial ("occidental") es desplaça de París (Europa) als EE.UU.: els nordamericans deixaran de comprar art per a fabricar-lo i vendre'l. I això portarà a la "creació" de noves avantguardes. Si Kandinski cercava la comunicació amb l´inconscient a través del gargot, ara, que la comunicació ja no és possible, els artistes reduiran l'art a pur acte (d'aquí el nom d´Action Painting) i apareixerà l'art matèric, el gestual, l'espacial... I què es vol fer amb aquesta matèria i aquest gest? Reprendre la construcció després de la barbàrie destructiva de la guerra mundial. Però, té sentit construir de nou? Per això es construeix (Tàpies fa servir terra, pols de marbre, palla, fusta...) destruint (taques, forats, esquerdes...)

Una exposició va resumir molt bé aquest període: Sota la bomba: https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/sota-bomba i també hi ha un llibre molt poètic: El tiempo del estupor, Valeriano Bozal

Al voltant dels anys 60-70, quan el món ("occident") s´ha recuperat dels efectes de la Segona Guerra Mundial, neixen un seguit de moviments (pop art, hiperrealisme, Schocker pop, abstracció postpictòrica, minimal art, op art, art povera, land art, body art, art conceptual) que aniran diluint l'objecte artístic fins a reduir-lo a pura idea (art conceptual). L´abstracció postpictòrica el redueix a mera superfície de color; el minimal a la mínima significació amb el màxim d'ordre, el povera i el land art als objectes de rebuig, a la pobresa significativa, a la materialitat de la pròpia terra, el body art a fer servir el cos com a lloc de pràctiques artístiques... Cada un d´aquests nou moviments desemboca en un atzucac, un carreró sense sortida. I el cop final el dóna l'art conceptual: l'art és la idea, no l'objecte. Ja no hi ha objecte.

L'art havia estat una manera de comunicar: ara ja no hi ha res a dir.

L'art havia estat una manera de construir: ara podem destruir el món amb tot l'arsenal nuclear i biològic.

L'art havia estat una forma de mímesi: ara la naturalesa ja no serveix de model d'harmonia.

Què queda? Només l'individu.

La finalitat de l'art serà, ara, l'expressió de l'espontaneïtat, de la subjectivitat. Per això és tan difícil d'entendre l'art a partir dels anys 70, per això és tan difícil agrupar els artistes en moviments, per això és tan difícil interpretar-lo.

Cal fer «art», és a dir, objectes el significat dels quals sigui, únicament i exclusivament, esdevenir «objectes d'art». Ja no hi ha narrativa, ja no hi ha discurs. Ja no s'explica res, només s'existeix.

Per això és tan important el procés; d´aquí una nova estètica centrada en la taca, la pinzellada, la gota, l´atzar, la imprevisibilitat, la troballa fortuïta, el joc amb les formes, el canvi...

La crisi de la modernitat estava servida. Quina podrà ser l'alternativa? L'anomenada postmodernitat.

Amunt

Material Suport
La postmodernitat en l'art Reaprofitament
Art del segle XX Reaprofitament
Els llegats de l'art del segle XX Reaprofitament

Amunt

L'art del segle XX presenta una certa complexitat, tant el que fa a la lectura, comprensió i interpretació. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes que els diferents materials han d'ajudar a resoldre.

Pel que fa als recursos d'aprenentage, hi ha una serie de lectures obligatories i un seguit de material complementari

 

L'estudiant disposa en l'apartat Recursos/Materials i fonts/lectures les lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf, així com també els mòduls d'estudi de la UOC. També les trobareu referenciades a cada activitat.


Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi.


Principals portals per a cercar imatges a Internet:


Artsor: la biblioteca UOC està subscrita

Google Art Project, https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA(Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

Amunt

Calinescu, Mattei (2002), Cinco caras de la modernidad.  Modernismo vanguardia, decadencia, kitsch, postmodernismo. Madrid. Tecnos. Col. Neometrópòlis

 

Calvo Serraller, F. (2001), El arte contemporáneo, Madrid, Taurus,

                 

Danto, Arthur (1999). Después del fin del arte (2002 edición). Barcelona: Paidós.

 

Danto, Arthur (2013). Qué es el arte. Barcelona: Paidós.

                 

Elkins, James (2002). Stories of art, Ed. Routledge

 

Fer, Briony (i altres) (1999), Realismo, racionalismo, surrealismo. El arte de entreguerras (1914-1945). Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo

 

Foster, Hal, Krauss, R (...) (2006), Arte desde 1900. Tres Cantos. Akal.

 

Guasch, Ana María (2202), El arte último del siglo XX del posminimalismo a lo multicultural. Madrid. Alianza Editorial. Col. Alianza Forma, 145. 3ª impr.

 

Krauss, Rosalind E.  (1996), La originalidad de la Vanguardia y otros mitos. Madrid. Alianza ed. Col. Alianza Forma

 

Francina, Francis (i altres) (1998), La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo

 

Marchán Fiz, Simón (1994), Del arte objetual al arte de concepto. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Akal/arte y estética, 4. 6ª ed.

 

Shiner, Larry (2014). La invención del arte: una historia cultural. Barcelona. Paidós. (Col. Estética).

 

Wallis, Brian, Guasch, Anna María (2001), Arte después de la modernidad: nuevos planteamientos entorno a la representación. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal.

 

Wood, Paul (i altres) (2000), La modernidad a debate. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Arte contemporáneo,

Amunt

Pel que fa a la metodologia de treball, és necessari que l'alumne llegeixi amb atenció cadascuna de les lectures obligatòries de l'assignatura, consulti els possibles materials addicionals enllaçats al "Tauler", i realitzi tota l'Avaluació Contínua (AC) plantejada en l'assignatura.

Veureu que disposeu de dos tipus d'activitats a l'aula:

 - obligatòries i avaluables:  les quatre PACs obligatòries que conformen l'avaluació continuada.  Cadascuna d'elles amb lectures obligatòries (mòduls UOC i lectures en format pdf),  lectures que seran necessàries per poder realitzar les activitats avaluables que us demanem.

 - optatives,  complementàries i no avaluables:  que us ajudaran a complementar la informació però que no formen part de l'AC.  Aquí trobareu lectures que us poden ajudar,  ja que són un complement a les obligatòries. Les activitats no avaluables són totalment voluntàries, i no impliquen el lliurament de cap tipus de document o treball.

 

Pel que fa al funcionament de l'aula:

A l'espai del "Tauler", l'estudiant trobarà totes les informacions i aclariments que siguin d'interès general. Cal, doncs, que l'estudiant consulti aquest espai de manera freqüent. En aquest espai, trobareu informacions que us seran essencials per al seguiment de l'assignatura, així com els recordatoris de dates de lliurament i altres informacions relatives a la dinàmica del curs, a més de propostes complementàries que poden ser útils per al desenvolupament del mateix.

A l'espai del "Fòrum" de l'aula l'estudiant podrà enviar missatges amb els comentaris que li semblin oportuns, sobre l'assignatura o temes relacionats amb ella, perquè tots els estudiants puguin conèixer les opinions dels seus companys. Hi tenen cabuda, per tant, des comentaris, aclariments, puntualitzacions sobre els materials proporcionats i els continguts de l'assignatura, fins a propostes, recomanacions de webs, llibres o articles i tot allò que es cregui d'interès per a la resta de companys, sempre amb el respecte i l'educació que exigeix ¿¿un fòrum públic. Aquest espai no és el lloc més idoni per valorar treballs concrets, si necessiteu algun aclariment addicional ja sigui sobre el procés d'aprenentatge individual o sobre els criteris d'avaluació us podeu posar en contacte directament amb la consultora a través del seu correu electrònic. Per mantenir entre tots el respecte que requereix un fòrum públic, en aquest espai no es podrà citar ni els missatges ni els treballs individuals ja que formen part de la relació consultora-estudiant.

L'espai del "Debat" s'utilitzarà per indicació dels docents per discutir qüestions que proposin els docents de l'assignatura a partir de la lectura d'imatges, articles o notícies directament relacionats amb els continguts de l'assignatura. Els docents iniciaran, moderaran i orientaran els debats, en cas que sigui necessari, i els conclouran.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'evaluació continuada (AC) d'aquesta assignatura està formada per 4 activitats avaluables obligatòries. S'han de realitzar i lliurar totes les PACs per tal de poder aprovar l'AC. 

L'estudiant que segueixi l'avaluació continuada entrarà en una dinàmica que comportarà, bàsicament, la realització de les següents activitats:


PAC 1. Sobre els artistes i els receptors. Lectures i mirades sobre el Gernika de Picasso

PAC 2. Com s'ha conceptualitzat la història de l'art modern i contemporani?

PAC 3. En què consisteixen les principals ruptures que es produeixen en el sí de les primeres avantguardes?

PAC 4.Com les segones avantguardes posen en crisi el model de modernitat?

 

Aquestes Proves d'avaluació continuada (PAC) estan detallades a l'aula.

 

Amunt

L'examen (per a qui no hagi seguit l'avaluació continuada) consta de dos parts:

1. Primera part: un tema a desenvolupar (a escollir entre dos)

2. Segona part: Respondre les qüestions o preguntes més breus i/o concretes que es plantegen

Dues precisions: l'examen es realitzarà sense apunts i, en principi, s'aconsella no deixar cap apartat sense contestar, atès que l'examen està concebut com una unitat que intenta avaluar diverses capacitats d'aprenentatge, diferents nivells d'aprofundiment i una pluralitat de formes d'aplicació del que s'ha après.


 

 

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

  1. a)de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
  1. b)de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

  1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L?enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf
  1. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. LaNormativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES(art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
  1. Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_academica/Normativa_dxavaluacix_pel_Consell_de_Govern_de_26_febrer_de_2014_-text_definitiu-.pdf

Amunt

Es realitzarà una correcció personalitzada de cada treball, amb comentaris per ajudar a l'estudiant a anar millorant PAC rere PAC.


A tenir en compte: és força usual, en els exercicis o activitats de "lletres", que els estudiants deixin anar, amb més o menys gràcia, tota la motxilla conceptual que porten. És per això -entre altres raons- que algunes de les activitats que plantegem estan formulades com una pregunta, com un problema.


El criteri, doncs, bàsic utilitzat en la correcció de les PACs serà: ha contestat o no el problema plantejat?


En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té faltes d'ortografia i/o altres  errades (lèxiques, sintàctiques) la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades.

 

 

Amunt