Art digital i de la postmodernitat Codi:  21.135    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura d'Art digital i de la postmodernitat es presenta com una reflexió sobre l'art contemporani, entenent-lo com aquell art produït entre el 1980 i l'actualitat, i s'aprofundeix, en particular, en el que se sol anomenar art postmodern i en l'art digital (instal·lacions interactives, Net Art).  

Estem davant d'una assignatura d'una certa especialització (per la temàtica i perquè el seu abast cronològic es redueix  a uns 40/50 anys), que presenta com a dificultat principal el fet que es tracta d'un període i d'unes produccions artístiques força desconegudes. Per aquest motiu, s'hi treballen tant els aspectes teòrics (que s'entén per modernitat i postmodernitat, què és l'art multimèdia, l'art digital, el Net.art...) com l'anàlisi d'obres i de moviments. A més, el fet d'introduir nocions de vídeoart i la necessitat de navegar per Internet per tal d'interactuar amb les obres de net.art, provoca, tot plegat, que l'assignatura requereixi una certa dedicació.

Amunt

Cronològicament, el contingut de l'assignatura se centra en el període més actual de la història de l'art, tant pel que fa a la producció analògica com a la virtual. Pel fet d'impartir-se dins d'un grau d'Història, Geografia i Història de l'Art, l'enfocament que se li ha donat és fonamentalment històric; per això, s'ha prioritzat un recorregut històric, des dels orígens, tant de les instal·lacions interactives com del net.art, així com s'han introduït les bases conceptuals presents en el debat modernitat-postmodernitat. 

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:

- historiador de l'art

- gestió del patrimoni cultural

- guia turístic

- crític d'art

- curador d'exposicions

Amunt

No són estrictament necessaris coneixements previs, tot i que és aconsellable haver fet  l'Art contemporani i  és recomanable conèixer la Història contemporània.  

Amunt

És aconsellable haver superat l'Art contemporani.

L'estudi monogràfic sobre el Net.art comportarà la navegació, durant hores, per moltes seus web d'artistes i les seves obres. 

Atès que es tracta d'una assignatura amb un cert grau de complexitat (sobretot perquè l'art de finals del segle XX i inicis del XXI exigeix molta lectura per tal de fer-lo intel·ligible), s'aconsella una dedicació setmanal d'unes 10 hores de mitjana (el crèdit al nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior equival a unes 25 hores de treball; 6 x 25 = 150 hores totals, distribuïdes en 15 setmanes, equival a unes 10 hores setmanals).

Amunt

OBJECTIUS

  • Comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives del període
  • Saber reconèixer els grans temes i les narratives de la producció postmoderna
  • Conèixer l'art dels nous mitjans (videoart, art digital, Net Art ...)
  • Aprofundir en el concepte d'interacció aplicat a les instal·lacions interactives, a les obres de Net Art i als hipertextos en línia
  • Establir el context històric, econòmic i polític de cada manifestació artística


Competències Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la Història i la Història de l'Art

Competències transversals:

  • Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

Competències específiques:

  • Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
  • Identificar, analitzar i comprendre críticament obres, corrents i moviments artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

Amunt

El temari de l'assignatura està dividit en quatre grans apartats

1. El debat sobre la modernitat

2. De la modernitat a la postmodernitat

3. La postmodernitat en l'art

4. L'art digital

Amunt

Material Suport
La postmodernitat cultural PDF
La postmodernitat PDF
Art del segle XX PDF
La postmodernitat en l'art PDF

Amunt

L'art de finals de segle XX i principis del segle XXI, en particular, l'art postmodern i l'art digital presenten una certa dificultat de lectura, comprensió i interpretació. Sol se difícil "entrar" en aquesta mena de producció artística, atès que estem habituats a veure i visitar museus on l'art figuratiu és el predominant. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes sobre la dicotomia modernitat - postmodernitat, que els diferents materials han d'ajudar a resoldre.

I pel fet que l'art contemporani és el menys conegut, s'ha optat per incorporar en els materials moltes obres i oferir materials complementaris que permetin el visionat de les produccions artístiques més significatives. Cal subratllar que tant el vídeoart com el net.art són accessibles en xarxa i, per tant, és obligat navegar-hi per tal d'interactuar-hi i copsar-ne el contingut. El projecte de recerca que es planterja com a substitut de la prova de síntesi té, entre altres, l'objectiu d'aprofundir en el tema de la relació postmodernitat - producció artística. 

Les activitats obligatòries per a seguir l'avaluació continuada són les 4 PACs i el projecte de recerca. Les activitats no avaluables són totalment voluntàries, i no cal lliurar cap document. Us les podeu imaginar com la col·lecció de problemes de les assignatures de "ciències": com més problemes un realitzi, millor dominarà la teoria i el seu aprenentatge serà més sòlid. La finalitat d'aquestes activitats no avaluables és la de fer més sòlid i consistent l'aprenentatge.

 

Principals portals per a cercar imatges a Internet: 

Google Art Project , https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA (Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

Amunt

Baigorri, Laura, i Cilleruelo, Lourdes (2006), Net.art: pràcticas estéticas y políticas en la red. Barcelona. Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions. 212 pàgs.

Brea, José Luís (2002), La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales. Salamanca. Centro de arte Salamanca. 188 pàgs.

Calinescu, Mattei (2002), Cinco caras de la modernidad.  Modernismo vanguardia, decadencia, kitsch, postmodernismo. Madrid. Tecnos. Col. Neometrópòlis 9. 328 pàgs.  

Campàs, Joan (2006), L'art en pantalla.  Palma de Mallorca. Servei de Publicacions de la Universitat de les Illes Balears. 2 vols i 1 CD-ROM. 417 + 480 pàgs.

Carrillo, Jesús (2004), Arte en la Red. Madrid. Cátedra. 264 pàgs.

Dixon, Steve (2006), Digital Performance: A History of New Media in Theater, Dance, Performance Art, and Installation. Cambridge, Mass. MIT Press. 808 pàgs.

Foster, Hal, Krauss, R (...) (2006), Arte desde 1900. Tres Cantos. Akal. 704 pàgs.

Gere, Charlie (2002), Digital Culture. London. Reaktion Books. 224 pàgs.

Gianetti, Claudia (2002), Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la tecnología. Barcelona. Associació de Cultura Contemporània L'Angelot. 224 pàgs.

Grau, Oliver (2004), Virtual art. From Illusion to Immersion. Cambridge. The MIT Press. 2ª ed. 430 pàgs.

Grau, Oliver (2007), Media Art Histories. Cambridge. The MIT Press. 487 pàgs.

Greene, Rachel (2004), Internet Art. Londres. Thames & Hudson. 224 pàgs.

Guasch, Ana María (2202), El arte último del siglo XX del posminimalismo a lo multicultural. Madrid. Alianza Editorial. Col. Alianza Forma, 145. 3ª impr. 600 pàgs.

Guasch María, Ana (1997), El arte del siglo XX en sus exposiciones, 1945-1995. Barcelona. Ediciones del Serbal. Col. Cultura artística, 11. 422 pàgs.

Manovich, Lev (2005), El lenguaje de los nuevos medios de comunicación: la imagen en la era digital. Barcelona. Ediciones Paidós Ibérica. Col. Paidós comunicación, 163. 432 pàgs.

Marchán Fiz, Simón (1994), Del arte objetual al arte de concepto. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Akal/arte y estética, 4. 6ª ed. 484 pàgs.

Martín Prada, Juan (2012). Prácticas artísticas e Internet en la época de las redes sociales. Tres Cantos. Akal. (Col. Akal / Arte contemporáneo, 30). 248 pàgs.

Méredieu, Florence de (2005), Arts et nouvelles technologies. Art vidéo, art numérique. Larousse. 240 pàgs.

Paul, Christiane (2003), Digital Art. Londres. Thames & Hudson. 224 pàgs.

Popper, Frank (2007), From Technological to Virtual art. Cambridge. The MIT Press. 504 pàgs. 

Popper, Frank (1989), Arte, acción y participación: el artista y la creatividad de hoy. Tres Cantos. Ed. Akal. Col. Akal/arte y estética 19. 320 pàgs.

Rush, Michael (1999), New Media in Late 20th-Century Art. Londres. Ed. Thames & Hudson. 224 pàgs.

Wallis, Brian, Guasch, Anna María (2001), Arte después de la modernidad: nuevos planteamientos entorno a la representación. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. 472 pàgs.

Wands, Bruce (2007), Art of the Digital Age. Thames & Hudson. 224 pàgs.

Wardrip-Fruin, N.; Montfort, N. (2003). The new media reader. Cambridge: MIT Press. 837 pàgs. 

Wilson, Stephen (2003), Information Arts: Intersections of Art, Science and Technology. Cambridge, Mass. MIT Press. 2ªed. 969 pàgs.  

Wood, Paul (i altres) (2000), La modernidad a debate. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Arte contemporáneo, 4. 272 pàgs

Amunt

Pensada, per a estudiants del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art, es planteja sota el marc de les quatre idees bàsiques que defineixen l'actitud del receptor davant la producció artística: mirar, comprendre, interpretar i crear models. S'ofereix, doncs, una visió de l'art més actual amb un clar biaix sociològic, posant un èmfasi especial en les relacions de l'art amb el poder (religiós o civil), amb el context històric i socio-polític i amb l'espectador, i considerant que tota producció artística és, en el fons, un document fet de formes, colors i volums, que cal saber llegir i interpretar. 

Pel fet de tractar-se de la producció més recent -la del nostre present-  l'assignatura es presenta com una reflexió al voltant de quatre grans temes: el debat sobre la modernitat, la crisi de la modernitat, la postmodernitat en art i l'art digital, combinant la reflexió teòrica amb l'anàlisi i comentari d'obres d'art. La dificultat d'entendre l'art més actual ens obligarà a realitzar moltes lectures per tal d'anar construint teories i models d'anàlisi que ens permetin entendre què hi ha rere l'art d'avui en dia.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Aquesta assignatura no té prova de síntesi. Per aquesta raó, al llarg del semestre, tots els estudiants matriculats que segueixin l'avaluació continuada,  hauran de realitzar un treball de recerca. . 

L'estudiant que vulgui seguir l'avaluació continuada entrarà en una dinàmica que comportarà, bàsicament, la realització de les 4 següents activitats:

La primera PAC, doncs, consistirà a respondre la següent pregunta: com la dicotomia realisme-abstracció, carregant-se de contingut polític, desemboca en la crisi del paradigma modern?

Es tracta d'elaborar un  discurs, en 3/4 pàgines, (arial 11 interliniat 1 i 1/2 i format .pdf), a partir dels 4 documents que trobareu a Continguts i recursos, que subratlli quins factors, a partir de la II Guerra Mundial, permeten entendre l'evolució de la producció artística des dels anys cinquanta als setanta, fent especial esment als que posaran en crisi el paradigma de la modernitat. 

L'objectiu bàsic d'aquesta PAC és posar les bases artístiques de la transició cap a la postmodernitat, posant de relleu la substitució d'Europa (París) per Nordamèrica (Nova York), el compromís polític dels artistes davant el context històric (Guerra Mundial, nazisme, estalinisme, recuperació dels seixanta, crisi dels setanta...), i la convergència de diversos processos (duts a terme per algunes de les anomenades segones avantguardes) cap a l'abstracció.

La segona PAC consisteix a respondre la següent qüestió: es pot considerar la postmodernitat com un nou període artístic?
Es tracta de plantejar en 2/3 pàgines, (arial 11 interliniat 1 i 1/2 i format .pdf), els arguments a favor i en contra de considerar la postmodernitat com un nou període (històric?, cultural?, artístic?...) i per això caldrà establir una comparació amb la modernitat. Per a la realització d'aquesta PAC és més que convenient la realització de l'activitat no avaluable Construcció del concepte d'art a la postmodernitat.

La tercera PAC se centra, bàsicament en el contingut del dossier La postmodernitat en art. Es tracta de respondre a la següent qüestió: Què expliquen i com ho expliquen les obres presentades en el dossier La postmodernitat en art? 

Consisteix a redactar unes 4 pàgines (arial 11, interliniat 1 i 1/2, format .pdf)  quins són els conceptes i les característiques del conjunt d'obres estudiades en aquest dossier, que permeten definir l'art postmodern. Es tracta, doncs, d'una activitat de síntesi, atès que cal deduir el què s'entén per postmodernitat a partir dels artistes, tendències i obres analitzades.

La quarta PAC porta com enunciat: Com es pot definir i conceptualitzar l'art digital?

L'objectiu central d'aquesta PAC és la següent: imagineu-vos que heu de fer una conferència sobre l'art digital, davant d'un públic que no en sap res. Com estructuraríeu la vostra conferència? De quins conceptes parlaríeu? Quins autors i obres? Com els animaríeu a "interactuar" (no té sentit parlar de "veure" en art digital)? L'enunciat concret de la PAC és: Com es pot definir i conceptualitzar l'art digital? Es tracta d'establir, en 4 pàgines (arial 11, interliniat 1 i 1/2, format .pdf), les principals aportacions i innovacions de l'art digital, subratllant les diferències que presenta respecte l'art analògic.

Amunt

L'examen presencial consta de quatre apartats: 

1. Respondre (durant uns 25 minuts) una de les qüestions o preguntes que s'hauran treballat en  el bloc sobre "El debat sobre la modernitat" (25 %)

2. Respondre (durant uns 25 minuts) una de les qüestions o preguntes que s'hauran treballat en  el bloc sobre la crisi de la modernitat en art. (25 %)

3. Respondre (durant uns 25  minuts) una de les  qüestions o preguntes que s'hauran treballat en el bloc sobre la postmodernitat en l'art (25 %)

4. Analitzar, en 45 minuts, una obra d'art (o comparació de dues obres) seguint unes pautes de comentari  (25 %)

Dues precisions: l'examen es realitzarà sense apunts i, en principi, s'aconsella no deixar cap apartat sense contestar, atès que l'examen està concebut com una unitat que intenta avaluar diverses capacitats d'aprenentatge, diferents nivells d'aprofundiment i una pluralitat de formes d'aplicació del que s'ha après.

Els treballs la qualitat lingüística (ortografia i expressió) dels quals sigui insuficient, seran avaluats amb un 10% per sota del seu nivell de continguts. Així mateix, també es tindrà en compte la presentació, l'estructura argumental i la riquesa conceptual.

Amunt

A la primera PAC es farà un comentari personalitzat d'aquells aspectes que poden ser significatius per a la millora de l'aprenentatge de l'estudiant. Sol ser força extens i es centra, sobretot, en qüestions com l'estructura de la PAC, l'ortografia, l'ús de conceptes i argumentacions i, en particular, en el fet de si respon o no la pregunta que li formula la PAC.

Aquest és un tema que voldria subratllar: és força usual, en els exercicis o activitats de "lletres", que els estudiants deixin anar, amb més o menys gràcia, tota la motxilla conceptual que porten. És per això -entre altres raons- que algunes de les activitats que plantejo estan formulades com una pregunta, com un problema. I de la mateixa manera que en matemàtiques, estigui bé o no el plantejament, tothom sap quan ha de parar de fer operacions, també espero que en exercicis d'història de l'art, l'estudiant sàpiga quan ha de parar, perquè hagi estat capaç de formular les hipòtesis o els enunciats que són problemàtics i, sobretot, sàpiga utilitzar aquells conceptes amb els quals sigui capaç de construir una argumentació encaminada a resoldre el problema enunciat.

El criteri, doncs, bàsic utilitzat en la correcció de les PACs serà: ha contestat o no el problema plantejat?

A la resta de PACs s'hi farà un comentari no tan extens i, en part, estarà referit al primer comentari.

Amunt