Dret internacional públic Codi:  21.220    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

El Dret Internacional Públic és un ordenament jurídic que regula principalment les relacions entre els Estats. Per això es tracta d'un ordenament marcat per la tensió contínua entre el principi de sobirania dels Estats i l'existència de  problemes i interessos que traspassen les fronteres nacionals. Encara així, l'evolució d'aquest ordenament ha donat lloc a   l'aparició d'altres subjectes de Dret Internacional, com per exemple les Organitzacions internacionals i els individus -de  forma més limitada- que també són destinataris directes de  les seves normes.

Pel que es refereix al contingut temàtic, en aquesta assignatura s'analitzen els orígens i les característiques principals del Dret internacional públic en la seva qualitat d'ordenament jurídic de la comunitat internacional. A més, s'estudien les diferents formes en les quals els drets i obligacions internacionals poden crear-se, modificar-se o extingir-se. La relació entre el dret internacional públic i els drets nacionals també forma part del contingut temàtic cobert per l'assignatura. 

Ara bé, la comunitat internacional compte ara amb diversos actors, per tant, en aquesta assignatura s'estudien i identifiquen els subjectes del Dret internacional públic. Entre ells, l'Estat segueix sent el subjecte principal. Per aquesta raó, l'assignatura també analitza les diverses dimensions de subjectivitat internacional de l'Estat, inclosos els seus aspectes competencials. 

Una de les característiques del Dret internacional públic  contemporani és la prohibició d'emprar l'ús de la força per resoldre les diferències internacionals. En aquesta assignatura s'analitza tant els mitjans pacífics de solució de controvèrsies, com els principis i institucions internacionals relacionats amb l'aplicació coercitiva de les normes internacionals.

Més encara, a través de l'estudi de la responsabilitat internacional, l'assignatura també s'ocupa d'analitzar les relacions que es creen quan les normes internacionals són violades. 

Finalment, l'assignatura dedica un espai a analitzar dos àmbits materials d'especial rellevància com són el relatiu a la protecció del medi ambient i el que se centra en la protecció de la dignitat humana.

Amunt

L'assignatura de Dret Internacional Públic (DIP) està emmarcada entre les assignatures Fonamentals que porten a la obtenció de la llicenciatura de Dret.  Juntament amb altres assignatures del Pla d'Estudis -com ara Dret Constitucional, Dret Penal I, o Dret de la Unió Europea- el seu contingut construeix l'aparell conceptual bàsic que permet la comprensió d'altres assignatures que es cursaran amb posterioritat.

Amunt

El Dret Internacional Públic (DIP) és una matèria de coneixement imprescindible per qualsevol jurista, ja que actualment són molts els àmbits on incideixen i s'han d'aplicar normes internacionals.A més, una formació específica en DIP és imprescindible per l'exercici de certes professions com ara: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, advocacia en afers internacionals o l'assessoria en organitzacions no governamentals.

Amunt

Amunt

Amunt

Coneixement acadèmics i disciplinessis (específics de l'assignatura)

S'espera que al final del curs l'estudiant hagi après una sèrie de  conceptes clau que configuren la base d'aquest sistema jurídic. En concret, els objectius relatius als continguts són els següents:

1. Entendre que la societat internacional és cada vegada més interdependent -en els plànols econòmic, social, mitjà ambiental, etc.- i que la sobirania dels Estats està limitada per les normes internacionals que han acceptat voluntàriament.

2. Conèixer que els Estats han creat també un conjunt d'organitzacions internacionals que doten de certa estructura institucional centralitzada (d'ordre regional o universal) a   la creació, interpretació i aplicació d'aquest Dret internacional.

3. Saber que, no obstant la   existència d'Organitzacions internacionals, el Dret internacional segueix sent un ordenament jurídic fortament descentralitzat en els seus processos de creació, interpretació i aplicació de les normes internacionals. Els Estats mantenen una posició privilegiada en aquests processos jurídics ja que són, alhora, els principals creadors, intèrprets, aplicadors i destinataris del Dret internacional. 

4. Entendre que, al marge de falses aparences, el Dret internacional té un nivell alt de compliment voluntari. El motiu principal és que s'adopta amb el consentiment dels Estats obligats al seu compliment. Només en els casos en què es veuen afectats interessos essencials per a la  defensa de     la sobirania dels Estats, el grau de  compliment del Dret internacional públic pot tornar-se perceptiblement més baix.

5. Ser conscients que una part significativa de les normes internes dels Estats tenen origen en el Dret internacional i són  de compliment obligatori.

6. Saber que els tractats internacionals vàlidament celebrats formen part de l'ordenament jurídic espanyol una vegada publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). En aquest plànol intern d'aplicació, en cas de conflicte d'obligacions  entre el Dret espanyol i els tractats internacionals, la  Constitució espanyola cosina sobre el DIP, però els tractats prevalen sobre la resta de l'ordenament jurídic espanyol. 

7. Veure que el Dret internacional segueix sent un instrument necessari per a l'ordenació   de les relacions internacionals. La progressiva erosió de   la sobirania dels Estats, que consolida l'evolució  del Dret internacional, és una de les condicions per a l'objectiu de   la pau mundial.

Competències específiques

Amb   la voluntat de donar efectivitat a   les tendències didàctiques que es deriven de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), dins dels objectius de    l'assignatura de Dret internacional públic també resulta important aconseguir altres objectius metodològics generals de l'aprenentatge del Dret i específics de  la nostra disciplina. En concret es perseguirà:

1. La comprensió de   la importància d'articular  aproximacions teòriques i  pràctiques al Dret internacional públic.

2. El coneixement de les  diferents fonts d'accés a   la informació jurídica internacional.

3. L'adquisició  de l'habilitat jurídica d'identificar les normes jurídiques aplicables al cas.

4. L'adquisició  d'instruments d'anàlisi comparativa i crític del Dret.

5. L'adquisició d'habilitats específiques per a la solució de casos nacionals i internacionals en els quals s'ha d'aplicar el Dret internacional públic.

Competències transversals

A més d'aquests coneixements i competències específiques de la nostra assignatura, en totes les assignatures de la Llicenciatura de Drets es treballen un conjunt de competències transversals i generals de la UOC:

1. Capacitat per buscar, seleccionar, i estructurar informació

2. Raonament crític.

3. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

4. Domini de la llengua estrangera.

5. Treball amb les Tics.

6. Autoorganització del treball i de l'estudi.

7. Responsabilitat social del coneixement.

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ

 La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre uns altres, d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt

Mòdul 1. L'ordenament jurídic internacional 
Mòdul 2. Fonts del dret internacional
Mòdul 3. Les relacions entre el dret internacional públic i els drets nacionals
Mòdul 4. Subjectes del dret internacional públic
Mòdul 5. Competències de l'Estat
Mòdul 6. Òrgans per a les relacions internacionals
Mòdul 7. La responsabilitat internacional de l'Estat
Mòdul 8. Arranjament de controvèrsies internacionals
Mòdul 9. Aplicació coercitiva del dret internacional
Mòdul 10. El manteniment de la pau i seguretat internacionals: el sistema       
Mòdul 11. La protecció internacional del medi ambient
Mòdul 12. Protecció internacional de la dignitat humana

Amunt

Amunt

L'estudiant disposa dels 12 mòduls a l'Aula i dels Textos normatius bàsics de l'assignatura. Les PACs vindran acompanyades d'altres documents a consultar.



Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt