Economia internacional: comerç Codi:  21.339    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

La internacionalització de l'activitat econòmica és un dels trets més distintius dels nostres temps. Les dècades finals del segle XX varen accentuar aquesta dimensió fent que es passés de parlar no només d'internacionalització sinó a convertir el terme globalització en un dels més utilitzats per descriure les noves realitats. Tots els àmbits s'han vist profundament afectats pels canvis associats a un grau molt elevat d'importància de les transaccions de tota mena, des de les comercials a les financeres, passant per noves formes d'organitzar la producció a escala supranacional i difusió global de les idees i les innovacions tecnològiques.

La rapidesa i profunditat dels canvis no s'ha quedat merament en els terrenys econòmics i empresarials, sinó que també estan rebent gran atenció les seves implicacions socials i polítiques, en aspectes tan significatius i debatuts com la reconfiguració del mapa de llocs de treball a escala mundial, els canvis en la distribució de la renda o els marges de maniobra de les polítiques dels governs enfront d'empreses i realitats transnacionals. En aquesta assignatura es tracta d'analitzar en profunditat els principals temes comercials internacionals. N'hi ha prou amb constatar quin percentatge dels béns i serveis que diàriament consumim o descobrim han estat produïts a l'estranger i per tant són el resultat de comerç internacional, per a comprendre la profunda transformació esdevinguda en els anys recents. Només amb preguntar-nos quantes empreses ubicades a una multiplicitat de països han participat a la producció del darrer automòbil, ordinador o avió que hem fet servir és suficient per adonar-nos de la profunditat amb que el mapa de la producció a escala global s'ha transformat els darrers temps. Lles operacions internacionals han de superar una frontera, no només en sentit jurídic-polític sinó també econòmic: a una frontera es poden aplicar mesures, com veurem a aquesta assignatura, que discriminin entre productes nacionals i productes estrangers. Típicament, els productes importats poden estar subjectes a uns impostos addicionals --el aranzels-- que no han de pagar els productes nacionals. O, com veurem més endavant, poden ser objecte de moltes altres mesures que estableixin unes asimetries entre productes estrangers importats i productes de fabricació nacional o domèstica. Això dona lloc a les especificitats del comerç internacional.

En particular, l'assignatura està articulada en quatre apartats:

1. El primer analitza les raons del comerç internacional. Per quins motius pot sortir a compte als països importar productes fabricats a l'estranger en lloc de intentar ser autosuficient o, per fer servir el terme més tècnic, autàrquic? Quins són els guanys o beneficis pels països de participar en el comerç internacional, especialitzant-se en uns productes que exporta i important d'altres?. S'explica com la realitat comercial internacional s'ha anat fent complexa i que cal combinar diverses fonts d'anàlisi per tenir una visió prou completa, que vagi des dels arguments dels avantatges comparatius formulats fa dos segles per David Ricardo fins els desenvolupaments recent en matèria de xarxes globals de producció o cadenes globals de valor.

2. El segon apartat és aparentment contraposat: parteix de la constatació de que malgrat els arguments existents en favor del comerç internacional, la major part dels països no permeten el total lliure comerç sinó que fan servir, en una mesura més gran o més petita, mesures de política comercial que estableixen asimetries en contra dels productes estrangers per tal de protegir a les nacionals. Estem parlant doncs de les polítiques proteccionistes. Es podria argumentar que un dels trets de la globalització és precisament un entorn de facilitats més grans al comerç internacional, degut a una reducció significativa de les traves al comerç internacional, que han anat minvant el grau de proteccionisme a l'economia internacional. I certament és així. Però també es cert que la reducció de les barreres comercials no han arribat a ser total. El debat entre liberalització comercial i mesures proteccionistes ve de lluny i s'ha anat ajustant a les canviants circumstàncies de l'economia internacional.

3. El tercer apartat es dedica a les regles i institucions del sistema comercial mundial. Després de la segona guerra mundial es va intentar posar en marxa una institució internacional amb competències sobre temes comercials de manera anàloga al que va ser en matèria financera el Fons Monetari Internacional. Però no va ser políticament possible i es va posar en marxa un succedani, l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT en les sigles angleses), amb un rang jurídic i polític molt inferior: un simple acord amb un secretariat a Ginebra, no un veritable organisme internacional. Seria només mig segle després, el 1995, quan es posaria en marxa la Organització Mundial de Comerç. Les regles del sistema comercial internacional es basaven en els principis de multilateralitat i no-discriminació: regles iguals per a tots. Les negociacions per anar liberalitzant un comerç mundial que s'havia fet molt proteccionista abans de la segona guerra mundial varen avançar amb una efectivitat només comparable a les excepcions que varen anar sorgint per acomodar diverses situacions. Des de la dels països en desenvolupament fins als processos d'integració regional com el que va donar lloc a la Unió Europea. La proliferació d'acords regionals, i recentment les propostes de gran acords mega-regionals han complicat el funcionament del sistema comercial mundial.

4. Al quart apartat es revisa un conjunt de problemes del comerç internacional de caràcter més transversal. El paper de la competitivitat a les economies modernes, les raons dels canvis que han portat a un alentiment del comerç mundial a la segona dècada del segle XXI, altres impactes de les cadenes globals de valor, les controvèrsies entorn a la competitivitat, els debats sobre la contribució del comerç al creixement econòmic, les implicacions sobre les desigualtats, les nocions de comerç inclusiu o les connexions entre temes comercials i els mediambientals, entre d'altres, son aspectes tan rellevants a com debatuts. Finalment, es proporcionaran també eines als estudiants per a que puguin fer un seguiment actualitzar de l'evolució del comerç internacional i les diferents polítiques comercials.

Amunt

Es tracta d'una assignatura obligatòria dins del Grau en Economia.

Amunt

El creixent grau d'interrelació de les economies nacionals és un dels trets més destacats de l'economia mundial en els últims anys. Aquesta internacionalització de l'economia condiciona la política econòmica nacional i l'activitat empresarial, sent imprescindible per a qualsevol professional de l'àmbit de la direcció i administració d'empreses un bon coneixement dels fonaments de l'economia internacional. D'aquesta manera, l'Economia Internacional: comerç es projecta pràcticament a tots els camps professionals de l'administració i direcció d'empreses, tant des del vessant de la producció, com des de la localització empresarial, la comercialització, el finançament, així com les altres àrees funcionals de l'empresa.

Amunt

Competències transversals

-Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.

-Argumentar, negociar i mitjançar.

Competències específiques

- Identificar i seleccionar la informació quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a l'anàlisi i la pràctica econòmica.

 - Interpretar i utilitzar la informació econòmica quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a la presa de decisions.

 - Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics. 

- Avaluar l'evolució dels grans problemes d'una economia a través del pensament econòmic.

- Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències.

- Analitzar el funcionament dels mercats en diferents escenaris d'interrelació i en diferents horitzons temporals.

Resultats d'aprenentatge

- Analitzar el paper del comerç internacional a l'activitat econòmica i les seves implicacions.

- Conèixer les principals justificacions del comerç internacional, els beneficis que s'esperen d'ell i les seves implicacions sobre els països que hi participen.

- Comprendre les principals motivacions i eines de les polítiques proteccionistes que limiten el comerç internacional, com també les seves implicacions i conseqüències econòmiques.

- Entendre el marc institucional del sistema comercial internacional, el paper de la Organització Mundial de Comerç, els aspectes més destacats de la seva evolució i agenda i els reptes de la proliferació dels acords comercials regionals per un sistema teòricament multilateral.

- Aplicar els coneixements adquirits als problemes actuals del sistema econòmic i comercial internacional, des de les preocupacions per l'alentiment del comerç fins les controvèrsies sobre la competitivitat, com també els debats sobre els efectes del comerç internacional en el creixement, la distribució de la renda i d'altres dimensions socials i mediambientals.

Amunt

 

 

Mòdul 1 Per què comerç internacional?

1. Trets bàsics del comerç internacional

2. Els guanys de l'intercanvi: de l'avantatge absolut a l'avantatge comparatiu

3. Distribució dels guanys del comerç internacional

4. Diferències en les dotacions de factors

5. Comerç intraindustrial: el paper de les economies d'escala

6. Heterogeneïtat entre empreses i comerç internacional

7. Especialització vertical

8. Trading in Tasks

9. Cadenes globals de valor i comerç en valor afegit

10. Multinacionalització de l'activitat productiva: global sourcing

 

Mòdul 2 Polítiques comercials

1. Restriccions al comerç: tendències

2. Proteccionisme i lliure comerç: algunes lliçons de la Història

3. Eines proteccionistes: aranzels

4. Restriccions quantitatives al comerç

5. Altres arguments proteccionistes

6. Altres costos del comerç internacional

7. Polítiques comercials estratègiques

8. Proteccionisme cadenes globals de valor

9. De la protecció a la precaució

10. Proteccionisme i crisi

 

Mòdul 3 Sistema comercial mundial i Integració Comercial Regional

1. El sistema comercial: del GATT a la OMC

2. Negociacions comercials internacionals

3. Una agenda ampliada i oberta

4. Tipologies d'integració

5. Integració comercial: criteris d'avaluació

6. Costos i beneficis de la integració comercial

7. Mercats integrats

8. Regionalisme i multilateralisme a l'economia global

9. Nous instruments de negociacions comercials: els acords mega-regionals

10. El futur del sistema comercial internacional

 

Mòdul 4 Temes actuals de comerç internacional

1. Evolució del comerç internacional: globalització i crisi

2. El debat sobre la ralentització del comerç mundial

3. El paper de les cadenes globals de valor

4. Posicionament dels països a les cadenes globals de valor

5. La competitivitat: un concepte amb moltes dimensions

6. Anàlisi de la competitivitat

7. Comerç i creixement

8. Comerç i distribució de la renda

9. Comerç i medi ambient

10. Comerç i geopolítica

Amunt

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt