Economia internacional: finances Codi:  21.350    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

La distinció tradicional entre les transaccions nacionals o internes i les internacionals apunta a que les segones tenen algunes complicacions comercials, derivades d’haver de superar una frontera que, en sentit econòmic, pot implicar mesures restrictives o discriminatòries – com aranzels o altres barreres no aranzelàries – però també algunes complexitats monetàries i financeres derivades inicialment de l’existència d’una pluralitat de monedes. Això fa que per completar una transacció internacional en la qual el comprador i el venedor operen en monedes diferents calgui establir algun mecanisme per intercanviar una moneda per l’altre, donant lloc als problemes dels tipus de canvi i dels mercats de divises.

A l’economia internacional no només les mercaderies traspassen fronteres mitjançant el comerç internacional sinó que també els fluxos financers es desplacen d’una jurisdicció a d’altres. L’anomenada globalització financera – o el vessant financer de la globalització – presenta uns indicadors d’evolució que les darreres dècades són fins i tot més grans que els indicadors de globalització o obertura comercial. Això estableix unes interconnexions monetàries i financeres entre països que han guanyant importància des de les dècades finals del segle XX. Però també el funcionament del sistema financer internacional porta periòdicament a moments de tensions, desequilibris, inestabilitats i, en els casos més greus, a crisis com la que va esclatar el 2008 i que està costat remuntar.

Un vessant especialment important a Europa és el de la integració monetària, el procés pel qual alguns països renuncien a tenir una moneda pròpia per passar a compartir-ne. La posada en marxa a una majoria (però no a tots) els països de la Unió Europea ha estat un dels trets més destacats del sistema monetari i financer internacional a les darreres dècades. I, com es prou conegut, algunes coses no han sortit com s’esperava. Un debat cabdal els darrers temps es que es pot fer a Europa per redreçar el procés d’integració, complementant els aspectes estrictament monetaris i financers amb d’altres dimensions, al temps que es tracta de recuperar la confiança d’una part de les opinions públiques crítiques amb la forma en que s’han gestionat els temes d’integració europea en general i de l’euro en particular.

Les complexitats de la globalització financera, les interdependències que estableix entre els diversos territoris de l’economia mundial, la constatació de que cal redreçar riscos de fragilitats, desequilibris i consolidar la sortida de la crisi, els temors a que en cas de no fer-ho les conseqüències econòmiques i financeres però també les sociopolítiques i geoestratègiques puguin ser delicades, els debats sobre la forma i efectivitat d’articular mecanismes de governança global, tot això configura una agenda de reptes tan oberts com importants.

Per tal d’entendre els vessants monetaris, financers i les interconnexions macroeconòmiques de l’economia mundial, aquesta assignatura s’articula en 4 apartats:

-          El mòdul 1 comença analitzant el més clàssic dels conceptes d’economia monetària internacional que és el de tipus de canvi. S’examinen les seves diferents dimensions, des del més senzill de preu relatiu d’una moneda en termes d’una altre fins al seu paper com a preu relatiu dels milions de productes que tenen el seu preu expressat en un moneda respecte a d’altres moltíssims productes amb el preu en d’altres monedes – que afecta a la competitivitat d’uns productes respecte als altres – i també com incideix sobre l’atractiu d’invertir en actius denominats en una moneda en comparació amb fer la inversió en actius en d’altre moneda. Es repassen les formulacions bàsiques de determinació dels tipus de canvi i com responen a diversos canvis en la situació econòmica. També a aquest primer mòdul es sistematitzen els més importants canals d’interdependència o mecanismes de transmissió que vinculen el que passa a un lloc del món amb els impactes sobre d’altres. Com afecten les decisions de la Reserva Federal dels Estats Units a la resta del món? Com afecta el canvi de model de creixement de Xina a la resta del món? Quins impactes tenen les devaluacions o depreciacions d’algunes monedes no tan sols pel país que les experimenta directament sinó també per a la resta del món?: aquestes són algunes de les preguntes pràctiques a respondre.

 

-          El mòdul 2 es centra en el sistema financer internacional. Comença analitzant el paper que s’espera d’ell en termes de canalitzar l’estalvi envers les inversions productives a escala supranacional. Però el sistema financer internacional – com els nacionals – adquireix visibilitat i controvèrsia no tan quan funciona amb normalitat sinó sobre tot quan apareixen algunes disfuncions de certa importància. S’introdueixen conceptes centrals com la capacitat o necessitat de finançament exterior, així com els aspectes més significatius de la globalització financera. Les crisis canviàries van ser un problema important a les dècades finals del segle XX – amb casos com els que varen afectar a Mèxic i altres economies en desenvolupament en 1982 i 1984, així com la crisi al Sud-est asiàtic en 1997 o les greus tensions a Europa entre 1992 i 1995. A finals del segle XX i principis del segle XXI els anomenats desequilibris externs globals – un increment en els superàvits externs d’un països i dels dèficits exteriors d’altres – van esdevenir motiu de preocupació, tant per les seves dimensions econòmiques i financeres com geopolítiques. Des de 2008 la crisi financera internacional va passar a primer terme, amb problemes d’endeutament dels uns i excessos financers dels altres.  Més recentment es discuteix fins a quin punt s’ha recuperat la solidesa del sistema financer a escales nacionals i global, així com si hi ha riscos de tornar a tenir problemes financers greus a curt o mig termini.

 

-          El mòdul 3 es dedica als temes d’integració monetària, amb especial èmfasi en el cas de l’euro. S’analitzen els seus antecedents, els trets bàsics del procés de creació de la Unió Econòmica i Monetària, i les vicissituds de la l’experiència de la zona euro. Es sistematitzen els arguments respecte a avantatges i problemes associats a posar en marxa una moneda compartida renunciant els països participants a les monedes nacionals. Es comenta especialment en quins aspectes els fets han anat per vies diferents de les que s’esperaven, donant lloc a la necessitat de reformulacions. Els impactes sobre la posada en marxa de la moneda europea de la crisi financera global des de 2008 i de la crisi del deute més específica a Europa des de 2010 han estat intensos, obligant a reformulacions que atenguin tant a les noves situacions econòmiques generades com a les reticències o recels de part de les opinions públiques. Quins mecanismes de supervisió s’han adoptat? Quines mesures per complementar la moneda única amb d’altres dimensions s’han implementat i/o projectat? I, en darrera instància, quins reptes de present i futur té la integració europea? són algunes de les qüestions a debatre.

 

-          Finalment el mòdul 4 ofereix un ventall de temes oberts en els àmbits macroeconòmics, monetaris i financers internacionals. Inclouen des dels problemes de baix creixement a l’economia mundial els darrers anys fins a les reformes financeres implementades i/o projectades per veure de retornar la solidesa als sistemes financers. El paper de les economies emergents, els mecanismes de coordinació i cooperació internacional, el futur del dòlar i els problemes de governança global també són objecte d’atenció.

Tractant-se de temes de gran actualitat i importància, així com ràpidament canviants, guanya pes l’objectiu de que no tan sols s’han d’aprendre continguts concrets sinó també i sobre tot s’ha de guanyar capacitat per anar analitzant i actualitzant els esdeveniments futurs. Per això la part final de cada mòdul té especial interès a aquesta assignatura. Les activitats que es proposen van orientades a aplicar els conceptes, relacions i mecanismes estudiats a les canviants situació de l’economia internacional. Les referències que es subministren no són tan sols (ni principalment) d’aportacions tancades, sinó de fonts d’informació i anàlisi que faciliten la tasca de mantenir actualitzats – i si es vol, ampliats – els coneixements, les dades, les anàlisis i les interpretacions.

Amunt

Es tracta d'una assignatura obligatòria dins del Grau en Economia.

Amunt

El creixent grau d'interrelació de les economies nacionals és un dels trets més destacats de l'economia mundial en els últims anys. Aquesta internacionalització de l'economia condiciona la política econòmica nacional i l'activitat empresarial, sent imprescindible per a qualsevol professional de l'àmbit de la direcció i administració d'empreses un bon coneixement dels fonaments de l'economia internacional. D'aquesta manera, l'Economia Internacional: finances es projecta pràcticament a tots els camps professionals de l'administració i direcció d'empreses, tant des del vessant de la producció, com des de la localització empresarial, la comercialització, el finançament, així com les altres àrees funcionals de l'empresa.

Amunt

Resultats d'aprenentatge

  • Comprendre els vessants monetaris i financers de l'economia mundial junt amb les interconnexions existents
  • Analitzar les diferents dimensions del tipus de canvi i els principals factors determinants del seu valor
  • Identificar els principals mecanismes de transmissió econòmica
  • Conèixer els conceptes centrals del sistema financer internacional
  • Comprendre i analitzar les particularitats característiques dels processo d'integració monetària


Competències transversals

  • Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
  • Argumentar, negociar i intervenir


Competències específiques 

  • Identificar i seleccionar la informació quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a l'anàlisi i la pràctica econòmica 
  • Interpretar i utilitzar la informació econòmica quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a la presa de decisions
  • Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics 
  • Avaluar l'evolució dels grans problemes d'una economia a través del pensament econòmic 
  • Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències
  • Analitzar el funcionament dels mercats en diferents escenaris d'interrelació i en diferents horitzons temporals.

Amunt

Mòdul 1         Tipus de canvi i Interdependències

1.            Els tipus de canvi

2.            La paritat del poder adquisitiu

3.            Mercats de divises. Aspectes comercials

4.            Mercats de divises: factors financers

5.            Sistemes de paritats

6.            Tipus de canvi fixes i flexibles: teoria i pràctica

7.            Interdependències a l’economia mundial: interconnexions comercials

8.            Interconnexions financeres

9.            El paper dels tipus de canvi

10.          Altres mecanismes

 

 

Mòdul 2       Sistema financer global

1.            El Sistema financer internacional: aspects bàsics

2.            Capacitat i necessitat de finançament

3.            Equilibri macroeconòmic en economies obertes

4.            Globalització financera

5.            Crisis monetàries internacionals

6.            Desequilibris externs globals

7.            Crisis financera global

8.            Endeutament i crèdit a l’economia global

9.            Coordinació i cooperació internacional

10.          Reformes al sistema monetari i financer internacional

 

Mòdul 3    Integració monetària

1.            Integració monetària    

2.            El camí cap a la integració monetària a Europa  

3.            El debat sobre la moneda única              

4.            One Market, One Money

5.            Trets específics de l’euro: estabilitat de preus

6.            Diferencials d’inflació i les seves implicacions

7.            Política monetària i política fiscal

8.            Àrees Monetàries Òptimes

9.            Mecanismes alternatius d’ajust

10.          El futur de l’euro

 

Mòdul 4      Problemes actuals de l’economia global

1.            Aspectes internacionals en les anàlisis de creixement

2.            Diagnòstics dels problemes de creixement

3.            Perspectives de creixement de l’economia global

4.            Economies emergents 

5.            Reptes pendents a les economies emergent

6.            Què passa amb els tipus d’interès a escala global?

7.            El paper del dòlar i altres qüestions monetàries internacionals

8.            Estabilitat i seguretat financeres: propostes i realitats

9.            Governança de l’economia global

10.          Trilema de la globalització

Amunt

Amunt

Els materials bàsics dels que consta l'assignatura són els quatre mòduls didàctics que integren el material docent "Economia Internacional: Finances". Aquests mòduls es troben en format web, són obra del professor Joan Tugores, i són accessibles des de l'aula. Els estudiants disposen d'una versió imprimible dels mòduls, en format pdf.

A banda del glossari de conceptes inclosos al material, dins de l'apartat de recursos de l'aula teniu a la vostra disposició l'hiperrepertori, que és un glossari de termes relacionats amb l'assignatura i amb la resta de conceptes del món de l'economia i l'empresa. Si teniu qualsevol dubte sobre el significat de un concepte, terme o sigla d'economia de l'empresa, us recomanem consultar-ho.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC), nota que es combina amb una nota de pràctiques (Pr) per a obtenir la nota final de l'assignatura.La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + Pr. Les qualificacions finals de l'assignatura es calcularan de la manera següent:
- Si l'AC i la Pr superen el mínim, la qualificació final serà el resultat de la fórmula de càlcul.
- Si no se supera el mínim de l'AC, la qualificació final serà la de l'AC.
- Si no es presenta l'AC, la qualificació final serà No presentat.
- Si l'AC supera el mínim i la Pr no, la qualificació final serà la nota de la Pr.
- Si l'AC supera el mínim i la Pr no es presenta, la qualificació final serà Suspès (2,5).

 
 

Amunt