Dret internacional públic Codi:  73.531    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El Dret Internacional Públic és un ordenament jurídic que regula principalment les relacions entre els Estats. Per això es tracta d'un ordenament marcat per la tensió contínua entre el principi de sobirania dels Estats i l'existència de problemes i interessos que traspassen les fronteres nacionals. Encara així, l'evolució d'aquest ordenament ha donat lloc a   l'aparició d'altres subjectes de Dret Internacional, com per exemple les Organitzacions internacionals i els individus -de forma més limitada- que també són destinataris directes de les seves normes.

Pel que es refereix al contingut temàtic, en aquesta assignatura s'analitzen els orígens i les característiques principals del Dret internacional públic en la seva qualitat d'ordenament jurídic de la comunitat internacional. A més, s'estudien les diferents formes en les quals els drets i obligacions internacionals poden crear-se, modificar-se o extingir-se. La relació entre el Dret internacional públic i els drets nacionals també forma part del contingut temàtic cobert per l'assignatura. 

Ara bé, la comunitat internacional compte ara amb diversos actors, per tant, en aquesta assignatura s'estudien i identifiquen els subjectes del Dret internacional públic. Entre ells, l'Estat segueix sent el subjecte principal. Per aquesta raó, l'assignatura també analitza les diverses dimensions de la subjectivitat internacional de l'Estat, inclosos els seus aspectes competencials. 

Una de les característiques del Dret internacional públic  contemporani és la prohibició d'emprar l'ús de la força per resoldre les diferències internacionals. En aquesta assignatura s'analitzen tant els mitjans pacífics de solució de controvèrsies, com els principis i institucions internacionals relacionats amb l'aplicació coercitiva de les normes internacionals.

A més, a través de l'estudi de la responsabilitat internacional, l'assignatura també s'ocupa d'analitzar les relacions que es creen quan les normes internacionals són violades. 

Finalment, l'assignatura dedica un espai a analitzar dos àmbits materials d'especial rellevància com són el relatiu a la protecció del medi ambient i el que se centra en la protecció de la dignitat humana.

Amunt

L'assignatura de Dret Internacional Públic (DIP) està emmarcada entre les assignatures fonamentals que porten a la obtenció de la llicenciatura de Dret.  Juntament amb altres assignatures del Pla d'Estudis -com ara Dret Constitucional, Dret Penal I, o Dret de la Unió Europea- el seu contingut construeix l'aparell conceptual bàsic que permet la comprensió d'altres assignatures que es cursaran amb posterioritat.

Amunt

El Dret Internacional Públic (DIP) és una matèria de coneixement imprescindible per qualsevol jurista, ja que actualment són molts els àmbits on incideixen i s'han d'aplicar normes internacionals.A més, una formació específica en DIP és imprescindible per l'exercici de certes professions com ara: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, advocacia en afers internacionals o l'assessoria en organitzacions no governamentals.

Amunt

Amunt

Amunt

A) Coneixements acadèmics i disciplinaris   S'espera que al final del curs l'estudiant hagi après una sèrie de conceptes clau que configuren la base d'aquest sistema jurídic. En concret, els objectius relatius als continguts són els següents:  

1. Entendre que la Societat Internacional és cada cop més interdependent -en el pla econòmic, social, medi ambiental, etc.- i que la sobirania dels Estats està limitada per les normes internacionals que han acceptat voluntàriament. 

2.  Conèixer que els estats han creat també un conjunt d'organitzacions internacionals que doten de certa estructura institucional centralitzada (d'ordre regional o universal) a la creació, interpretació i aplicació d'aquest Dret internacional. 

3. Saber que, no obstant l'existència d'organitzacions internacionals, el dret internacional segueix sent encara un ordenament jurídic molt descentralitzat en els seus processos de creació, interpretació i aplicació  de les normes internacionals. Els estats mantenen una posició privilegiada en aquests processos jurídics ja que són alhora, els principals creadors, intèrprets, aplicadors i destinataris del Dret internacional. 

 4.  Copsar que, al marge de les aparences, el dret internacional té un nivell molt alt de compliment voluntari.  El motiu principal és que s'adopta amb el consentiment dels estats obligats al seu compliment. Només als casos on es veuen afectats interessos essencials per la defensa de la sobirania dels estats, el grau de compliment del dret internacional públic pot tornar-se perceptiblement més baix. 

5.  Ser conscients que una part significativa de les normes internes dels estats tenen origen al dret internacional i que són de compliment obligatori.

 6.  Saber que els tractats internacionals són aplicables al Dret Espanyol una vegada publicats al BOE. En aquest pla intern d'aplicació, en cas de conflicte d'obligacions entre el dret espanyol i els tractats internacionals, la Constitució Espanyola prima sobre el DIP, però els tractats prevaldrien imarien sobre la resta de l'ordenament jurídic espanyol.  

7. Veure que el dret internacional segueix sent un instrument necessari per la ordenació de les relacions internacionals entre estats sobirans. La progressiva erosió de la sobirania dels estats, que consolida l'evolució del dret internacional, és una de les condicions per l'objectiu de la pau mundial.

B) Específics de l'assignatura

- Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.

- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinari i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

- Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics

- Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

- Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

C) Transversals de la UOC

- Liderar equips de treball de manera creativa.

- L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

Amunt

Mòdul 1. L'ordenament jurídic internacional.

Mòdul 2. Fonts del dret internacional.

Mòdul 3. Les relacions entre el dret internacional públic i els drets nacionals.

Mòdul 4. Subjectes del dret internacional públic.

Mòdul 5. Competències de l'Estat .

Mòdul 6. Òrgans per a les relacions internacionals.

Mòdul 7. La responsabilitat internacional de l'Estat .

Mòdul 8. Arranjament de controvèrsies internacionals.

Mòdul 9. Aplicació coercitiva del Dret internacional.

Mòdul 10. El manteniment de la pau i seguretat internacionals: el sistema de la Carta de les Nacions Unides. 

Mòdul 11. La protecció internacional del medi ambient Mòdul 12. Protecció internacional de la dignitat humana

Amunt

Amunt

L'estudiant disposa dels 12 mòduls a l'Aula i dels Textos normatius bàsics de l'assignatura. Les PACs poden venir acompanyades d'altres documents o ellaços a consultar.


Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt