• Descripció

Catalunya va esdevenir al llarg del segle XVIII una regió protoindustrial d'Europa, ajudada per l'existència un mercat colonial i un mercat interior sense massa traves. Quines varen ésser les causes d'aquesta evolució econòmica? Quines conjuntures econòmiques i quins elements no econòmics ho expliquen?

En el segle XIX aquella activitat protoindustrial es va convertir en una modernització econòmica generalitzada. La indústria tèxtil en fou el principal exponent, però foren molts sectors i activitats els que iniciaren un procés de transformació. El territori aprofitava les oportunitats i s'adaptava a canvis tecnològics que al mateix temps provocaven nous canvis i noves adaptacions.

Aquesta dinàmica econòmica va provocar l'enriquiment i acumulació en mans d'una nova burgesia -que al mateix temps modernitzava estructures socials, polítiques i culturals-, el sorgiment d'una menestralia que també participava d'aquest procés i uns treballadors que es varen adaptar als nous models productius. De fet tota la societat va canviar i els nous grups socials (així com la seva manera d'organitzar-se) s'anirien transformant a mesura que l'estructura productiva esdevenia més complexa.

Evidentment, aquest procés econòmic i social no es va donar en el buit, sinó en un marc polític e institucional determinat, caracteritzat per a una certa asimetria derivada del caràcter centralista amb el qual es va consolidar l'estat espanyol contemporani. En aquesta conjuntura, la consolidació d'unes élites econòmiques perifèriques -que reclamarien poder polític-, marcaria un eixamplament i una diversificació dels actors que intervindrien en el debat polític estatal en torn a les polítiques econòmiques i socials que s'hi adoptarien. El debat entre lliurecanvisme i proteccionisme en seria un exemple clar, així com les polítiques adreçades a la qüestió obrera.

Progressivament, i conforme a una tendència general de més presència de l'estat en les qüestions econòmiques, els avatars polítics influirien de manera més incisiva sobre l'economia catalana: des de dictadura de Primo de Rivera, a la República i a la Guerra Civil i el franquisme, les opcions de política econòmica adoptades al llarg del temps acabarien tenint repercussions sobre les estructures productives catalanes. 

Per altra banda, el procés de creixement i diversificació industrial va continuar durant tot el segle XIX i el segle XX. S'ha afirmat que Catalunya havia esdenvigut la fàbrica d'Espanya i, de fet, la seva força econòmica es va prolongar al llarg de tot el segle XX, tot i que amb modificacions sustancials en les seves característiques, conforme passaren les dècades. Una de les debilitats constants del sistema fou la manca d'una estructura financera potent, tot i que el model de caixes d'estalvi -consolidat ja a principi del segle XX- havia generat una especificitat en el model bancari català.

La modernització econòmica també va canviar a fons el paisatge humà i físic del país. Transició demogràfica, dèficits poblacionals, moviments migratoris interiors i exteriors, despoblament rural, reagrupament de la població, nous poblaments com les urbanitzacions, creixement i transformació de les ciutats (que esdevindran l'espai protagonista d'aquesta conjuntura): tots aquests foren fenòmens consustancials a les transformacions viscudes a partir de la revolució industrial i tots ells han contribuit a perfilar les característiques fonamentals de la societat catalana contemporània.

Aquesta assignatura vol abordar de manera panoràmica el canvi econòmic i social viscut per Catalunya al llarg del segle XIX i del segle XX i així intentar respondre a preguntes com ara: ¿Ha canviat la situació econòmica i social de Catalunya respecte a la situació que tenia quan es va començar a industrialitzar a començaments del segle XIX? ¿Què explica aquests canvis?

• Coneixements previs

L'assignatura parteix que l'alumne ja ha treballat dins del Grau temes fonamentals com l'evolució i canvis en l'activitat agrícola, el procés d'industrialització basat en la indústria tèxtil i el procés de diversificació i els principals canvis a nivell social que s'han produït. En el màster es tracta d'aprofundir en aquells aspectes que són específics del procés de desenvolupament i modernització.  Es tracta de presentar debats sobre perquè Catalunya es va industrialitzar; analitzar els grups socials específics que sorgiren en aquest procés i fins a quin punt donaren una configuració política diferent; analitzar les causes que expliquen el debilitament del sistema financer i els models econòmics que generaren, els debats sobre modes productius i especulatius.

• Objectius i competències

Els objectius a assolir són:

-Conèixer debats historiogràfics a l'entorn de les causes de la diferenciació d'un territori dins d'un Estat.

-Conèixer mètodes d'anàlisi per abordar determinats problemes.

-Conèixer els debats més importants que s'han donat en torn a les polítiques econòmiques

-Valorar la relació entre societat civil, moviments polítics i institucions com a clau d'interpretació de la realitat socioeconòmica de Catalunya.

- Plantejar les causes que expliquen el mantenirment i a la vegada l'evolució d'un model específic a partir de l'anàlisi d'esdeveniments socials, demogràfics, polítics i econòmics.

COMPETÈNCIES

Transversals i comunes

-Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació de coneixements)

-Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica/capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques)

Bàsiques i generals

-Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i aplicar idees en contextos discursius i d'investigació.

-Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació adquirida, i reflexionar sobre les responsabilitats que això comporta.

-Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.

-Adquirir la capacitat d'analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüesions objecte d'estudi, participar en el debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.

Específiques

-Desenvolupar un raonament crític davant els processos histórics als que es refereix l'assignatura, en base a una informació plural.

-Adquirir la capacitat d'integrar coneixement, que permetin fer una anàlisi històrica en l'àmbit específic de la matéria.

-Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.

-Conèixer les eines concpetuals i metodològiques per analitzar les etapes de creixement econòmic i social de Catalunya en el segle XIX per entendre la realitat actual de la Catalunya Contemporània.

• Continguts

L'intent d'aproximació a les respostes a les preguntes plantejades per l'assignatura es farà analitzant sis dimensions fonamentals

1. Per què Catalunya es va industrialitzar?
2. L'ús de l'espai com a mostra de canvi econòmic i social: urbanització, desruralització
3. Burgesia, proletariat i menestralia vistos des de la mobilitat social
4. Dos grans debats: proteccionisme versus lliurecanvisme i la intervenció de les institucions en la qüestió social
5. De la indústria tèxtil al turisme. La diversificació industrial i la debilitat del sistema financer
6. La fàbrica d'Espanya? Quin model econòmic i social per a la Catalunya d'avui?

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els disponibles a l'Aula Virtual

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació