|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'assignatura de Pràcticum Professionalitzador és una matèria obligatòria del programa de Màster en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. El Pràcticum Professionalitzador és essencialment un espai de formació que pretén ser un referent per a la pràctica professional. En el Pràcticum Professionalitzador, es treballen els aprenentatges aconseguits en la major part de matèries cursades al llarg del Màster, convertint-se així en una oportunitat per a aplicar tots els aspectes que s'han anat construint al llarg de la formació. La seva finalitat principal és que els estudiants vivenciïn un context professional, en el qual han d'actuar davant les situacions i les problemàtiques habituals de la pràctica professional. L'espai del Pràcticum és un espai d'aprenentatge en el qual, de manera natural, la teoria i la pràctica van de la mà. La teoria es converteix en una peça clau per a poder fer dissenys d'intervenció basats en el coneixement de diferents disciplines que donin sentit i orientació a l'activitat professional. Al seu torn, es fa del tot necessari que aquest professional sigui capaç de comprendre i reflexionar sobre el context en el qual actua i prendre les decisions més apropiades en cada cas. Quan es dóna aquesta unió entre el saber i el saber fer, en un context o en una situació concreta, ens trobem davant un professional competent. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Pràcticum és una assignatura que es cursa habitualment en la fase final de la trajectòria de formació de l'estudiant, de manera que sigui possible aplicar els coneixements teòric-pràctics adquirits al llarg dels estudis. L'objectiu és que l'estudiant pugui aplicar els coneixements i les competències treballades en les diferents assignatures que comprenen el Màster. El Pràcticum té 9 crèdits ECTS que equivalen a 225 hores de dedicació dels estudiants. Dins d'aquestes hores, s'estableixen dos tipus d'activitats bàsiques:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Pràcticum és un espai de desenvolupament i d'avaluació de competències. El desenvolupament d'aquestes competències s'aconseguirà a través de la realització d'un conjunt d'activitats d'aprenentatge (PACs), amb els seus objectius d'aprenentatge relacionats. Competències bàsiques
Competències generals
Competències específiques
Competència transversal De manera especial, el Pràcticum és l'espai on es treballarà i avaluarà la competència transversal de la UOC de Compromís ètic i global amb perspectiva de gènere. L'adquisició d'aquesta competència per part de l'estudiantat implica la:
Objectius d'aprenentatge
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dins del Pràcticum es treballen els següents continguts:
Tots aquests continguts s'han treballat prèviament en les diferents assignatures que componen el pla d'estudis del Màster. En el Pràcticum el que es treballa és la seva integració i transferència a l'activitat pràctica, de tal forma que l'estudiant els apliqui a la realitat específica, és a dir, en el lloc on desenvolupa les pràctiques. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ainscow, M. (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea Buj, A. (1996). "El plan de estudios de la Diplomatura de Educación Social". En Lopez Herrerías, J.A. (Coord.) (1996). El educador social: líneas de formación y de actuación. Madrid. Guillermo Mirecki, editor. Cohen, L. & Manion, L (1990). Métodos de investigación educativa. Madrid: La Muralla. Delamont, S. (1985) La interacción didáctica. Madrid: Cincel. Elliott, J. (1989). La Investigación-acción en educación. Madrid: Morata. García, J. (1995). Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje, lecto-escritura ymatemáti¬cas. Madrid: Narcea. García-Tornel, S.; Miret, P.; Cabré, A.; Flaquer, L.; Berg-Kelly, K.; Roca, G.; Elzo, J. i Lailla, J.M. (2011). El adolescente y su entorno en el S. XXI. Instantánea de una década. Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu. Gimeno Sacristán, J. (1987): Las posibilidades de la investigación educativa en el desarrollo del currí¬culum y de los profesores. Revista de Educación, 284, 245-270. Imbernon, F. (1994). La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Barcelona: Graó. Jiménez, J.E., i Hernández-Valle, I. (1999). A Spanish perspective onlearning disabilities. Journal of Learning Disabilities, 32, 267-275. Jonckheere, C. (1980), Images de l'éducateur. Ginebra: Éditions IES. Kirk, S., i Chalfant, J. (1984).Academic and Developmental Learning Disabilities. Denver: Love. Leirman, W. (1996). Cuatro culturas en educación. Madrid: Cauce Editorial LOE (2006). Ley Orgánica 2/2006 de 3 de mayo, de Educación (BOE de 4 de maig de2006). LOGSE (1990). Ley Orgánica 1/1990 de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo. (BOE de 4 d'octubre de 1990). LOE (2006). Ley Orgánica 2/2006 de 3 de mayo, de Educación. National Joint Committee on Learning Disabilities (1994). Collective perspectives on issues affecting learning disabilities. Austin, TX: PRO-ED. Padget, S.Y. (1998). Lessons from Research on Dyslexia: Implications for a Classification System for Learning Disabilities. Learning Disability Quarterly, 21, 167-178. Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge. Riberas, G., Vilar, J., Pujol, P. (2003). Disseny de les intervencions socioeducatives. Barcelona: Pleniluni. Sáez, A. (1997). La construcción de la Pedagogia social: Algunas vías de aproximación. A A. Petrusa (ed.) (1997). Pedagogia social. Barcelona: Ariel. Sáez, A. (1999). De la representació a la realitat. Propostes d'anàlisi del discurs mediàtic. Barcelona: Dèria editors/Blanquerna Comunicació (URL). Sáez, J. (1999). «Modelos comunitarios. El enfoque comunitario». A: E. J. Ortega, J. (1999). Pedagogía social especializada. Barcelona: Ariel. Schön, D. (1988). El Profesional Reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona, Paidos. Stake, R.E. (1998). Investigación con estudios de casos. Madrid: Morata. Stenhouse, L. (1987). La investigación como base de la enseñanza. Madrid: Morata. Suárez, A. (1995). Dificultades en el aprendizaje. Un modelo de diagnóstico e intervención. Madrid: Santillana. Villar, L. (1999). Enseñanza reflexiva. En L. Villar. (coord.). Un ciclo de enseñanza reflexiva. Estrategia para el diseño curricular. Bilbao: Ediciones Mensajero. Wrong, B.L.Y. (1996). The ABCs of Learning Disabilities. San Diego: Academic Press. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'estudiant desenvoluparà aquesta activitat a l'entorn de l'aula virtual de la UOC i ocuparà 125 hores de treball. Es concreta en la realització de cinc activitats d'avaluació continuada (PACs) que l'estudiant haurà de realitzar i aprovar obligatòriament al llarg del semestre.
Així mateix, per a garantir la coherència entre el treball de l'estudiant en el centre i les activitats de l'aula, el docent col·laborador de la UOC mantindrà una relació fluida amb el tutor o tutora de centre per a fer un correcte seguiment de la progressió de l'estudiant. Consentiments ètics informats. En el marc del Pràcticum, a l'aula es tindrà el document "Declaració de consentiment informat" que s'ha de fer servir en cas d'haver de recollir dades, i que segueix els requeriments ètics legals que estableix el Reglament General de Protecció de Dades (UE) 2016/679 i a la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. L'única finalitat del document és informar a les persones de les quals es recullen les dades (o als seus representants legals) així com informar que hauran de signar el document. Alhora, els diferents punts que s'hi descriuen serveixen com a recomanació i bona pràctica per a tractar les dades personals que es recullen i es fan servir per a l'elaboració del treball. Cal tenir en compte que l'ús que pugui fer-se d'aquest document, així com de les dades recollides, són responsabilitat de l'estudiantat i no de la Universitat. Així mateix, es disposarà també d'un full informatiu on se s'explica amb detall els conceptes clau que s'inclouen en la "Declaració de consentiment informat", i perquè s'hi inclouen. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En el context del Pràcticum, l'avaluació contínua (avaluació formativa), que és una proposta d'ensenyament i aprenentatge i d'avaluació progressiva, es converteix en l'únic sistema d'avaluació d'aquesta assignatura. L'estudiant l'haurà de realitzar interrelacionant l'activitat presencial en el centre amb les cinc activitats d'avaluació contínua. És una condició indispensable que l'estudiant hagi fet un treball regular i progressiu. Per a superar l'avaluació contínua (AC) és, necessari obtenir una qualificació no inferior a una C- en la PAC1, i igual o superior a la C en les 4 PACs següents. Un suspens en alguna de les últimes 4 PACs significa un suspens en la qualificació final i, per tant, l'estudiant no podrà superar l'assignatura. Les qualificacions obtingudes en les activitats d'avaluació contínua no es poden recuperar. Els estudiants disposen per a cada PAC d'una rúbrica d'avaluació que especifica els criteris i indicadors amb els quals es valorarà el seu acompliment en l'activitat. Plagi És important recordar que les activitats lliurades han de ser versions originals elaborades per l'estudiant. No respectar aquesta premissa suposarà obtenir una D en qualificació de la PAC i l'Avaluació Contínua (AC) de l'assignatura, d'acord amb el que s'estableix en l'article 102 de la Normativa Acadèmica de la UOC. Així mateix, aquesta conducta pot constituir una vulneració de la Normativa de Drets i Deures de la UOC i, per tant, és susceptible de ser objecte d'un procediment disciplinari. Lliuraments d'activitats errònies Els estudiants són responsables de penjar les activitats correctes en l'espai d'Avaluació de l'aula de l'assignatura dins del termini establert per a fer el lliurament. Per tant, és imprescindible que els estudiants s'assegurin que el document enviat a la bústia de lliurament d'activitats és el correcte. No s'admetrà un nou lliurament de documents per un error en l'enviament fora del termini establert. En el cas d'un lliurament erroni de la PAC la nota de la PAC serà una D. Ajornaments en el lliurament d'activitats Només s'acceptaran ajornaments o retards en el lliurament d'activitats per motius d'hospitalització greus i embarassos que s'hauran de justificar documentalment. L'equip docent decidirà si s'accepta l'ajornament i, en funció del període de l'hospitalització i el termini de lliurament de l'activitat, decidirà quina serà la nova data de lliurament de l'activitat. En cas d'embaràs, l'estudiantat haurà d'informar amb la màxima antelació possible de la data prevista del part per a preveure l'activitat que es veurà afectada. Correcció ortogràfica Les Proves d'Avaluació Continuada (PAC) i tots aquells treballs optatius o no avaluables que es lliurin hauran de presentar-se sense incorreccions ortogràfiques. En uns estudis de Màster no és admissible la presentació de textos amb aquests errors. Si un treball no presenta l'adequada correcció lingüística, en funció de la quantitat i la gravetat dels errors, el professorat podrà proposar a l'estudiant que el torni a lliurar o fins i tot baixar la nota del treball. Pràcticum i TFM En relació amb els treballs presentats a les assignatures de Pràcticum i TFM els estudiants no podran utilitzar el treball que duran a terme dins del projecte d'intervenció en el Pràcticum com a treball per a elaborar el TFM. D'aquesta manera, la Memòria del Pràcticum i el lliurament final del TFM no podran ser el mateix treball. En cas que els treballs siguin els mateixos amb còpies literals de fragments de text o s'usi el mateix cas d'intervenció, es considerarà falta d'originalitat i totes dues assignatures es puntuaran amb una D. Revisió de notes Revisió de la nota de les PAC. Els estudiants podran demanar una revisió de cada PAC durant els set dies posteriors a la publicació de les notes. Per a poder demanar una revisió hauran d'enviar un correu al professor col·laborador amb una explicació raonada sobre per què es demana la revisió on s'argumenti quins aspectes de l'avaluació es consideren que no s'han estat avaluats correctament. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La qualificació final de l'assignatura del Pràcticum s'obté a partir de: -La valoració del professorat col·laborador. -La valoració de la persona tutora de centre. En la valoració final es tindran en compte, tant aquells elements relacionats amb respondre correctament a les demandes de cada activitat, com la consecució gradual i global de les competències relacionades als resultats d'aprenentatge de cada activitat. L'avaluació final també tindrà en compte la valoració que emeti la tutora del centre de pràctiques, per la qual cosa serà un requisit obligatori tenir un informe positiu del centre. Si la valoració és molt positiva, servirà per a arrodonir a l'alça l'EC; si la valoració és negativa, no es podrà superar l'assignatura. Procediment de revisió de les notes finals de l'assignatura A partir de la data de publicació de la nota final de l'assignatura, l'estudiantat podrà sol·licitar una revisió. Aquesta revisió només inclourà la revisió de la nota final, no de les PAC de l'assignatura. La revisió haurà de demanar-la en l'aplicatiu que estarà disponible en Tràmits / Revisió i al·legacions de les notes. Allí es recolliran totes les dates i els passos a seguir. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El docent de l'assignatura ofereix una retroalimentació contínua i personalitzada en cadascuna de les activitats d'avaluació continuada. En la presentació de cada PAC, el docent especificarà amb quina freqüència i de quina forma se li farà arribar a l'estudiant aquestes valoracions per a promoure la millora al llarg del procés. Aquesta retroalimentació o feedback és qualitatiu i complementa les qualificacions quantitatives de cada activitat. El retorn qualitatiu es pot produir a nivell grupal, fent les observacions i valoracions per a tot el grup de l'aula virtual, o individualment, quan l'activitat concreta o la situació i el progrés de l'estudiant així ho requereixin. |