Treball Final de Màster Codi:  M7.461    Crèdits:  12
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Actualment el mercat dels videojocs és un dels més importants a escala mundial. En aquest sentit, Espanya sempre ha estat un bressol de companyies de videojocs, si no gegants, si emblemàtiques. D'acord al llibre blanc, la previsió d'ocupació en aquest sector és que s'incrementi anualment un 21% fins els 2017, passant d'entre 3.320 llocs de treball (2014) a 5.271 (2015). A la mateixa vegada, els pressupostos i la complexitat a nivell tècnic d'alguns dels videojocs actual no tenen res a envejar als projectes de desenvolupament més ambiciosos en altres àmbits vinculats a la informàtica. Per tant, és lògic que un estudiant pugui desenvolupar un videojoc dins el seu treball final, com a prova de la seva expertesa adquirida durant els estudis.

El tema és lliure i l'escull l'estudiant, que en cas de no tenir cap idea prèvia per implementar pot inspirar-se a partir d'un conjunt de propostes que li faran el professorat de l'assignatura. Evidentment, per la càrrega en crèdits, l'objectiu no serà fer un videojoc de darrera generació, sinó quelcom més pròxim a l'escena "indie" o independent, on és típic que una sola persona, on un equip molt reduït (dissenyador + programador + grafista) el desenvolupi en un espai curt de temps.

Amunt

El Treball Final de Màster és una assignatura obligatòria i de caràcter finalista. És el resultat final i natural del procés d'aprenentatge realitzat per l'alumne durant els seus estudis de Màster, i és on l'alumne té oportunitat de fer convergir aquests coneixements adquirits.

Amunt

Aquest tipus de projecte treballa dins dels camps del desenvolupament del programari i de la computació, fent èmfasi (depenent de la tipologia) en el desenvolupament de videojocs, o aspectes vinculats (intel.ligència artificial, gràfics, multijugador). Per tant, el camp professional on es projecta és el de desenvolupament de programari.

Amunt

Depenent de la tipologia del projecte, és important haver treballat anteriorment amb llenguatges de programació, sobretot Java o C (depenent de la plataforme escollida).

Amunt

La creació d'un videojoc pot ser una tasca complexa. Això vol dir que calen uns coneixements molt sòlids de programació.

Amunt

Les competències bàsiques del Màster són:
  • [CB6] Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
  • [CB7] Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • [CB8] Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • [CB9] Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • [CB10] Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
Les competències generals són:
  • [CG1] Analitzar i sintetitzar l'estructura d'un sistema.
  • [CG2] Seleccionar aplicar i integrar els coneixements tècnics i científics adequats per a resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts.
  • [CG3] Actuar amb iniciativa i desenvolupar-se de manera eficaç en un entorn de treball col·laboratiu interdisciplinari
  • [CG4] Avaluar i prendre les decisions més adequades quant a l'ús d'eines i tècniques.
  • [CG5] Trobar, gestionar i utilitzar de manera efectiva la informació associada al procés d'anàlisi i adaptació de noves solucions tecnològiques.
  • [CG6] Aplicar del pensament creatiu per generar solucions disruptives en diferents contextos.
Les competències transversals del Màster que es posen de manifest en aquesta assignatura són:
  • [CT1] Avaluar les competències professionals pròpies amb el propòsit d'una actualització contínua en l'ús i aplicació de les tecnologies de la informació en entorns futurs.
  • [CT2] Expressar-se de forma oral i escrita en anglès i comprendre textos acadèmics i professionals complexos en l'àmbit de les TIC.
Les competències específiques d'aquesta assignatura són:
  • [CE1] Analitzar, interpretar i construir de manera efectiva la documentació tècnica associada al procés de disseny i programació d'un videojoc
  • [CE2] Comprendre i aplicar les tècniques necessàries per al maneig i personalització d'eines o motors de programació de videojocs a partir de l'anàlisi dels avenços tecnològics del moment.
  • [CE3] Dissenyar i construir cada un dels components software d'un videojoc, contemplant els criteris de qualitat i disseny dels mateixos.
  • [CE4] Comprendre el context i els principis del disseny intern d'un videojoc per tal de satisfer les necessitats de l'usuari final.
  • [CE5] Desenvolupar la tecnologia de comunicacions i interfícies necessària per realitzar videojocs que es comportin de manera efectiva i eficient.
  • [CE6] Comprendre i utilitzar les tècniques de programació per a gràfics per ordinador i representació d'elements visuals en 2D o 3D.
  • [CE7] Analitzar i desenvolupar l'arquitectura interna d'un videojoc mitjançant el domini de la programació de dispositius i motors.
  • [CE8] Comprendre i emprar els principis físics i matemàtics necessaris per controlar el comportament dels elements d'un videojoc.
  • [CE9] Analitzar i fer servir els criteris d'experiència d'usuari més adequats per garantir la interacció persona ordinador de manera efectiva.
  • [CE10] Implementar la tecnologia necessària per a integrar continguts digitals d'acord als seus barems de qualitat.
Finalment, els objectius específics de l'assignatura són:
  • Demostrar comprensió detallada en un àmbit especialitzat del disseny i desenvolupament de videojocs.
  • Adquirir la capacitat de definir, planificar, executar i avaluar projectes integrals en l'àmbit del disseny i desenvolupament de videojocs.
  • Saber analitzar diferents alternatives i triar la més adequada, justificant la seva elecció.
  • Saber avaluar i discutir decisions preses, ja sigui per un mateix o per altres.
  • Elaborar i defensar un document que sintetitzi un treball original en l'àmbit del disseny i desenvolupament de videojocs.

Amunt

Material Suport
Gestió de projectes Web
Gestión de proyectos Web
Presentació de documents i elaboració de presentacions PDF
Redacció de textos científicotècnics PDF
Presentación de documentos y elaboración de presentaciones PDF
Redacción de textos científico-técnicos PDF

Amunt

Cal dir però que, en l'actualitat, molts videojocs es desenvolupen mitjançant l'ajut de eines de suport o middlewares que gestionen les parts més complexes dels motors interns del joc, com pot ser la física (gravetat, col.lisions, etc.) o els gràfics (inclusió d'sprites, animació, etc.). Per tant, en cas de triar fer-ne ús (molt recomanable) caldrà estudiar-los i veure com funcionen.

Alguns exemples d'aquests middlewares, entre moltíssims d'altres, són:
  • Unity3D (l'estàndar "de facto" atualment)
  • Unreal (centrat en videojocs 3D, complex)
  • GameMaker (entorn molt visual, orientat sobretot a 2D)
  • Cocos2D (biblioteques per fer jocs 2D)
  • RPGMaker (exclussivament per crear jocs de rol 2D estil japonès)
  • Novelty (generador de novel.les visuals)
Molts d'ells tenen una versió gratuïta per ús personal.

Amunt

Hi ha incontables llibres sobre desenvolupament de jocs a tots els nivells tècnics. Alguns exemples:
  • The Indie Game Developer Handbook, Richard Hill-Whittall
  • Introduction to Game Design, Prototyping, and Development: From Concept to Playable Game with Unity and C#, Jeremy Gibson
  • Game Programming Patterns, Robert Nystrom
  • AI for Game Developers, Bourg & Seemann
  • Data Structures for Game Programmers, Penton
També, la majoria dels middlewares disposen de tutorials i foros de suport.

Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura són diferents i específics per a cada una de les àrees de TFM i per a cada treball en particular. Tot i així els productes resultants són comuns a totes elles.

La Memòria del TFM és el document que mostra el treball realitzat per l'estudiant durant el semestre. El document de la Memòria s'ha d'anar treballant conjuntament amb el consultor durant la realització del projecte. A diferència d'altres assignatures, on l'estudiant realitza un treball de manera individual i el lliura al consultor per tal de ser avaluat, el document de la Memòria del TFM és un document que l'estudiant va desenvolupant amb la supervisió continua del consultor. Per tant, per poder lliurar la Memòria a final de semestre, és necessari que el consultor doni el seu vist i plau.

L'objectiu de la Presentació virtual és sintetitzar el treball realitzat en una presentació que permeti al Tribunal d'avaluació tenir una perspectiva del TFM i formular les preguntes que considerin necessàries. Aquesta presentació virtual consistirà en un vídeo amb so, d'una duració màxima de 20 minuts, on l'estudiant ha de sintetitzar de forma clara i concisa el treball realitzat al llarg del semestre i els resultats obtinguts. Es valorarà l'aportació crítica i descriptiva dels aspectes més rellevants del projecte, i no la mera lectura del contingut de la presentació virtual. En definitiva, aquesta presentació oferirà una perspectiva general del TFM i ha de permetre al Tribunal d'avaluació (vegeu l'apartat d'avaluació), si ho considera necessari, formular les preguntes oportunes a l'estudiant.

L'Autoinforme de competències transversals és un document que analitza l'aplicació de les competències transversals dins del TFM de l'estudiant. El consultor publicarà la plantilla per aquest informe a l'inici del semestre i els estudiants l'hauran de lliurar junt amb la resta d'elements del lliurament final.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

L'estudiant ha de desenvolupar el Treball seguint les indicacions del seu consultor i els diferents lliuraments que s'indicaran i que s'han de fer al llarg del curs. Els productes resultants d'aquest desenvolupament han de ser:
  1. La Memòria del Treball.
  2. Qualsevol altre producte obtingut en el desenvolupament del Treball.
  3. La Presentació virtual del Treball.
  4. Un autoinforme de competències transversals.
La Memòria del TFM és el document que mostra el treball realitzat per l'estudiant durant el semestre. El document de la Memòria s'ha d'anar treballant conjuntament amb el consultor durant la realització del projecte. A diferència d'altres assignatures, on l'estudiant realitza un treball de manera individual i el lliura al consultor per tal de ser avaluat, el document de la Memòria del TFM és un document que l'estudiant va treballant amb la supervisió continua del consultor. Per tant, per poder lliurar la Memòria a final de curs, és necessari que el consultor doni el seu vist i plau. L'estructura de la Memòria del TFM ha de seguir la plantilla que el consultor proporcionarà a l'inici del semestre.

Alguns TFM, a més de la memòria, poden tenir com a resultat un producte. Aquest pot ser:
  • Implementació
  • Aplicació
  • Estudi comparatiu
  • Altres
L'objectiu de la Presentació virtual és sintetitzar el treball realitzat en una presentació que permeti al Tribunal d'avaluació tenir una perspectiva del TFM i formular les preguntes que considerin necessàries. Aquesta presentació virtual es basarà en un vídeo amb so, d'una duració màxima de 20 minuts, on l'estudiant ha de sintetitzar de forma clara i concisa el treball realitzat al llarg del semestre i els resultats obtinguts. Es valorarà l'aportació crítica i descriptiva dels aspectes més rellevants del projecte, i no la mera lectura del contingut de la presentació virtual. 

L'Autoinforme de competències transversals és un document que analitza l'aplicació de les competències transversals dins del TFM de l'estudiant. Les competències transversals fan referència a habilitats com ara la competència comunicativa, l'ús de les TIC o la competència en una llengua estrangera. A diferència de les competències tècniques que estan vinculades a una assignatura concreta, les competències transversals es desenvolupar al llarg de totes les assignatures del Grau. Per aquest motiu, l'avaluació del nivell d'assoliment en aquestes competències es realitza en una assignatura finalista com és el TFM.

El consultor publicarà la plantilla per aquest autoinforme a l'inici del semestre i els estudiants l'hauran de lliurar junt amb la resta d'elements del lliurament final. Junt amb l'autoinforme, disposareu d'informació addicional sobre la definició d'aquestes competències (rúbriques) que us ajudaran a entendre aquestes competències i elaborar l'informe.

Al finalitzar el treball haureu de dipositar-ne una còpia al repositori institucional de la UOC (O2), on quedarà arxivat i serà de lliure consulta pel seu ús docent i de divulgació. Com autors, en conservareu la propietat intelectual i podreu escollir la llicència en que es publicarà en obert, així com restringir la seva visibilitat als membres de la comunitat UOC. Rebreu més informació sobre aquest procés al final del semestre a través del vostre consultor.

Amunt

Després de cada activitat, el consultor donarà un retorn personalitzat a través del Registre d'Avaluació Continuada. El retorn indicarà els punts forts i febles del lliurament respecte a diferents indicadors de qualitat i proporcionarà comentaris i suggeriments per la millora del treball. Es recomana molt vivament seguir aquestes indicacions en la resta del treball.

El conjunt d'indicadors que es tindran en compte a cada lliurament i els criteris d'avaluació de cadascun es donaran a conèixer al tauler de l'aula a l'inici del semestre. Recomanem també revisar-los a l'inici del semestre i tenir-los en compte a l'hora de preparar cada lliurament.

Amunt