Dret constitucional Codi:  03.524    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

El Dret Constitucional és una assignatura obligatòria dins del mòdul fonamental del Grau de Dret, de 6 crèdits, situada en el segon semestre del pla d'estudis. Constitueix la continuació natural de l'assignatura Sistema Constitucional espanyol, amb la qual forma una unitat inescindible. Amb aquestes dues assignatures es pretén donar un coneixement global del sistema constitucional espanyol, això és, la manera en que s'organitza la convivència política a l'Estat espanyol. Es tracta, en general, d'estudiar des d'una perspectiva jurídica (i no pas sociològica o politològica) com s'estructura el poder públic i com aquest es relaciona amb els ciutadans, examinant per tant com aquestes grans qüestions estan prescrites en les normes, començant per la primera de totes elles, que és la Constitució. 

Aquelles matèries constitucionals que no van ser estudiades a Sistema constitucional espanyol i que estan previstes en la Constitució i les normes que la complementen i desenvolupen constitueixen l'objecte de l'assignatura Dret Constitucional, i són, concretament, les institucions estatals (Corona, Corts Generals, Govern, Poder Judicial i Tribunal Constitucional), l'organització territorial de l'Estat (Comunitats Autònomes) i el sistema de drets i llibertats (declaració de drets civils, polítics i socials, i mecanismes de protecció i de garantia). 

Per tant, per estudiar profitosament Dret Constitucional cal disposar dels coneixements que subministra Sistema Constitucional espanyol, perquè en aquesta assignatura es tracten els conceptes generals relatius a la Constitució (conceptualització històrica i present, funcions, valor, protecció, entre d'altres), així com d'altres matèries (com els principis estructurals de l'Estat o el sistema de fonts del dret) que es projecten sobre les que ara són objecte d'estudi.

Amunt

Per les seves funcions i pel seu caràcter suprem, la Constitució és el fonament de la resta de l'ordenament jurídic. D'una banda, la resta de les normes han de ser conformes a ella i no la poden contradir. D'altra banda, la Constitució estableix els principis bàsics que han d'inspirar la regulació de moltes i decisives matèries, en pràcticament totes les branques del dret. Per aquests motius, el coneixement de la Constitució i dels mecanismes de la seva aplicació resulta d'una cabdal importància per a l'adequada comprensió de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i dels diversos sectors normatius que l'integren.

Amunt

Pels mateixos motius que s'acaben d'indicar (posició de supremacia de la Constitució i funcions que compleix respecte de l'ordenament), resulta clar que el coneixement del Dret Constitucional és imprescindible per a l'exercici de les diverses professions jurídiques (advocacia, judicatura, servei públic, docència). D'altra banda, el Dret Constitucional es projecta en alguns àmbits específics com ara el de la protecció de dades, la llibertat sindical o la defensa dels drets dels immigrants, que han donat lloc a l'aparició d'assessors molt especialitzats que treballen gairebé de manera exclusiva aquestes matèries.

El caràcter suprem de la Constitució respecte de la resta de les normes i l'existència de mecanismes jurisdiccionals per a fer efectiva aquesta supremacia i que garanteixen la subjecció de tots els poders públics, inclòs el legislador, a la Constitució, fan que resulti d'un especial interès conèixer com han estat interpretades les normes constitucionals pel seu màxim intèrpret, el Tribunal Constitucional. D'aquí, l'interès pel coneixement de la jurisprudència constitucional, tant pel que fa als seus continguts substantius com també a les tècniques i mètodes d'interpretació de la Constitució.

Amunt

En primer lloc, per estudiar profitosament Dret Constitucional cal disposar dels coneixements que subministra Sistema Constitucional espanyol, perquè en aquest s'han tractat els conceptes generals relatius a la Constitució (conceptualització històrica i present, funcions, valor, protecció, entre d'altres), així com d'altres matèries i qüestions (com els principis estructurals de l' Estat o el sistema de fonts del dret) que es projecten sobre aquelles que ara són objecte d'estudi.

En segon lloc i a l'igual que esmentàvem a Sistema Constitucional espanyol, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi del Dret Constitucional. És convenient haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. L'assignatura de Teoria del Dret proporciona aquesta base inicial, però també s'adquireix amb l'estudi de la resta d'assignatures de contingut jurídic del primer semestre.

Amunt

És molt recomanable haver superat Sistema constitucional espanyol. És aconsellable haver superat Introducció al dret (03.508), Fonaments històrics del dret (03.509) i Política i societat (03.507).

Amunt

Coneixements acadèmics i disciplinaris.

Com a objectiu general es pretén que l'alumne es familiaritzi, comprengui i interioritzi tota la regulació juridicopositiva del sistema constitucional que neix de la Constitució de 1978, tant en el seu aspecte orgànic, pel que fa a la regulació de la dinàmica de funcionament dels poders de l'Estat i la seva distribució territorial, com en la seva part dogmàtica, quant a l'aspecte central de qualsevol text constitucional: els drets fonamentals i llibertats públiques. En concret:

1. Conèixer la composició, l'organització, les funcions i les relacions dels òrgans estatals i les seves institucions bàsiques: Corona, Corts Generals, Govern, Poder Judicial i Tribunal Constitucional.
2. Saber identificar els models d'organització territorial de l'Estat i conèixer el procés de construcció de l'Estat autonòmic i els principis que l'estructuren. Conèixer l'organització de les comunitats autònomes i les fonts del dret autonòmic. Conèixer el sistema de distribució de competències i les relacions de conflicte i de col·laboració entre l'estat i les comunitats autònomes. Examinar els trets principals del sistema de finançament de les comunitats autònomes.
3. Conèixer l'evolució històrica dels drets i llibertats fonamentals i les característiques generals de les següents categories jurídiques: "dret fonamental", "llibertat pública", "garantia institucional" i "principis rectors". Aprofundir en el règim jurídic dels drets i llibertats: naturalesa jurídica, delimitació, col·lisions i concurrència entre els diferents drets, i règim de suspensió dels mateixos. Conèixer el sistema general de garanties dels drets i llibertats i aprofundir en les seves garanties jurisdiccionals específiques: l'empara ordinària, el recurs d'empara constitucional, i la protecció jurisdiccional internacional. Conèixer els diversos tipus de drets i llibertats, segons llurs classificacions principals, i aprofundir en l'estudi d'alguns d'ells en particular com, per exemple, el principi d'igualtat, el dret a la tutela judicial efectiva, els drets de l'àmbit privat, els drets polítics i de participació i els drets socials.

Competències específiques :

1. Desenvolupar capacitat per a indentificar els principis i les institucions jurídiques d'aquest àmbit disciplinari.
2. Desenvolupar capacitat  per a interpretar textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eines d'anàlisi.
3. Saber aplicar els principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
4. Saber interpretar i aplicar l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
5. Desenvolupar capacitat per a fer un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.
6. Desenvolupar capacitat d'anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

Competències transversals:  

1. Desenvolupar capacitat de resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
2. Saber aprendre autònomament i adaptar-se a noves situacions.

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt

a) Índex de continguts

Mòdul 1. Els òrgans constitucionals de l'Estat

  • 1. La Corona
  • 2. Les Corts Generals
  • 3. El Govern
  • 4. Les relacions entre les Corts Generals i el Govern
  • 5. El Poder Judicial
  • 6. El Tribunal Constitucional

Mòdul 2. Les comunitats autònomes

  • 1. L'Estat autonòmic com a model d'organització territorial de l'Estat
  • 2. L'organització institucional de les comunitats autònomes
  • 3. La distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes
  • 4. Les fonts del dret de les comunitats autònomes
  • 5. Les relacions entre l'Estat i les comunitats autònomes
  • 6. El finançament de les comunitats autònomes

Mòdul 3. Drets i llibertats

  • 1. La caracterització general del sistema de drets i llibertats
  • 2. El règim jurídic dels drets i llibertats
  • 3. Les garanties jurisdiccionals (I): la tutela ordinària dels drets i llibertats
  • 4. Les garanties jurisdiccionals (II): el recurs d'empara
  • 5. Les garanties jurisdiccionals (III) i no jurisdiccionals
  • 6. La suspensió dels drets i llibertats
  • 7. El principi d´igualtat
  • 8. El dret a la tutela judicial
  • 9. Els drets de l'àmbit individual i privat 
  • 10. Els drets d'àmbit polític i de participació 
  • 11. Els drets socials (selecció).

b) Relació entre els mòduls docents

Els mòduls didàctics guarden una estreta relació instrumental entre ells. De fet, és la mateixa relació que en la Constitució guarden la part orgànica i la part dogmàtica.

En el curs de  Sistema Constitucional espanyol vam veure com l'article 16 de la Declaració francesa dels Drets de l'Home i del Ciutadà, de 1789, establia que "Tota societat on no estigui assegurada la garantia dels drets ni determinada la separació de poders no té constitució". Aquest breu article reflecteix l'essència de tota constitució en establir dos requeriments nuclears per a la seva existència: la garantia dels drets -d'on es derivarà tota la part dogmàtica de la constitució- i la separació de poders -que conformarà la part orgànica de la constitució-. La segona es troba a més a més condicionada a l'èxit de la primera, és a dir, atès que la convivència humana es produeix en l'Estat, les constitucions organitzen els poders d'aquest per a limitar-los i conduir-los en la seva acció cap a l'èxit de la vigència real i efectiva dels drets i llibertats dels ciutadans.

Així doncs, els mòduls que veurem en aquesta assignatura analitzen, d'una banda, tant el conjunt d'òrgans constitucionals de l'Estat i llurs dinàmiques de relació i funcionament com la distribució territorial del poder, és a dir, l'organització funcional i territorial de l'Estat espanyol. També s'inclou, d'altra banda, la causa primera que justifica tota acció del poder públic i el limita alhora: els drets i llibertats dels ciutadans.

Amunt

Amunt

Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya.
El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria. Té com a objectiu actuar com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació continuada (PACs), el treball amb les guies d'estudi (GES), el treball sobre els casos pràctics proposats als mòduls i les webs complementàries que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant.

Dins l'espai virtual de l'aula, es troben a disposició de l'estudiant les guies d'estudi (GES), la funció de les quals és orientar i facilitar el procés d'aprenentatge. Aquestes guies també donaran notícia de les novetats legislatives o jurisprudencials més importants de cada matèria i actualitzaran, si s'escau, els mòduls didàctics de l'assignatura.
Igualment disposareu del material complementari "Materials de l'assignatura (Biblioteca)" dins l'aula, en l'apartat "Recursos/ Materials de l'assignatura".

A través de les bases de dades de la Biblioteca i de l'apartat "Fonts d'informació", que es troba a l'espai "Recursos", podeu accedir a tota la normativa necessària per a l'estudi de l'assignatura (Constitució, Estatuts d'Autonomia, Legislació, etc.). També teniu enllaços que us permeten accedir a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, així com altres eines que us poden ser d'utilitat: enllaços a revistes de Dret Constitucional, a pàgines web d'interès, etc.

Per a la preparació de l'assignatura, a més a més dels materials docents, resulta imprescindible l'ús d'una recopilació normativa que inclogui la Constitució i les principals lleis que la desenvolupen i formen el sistema constitucional. En aquest curs, és especialment remarcable ja que s'ha de fer servir la legislació que regula les diverses institucions i poders estatals (reglaments del Congrés i del Senat, lleis reguladores del Govern i l'Administració, Llei orgànica del Poder Judicial), la que desenvolupa els drets i llibertats constitucionals i aquella que regula l'organització territorial de l'Estat (especialment, els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes). Hi ha diverses recopilacions entre les que destaquen:

a) Lleis Polítiques de l'Estat, a càrrec d'E. Albertí i M. González, Civitas, Madrid, darrera edició.

b) Lleis Polítiques, a càrrec de F. de Carreras i Juan Carlos Gavara, Aranzadi, Pamplona, darrera edició.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt