| Criminologia | Codi: 03.566 : 4 |
Sota el títol Criminologia es presenta una assignatura que, més enllà, de suposar una introducció a aquesta disciplina per a futurs juristes interessats en especialitzar-se en matèria penal, pot ser atractiva i d'utilitat per a alumnes altres estudis que vulguin assolir coneixements i recursos científics per al tractament de conflictes socials delictius, predelictius o postdelictius.
L'enfocament conceptual d'aquesta assignatura, com a conseqüència, es caracteritza per ésser científic-empíric i interdisciplinari de manera, que permeti afegir als mètodes i tècniques jurídics els d'altres disciplines científiques ampliant el ventall d'instruments per al diagnòstic i tractament del delicte. En partir de la idea de que per a la comprensió i tractament del fenomen delictual no és suficient l'aplicació eficaç d'un bon cos normatiu, es pretén mostrar a l'estudiant una Criminologia que - amb un mètode empíric- va més enllà de la mera exposició del seu desenvolupament històric. La Criminologia acompleix la funció de presentar a la víctima i al delinqüent com a individus reals protagonistes d'un delicte. Tenint en compte que aquest darrer és un fenomen normal dins de la realitat social, també s'introdueix a l'estudiant en les tècniques per a la seva prevenció.
El plantejament d'aquesta matèria dins del context dels estudis de la UOC respon al propòsit de donar a l'estudiant unes eines introductòries que li permetin descobrir la practicitat i l'abast d'aquesta disciplina dins del sistema penal, entenent que el sistema penal no està conformat només pel seu vessant normatiu o jurídic-penal. La realitat i, com a part d'ella, el problema criminal no són fenòmens unívocs que només puguin ser entesos des d'una sola perspectiva científica.
És més, emprar per a l'anàlisi del fenomen criminal més d'una disciplina científica és insuficient si els resultats que se n'obtenen no es connecten entre ells. Això significa, pel que fa a la Criminologia - com a assignatura - que els estudiants també han d'aprendre que la realitat del delicte (o crim) va més enllà de la infracció de la norma i la lesió d'un bé d'una persona o persones concretes Per les esmentades raons seria altament positiu que aquells que, ja capbussats de ple en el segle XXI, pels seus interessos professionals o personals tinguin contacte amb aquest aspecte de la societat, tinguessin la possibilitat de realitzar una interpretació del casos que arribin a les seves mans (ja sigui com a fiscals, jutges, advocats, educadors, treballadors socials, psicòlegs juvenils, funcionaris penitenciaris, de benestar social, etc.) que superi l'àmbit de la infracció normativa per tal d'afegir una contextualització dins una franja més àmplia de branques del Saber.
La Criminologia pot ajudar al professional del sistema penal a comprendre per què es produeix el crim , què es pot fer per prevenir-lo i quines són les tècniques per tractar el delinqüent (infractor). Però d'altra banda, també pot aportar a d'altres futurs professionals una sèrie d'instruments interdisciplinars que enriqueixin el seu fons de coneixements vers la matèria. Pot ser atractiva i d'utilitat per a alumnes d'altres estudis que vulguin assolir coneixements i recursos científics per al tractament de conflictes socials delictius, predelictius o postdelictius.
Coneixements acadèmics i disciplinars:
1.- Conèixer l'abast de la Criminologia respecte d'altres disciplines científiques: mètode, funcions i objectius.
2.- Delimitar els objectes d'estudi de la Criminologia i les seves particularitats.
3.- Delimitar el significat i les conseqüències que deriven del mètode, objectius i funcions de la Criminologia.
4.- Reconèixer la víctima com objecte d'estudi de la Criminologia: el moviment de retorn a la víctima.
5.- Conèixer la història de la Criminologia i les seves conseqüències en la disciplina actual.
6.- Conèixer i distingir els models biologicistes , psicologicistes i sociològics.
7.- Saber per què el model sociològic és l'imperant en l'actualitat.
8.- Conèixer el concepte criminològic de prevenció i les seves diferències respecte al de prevenció especial del Dret penal.
9.- Conèixer els models clàssic i neoclàssic de prevenció: el sistema penal com a mitjà de dissuasió del delicte.
10.- Conèixer els criteris essencials emprats en la Criminologia per a dur a terme una anàlisi dels sistemes penals.
11.- Conèixer els diferents tipus de programes de prevenció del delicte.
12.- Conèixer i avaluar els programes de resocialització de la Llei orgànica general penitenciària.
COMPETÈNCIES
1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I TRANSVERSALS
1.1 Competències bàsiques
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi;
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
1.2 Competències transversals
CT1. Ús i Aplicació de les TIC.
CT2. Analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.
CT3. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
CT4. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
CT5. Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris, així com habilitat per a les relacions interpersonals.
CT6. Liderar equips de treball de manera creativa.
CT7. Innovar al si de les organitzacions.
CT8. Aprenentatge autònom i adaptació a noves situacions.
2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
CE1. Cerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals).
CE3. Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
CE4. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
CE5. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
CE6. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
CE7. Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.
CE8. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.
CE9. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
CE10. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).
CASOS DE PLAGI
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua comportarà l'obligació de fer l'examen per a superar l'assignatura. Així mateix, cal tenir present que, d'acord amb la normativa acadèmica, i en funció de la seva gravetat, aquestes conductes també podrien comportar el suspens directe de l'assignatura (sense possibilitat de superar-la amb l'examen).
D'altra banda, segons les circumstàncies, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de lesPAC", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes s'en podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.
La possibilitat de qualificar una conducta com a còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'Avaluació Continuada del semestre en curs respecte de totes les Proves d'Avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Continuada".
Mòdul 1.- La Criminologia com a ciència empírica i interdisciplinària
Té com a objecte principal l'estudi del mètode, objecte i funcions de la criminologia parant especial atenció als elements que la distingeixen del Dret i les tècniques jurídico-penals. Serà, doncs, necessari iniciar l'estudi de l'assignatura per la justificació del seu mètode empíric i la seva ineludible connexió amb d'altres disciplines científiques. Des d'aquesta premissa, s'analitzaran els conceptes criminològics de delicte i els de delinqüent i víctima com elements constitutius de la parella criminal. Pel que fa aquesta darrera, s'introduirà a la Victimologia com a element afavoridor d'un canvi de paràmetre en la Criminologia actual. I , en darrer terme, s'oferirà una perspectiva històrica del canvi d'objecte i funcions de la Criminologia moderna a partir de l'exposició de l'etapa precientífica i la evolució del pensament il·lustrat de l'Escola clàssica a l'empirisme de l'Escola positiva.
Mòdul 2: La moderna Criminologia científica i els diversos models teòrics
En aquest grup de temes s'estudiaran les teories modernes que varen sorgir com a conseqüència de la Lluita d'escoles i les seves característiques principals. Les modernes teories criminológiques d'aquest segle es poden agrupar en tres grans models: biologista, psicologista i sociològic. En primer terme, s'introduiran les traces essencials de les teories biologistes (doncs estudiar totes diversificacions tant d'aquest model com dels altres és impossible en l'abast d'aquest programa), com a filles del positivisme criminològic que parteixen del principi de la diversitat per explicar l'etiologia i desenrotllament del problema criminal. En segon lloc s'exposaran les dels models psicologistes que tracten d'aplicar el delicte des de la Psiquiatria i la Psicologia com a manifestació d'una malaltia mental o un defecte de personalitat. I, per últim, s'entrarà en l'anàlisi de les teories de la sociologia criminal que donen fonament a gran part de les teories criminològiques actuals i que es basen en l'observació del funcionament de la societat i dels individus dins d'aquesta per a explicar el fenomen criminal.
Mòdul 3: La prevenció del delicte i l'anàlisi dels diversos models i sistemes de reacció al delicte.
La primera tasca que es durà a terme en aquest bloc de temes serà la d'establir quin és el concepte de prevenció amb el que actua la Criminologia, parant especial atenció a la seva diferenciació del emprat en seu de fins i funcions del Dret penal. Es tractarà d'exposar les raons per les quals la Criminologia té com a objectiu construir els fonaments de la política preventiva en l'estat social i democràtic de dret. Per això, s'estudiaran les tècniques de prevenció a partir dels tres grans models de lluita contra la criminalitat: models clàssic, re-socialitzador i integrador. I en darrer terme, es pararà especial atenció als diferents programes preventius dels quals en destaquen els de resposta alternativa al delicte, com els de conciliació reparació i substitutius de la pena en general.
MÒDUL 1: La Criminologia com a ciència empírica i interdisciplinària (2 crèdits, 4 temes).
MÒDUL 2: La Criminologia científica moderna i els diversos models teòrics (2 crèdits, 3 temes).
MÒDUL 3: La prevenció del delicte i l'anàlisi dels diversos models i sistemes de reacció al delicte. (2 crèdits, 7 temes).
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |