• Descripció

L'assignatura "Diferències humanes i diversitat cultural" s'inscriu dins el camp de l'antropologia i pretén oferir a l'alumnat de Psicologia un marc conceptual i analític útil per a la comprensió de les diferències humanes des de l'òptica de la diversitat cultural. El punt de partida de l'assignatura sorgeix de la idea segons la qual, per explicar el comportament individual, abans hem de comprendre el context cultural en què s'esdevé. D'aquí la importància d'estudiar aquesta matèria prèviament a altres assignatures de l'àmbit de la psicologia diferencial, referents a diferències individuals. 

L'objectiu general de l'assignatura és formar els i les estudiants en el coneixement de la dimensió cultural de les diferències humanes, partint d'una perspectiva intercultural i dinàmica de la diversitat cultural. Així mateix, es busca iniciar l'estudiant en l'aplicació d'aquest coneixement en l'anàlisi del context sociocultural, i del nivell individual i biogràfic.

D'altra banda, aquesta matèria vol aportar eines per a la comprensió dels fenòmens que afecten la diversitat cultural actual, en un context de creixent globalització. En aquest sentit, està pensada per a què l'alumnat pugui aplicar els seus continguts a la comprensió de les relacions interculturals en el seu propi entorn social, tant a nivell macro (etnogràfic) com micro (biogràfic).

Enfocament conceptual de l'assignatura

En primer lloc, l'enfocament de l'assignatura és eminentment antropològic i, per tant, holista i comparatiu. Per això es parteix d'un seguit d'autors i textos ja clàssics de l'antropologia que s'han ocupat d'estudiar i analitzar la interculturaliat des de diferents perspectives. D'un costat, caldrà que l'alumnat construeixi, precisament amb l'ajut d'aquests autors i de les orientacions i guies complementàries, una mirada antropològica de la diversitat cultural, fugint dels tòpics arrelats en el sentit comú i dels prejudicis etnocèntrics. D'un altre costat, haurà de familiaritzar-se amb el maneig de conceptes i teories diverses en un marc de pluralisme teòric, que ha de permetre l'exercici de la reflexió crítica i del debat argumentat. En segon lloc, es vol donar a l'estudi de l'assignatura un caràcter aplicat, de manera que els conceptes i teories apresos puguin servir per a la comprensió de la diversitat que ens envolta (diversitat cultural externa o etnogràfica) i que portem dins (diversitat cultural interna o biogràfica).

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Pel seu caràcter introductori al camp de la diversitat cultural i a la seva plasmació en les diferències entre persones, "Diferències humanes i diversitat" està molt relacionada amb "Introducció a les Ciències Socials" i pot esdevenir un bon complement per assignatures d'altres àmbits com "Psicologia de les Diferències Individuals".

• Camps professionals en què es projecta

A banda de fornir eines pels futurs professionals de la psicologia en les seves especialitzacions tradicionals (clínica, social, de les organitzacions, etc.), l'assignatura dóna entrada al camp de la recerca i la gestió de polítiques públiques relacionades amb la interculturalitat, dins el qual el psicòleg i les psicòlogues poden integrar-se en equips pluridisciplinars, junt amb antropòlegs, sociòlegs, treballadors socials, etc.

Algunes institucions del nostre entorn que es dediquen als estudis, la reflexió i el suport a la intervenció en temes relacionats amb la gestió de la diversitat cultural són:

• UNESCOCATCentre UNESCO de Catalunya
• Equip de Projectes Interculturals de la Secretaria de Joventut (GENCAT)
• L'Oficina per la No-Discriminació Diputació de Barcelona
• Institut Europeu de la Mediterrània (lEMed)
• SOS Racisme
• Casa de la Solidaritat
• Fundació MigraStadium

• Coneixements previs

En primer lloc, l'enfocament de l'assignatura és eminentment antropològic i, per tant, holista i comparatiu. Per això es parteix d'un seguit d'autors i d'autores i textos ja clàssics de l'antropologia que s'han ocupat d'estudiar i analitzar la interculturaliat des de diferents perspectives. D'un costat, caldrà que l'alumnat construeixi, precisament amb l'ajut d'aquests textos i de les orientacions i guies complementàries, una mirada antropològica de la diversitat cultural, fugint dels tòpics arrelats en el sentit comú i dels prejudicis etnocèntrics. D'un altre costat, haurà de familiaritzar-se amb el maneig de conceptes i teories diverses en un marc de pluralisme teòric, que ha de permetre l'exercici de la reflexió crítica i del debat argumentat.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Distingir els diversos enfocaments que hom ha donat als conceptes de cultura i de diversitat, per tal de poder-los relacionar amb les diferents línies teòriques i escoles antropològiques.
• Comprendre la importància del contacte entre cultures i les transformacions que tenen lloc en el si de cada cultura (canvis endògens i exògens).
• Analitzar el pensament i els plantejaments d'en Clastres i Lévi-Strauss sobre diferents tipus de relació intercultural: etnocentrisme, etnocidi, genocidi, aculturació i diàleg cultural.
• Debatre la noció de progrés contrastant-la amb les de continuïtat cultural i tradició cultural. Estudiar la seva influència en el desenvolupament i la creació de la diversitat cultural i de les desigualtats entre cultures.
• Entendre com es constitueixen i quines són les característiques bàsiques de les relacions interculturals.
• Introduir-se en el coneixement de les principals perspectives sobre etnicitat i reflexionar sobre què aporten a la comprensió de la diversitat cultural en les societats contemporànies;
• Familiaritzar-se amb els principals debats, posicions i arguments que recorren el camp dels estudis sobre etnicitat en ciències socials.
• Reflexionar sobre les implicacions pràctiques de la perspectiva geertziana respecte a la gestió de la interculturalitat i, més precisament, dels conflictes de valors culturals.
• Mesurar la repercussió que té sobre l'estudi de la diversitat, l'ús de conceptes com ara ètnia, cultura, raça o societat.
• Familiaritzat-se amb el context social i epistemològic que han provocat les noves maneres d'entendre la diversitat humana.
• Diferenciar entre les postures individualistes i no individualistes sobre la diversitat cultural. 
• Comprendre la relació entre el canvi i la modernitat i entre la tradició i el progrés a través de les tendències antropològiques analitzades en aquest mòdul. Les relacions entre canvi i modernitat i tradició i progrés, no s'han d'interpretar com un binomi, s'han d'interpretar com a formes d'entendre l'anàlisi i la gestió de la diversitat cultural en els contextos socials, polítics, culturals, econòmics i físics de la nostra societat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

- Que l'estudiantat sàpigui aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional, i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

- Que l'alumnat  hagi desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

 COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

- Analitzar i sintetitzar.

- Considerar perspectives diferents sobre els temes o problemes en què es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.

- Llegir d'una manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions amb relació al coneixement disciplinari disponible.

- Fer judicis i valoracions crítiques argumentades.

- Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la influència que s'hi exerceix.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

- Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contextos.

- Reconèixer la naturalesa de les diferències individuals que poden influir en l'aparició o el manteniment de grups, desigualtats o problemes psicològics.

- Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.

- Aplicar tècniques per a recollir informació sobre l'estudi del funcionament dels individus, grups o organitzacions.

• Continguts

L'assignatura es presenta dividida en aquestes 2 unitats: 

Unitat 1: La diversitat cultural en el nivell biogràfic

 Aquesta unitat pretén introduir l'alumnat en l'estudi d'alguns dels principals corrents de pensament que ha produït l'Antropologia en l'àmbit de diversitat cultural; situar l'estudi de la diversitat cultural en el conjunt de la tradició antropològica; entendre el caràcter dinàmic de la diversitat cultural en el nivell individual; i mostrar una aplicació a la problemàtica de la diversitat cultural en el camp de les identitats i de les biografies personals.

 Per a això, els continguts principals seran: 

• La tradició antropològica i l'estudi de la diversitat cultural.
• La diversitat cultural i les relacions interculturals
• L'emergència de l'etnicitat
• La perspectiva interpretativa de Geertz

 Unitat 2: Perspectives de la diversitat

 Aquesta unitat pretén consolidar els coneixements adquirits a la primera unitat (introduir l'alumna/e en l'estudi d'alguns dels principals corrents de pensament que ha produït l'Antropologia en l'àmbit de diversitat cultural; situar l'estudi de la diversitat cultural en el conjunt de la tradició antropològica; entendre el caràcter dinàmic de la diversitat cultural en el nivell individual), tot ampliant-los: introduir, doncs, el conjunt dels instruments conceptuals bàsics par abordar l'anàlisi de la diversitat cultural; i veure, en relació als principals autors i corrents, quina ha estat la seva posició respecte de: la seva concepció de la cultura, la seva definició de conceptes bàsics, el seu diagnòstic sobre les formes d'interculturalitat presents, la seva visió sobre el futur de la diversitat, i el seu posicionament sobre les formes d'interculturalitat ideals.

 Per a això, els continguts principals seran els mateixos de la primera unitat, tot afegint-hi: 

• L'esclat de la diversitat
• La diversitat cultural en un món global

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material de l'assignatura és la referència bàsica per al seguiment de l'assignatura i té com a objectiu facilitar i estimular el procés d'aprenentatge.

El material didàctic està format per 6 mòduls que ens ofereixen una visió panoràmica de les perspectives més destacades, des de l'antropologia social i cultural, de la temàtica de les diferències humanes des del punt de vista de les relacions interculturals.

Cada mòdul presenta una introducció al tema del que s'ocupa, els objectius que hem previst assolir, un resum final i un glossari dels termes més importants que han anat sortint al llarg del text. Finalment també hi trobareu una sèrie d'activitats i exercicis d'autoavaluació on podreu comprovar si s'han assolit els objectius inicials del mòdul.

Per a cada un d'aquest mòduls didàctics tindreu a la vostra disposició una Guia d'Estudi. Es tracta de documents (podeu trobar-los a l'aula virtual) que pretenen donar indicacions i consells sobre la manera d'estudiar i treballar cada mòdul.

El contingut dels materials didàctics de la nostra assignatura és el següent:

El Mòdul 1 ofereix una visió de conjunt de l'objecte d'anàlisi de l'antropologia. Es tracta d'un mòdul introductori que ens presenta les principals definicions i les principals línies teòriques de l'antropologia.  El mòdul realitza una revisió força acurada sobre el concepte de cultura i  sobre com les diferents escoles clàssiques de l'antropologia han interpretat la diversitat cultural. Aquest mòdul també ens introdueix la noció d' interculturalitat o relació entre cultures i de multiculturalisme i, en les seves pàgines hi trobem una colla de conceptes que cal comprendre bé en el moment d'apropar-nos a la temàtica de la diversitat cultural: etnocentrisme, homogeneïtzació, assimilació...

El Mòdul 2 presenta les perspectives, ja clàssiques en antropologia, de Pierre Clastres i Claude Lévi-Strauss. L'obra d'aquests autors ens permet situar-nos i entendre diferents plantejaments i conceptes (etnocentrisme, relativisme cultural, etnocidi, genocidi, aculturació, racisme...) relacionats amb la diversitat cultural. Tots dos autors plantegen un enfocament similar: analitzen la incidència que el contacte entre cultures provoca en el pla de la diversitat cultural. Pierre Clastes ens ofereix, com ja veureu, una visió molt negativa i pessimista del present i futur de la diversitat cultural i centra la seva anàlisi en aquelles formes d'interculturalitat que podem considerar negatives: l'etnocidi i el genocidi, i les vincula d'una manera molt clara a l'aparició de l'Estat modern i del sistema econòmic capitalista. Lévi-Strauss també es refereix a l'etnocentrisme i la seva anàlisi en adverteix del perill de la universalització i del procés de globalització  en què vivim. Des del punt de vista d'aquest antropòleg estructuralista, l'etnocentrisme pot esdevenir un fre a la uniformització i pot contribuir al manteniment de la diversitat cultural. Aquest autor centra el seu plantejament al voltant de les transformacions que s'han produït en el mateix fet de la diversitat, ens parla d'un nou ordre de diversitat i de la importància que les cultures puguin renovar-se des de dintre.

 El Mòdul 3 ens ofereix una introducció a la perspectiva iniciada per Fredrik Barth, segons la qual la diversitat cultural es pot entendre des de la perspectiva de les relacions socials entre grups ètnics. Aquest mòdul reuneix les principals aproximacions a l'etnicitat des de diferents posicions i ens planteja els principals debats que s'han donat en aquest camp. Així mateix, se sintetitzen les línies de debat que més avenços han experimentat, i que han intentat superar la dicotomia situacionalisme/primordialisme i el dualisme entre la concepció política i la concepció simbòlica de l'etnicitat.

 El Mòdul 4 ens apropa a la la perspectiva interpretativa de Clifford Geertz. Aquest mòdul ens presenta el marc teòric, la noció de cultura i la visió de la diversitat d'aquest antropòleg, que és un dels autors més detacats de l'antropologia interpretativa i simbòlica. Geertz ens proposa una visió de la diversitat cultural on ja no és possible l'aïllament cultural (vivim en un immens "collage"), ni els plantejaments sobre l'etnocentrisme tradicional de Lévi-Strauss. Geertz aposta per conèixer els altres com a pas previ per canviar les nostres actituds i concep les relacions interculturals com un joc que ens proporciona alternatives per a nosaltres.

El Mòdul 5 ens presenta quines han estat les formes d'enfrontar-se al tema de la diversitat cultural en la postmodernitat. Al llarg d'aquest mòdul es contextualitzen les aportacions que han fet, a la temàtica de les relacions interculturals, els hereus de Clifford Geertz. Per a l'antropologia postmoderna, la diversitat cultural és un subproducte dels texts etnogràfics, aquesta afirmació implica un canvi epistemològic important i, en aquest mòdul, veurem com ha significat un replantejament de la idea de diversitat cultural. Finalment, aquest mòdul també analitza la posició de l'escola marxista i ens mostra com, per a aquesta escola, la idea de les diferències culturals és únicament un producte ideològic de la modernitat, un concepte que intenta amagar les desigualtats socials.

 El Mòdul 6 ens ofereix una visió global sobre els diferents plantejaments més importants, realitzats des de l'antropologia, sobre la diversitat cultural i les relacions interculturals. En aquest mòdul, Carlos Frade presenta els plantejaments d'un grup d'antropòlegs socials sobre la diversitat cultural i les relacions interculturals. L'apropament i el tractament de la diversitat cultural d'autors força diferents, com Lévi-Strauss, Pierre Clastres, Clifford Geertz, James Clifford i Louis Dumont, ens fa reflexionar sobre el paper dels contactes culturals en diferents societats. Al mateix temps ens fa pensar en la necessitat d'elaborar pràctiques interculturals que donin resposta a les característiques dels contextos socials del segle XXI.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació