| Optimitz. evol. i interv psicoeducativa transtorns desenv. | Codi: 10.565 : 6 |
Aquesta assignatura, de caràcter optatiu en l'itinerari d'educació del grau de Psicologia, proporciona a l'estudiantat coneixements específics sobre models, procediments i programes d'intervenció psicoeducativa des de la psicologia del desenvolupament com a disciplina aplicada. A més, a partir d'un enfocament basat en la potenciació i l'optimització del desenvolupament, permet aproximar-se a l'atenció primerenca en els trastorns del desenvolupament. Aquests trastorns s'entenen com una desviació significativa del desenvolupament a conseqüència de problemes de salut o de relació que, de manera transitòria o permanent, comprometen l'esdevenir biològic, psicològic o social del nen. Per tant, es tracta d'una assignatura que té dos blocs de continguts relacionats però diferenciats: els relatius a l'Optimització evolutiva (OE) i els relatius a l'Atenció primerenca (AT) en els trastorns del desenvolupament.
Aquesta assignatura forma part de la matèria de psicologia del desenvolupament al llarg del Cicle Vital i aprofundeix en els coneixements i competències que s'han treballat en les assignatures Psicologia del desenvolupament I i II, però en el vessant aplicat d'aquesta assignatura. D'aquesta manera no es tracta només de descriure els processos de canvi de l'ésser humà (normatius i no normatius) i explicar per què ocorren, sinó també d'intervenir-hi per a optimitzar el desenvolupament de l'individu.
Aquesta assignatura proporciona coneixements, competències i recursos per als/les professionals de l'àmbit de l'educació, de l'àmbit de la intervenció social i comunitària, de l'àmbit clínic i de la salut, i de l'àmbit del treball i els recursos humans.
Els/les professionals de l'àmbit educatiu poden fer servir l'aprenentatge d'aquesta matèria tant en àmbits d'educació formal (centres d'educació infantil, primària, etc.) com en àmbits d'educació no formal (centres de temps lliure, mediateques, centres recreatius, etc.).
Els/les professionals de l'àmbit de la intervenció social i comunitària poden aplicar l'aprenentatge d'aquesta matèria en centres dedicats a infants, adolescents, adults o tercera edat, en centres dedicats a la dona, en centres de caràcter social (centres de cooperació al desenvolupament, centres de discapacitats, centres que atenen minories socials i immigrants, centres de persones en situació de marginació), en centres penitenciaris i en centres de caràcter jurídic.
Els/les professionals de l'àmbit clínic i de la salut poden fer servir l'aprenentatge d'aquesta matèria en centres d'atenció primerenca, serveis de salut mental, hospitals, centres per a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, centres de suport a la maternitat, al part, lactància i criança, centres dedicats al creixement personal i centres dedicats a la protecció i conservació del medi ambient.
Els/les professionals de l'àmbit del treball i recursos humans poden fer servir l'aprenentatge d'aquesta matèria en tots aquells serveis de formació permanent i desenvolupament personal.
Els coneixements conceptuals i aplicats de la psicologia del desenvolupament resulten claus per a poder entendre i assolir els coneixements d'aquesta assignatura. En aquest sentit, s'ha de tenir coneixement de la concepció de l'ésser humà, del procés de desenvolupament humà i de l'objecte d'aplicació d'aquesta disciplina.
Recordem...
L'ésser humà és un individu actiu i amb poder per a conduir el seu propi desenvolupament, individual i únic, fruit de la interacció de la seva dotació genètica i les seves experiències d'aprenentatge, obert a la interacció amb altres sistemes més amplis, que canvia contínuament al llarg de tota la vida i que té la capacitat de construir les seves experiències i de tornar-se cada vegada més complex i elaborat en funció d'obtenir, aprofitar i generar producte.
El procés de desenvolupament inclou tota la vida i és el resultat de la interacció de factors biològics, psicològics i socioculturals canviants al llarg del temps. Té un potencial de plasticitat que permet la intervenció d'aquests factors durant tot el curs de la vida i per tant es tracta d'un procés evolutiu que sempre està obert a la possibilitat de ser optimitzat.
L'aplicació de la psicologia del desenvolupament té per objectiu millorar el procés de desenvolupament humà i preveure els possibles problemes que, al llarg del cicle vital, es puguin plantejar.
No s'ha de tenir en compte cap informació específica per a la matrícula.
Els objectius d'aquesta assignatura tracten de manera específica i transversal diverses competències:
Competències generals:
- Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències bàsiques:
- Poder transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Competències específiques:
- Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, els grups, les comunitats i les organitzacions.
- Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, els grups i les organitzacions.
- Reconèixer la naturalesa de les diferències individuals que poden influir en l'aparició o el manteniment de grups, desigualtats o problemes psicològics.
- Identificar els processos, les etapes principals i els contextos de desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
- Identificar les característiques i els principis que expliquen el comportament normal i anormal en el vessant individual i social, considerant una perspectiva evolutiva.
- Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contextos.
- Identificar la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà.
- Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, les teories, els instruments i les tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
- Definir els objectius i dissenyar el pla d'intervenció en funció del propòsit de la intervenció mateixa en grups, comunitats i organitzacions.
Competències transversals:
- Actuar de manera ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
- Analitzar i sintetitzar.
- Considerar perspectives diferents sobre els temes o problemes en què es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
- Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
- Ser sensible a les necessitats i les expectatives dels altres, als contextos i a la influència que ell mateix exerceix.
- Treballar de manera autònoma i responsabilitzar-se del mateix aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
Per tal d'assolir els objectius d'aprenentatge proposats, l'estudi s'estructura en quatre Unitats Temàtiques:
UNITAT TEMÀTICA 1. Bases teòriques de l'Optimització Evolutiva (OE) i l'Atenció Primerenca (AP)
En aquesta unitat s'aborden d'una banda, els fonaments teòrics de l'optimització evolutiva i d'altra banda les bases teòriques i conceptuals dels professionals i centres de l'atenció primerenca.
Tema 1. Epistemologia, models i mètodes de l'optimització evolutiva.
1.1. Història i teories de l'optimització evolutiva.
1.2. Fonaments conceptuals i metodològics de l'optimització evolutiva.
1.3. La pràctica de l'OE: fonaments per a la construcció d'un programa d'Optimització evolutiva o d'Atenció Primerenca.
Tema 2. Bases teòriques- conceptuals de l'atenció primerenca.
2.1. Fonaments conceptuals i històrics de l'atenció primerenca.
2.2. Models teòrics de l'atenció primerenca.
2.3. Serveis i centres d'atenció primerenca: Regulació i pràctiques professionals dels centres d'atenció primerenca.
UNITAT DIDÀCTICA 2. Optimització evolutiva i atenció primerenca en la infància (0-6 anys).
En aquesta unitat s'aborden les bases de l'optimització evolutiva a la infància en totes les àrees del desenvolupament. S'estudia la intervenció en les àrees: sensorio-motora, cognitiva, del llenguatge, afectiva i social, en nens amb evolució normativa o mitjançant l'atenció primerenca en nens amb trastorns del desenvolupament o amb risc de patir-los.
Tema 3. Optimització evolutiva en els inicis de la vida.
3.1. Estimulació i vinculació prenatal.
3.2. Optimitzant els inicis de la vida: naixement, nounat i primers dos anys.
Tema 4. Optimització evolutiva i atenció primerenca en la infància.
4.1. Optimització evolutiva en la infància: una mirada humanista.
4.2. Atenció primerenca en les diferents àrees del desenvolupament: sensorio-motora, cognitiva, llenguatge, afectiva i social.
Tema 5. Atenció primerenca en poblacions específiques.
5.1. Atenció primerenca en infants amb discapacitat física i sensorial.
5.2. Atenció primerenca en infants amb retard intel·lectual.
5.3. Atenció primerenca en infants amb trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).
5.4. Atenció primerenca en infants amb trastorns del llenguatge i de la comunicació.
5.5. Atenció primerenca en infants amb Trastorn de l'Espectre Autista.
5.6. Atenció primerenca en infants en situació de risc social.
Tema 6. Atenció primerenca i intervenció familiar.
6.1. La família davant els trastorns del desenvolupament. Assessorament, suport familiar i col·laboració de la família amb els professionals.
UNITAT DIDÀCTICA 3. Optimització evolutiva en l'adolescència.
En aquesta unitat s'aborden les bases de l'optimització evolutiva dels i les adolescents en totes les àrees del desenvolupament des d'una mirada positiva.
Tema 7. Optimització evolutiva en l'adolescència.
7.1. Optimització evolutiva en l'adolescència: els programes de desenvolupament positiu.
UNITAT DIDÀCTICA 4. Optimització evolutiva en vida adulta i la vellesa.
En aquesta unitat s'aborden les bases de l'optimització evolutiva de les persones adultes i grans en totes les àrees del desenvolupament. S'estudia la intervenció en les àrees: sensorio - motora, cognitiva, del llenguatge, afectiva i social des d'una mirada positiva.
Tema 8. Optimització evolutiva en la vida adulta i la vellesa.
8.1. Optimització evolutiva en la vida adulta: la intervenció en transicions i crisis com a moments de canvi vital.
8.2. Optimització evolutiva en la vellesa: afavorir l'envelliment òptim.
Per treballar el contingut de l'assignatura s'utilitzen principalment els dos manuals bàsics en format digital:
- Viguer, P. (2004). Optimización evolutiva. Fundamentos del desarrollo óptimo (4ª ed.). Ediciones Pirámide.
- Gómez, A., Viguer, P. i Cantero, M. J. (2003). Intervención temprana. Desarrollo óptimo de 0 a 6 años (5ª ed.). Ediciones Pirámide.
*Teniu accés digital a aquest dos llibres. A la vostra bústia rebreu un link i una clau d'accés personal per accedir-hi.
També s'inclouen alguns capítols d'altres llibres i d'articles. Els teniu especificats en la Guía de l'assignatura.
A la Guia de l'assignatura teniu especificats els distints materials de lectura per a cada Unitat i Tema. Tanmateix s'inclou bibliografía complementaria per a ampliar coneixements.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |