• Descripció

L'assignatura Anàlisi de Polítiques Exteriors  pretén dotar els estudiants del Grau de Relacions Internacionals de les eines teòriques, conceptuals i analítiques necessàries per comprendre la política exterior de qualsevol actor de les Relacions Internacionals, i especialment la dels Estats.  

En primer lloc, analitzarem l'evolució l'Anàlisi de la Política Exterior (APE) com a subdisciplina,  les diferents escoles i cosmovisions que ajuden a entendre la complexitat de la política exterior de qualsevol Estat.

Seguidament, partirem de la base que hem d'entendre la política exterior com qualsevol altra  política pública, i per tant, ens centrarem en el procés de presa de decisions i en identificar aquells factors interns i externs que la influeixen. Ara bé, en aquest estudi és necessari entendre que la política exterior és el resultat d'una sèrie d'actors, donades unes estructures, i atesos uns processos d'interacció entre el nivell domèstic i l'internacional, allò que alguns teòrics han definit com l'àmbit intermèstic. Dit d'una altra forma, la política exterior és un complex procés en el qual hi intervenen nombrosos actors i estructures domèstics i internacionals que acaben tenint un impacte directe en el procés de decisió dels estats. 

A continuació, ens centrarem a estudiar la política exterior com una política pública i el seu procés de creació o bé com el resultat de l'acció d'un govern.
En la següent part del curs, centrarem el focus d'atenció als actors no estatals que intervenen en la formulació de la política exterior: els actors no governamentals -grups de poder, lobbies, etc.-, subestatals -l'anomenada paradiplomàcia- i l'opinió pública.

Més endavant, tractarem d'aplicar part d'aquestes discussions teòriques i analítiques a casos particulars. En aquest estudi pràctic analitzarem a fons la política exterior dels Estats Units, del Japó i de la Xina. Aprofitant que aquests tres casos d'estudi han estat ja abordats en altres assignatures, en aquest curs mirarem d'escodrinyar la política exterior d'una superpotència, d'un país en ascens, i d'una potència en declivi.

En la darrera part del curs, com a part d'aquest procés de comprensió del funcionament de les polítiques exteriors, identificarem 2 models analítics que ajuden a entendre el comportament dels estats: el model racional, el burocràtic, l'individual o psicològic, i el societal o cultural. Lluny d'atribuir a un o altre model la validesa de les seves premisses, tractarem d'entendre que en els processos de presa de decisió hi intervenen factors racionals, d'organització, psicològics, ideològics i culturals. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del grau, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:

• Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
• Assessorament a partits polítics sobre qüestions vinculades amb les relacions internacionals
• Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
• En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
• En el sector empresarial, en els departaments encarregats de les qüestions internacionals
• Les consultories sobre temes de relacions internacionals

• Coneixements previs

No requereix coneixements previs, però sí que resulta del tot recomanable haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals del primer curs, i Teoria de les Relacions Internacionals, del segon curs. Tanmateix és necessari tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma.

• Objectius i competències

Objectius i resultats d'aprenentatge: 

- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.

- Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la política exterior.

- Conèixer el comportament d'actors estatals en els principals temes i problemes relacionats amb la política exterior.

- Analitzar i valorar processos de presa de decisió en matèria de política exterior, amb l'ajuda de diferents eines analítiques.

- Elaborar i planificar recerques o informes analítics. - Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.

- Utilitzar les principals tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.

- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.

- Comprendre les transformacions més rellevants en les diferents dimensions de la política exterior, específicament en la diplomàcia contemporània.

- Identificar el marc conceptual de les eines teòriques i instruments que permeten analitzar i explicar els diversos factors, actors i contextos de les polítiques exteriors.

- Comprendre el complex sistema internacional en el qual es dissenyen i implementen les polítiques exteriors

Competències:

CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi

CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional.

CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.

CE5.- Analitzar i relacionar diferents polítiques adoptades pels actors del sistema internacional, especialment en matèria de política exterior, seguretat i cooperació al desenvolupament.

• Continguts

Els continguts d'aquest curs s'articulen al voltant de 6 unitats que conformen el total de l'assignatura i que serveixen a més de guia per als materials de l'assignatura. 

Unitat 1: L'anàlisi de les polítiques exteriors i l'evolució com a disciplina acadèmica

1.1 Orígens i evolució de la subàrea de l'APE
1.2 L'irresoluble problema entre l'agència i l'estructura a l'APE

Unitat 2: Els nivells d'anàlisi de la política exterior: l'individual, el nacional i el sistèmic

2.1 El nivell individual
2.2 El nivell nacional
2.3 El nivell sistèmic 

Unitat 3: L'estudi de les polítiques exteriors com a polítiques públiques

3.1 El concepte de sistema polític d'Easton i l'estudi de la política exterior
3.2 La política exterior com a política pública
3.3 El cicle de la formulació d'una política exterior

Unitat 4: La política exterior és cosa només d'Estats? 

4.1 L'impacte de l'opinió pública i els mitjans de comunicació en la formulació de les polítiques exteriors

Unitat 5: Estudis de cas: Existeixen patrons de comportament comuns en les polítiques exteriors dels Estats?

5.1 Estudi de cas:  Política Exterior dels Estats Units
5.2 Estudi de cas: Política Exterior de la Xina
5.3 Estudi de cas: Política Exterior del Japó 

Unitat 6: Són millor les guineus o els eriçons?
6.1 El model racional
6.2 El model individual o psicològic

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Bibliografia i fonts d'informació

- Alden, Chris; y Aran, Amnon (2016) Foreign Policy Analysis. New approaches, London: Routledge

- Bjola, C. and Kornprobst, M. (2018) Understanding International Diplomacy, Theory, Practice and Ethics. New York: Routledge.

- Holmes, A. R., & Rofe, J. S. (2016) Global Diplomacy. Theories, types, and models,  Boulder, Co.: Westview Press

- Hudson, Valerie (2013) Foreign Policy Analysis. Classic and contemporary theory (2nd edition), Plymouth: Rowman and Littlefield.

- Morin, J.F i Paquin, J. (2018) Foreign Policy Analysis A Toolbox, New York: Routledge.

- Smith, Steve.; Hadfield, A.; y Dunne, T. (Eds.) (2016 ) Foreign Policy. Theories, actors, cases ( 3rd Edition) , Oxford: Oxford University Press.

• Metodologia

El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible.

El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats de l'alumnat i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que cerca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning.

Quines són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:

Dinàmic i flexible: Pensat per adaptar-se i evolucionar en el temps d'una manera constant, i centrat en l'activitat d'aprenentatge, ofereix diversitat d'opcions per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. El model permet que l'alumnat aprenguin d'una manera semblant a com treballen i es comuniquen a la xarxa.

Centrat en l'estudiant i en l'activitat d'aprenentatge: És un model que gira al voltant de contextos d'aprenentatge que combinen diversos recursos i dinàmiques de treball basades en l'acompanyament de l'equip docent i en la interacció amb els /les companys.

Avaluació contínua i formativa: L'avaluació correspon al mecanisme per aprendre i retroalimentar el procés d'aprenentatge, proporcionant un retorn (feedback) formatiu per a la millora contínua de l'aprenentatge. Les activitats d'avaluació faciliten l'assoliment dels objectius d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències.

Aprenentatge col·laboratiu: El model està orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement, aposta per un aprenentatge que equilibra la implicació individual i la col·laboració, i que permet que l'estudiant s'enriqueixi amb els coneixements, punts de vista i experiències dels i les  companyes i desenvolupi la competència de treball en equip per al món professional.

Acompanyament de l'estudiant: L'alumnat està acompanyat en tot moment per professorat especialitzat que té com a funcions principals el disseny, l'orientació, la dinamització i l'avaluació de tot el procés educatiu.

Campus Virtual: L'entorn en el qual tots aquests elements conflueixen i entren en relació és el Campus Virtual de la UOC, plataforma en què l'alumnat té accés a les aules virtuals, que són els espais d'aprenentatge on trobarà els professors, els companys, les activitats, els continguts i les eines per aprendre.

L'estudi en línia presenta nombrosos avantatges. L'alumnat tindrà llibertat per:

Estructurar i modular el ritme del seu aprenentatge d'acord amb les seves necessitats específiques;
Emprar un gran espectre d'eines al seu abast gràcies a Internet;
Treballar des de l'oficina, des de casa o de forma autònoma sempre que compti amb un dispositiu amb connexió a internet.
Relacionar-se amb els seus companys i amb el personal acadèmic a través del portal d'e-learning.

No obstant això, a causa del caràcter a distància en la interacció, l'estudi requereix més disciplina així com una planificació proactiva per part de l'alumnat per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge.

L'assignatura Anàlisis de les Polítiques Exteriors forma part del grup d'assignatures que integren la Formació obligatòria del pla d'estudis del Grau de Relacions Internacionals. Això vol dir que es tracta d'una assignatura fonamental per a la correcta assimilació d'assignatures posteriors.

La metodologia de treball concreta d'aquesta assignatura comprèn:

- L'estudi dels continguts teòrics de l'assignatura mitjançant el material didàctic presentat als mòduls 1, 2 i 3 i les lectures obligatòries corresponents.

- La realització d'activitats, en cas que es segueixi l'AC. 

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Consideracions Generals sobre l'Avaluació

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Avaluciuó Continuada i Avaluació Final

L'avaluació a la UOC s'estructura en l'avaluació continuada (AC), Prova de Síntesi (PS) i l'avaluació final (AF). Aquesta assignatura es pot superar a través d'una doble via: una avaluació continuada (AC) + Prova de Síntesi (PS) i un Examen Final. 

L'avaluació continuada es duu a terme mitjançant la realització de 6 Activitats:

Activitat 1: Igual com ocorre en la disciplina de les Relacions Internacionals, en la subàrea de l'APE existeixen un gran nombre d'enfocaments sobre com abordar una política exterior. Aquesta pluralitat té a veure amb el naixement de la disciplina i com aquesta ha evolucionat des dels anys cinquanta del segle passat, fins a l'actualitat. Per tant, resulta essencial entendre tant els fonaments de la subàrea, les diferents escoles clàssiques de l'APE, com les noves formes d'abordar-la i que han incorporat altres disciplines com ara bé la neurociència, l'economia o la psicologia. A més, s'abordarà una de les qüestions fonamentals de la subàrea: el debat actor -o agent- versus estructura. Sobre això ens qüestionem, quina és la relació que existeix entre l'agent -els actors- i l'estructura? Què són més importants, els elements materials o els ideacionals a l'hora d'explicar la política exterior d'un país? 

Activitat 2:  En aquesta activitat estudiarem l'existència de tres nivells d'anàlisi en la subàrea de l'APE: el nivell individual, el nivell nacional i el nivell sistèmic o internacional. Com veurem, no es tracta de nivells contradictoris entre si, sinó que, en funció del tipus de recerca que vulguem dur a terme, ens decidirem per un nivell o un altre. Quan estudiem el nivell individual, identificarem tot un seguit de factors que afecten les decisions preses pels individus. Pel que fa al nivell nacional, estudiarem quins són aquells atributs de país -demografia, territori, poder¿- i quines són les característiques del sistema polític que afecten la diplomàcia dels estats. Els sistemes presidencials són més propensos a la guerra? Els països amb pocs recursos fan menys la guerra? Per últim, estudiarem quin és l'impacte de l'estructura internacional en la política exterior i, en concret, la polaritat del sistema. Vivíem més segurs durant la Guerra Freda que en l'actualitat?

Activitat 3: L'estudi de la política exterior forma part d'una intersecció situada entre l'àmbit de les Relacions Internacionals i la ciència política, i en concret de la ciència de l'Administració pública. L'APE s'ha d'entendre com el resultat d'una política exterior o bé com el procés de presa de decisió d'aquesta. Precisament, en aquesta activitat analitzarem la política exterior com una política pública i el seu procés de creació, i com el resultat de l'acció d'un govern.

Activitat 4: En qualsevol règim polític, però especialment en les democràcies liberals, aquests dos actors -l'Opinió Pública i els mitjans de comunicació- estan cridats a tenir un paper cada cop més important. Resulta clau entendre com les opinions polítiques dels ciutadans estan modelades per uns MCM que els informen -o desinformen-.  L' APE s'interessa per entendre el procés a través del qual les opinions dels ciutadans acaben influenciant els governs en matèria de PE, tant de forma directa -eleccions-, com indirecta -enquestes d'opinió-. Com podem mesurar l'Opinió Pública dels ciutadans? Els ciutadans estan cada cop més informats? És l'Opinió Pública racional? coherent? estable? Quins són les teories sobre el paper ciutadans sobre la política exterior? A més, l'emergència de noves formes de comunicació globals com la televisió per satèl·lit o internet té un clar impacte en l'opinió pública. En paraules de Piers Robinson, qualsevol ciutadà, gràcies a internet -Twitter, Instagram, Facebook, blogs d'opinió- pot convertir-se en un aferrissat promotor o implacable crític d'una PE donada. Quin és, en definitiva, el rol de les noves tecnologies de la informació en la formació -o deformació- de l'Opinió Pública en matèria de PE?

Activitat 5: Realitzarem un estudi pràctic de l'APE en tres casos concrets: els Estats Units, la Xina i el Japó. En el primer cas, analitzarem la política exterior de la superpotència: els Estats Units d'Amèrica. En aquest cas, identificarem tant els actors principals de la seva política exterior, com els principals corrents i doctrines. Són els Estats Units el «país escollit»? El segon cas ens portarà a analitzar la política exterior d'un país en ascens: la República Popular de la Xina. A més d'identificar els principals actors de la seva política exterior, traçarem una evolució en la seva doctrina en els darrers anys i intentarem entendre els condicionants de la seva diplomàcia. És l'ascens de la Xina pacífic? Per últim, estudiarem la política exterior d'un país en declivi: el Japó. Des del 1945, el Japó es converteix en un país amb una política exterior atípica i marcat pel seu conegut article 9 de la Constitució. Entendrem, a més dels actors que confeccionen la seva política exterior, els diferents corrents i doctrines en matèria de política exterior.

Activitat 6: Atesa la pluralitat de cosmovisions, o de paradigmes, i lluny d'atribuir a un model o a un altre la validesa de les seves premisses, tractarem d'identificar 2 dels 4 models analítics principals que existeixen en les APE: a) el model racional i b) el model psicològic, tot i que cal tenir present que existeixen el c) model burocràtic, i d) el societal o cultural.  En efecte, en els processos de presa de decisió hi intervenen factors racionals, d'organització, psicològics, ideològics i culturals. Són els actors realment racionals quan prenen les decisions? Quin és el paper de la psicologia dels decisors públics a l'hora de decidir-se per diferents opcions? Quin paper tenen les emocions en el cervell dels decisors públics? En definitiva, i parafrasejant Isaiah Berlin, què és millor, tenir polítics que són com guineus i per tant saben moltes coses, o millor tenir polítics que s'assemblen als eriçons, i per tant, tenen una gran idea?

Els enunciats, instruccions i materials per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en les mateixes activitats. Els/les estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada Activitat. Així mateix, el professorat realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada activitat.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que, per aconseguir els objectius de l'assignatura, és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.

Les qualificacions finals de l'avaluació continuada (AC) s'estableixen de la següent manera:

- La nota de l'AC s'obtindrà fent la nota mitjana de les activitats. La no presentació d'una de les activitats suposa obtenir un zero en aquella activitat, però es pot superar l'AC si amb la ponderació de la resta de les activitats s'obté una avaluació final de C+, B o A. L'obtenció d'una D o dues N en les activitats desqualifica automàticament a l'alumnat per superar l'AC. 

- La qualificació final de C- s'adjudica als/les estudiants que han seguit l'AC (amb un mínim del  50% de les activitats) però no l'han superat. 

- La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema d'AC (amb independència del nombre d'activitats realitzades). 
- Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les activitats. 
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats. 
La possibilitat de qualificar una conducta com còpia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte a qualsevol de les activitats, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació continuada. 

Lliurament d'activitats  

Cal lliurar les activitats en la data establerta. Rebrà una qualificació de N l'activitat que no s'hagi lliurat en aquesta data o la que es lliuri en un arxiu equivocat, buit o corrupte.
Us recordem que és responsabilitat de l'alumnat enviar correctament el document de l'activitat al Registre d'avaluació contínua (RAC). En aquest sentit, es pot comprovar fàcilment si l'enviament s'ha realitzat de forma correcta descarregant l'arxiu un cop ha estat enviat, obrint-lo i llegint-lo.
Per tant, si l'arxiu que apareix al RAC no és el de l'activitat que correspon, està en blanc o està malmès, es considerarà l'activitat com no presentada (qualificació de N).

Normativa Plagi

El correcte seguiment de l'avaluació continuada compromet a l'alumnat realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les activitats siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'alumnat no podrà continuar fent l'avaluació continuada.

• Avaluació final

Examen final

Els/les estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificacions C-, D o N) han de presentar-se a un examen final.

Per a aquelles/aquells estudiants que no hagin seguit o superat la AC, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final.

Abans de finalitzar el semestre, el professorat facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen final.

• Feedback

Després de cada activitat l'estudiant dispondrà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats, i un solucionari amb indicacions generals.

En definitiva, el tipus de feedback que l'alumnat rebrà és de dos tipus:

• El Feedback general es proporciona a l'alumnat de l'aula, de manera que és aplicable a tots els/les estudiants a través dels solucionaris de les PACs o dels comentaris generals valoratius de com s'han resolt les activitats. A més, després de cada PAC el professor proporciona unes indicacions generals sobre com ha anat la PAC i  alguns punts a millorar de cara a la propera prova.

• El Feedback personalitzat  es un comentari de tipus personalitzat a la resposta presentada en una PAC. 

El feedback general i el feedback personalitzats  requereixen que els/les estudiants realitzin un exercici d'autoavaluació. És a dir, el docent proporciona el feedback als/les estudiants, però aquests han de responsabilitzar-se de llegir-ho i comparar-ho amb la PAC que han lliurat.