Fonaments de la història Codi:  21.005    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Introducció

En aquesta assignatura volem reivindicar un apassionat enfoc nou de la Història. Ens endinsarem en un enriquidor viatge on la nostra història és sinònim de la nostra existència (Antropologia) i evolució (Evolució Humana). Dit d'una altra manera, en paral·lel a l'origen i evolució biològics de la Humanitat existeix un origen i evolució històrics del llinatge humà.

Una 'aproximació nova', perquè, de forma tradicional, havíem reduït l'estudi històric als fets més recents i contemporanis de l'Homo sapiens. Alhora, també és cert que havíem limitat com 'Història' el període cronològic que s'inicia amb l'aparició de l'escriptura. Però això no hauria de ser així. Des de l'etapa dels primers homínids i Homo sapiens caçadors-recol·lectors (el moment cronocultural que apareix esmentat en els manuals sota el títol de 'Prehistòria') fins a les societats productores del present, tot forma part de la Història de la Humanitat: Antropologia + Evolució Humana.

Una 'aproximació innovadora' perquè, fins ara, en molts llibres d'Història els gairebé 6 milions d'anys durant els quals l'espècie humana, i els seus ancestres fòssils visqueren com a predadors (caçadors-recol·lectors) no ocupaven més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats productores -des del Neolític fins el Present- i històriques -amb escriptura- han merescut detallats i dilatats capítols. Un gran error. Els orígens i els primers graons de la història humana són cabdals per comprendre per què som com som, i per què som aquí com homínids. Fins i tot, el nostre futur evolutiu... el nostre futur històric.

Ciències versus Lletres

A casa nostra, la tradicional separació entre 'ciències' i 'lletres' no només podria ser qüestionada a nivell del sistema educatiu general de les darreres dècades sinó, i en referència al tema que aquí ens pertoca, també s'ha de dir que ha perjudicat enormement els estudis sobre l'origen i evolució (història) de la Humanitat. Per què?

A diferència de la tradició anglosaxona on, per exemple, un especialista que es vol dedicar a l'Arqueologia prehistòrica també s'ha de formar en els terrenys de la Biologia, la Geologia, la Primatologia, etc., aquí aquestes disciplines s'han mantingut aïllades per l'aberrant línia divisòria entre 'ciències' i 'lletres'. Arqueologia, Antropologia cultural y social o Prehistòria serien coneixements reglats de 'lletres', mentre que Paleontologia, Zoologia o Etologia correspondrien a disciplines de 'ciències'. Sent així, molts dels estudis sobre la història de la nostra espècie han patit la manca de formació interdisciplinar dels seus autors i promotors. Una mancança que han sortejat alguns investigadors tot cursant estudis en diferents facultats (arqueòlegs i historiadors que han adquirit coneixements de Ciències Naturals, i viceversa), o mitjançant graus universitaris, com aquest organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya.

No existeixen ciències o disciplines més valuoses les unes que les altres. La Prehistòria i l'Arqueologia no són 'lletres' sinó ciències. Funcionen amb un mètode i obtenen resultats científics. Alhora, les anomenades 'ciències' no són únicament números i dades mesurables; sovint han d'explicar 'històries' i 'contes'.

Dades exactes (reduccionisme) versus interpretacions (contes)

Imaginem per un moment que haguéssim de reconstruir la història de la invenció de les primeres eines de pedra tallada. Si apliquéssim una aproximació basada només en dades mesurables i exactes -quelcom que ja ha succeït en la recerca prehistòrica- els paleoantropòlegs ens descriurien les longituds de les falangesdels dits d'homínids fòssils, l'anatomia de les seves mans i, fins i tot, la biomecànicade les mateixes, i així es publicaria en un journal d'impacte científic internacional. Els arqueòlegs, per la seva banda, presentarien els conjunts d'artefactes lítics trobats en estrats corresponents a la mateixa cronologia. Dit d'una altra manera, si tots aquests vestigis biològics i culturals s'exposessin en un museu sense més informació que la seva mesura, atribució anatòmica (els ossos), tecnològica (les eines) i cronològica, malgrat ser importants dades científiques, poc aportarien al visitant més enllà del fetitxisme de veure peces autèntiques dins d'una sèrie de vitrines. Fins i tot, poc aportarien a la ciència si ens quedem només en la freda, 'objectiva' i reduccionista acció de descriure seguint patrons mètrics, anatòmics i tipològics. Què ens manca? La interpretació... el 'conte'.

Un gran paleoantropòleg, Michael Wolpoff, en una reunió sobre Evolució Humana a Barcelona, ens comentava: "què seria de nosaltres si no escrivíssim contes sobre la història de la nostra espècie?" I ho va dir en el bell mig d'una discussió que manteníem sobre l'origen del bipedisme. Mentre que alguns col·legues manifestaven que ells només estaven interessats en dir que el fèmur d'un homínid fòssil era més o menys llarg, i si la seva anatomia responia a un primat bípede o no, Wolpoff reivindicava el dret d'anar una mica més enllà per tal de reconstruir escenes de la nostra història. Especular, sempre amb fonaments basats en les dades científiques, sobre quines avantatges ens hauria aportat l'adopció de la marxa bípeda... com era la vida d'aquesta gent, com s'organitzaven, etc. I d'això tracta l'anàlisi sobre l'origen i evolució de la Humanitat: reconstruir la nostra història seguint sempre una base i un raonament científics. Som els Sherlock Holmes de la ciència.

Elemental. El gran personatge creat per Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930), en un article titulat "El árbol de la vida" escriu: "A partir de una gota de agua un lógico podría inferir la posible existencia de un océano Atlántico o un Niágara, sin haberlos visto ni haber tenido noticia de ellos. Por lo tanto, toda la vida es una larga cadena, cuya naturaleza se manifiesta cada vez que nos muestra uno de sus eslabones. A semejanza de las demás artes, la Ciencia de la Deducción y del Análisis sólo puede adquirirse mediante un prolongado y paciente estudio, y no hay vida tan larga que permita a ningún mortal alcanzar la máxima perfección posible en ella" (Estudio en escarlata,[i]pp. 69-70). De la mateixa manera, a partir de la troballa d'homínids fòssils que, per primer cop, apareixen associats a eines de pedra tallada, observant l'anatomia, la tipologia i mesures de les descobertes, podem anar molt més enllà de les vitrines per intentar escriure el 'conte' del per què van començar a fabricar aquests instruments. Si ens quedem en les peces no ens atrevirem a reconstruir un dels aspectes més apassionants del nostre Passat: el comportament (per suposat, aquest és el nostre més modest parer; no volem imposar cap dogma; la ciència només avança mitjançant la discussió i el debat i vosaltres, els i les alumnes, teniu molt a dir... som en el marc d'una Aula, una Àgora, oberta a totes les teories, idees i opinions amb fonament científic).

També és cert que l'opinió de científics provinents de disciplines més 'exactes' (tot i que la matemàtica i la física són plenes d'exemples 'inexactes') i, fins i tot, la d'una part de la societat de fora de l'Acadèmia, pot ser la de mantenir una certa distància, reserva o escepticisme front a les interpretacions que arriben dels arqueòlegs i paleoantropòlegs; però les interpretacions, les hipòtesis, ben elaborades a partir de dades mesurables, poden esdevenir teories. Sense anar més lluny, Charles R. Darwin, després de nombroses observacions, va proposar la seva idea de la Selecció Natural malgrat pensar i reconèixer que potser mai ningú podria observar l'evolució en acció; avui és un teoria ben ferma... una teoria indiscutible. De la mateixa manera, l'Antropologia i l'Evolució Humana poden oferir teories sobre les conseqüències del bipedisme, les raons de l'aparició de les primeres indústries lítiques humanes o l'adopció dels sistemes de producció ramaders i agrícoles (sempre, insistim, seguint la base d'un mètode científic).

Dit això, també és cert que alguns col·legues de les nostres disciplines dubten dels 'contes' però, un cop excavats milers de jaciments arqueològics i paleontològics, acumulats anys i anys de recerques de laboratori, d'observacions entre pobles caçadors-recol·lectors i productors actuals, com justificar aquesta feina davant de la societat si després no obtenim conclusions? Si no som capaços de proposar històries que siguin intel·ligibles per a especialistes i profans? Ens acusaran de no tenir vídeos, ni imatges fotogràfiques o enregistraments sonors del nostre passat més llunyà -per tal de demostrar que les nostres interpretacions són certes- però, acceptant que no podem retornar físicament als escenaris remots, si adoptem un discurs reduccionista extrem, amb els mateixos arguments podríem dir que no és segur que la famosa Lucy -Australopihecus afarensis- fos una homínida bípede ara fa més de 3 milions d'anys. Ningú mai ha vist a un Australopithecus afarensis viu per tal d'afirmar que es desplaçaven sobre dues cames; però tots som capaços d'entendre que les troballes de fèmurs, genolls i pelvis d'aquests homínids (més les espectaculars petjades fòssils de Laetoli, a Tanzània), són corresponents a una locomoció bípede.

Entrar ara en una espiral d'acusacions i retrets entre els especialistes del passat que creuen poder oferir dades més 'exactes' -al treballar amb vestigis biològics i culturals mesurables-, i altres especialistes que han de recórrer més als 'contes' -en atrevir-se a oferir models més amplis sobre el nostre origen i evolució-, seria tan estèril com contraproduent. Més si tenim en compte que, llençant unes quantes pedres sobre la nostra teulada, en certes ocasions, aprofitant el gran ressò mediàtic que té la història més remota del llinatge humà, s'han aventurat hipòtesis i teories molt agosarades després de la descoberta de vestigis tan mínims com incomplerts. Per exemple, la presentació de noves espècies d'homínids fòssils -després rectificades o, senzillament, eliminades de l'arbre evolutiu- que només es basaven en petites peces fragmentades; un defecte que, dissortadament, continua repetint-se.

En resum, i reprenent les paraules d'en Sherlock Holmes, malgrat és del tot cert que "A partir de una gota de agua un lógico podría inferir la posible existencia de un océano Atlántico o un Niágara, sin haberlos visto ni haber tenido noticia de ellos", també cal recordar que la recerca sempre s´ha de basar en bones dades i seguint un treball meticulós i científic. I així és com es treballa, des de la Història, per a què la finestra del nostre Passat i el nostre Present sigui cada cop més gran.

Conèixer la Història; per què?

Sovint ens demanen i ens demanem: per què estudiar el nostre Present (Antropologia) i la nostra Història (Evolució Humana)?

La primera resposta és tan lògica com innocent: som primats curiosos. Ens fascina conèixer, descobrir, experimentar... Des del primer homínid que va tastar un nou i atractiu fruit (potser verinós), passant per aquells homínids pioners que creuaren d'Àfrica a Euràsia, fins a la ciència del present, no fem més que mostrar la nostra ànsia de saber més i més. És innegable que l'impuls de la curiositat és una adaptació biològica i, conseqüentment, lligada a la supervivència de l'individu i del grup; però, amb motiu de les nostres recerques de camp, cada cop que contemplem a una tropa de babuïns observant les belles postes de sol a les sabanes del Serengeti, o a una balena franca de la Patagònia alçant el seu gran ull fora de l'aigua per tal d'escrutar-nos detingudament, no podem evitar pensar en els primers 'curiosos' naturalistes del llinatge humà. Aleshores, sens dubte, estudiem el nostre Present (Antropologia) i la nostra Història (Evolució Humana) perquè sí... perquè ens agrada. Perquè ens fascina. Perquè sentim una especial atracció per tal d'endinsar-nos en els camins del Passat, per descobrir els nostres orígens, però també perquè volem conèixer per què som com som.

La segona resposta, en canvi, té relació amb l'aplicació real dels estudis sobre la Història de l'ésser humà. Quantes vegades hem escoltat les expressions "de què serveix estudiar Història?", o "quina utilitat té saber com s'ha produït l'evolució biològica i tècnica del gènere humà?". Saber pel simple plaer de voler saber com discutíem en el punt anterior? No, no és únicament això. Estudiar la història a fons és una de les millors eines per intentar identificar i potser ajudar a mitigar alguns problemes presents, així com per resoldre i predir algun dels enigmes i incògnites relacionades amb el nostre futur més proper i llunyà.

La pedra filosofal? La bola de vidre? No, no especulem ni caiem en l'esoterisme, sinó que parlem de ciència. Per exemple, després d'haver creat organismes específics, comissions d'experts en ciències (de les anomenades 'exactes') i dilapidat milions en tecnologia punta, va ser l'estudi del Passat biològic i cultural (Paleoclimatologia, Paleontologia, Arqueologia...) la peça clau per identificar el canvi climàtic actual com un efecte antròpic no relacionat amb els cicles astronòmics i geològics.

Estudiar la nostra història i els escenaris que hem ocupat des de fa milions d'anys, ens permet afirmar que els canvis climàtics -que s'han anat succeint a la Terra- eren més aviat lents; pel contrari, el canvi climàtic actual és molt ràpid. En poques paraules, té el seu origen en l'acció d'una espècie, ara mateix exitosa, que ha multiplicat i continua multiplicant la seva expansió dins un cos celeste amb límits evidents; una espècie, la humana, necessitada d'una gran quantitat de recursos que un petit planeta com el nostre no podrà seguir oferint. I d'aquí que, al costat de les opinions més mediàtiques que parlen de la futura aparició d'una nova espècie dins del llinatge humà (com a resposta a la idea de que som una mena d'éssers escollits que no ens mereixem ni podem extingir-nos), o de la colonització d'altres planetes o satèl·lits (com a desesperat recurs dels que consideren que la tecnologia és capaç de treure'ns de tot embolic), l'anàlisi científic de la nostra realitat -Antropologia- i la nostra Història -Evolució Humana- potser ens aporta dades més objectives (sobretot menys apassionades i interessades) de cara afrontar el nostre futur: una possible, natural i evolutiva extinció.

El futur del llinatge humà, a l'igual que va ocórrer amb els dinosaures (els mateixos que van dominar terra, mar i cel durant desenes de milions d'anys), té molts punts per extingir-se en un lapse de temps -segons l'escala geològica- realment curt. Aleshores, mentre molts seguiran insistint en excloure a l'humà del món animal (un deliberat intent de situar-nos en una altra esfera d'estudi), o seguiran definint a l'Homo sapiens com l'espècie escollida (trencant així amb les regles de l'evolució on no existeixen espècies més ni menys evolucionades, ni millors ni pitjors... sinó espècies aptes o no aptes en funció del medi canviant), nosaltres neguem, sempre des de el respecte vers d'altres posicionaments, l'existència d'una via preferent o llinatge privilegiat per a la Humanitat.

Som éssers vius i ens regim pels mateixos mecanismes evolutius que la resta de les espècies que ens envolten. Fins i tot, i com a idea que invita a la reflexió, sempre hem dit que el nostre canvi climàtic actual, causat per l'Homo sapiens, és també un canvi tan natural com el que es va produir a l'època dels dinosaures o en altres moments de les grans extincions de la vida. Els nostres gratacels, fàbriques i residus són producte de la nostra Història Natural. I és que la nostra cultura, i la Història de les cultures, forma part de la natura.

En resum, la clau dels estudis sobre el nostre Present (Antropologia) i la nostra Història (Evolució Humana) passa per realitzar una immersió no únicament centrada en l'enfoc humanista provinent d'aquelles èpoques d'esplendor de la Filosofia (on l'únic motiu digne d'estudi era el propi ésser humà), sinó introduint l'enfoc naturalista; és a dir, de la Història Natural.

Jordi Serrallonga; arqueòleg, naturalista i consultor de la UOC


[i] Conan Doyle, Arthur (2000). Estudio en Escarlata. Madrid: Valdemar.

Amunt

És molt aconsellable cursar aquesta assignatura en el primer semestre de la carrera. L'assignatura té una triple finalitat acadèmica: el coneixement històric, l'epistemologia i metodologia de la Història, i la contextualització cronològicocultural. I, donat que "Fonaments de la Història" cobreix les primeres etapes de l'evolució de la humanitat, aquí rau un altre motiu per a recomanar cursar-la en el primer semestre dels estudis.

Amunt

Abast i projecció interdisciplinar.

Amunt

Per a cursar Fonaments de la Història, no es requereixen, en principi, coneixements previs específics. Tanmateix, s'entén que hom posseeix la formació bàsica d'un estudiant preuniversitari i compta amb les eines d'estudi i les nocions prèvies pròpies d'aquest nivell acadèmic.

Amunt

- Comprendre coneixements en àrees d'estudi que parteixen de la base de l'educació secundària general.

- Conèixer i comprendre la història, les corrents i debats teòrico-metodològics de l'Antropologia i l'Evolució Humana, així com la gènesi dels seus conceptes bàsics.

- Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, i dels diferents sistemes que la conformen.

- Aplegar i interpretar dades rellevants per a extreure'n judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de temàtica social, científica o ètica.

CB1 - Que els estudiants demostrin poseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que partexi de la base de l'educació secundària general, i s'acostuma a trobar en un nivell que, si bé parteix de llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que demanen coneixements procedents de l'avantguàrdia del seu camp d'estudi

CB2 - Que els estudiants apliquin els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que acostumen a demostrarse mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat d'aplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per enunciar judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de temàtica social, científica o ètica.

C4 - Expressar-se correctament de forma oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.

C6 - Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

B1 - Aprendre a aprendre.

B3 - Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d'innovació.

B7 - Sensibilització en temes medioambientals.

A1 - Identificar i reconèixer les corrents i debats teòrico-metodològics de la història de l'Antropologia en general i de les escoles evolucionistes en particular, així com la gènesi dels seus conceptes bàsics.

A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades a l'etnicitat, la classe o el gènere-sexe.

A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentesc, de salud, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.

A4 - Contextualtizar i integrar els coneixements d'Evolució humana en el conjunt de les ciències humanes i socials des d'una mirada interdisciplinària.

Amunt

UNITAT 1. L'ESCENARI DE LA HISTÒRIA: ECOLOGIA, CONDUCTA I CULTURA

Les bases físiques de la vida; La màquina planetària: vents i corrents; El mar i l'home; El clima i la història; El clima i el futur de la humanitat; Història i ecologia; i Els mapes i el descobriment del món.

Els estudis sobre Evolució Humana molts cops s'han fet des d'una visió perillosament antropocèntrica; així, els 'èxits' adaptatius dels homínids (sobretot pel que fa al 'progrés' cultural mesurat a través dels artefactes) han estat interpretats com a resultat de l'aparició i evolució dels primers representants del gènere Homo. Però, l'humà no és l'únic responsable; hem de tenir en compte els canvis ecològics que afectaren al comportament homínid: l'escenari de la Història.

 

UNITAT 2. L'EXPANSIÓ DELS HOMÍNIDS CAÇADORS-RECOL·LECTORS

El número dels homes; Naixement i fertilitat; Matrimoni i família; La mort "ordinària"; La mort "extraordinària"; La dinàmica de la població; i La població: problema actual.

Avui sabem que el bressol dels nostres avantpassats més llunyans, els primers homínids, és el continent africà. A partir d'aquests primats bípedes s'arribà a l'aparició dels humans; uns homínids que s'adaptaren a diferents ecosistemes i que, de forma exitosa, van migrar d'Àfrica cap a Euràsia. Aquests llinatges, però, acabarien extingintse (neandertal, home de Flores...) i els Homo sapiens, també amb gènesi africana, van acabar colonitzant tot el planeta: l'expansió dels homínids caçadors-recol·lectors.

 

UNITAT 3. EL GRAN CANVI CULTURAL: DE PREDADORS A PRODUCTORS

L'agricultura a la història humana; L'origen de l'agricultura; La nova agricultura medieval; La primera revolució agrícola moderna; La segona revolució: l'aparició d'una agricultura comercialitzada; El fracàs del "capitalisme agrari"; i L'agricultura i el futur de la humanitat.

El gran canvi econòmic i cultural, no només de la Prehistòria sinó també de la Història, fou el pas de les societats humanes predadores (caçadores-recol·lectores), als grups productors (ramaders i agricultors). Alguns especialistes han vist, en aquest canvi, una mena de desig humà; una cerca de benestar. Però, malgrat l'opinió contrària, el predador també és feliç i ha estat exitós al llarg de 6 milions d'anys. Aleshores, per què no pensar que el gran canvi es produí per necessitat, com a resposta d'una transformació del medi?


UNITAT 4. PROPIETAT, CIRCULACIÓ DE BÉNS DE PRESTIGI I PODER

Comerç i navegació en els temps antics; La construcció d'un mercat europeu; Àsia i Àfrica en el comerç intercontinental; La construcció d'un mercat mundial; La formació dels mercats nacionals; i La reorientació del comerç mundial.

L'economia de producció va conduir en poc temps a l'Homo sapiens cap a la sedentarització, l'aparició de grans canvis tecnològics i mentals i, sobretot, el naixement de la propietat privada. La propietat privada alimentà la jerarquització social i, consequ¿entment, també sorgí la necessitat de fer ben visible aquest estatus. És per això que l'intercanvi, el comerç i la circulació de béns de prestigi (elements 'superflus' però escassos i difícils d'aconseguir) va créixer en paral·lel a l'evolució de societats productores que, de mica en mica, desenvoluparan noves estructures i pautes culturals: exèrcits, guerres, invasions, cabdills, regnes, imperis, etc.

 

UNITAT 5. L'ETNOARQUEOLOGIA I L'ESTUDI DEL COMPORTAMENT HUMÀ

L'estudi del Present (actualisme) mitjançant una aproximació i una metodologia científica correctes pot esdevenir una eina molt important per a la reconstrucció del Passat. Concretament, l'Etnoarqueologia és una de les modernes disciplines que, gràcies al registre etnològic, ens permet comprendre molt millor la gènesi dels jaciments estudiats per l'arqueòleg.

Amunt

Amunt

L'alumne comptarà amb un dossier de lectures on-line, degudament introduïdes, que serviran de marc a les diferents temàtiques a tractar en l'assignatura.

Com a marc general, es faran servir els primers quatre capítols del llibre de Josep Fontana, Introducción al estudio de la història (Barcelona, Crítica, 1999, pp. 15-141):

Unitat 1: Capítol I, "El escenario de la Historia"

Unitat 2: Capítol II, "El número de los hombres"

Unitat 3: Capítol III, "Las formas de subsistencia: la agricultura"

Unitat 4: Capítol IV, "Las formas de subsistencia: tráficos y mercados"

Alhora, cadascuna de les unitats d'estudi de l'assignatura comptarà amb una lectura més concreta; aquestes seran:

Unitat 1: Jordi Serrallonga ("Evolució biològica versus evolució cultural: Ecologia i comportament dels primers homínids", dins Dissetè congrés de metges i biòlegs de llengua catalana, València, Fundació Alsina Bofill, 2004, pp. 207-233). Els estudis sobre Evolució Humana molts cops s'han fet des d'una visió perillosament antropocèntrica; així, els "èxits" adaptatius dels homínids (sobretot pel que fa al "progrés" cultural mesurat a través dels artefactes) han estat interpretats com a resultat de l'aparició i evolució dels primers representants del gènere Homo. Però, l'humà no és l'únic responsable; hem de tenir en compte els canvis ecològics que afectaren al comportament homínid

Unitat 2: Chris Stringer i Peter Andrews (La evolución humana, Madrid, Akal, 2005, pp. 130-175). Avui sabem que el bressol dels nostres avantpassats més llunyans, els primers homínids, és el continent africà. A partir d'aquests primats bípedes s'arribà a l'aparició dels humans; uns homínids que s'adaptaren a diferents ecosistemes i que, de forma exitosa, van migrar d'Àfrica cap a Euràsia. Aquests llinatges, però, acabarien extingint-se (neandertal, home de Flores...) i els Homo sapiens, també amb gènesi africana, van acabar colonitzant tot el planeta.

Unitat 3: Lewis R. Binford (En busca del pasado: descifrando el registro arqueológico, Barcelona, Crítica, 2004, pp. 210-229). El gran canvi econòmic i cultural, no només de la Prehistòria sinó també de la Història, fou el pas de les societats humanes predadores (caçadores-recol·lectores), als grups productors (ramaders i agricultors). Alguns especialistes han vist, en aquest canvi, una mena de desig humà; una cerca de benestar. Però, malgrat l'opinió contrària, el predador també és feliç i ha estat exitós al llarg de 6 milions d'anys. Aleshores, per què no pensar que el gran canvi es produí, per necessitat, com a resposta d'una transformació del medi?

Unitat 4: Allen W. Johnson i Timothy Earle (La evolución de las sociedades: desde los grupos cazadores-recolectores hasta el Estado agrario, Barcelona, Ariel, 2003, pp. 277-290). L'economia de producció, en poc temps, va conduir, a l'Homo sapiens, cap a la sedentarització, a l'aparició de grans canvis tecnològics i mentals i, sobretot, al naixement de la propietat privada. La propietat privada alimentà la jerarquització social i, conseqüentment, també sorgí la necessitat de fer ben visible aquest estatus. És per això que l'intercanvi, el comerç, de bens de prestigi (elements "superflus" però escassos i difícils d'aconseguir) va créixer en paral·lel a l'evolució de societats productores que, de mica en mica, es van anar fent més complexes: exèrcits, guerres, invasions, cabdills, imperis, etc.

Unitat 5: Lewis R. Binford (En busca del pasado: descifrando el registro arqueológico, Barcelona, Crítica, 2004, pp. 23-34). L'estudi del Present (actualisme), mitjançant una aproximació i una metodologia científica correctes, pot esdevenir una eina molt important per a la reconstrucció del Passat. Concretament, l'Etnoarqueologia, és una de les modernes disciplines que, gràcies al registre etnològic, ens permet comprendre, molt millor la gènesi dels jaciments estudiats per l'arqueòleg.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt