Patrimoni arqueològic Codi:  21.013    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Aquesta assignatura forma part del Grau d'antropologia i Evolució humana i, concretament, s'emmarca dins la menció en Evolució Humana. Com a part introductòria de l'assignatura ens centrarem en l'estudi del Patrimoni arqueològic a nivell teòric i conceptual, analitzant també la seva evolució històrica. Posteriorment, ens centrarem en les qüestions legals i administratives que envolten la pràctica de l'arqueologia. Després abordarem l'anàlisis de les Cartes i inventaris arqueològics, una de les principals eines de gestió entorn a la qual es vertebrà el patrimoni arqueològic en el nostre pais. Finalment, analitzarem els aspectes bàsics relacionats amb la divulgació del patrimoni arqueològic.

Amunt

No hi ha requisits específics però es recomanable tenir una mínima formació en Història i arqueologia.

Amunt

Objectius:

- Familiaritzar-se amb els conceptes teòrics bàsics relacionats amb el Patrimoni (especialment l'arqueològic), i l'evolució d'aquests al llarg del temps.

- Conèixer les configuracions institucionals, legislacions i normatives principals que afecten a la pràctica arqueològica.

- Analitzar la relació entre recerca arqueològica i projecció social del coneixement científic.

- Raonar sobre l'adequació de les diferents propostes o models de difusió del patrimoni arqueològic. 

- Raonar sobre la relació entre Patrimoni arqueològic i món laboral fent especial menció a l'arqueologia urbana i les excavacions d'emergència.

Competències
:

Bàsiques

CB3 Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.
CB4 Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic especialitzar i no especialitzat.

Nuclears

C3 Gestionar la informació i el coneixement.
C4 Expressar-se correctament de forma oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
C5 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

Transversals


B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.

Específiques


A6 Dissenyar i implementar els procediments, protocols, tècniques i recursos instrumentals per a realitzar una recerca basada en el treball de camp etnogràfic, arqueològic o de laboratori.
A7 Ser capaç de registrar, tractar, analitzar i avaluar les dades procedents de les investigacions.

Amunt

UNITAT 1. Introducció conceptual al Patrimoni arqueològic

En aquesta unitat volem que els/les estudiants prenguin contacte amb l'ampli concepte de patrimoni. Raonarem sobre el patrimoni artístic, patrimoni històric i patrimoni arqueològic, les seves particularitats i la seva evolució històrica.

UNITAT 2. Legislació i estructuració administrativa del patrimoni arqueològic

Ens centrarem en analitzar les lleis i normes que regulen totes les activitats de protecció, estudi, divulgació i gestió del patrimoni arqueològic i també explorarem la configuració institucional que vetlla pel compliment de la normativa.

UNITAT 3. Cartes, inventaris i catàlegs: conèixer per gestionar

En aquesta unitat estudiarem els aspectes teòrico-conceptuals, les diverses formes d'implementació i les derivades principals d'un dels instruments de coneixement i gestió principals del patrimoni arqueològic.

UNITAT 4.
Divulgar el patrimoni arqueològic: arqueologia i societat

Aquesta unitat se centrarà en la divulgació del patrimoni arqueològic. Explorarem la evolució de la divulgació al llarg del temps, debatrem sobre els principals conflictes actuals i analitzarem diversos exemples de divulgació.

Amunt

El patrimonio: la construcción del pasado y del futuro Llibre-manual

Amunt

Manual assignatura: Capel, H. El patrimonio: la construcción del pasado y del futuro. Barcelona: Editorial del Serbal, 2014. (ISBN: 978-8476287477)

Materials:

Capítols de llibre:

Ballart, J. ; Tresserras-Juan, J. (2001) "Capítulo 1 - El patrimonio definido"". En: Ballart y Tresserras, Gestión del patrimonio cultural. pp. 1-25. Barcelona: Ariel [ISBN 9788434466432]

González Ruibal, A.; Ayán, X. (2018) "El público de la arqueología". En: Arqueología: una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial. pp. 569-603. [ISBN 9788491812364]

González Ruibal, A.; Ayán, X. (2018) "El patrimonio arqueológico". En: Arqueología: una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial. pp. 604-618. [ISBN 9788491812364]

Menéndez, F.X.; Solé, D. (2018) La Agencia Catalana del Patrimonio Cultural, una institución nacida bajo la crisis (2014-18). En  XIV Congreso. Crisis económica, patrimonio cultural y museos Donostia, 18-19 de octubre de 2018.

Pérez Juez, A. (2006) "Capítulo 1: Reflexiones en torno al concepto de patrimonio histórico: paradojas e intereses". En: Amalia Pérez-Juez Gil. Gestión del patrimonio arqueológico. El yacimiento como recurso turístico. p. 17-32. Barcelona: Ariel. [ISBN 9788434452077]

Ruiz, A.; Hornos, F.; Rísquez, C. (1996) "Catalogar el patrimonio arqueológico. Bases, conceptos y métodos". En: Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. Catalogación del patrimonio histórico. p. 28-40. Sevilla : Junta de Andalucía. Consejería de Cultura. [ISBN 8486944112]

Querol, Mª.A. (2010) "Capítulo 5: Conocer". En: Querol, Mª A. Manual de gestión del patrimonio cultural. p. 63-87. Madrid: Akal. [ISBN 9788446031086]

Querol, Mª A. (2010) Capítulo 16. Los gobiernos y el Patrimonio Cultural. En Querol, Mª.A. "Manual de gestión del patrimonio cultural". Madrid, Ed. Akal: 303-323.

Santacana, J. (2005) Museografía didàctica, museos y centros de interpretación del patrimonio histórico. En: Santacana, J.; Serrat, N. (coords.). Museografía didáctica. pp. 81-101. Barcelona : Ariel. [ISBN 8434467631]

Articles:

Beltrán de Heredia Bercero, Julia (2008) Preservar, presentar, conservar: museïtzar el patrimoni arqueològic. Present i futur del nostre passat. Cota zero, 23: 140-143. [ISSN 0213-4640]

Junyent, Emili (1999) Patrimoni arqueològic, difusió i mercat: algunes reflexions. Cota zero, 15: 9-27. [ISSN 0213-4640]

Martin, A. (1999) Els municipis i la protecció del patrimoni arqueològic. Lauro, 16: 53-64. [ISSN 11330600]

CNT-Córdoba (2010). "Córdoba, una arqueología en precario (I): el Convenio Gerencia Municipal de Urbanismo, Universidad de Córdoba". En: Antiquitas, 22: 253-269. [ISSN 1133-6609]

CNT-Córdoba (2011). "Córdoba, una arqueología en precario (II). La arqueología de mercado y la destrucción de los Arrabales Occidentales". En: Antiquitas, 23: 245-270. [ISSN 1133-6609]

Prevosti, Marta (2013) Forma conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 24: 67-84. [ISSN 0213-6791]

Smith, L. (2014) Patrimoni immaterial: un repte per al discurs de patrimoni autoritzat? Revista d'etnologia de Catalunya, 39: 12-22 [ISSN 1132-6581]


Planes web:

http://patrimoni.gencat.cat/ca/temes/arqueologia/

http://patrimoni.gencat.cat/ca/temes/arqueologia/arqueo_el_patrimoni_arqueologic_de_catalunya/?pagina=3

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/07_marc_normatiu/static_file/llei_09_1993.pdf

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=276664&language=es_ES&action=fitxa

http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt