Cultura material Codi:  21.024    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Presentació

 

Aquesta assignatura exposa l'aparició i el desenvolupament de la cultura material mitjançant l'exploració de les formes en què la innovació de la tecnologia afecta la trajectòria evolutiva de la humanitat. L'estudi de la cultura material de les societats del passat és un enfocament íntimament lligat a la investigació arqueològica i antropològica, i constitueix una de les branques principals d'ambdós estudis interdisciplinaris.

 

L'evidència més antiga del naixement de la cultura material humana apareix abans del començament del període quaternari a l'Àfrica, fa gairebé 3 milions d'anys. A principis de la prehistòria, la cultura material humana està representada fonamentalment pels artefactes fetes de pedra. Si existissin, no trobem gaire d'objectes manufacturats en altres materials peribles, com la fusta o l'os, ja que les seves possibilitats de conservació al llarg dels mil·lennis són relativament pobres.

 

Al llarg de la prehistòria, els objectes deixats per les societats del passat tendeixen a diversificar-se i a créixer en la seva complexitat. L'objectiu principal d'aquesta assignatura és d'aprendre les principals fases en l'evolució de cultura material humana, des de la seva aparició en el registre arqueològic africà i fins a la 'revolució neolítica'. Reflexionarem sobre les implicacions socials i conductuals de les principals fites tecnològiques a través tota la llarga trajectòria evolutiva; fins a l'actualitat.

 

En la Unitat 1, explorarem lescaracterístiques de les primeres tecnologies i els possibles orígens de la seva innovació. Una etapa crítica en el desenvolupament hominin es va assolir amb la invenció d'eines de pedra. La fabricació i l'ús sistemàtic d'eines distingeix els humans de totes les altres espècies animals i ha estat una força adaptativa clau en l'evolució humana. Ho podríem dir que la invenció de la tecnologia ha totalment revolucionat el procés evolutiu humà. A les primeres fases, aquesta utilització d'objectes va permetre als humans d'alliberar-se de mica en mica d'algunes restriccions biològiques, oferint un món completament nou de solucions alternatives per afrontar diferents situacions vinculades a la supervivència.

 

Analitzarem com es va aprendre i transmetre la cultura en el passat lluny, mitjançant modes innovadors d'aprenentatge i de socialització.

 

Familiaritzareu amb metodologies científiques aplicades pels arqueòlegs per entendre que era el paper de la tecnologia en l'adaptació social i cognitiu dels hominins més representatius de la prehistòria. Per fer-ho, començarem estudiant algunes de les moltes definicions de la paraula paraigua "cultura".

 

La fabricació d'eines va ser integrada molt aviat com a comportament útil per a respondre als pressions ambientals i socials. Després de la seva integració a la vida hominina, la utilització d'eines de pedra es va transformar progressivament en una estratègia de supervivència humana indispensable. Poc després de la seva aparició fa uns 3 milions d'anys enrere, la utilització de diferents tècniques de producció lítica es va ampliar entre els grups d'hominins a un ritme cada vegada més ràpid. Sigui desenvolupat espontàniament o compartit entre grups d'hominins, l'adopció d'aquest conducte acabaria creixent fins a convertir-se en un aspecte fonamental i definitiu de la humanitat. La seva importància, creixent exponencialment a través del temps, exigiria que s'invertís cada vegada més temps en aprenentatge, tant a escala individual com de grup.

 

Com i per què van aparèixer tecnologies específiques o bé eines amb morfologies especialitzades al llarg del temps? Aquestes últimes es denominen 'morfotipus' i pot ser que permetien una major eficiència en l'acompliment de tasques o fins i tot que hi havien alguna significació cultural. Entraven en les normes (de vegades regionals) de la producció humana. Podem imaginar que algunes de les tecnologies més innovadores podrien haver estat adquirides per aculturació (transmissió per contacte directe entre diferents pobles) o bé desenvolupades de forma independent per grups separats (convergència cultural).

A la Unitat 2 veurem com la cultura material humana de cada període d'estudi va estendre geogràficament. Descobrirem diferents configuracions de transmissió cultural a través d'alguns exemples del registre arqueològic. Així, abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.

Les lectures seleccionades de Jared Diamond (1997) us ajudaran per pensar en la significació de la diacronia en l'assoliment de diferents fites culturals en distintes àrees del món.

La cultura material reflecteix els coneixements adquirits. Al contrari del que succeeix en altres espècies, ens ha alliberat de les limitacions biològiques, la qual cosa ens permet anar molt més enllà dels límits naturals. Actualment, els èxits tecnològics van molt més ràpid que els canvis anatòmics o cerebrals que, pel passat, van permetre als humans adaptar-se a les seves habilitats adquirides. L'evolució tècnica, cada vegada més ràpida, continua desenvolupant la seva complexitat, portant a la nostra espècie a una destinació desconeguda.

A la Unitat 3, mirarem quin és l'impacte del tecno-evolució humana en el desenvolupament de societats modernes: del Paleolític mitjà fins al neolític i més enllà... cap a l'antropocè.

Algunes solucions tecnològiques humanes a situacions que enfronta la societat moderna poden ser perilloses, ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta i de vegades són contràries a la supervivència prolongada de la nostra espècie.

La nostracultura material es fa ressò de l'essència abstracta del nostre univers interior (religions, idees, creences) i, en relació amb les societats del passat, ofereix una finestra a la reconstrucció de com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.

Amunt

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Compartim globalment la nostra cultura material compartida com a part fonamental del que ens fa humà. Es refereix a les proves arqueològiques que constitueixen la base del que considerem 'cultura'. Un retorn als orígens de la nostra espècie i un esbós de les principals fases de la seva història evolutiva ens ajuda a entendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura.

Aquest fenomen, íntimament relacionat amb el creixement exponencial de la complexitat humana, ofereix una visió de la prehistòria que ens dóna l'oportunitat de veure tot el procés de desenvolupament de la complexitat cultural. Contribueix a construir una visió global no només de com hem arribat a ser el que som, sinó que també ofereix una mirada cap al futur, cap al que podem arribar a ser.

 

-Unitat 1

Introducció: Les primeres indústries lítiques i el naixement de la cultura material humana.


Aquesta unitat us donarà una visió general del context paleoambiental quaternari a l'Àfrica en el qual van aparèixer els artefactes més antics fets pels nostres avantpassats.

 

Se centrarà la discussió sobre els temes següents:

- Algunes de les definicions de la paraula "cultura": una mirada des de la prehistòria.

 

- Fa 3 milions d'anys: el tecno-complex olduvaià: primera cultura?


- Les condicions geogràfiques i paleoecològiques del període quaternari.

 

- Definició de la humanitat: els grans descobriments.


- Primeres fites biològiques i culturals: el procés evolutiu humà.


- L'evolució de les primeres cultures i civilitzacions humanes en el seu marc estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental.

 

Hauríeu de familiaritzar-vos amb el context ambiental a l'est d'Àfrica en el moment de l'aparició de les primeres conjunts d'eines de pedra. Es posarà èmfasi en l'enfocament interdisciplinari en l'estudi de la cultura material i del seu context arqueològic. Farem referència, per exemple, a dos grans jaciments de l'olduvaià: Olduvai Gorge (Tanzània) i Fejej FJ-1a (Etiòpia).

 

Lectures obligatòries:

1.- Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Capítol 2, pp. 25-34.

2.- Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes (pp: 37-44; 69-71; 160-185, 188-194).

 

3.- Barsky, D., 2015. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-19.

 

Lecturesde suport:

Leakey, M., 1971; Keesing, 1993; Potts R., 1998; Barsky et al., 2011; Domínguez-Rodrigo et al., 2014.

 

PAC 1.Assaig (3 pàgines + bibliografia):

Basant-se en les definicions de 'la cultura' que proporciona Eller (2009), expressar el vostre punt de vista sobre l'aparició de la 'cultura' en la Prehistòria. Heu d'utilitzar exemples específics del registre arqueològic per respondre a les preguntes següents:

 

o Quan i on va aparèixer la cultura?


o Com reconeguem la cultura en el registre arqueològic?


o De quina manera la cultura es va convertir en una elecció estratègica adaptativa per als hominins antics?

 

  • Heu de citar exemples concrets i ben referenciats a partir dels jaciments arqueològics de la vostra elecció: l'assaig s'ha d'incloure una bibliografia adequada i ben presentada. Us convido a complementar els recursos de la classe amb una bibliografia més àmplia de la vostra pròpia investigació. La utilització de recursos addicionals es veurà favorablement.

 

El vostre treball es classificarà de la manera següent:

- Comprensió i ús de les definicions de cultura proporcionades per Eller (2009) (2 punts).

- Aplicació coherent de conceptes cronològics i paleoambientals per emmarcar la seva discussió (2 punts).

- Recerca bibliogràfica per aportar exemples concrets del registre arqueològic (2 punts).

- Organització del text i estil d'escriptura (2 punts).

- Llista de referència bibliogràfica (2 punts).

Total: 10 punts

 

 

-Unitat 2

Metodologies aplicades en l'estudi dels artefactes prehistòrics.

 

Examinarem alguns dels mètodes utilitzats per a l'estudi dels artefactes prehistòrics. Les principals obres s'estudiaran des del punt de vista històric, amb èmfasi sobre el concepte de 'la cadena operativa' per a la comprensió de les eines de pedra manufacturades per les cultures més antigues.


Temes principals:

- Les metodologies utilitzades per estudiar la cultura material humana prehistòrica: teoria i pràctica.

- Anàlisi crítica de l'evolució històrica d'aquestes metodologies.

 

PAC 2. Assaig: Com fem parlar les pedres? (2 pàgines + bilbiografia).

S'utilitzen diferents tipus d'anàlisi per estudiar conjunts d'eines de pedra trobats en jaciments arqueològics per tal de determinar el comportament i l'estil de vida dels hominins a la prehistòria (per exemple: tecnologia, tipologia, petrografia, etc.).

 

Elegir una d'aquestes metodologies i:

1) Proporcionar una breu descripció (històrica, funcionament, aspectes tècnics...).


2) Descriure quins tipus d'informacions es pot proporcionar el mètode i com s'utilitza per a deduir característiques de comportament humà i/o de conceptes evolutius (cronològics i cognitius).


* Heu d'utilitzar fonts bibliogràfiques i aquestes s'han de presentar correctament al final del document.

 

El vostre treball s'avaluarà de la manera següent:

- Validesa, descripció i definició del mètode escollit (2 punts).

- Desenvolupament dels aspectes històrics de la metodologia escollida (2 punts).

-Desenvolupament dels aspectes interpretatius de la metodologia escollida (2 punts).

- Recerca bibliogràfica sobre el tòpic (2 punts).

- Presentació del text i estil d'escriptura (1 punt).

- Llista de referència bibliogràfica (1 punt).

Total: 10 punts

 

Lectures obligatòries:

1 - Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.

 

2- Barsky, D., 2015. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-22.

 

Lecturesde suport:

Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.

 

García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.

 

Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.

 

Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.

- Unitat 3

3.1) Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica

Explorarem diferents teories sobre la transmissió de la cultura durant el paleolític inferior, mitjà i superior: com es van desenvolupar les normes culturals en diferents àrees del món: aculturació, transmissió per contacte interpopulacional (migracions), convergència. Analitzarem diferents aspectes a través d'exemples arqueològics específics (transmissió/evolució cultural: aprendre, saber fer, artesania, tradició, estètica, aspectes formals i funcionals...). Es tractaran els temes de lectura específics directament relacionats amb la definició de la cultura i la seva... El focus principal serà la socialització de la cultura material.

 

3.2) Interpretar el passat per entendre el futur

El famós explorador, naturalista i humanista francès  Theodore Monod (1902-2000) va observar que, mentre que al principi la transformació cultural i el progrés van estar limitats per la mateixa estructura física de cada ésser viu, la tecnologia humana trenca aquests límits sense preveure les conseqüències d'aquesta ruptura. Veurem en què la nostra investigació sobre cultures humanes passades ens pot ajudar a comprendre millor els factors socials i de comportament que condueixen a la condició humana actual.

 

Temes principals:

- Cronologia i cultura: aprendre com es van estendre les primeres poblacions d'hominins a través del món.

- Conèixer les primeres grans transicions culturals del paleolític (la revolució acheulià).

- Iniciar-se en l'aprenentatge del món del neandertal.

PAC 3. Anàlisi crítica (2 pàgines amb bibliografia): A partir de la lectura seleccionada de l'obra de Jared Diamond (1997, Capítol 13, pp. 236-264), respondre a les següents preguntes:

- Segons Diamond (1997), per què es van produir diferents fases de desenvolupament tècnic en diverses parts del món d'una manera diacrònica? 

- Segons la vostra opinió, Es poden aplicar els arguments de Diamond a qualsevol dels períodes de prehistòria que hem estudiat aquest semestre? Proporcionar exemples per a explicar el vostre punt de vista. 

El vostre treball s'avaluarà de la manera següent:

- Comprensió de la lectura assignada (3 punts).

- Capacitat d'extrapolar idees o hipòtesis en diferents contextos (3 punts).

- Validesa dels exemples proporcionats (3 punts).

- Bibliografia (1 punt).

Total: 10 punts

 

Lectures obligatòries:

1.- J. Diamond, 1997. Guns, Germs and Steel. A short history of everybody for the last 13,000 years. W.W. Norton & Co.  (Capítol 13, pp. 236-264).

 

(o en espanyol): J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo (Capítol 13).

 

2.- Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.

 

Documental (opcional)

Armas, Gèrmenes y Acero. Subtitulat en castellà (2 Partes):

 

https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun)

 

Lectures obligatòries:

1.- Barsky, D., 2015. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Material Docent de la UOC PID_00220132, pp. 5-21.

2.- Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.

Amunt

- L'arqueologia prehistòrica

- Tecnologia lítica i la tipologia

- Estudis cognitius

- Etnografia

- Antropologia

Amunt

Coneixements previs

Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana primerenca que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.

Amunt

Objectius i resultats d'aprenentatge

- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra.

 

- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.

 

- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material.

 
- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i el temps.


- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.

Amunt

Continguts

Els continguts de l'assignatura us permetrà familiaritzar-vos amb algunes de les proves arqueològiques més antigues de la cultura material humana, gràcies a l'aplicació de metodologies científiques. El període temporal cobert per aquesta assignatura és molt ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments africans fa més de 3 milions d'anys, seguiment amb una anàlisi dels principals complexos culturals paleolítics (olduvaià, acheulià, mosterià), i finalitzant amb una ràpida visió de la transició al neolític i una introducció a l'antropocè.

A través de l'arqueologia i l'antropologia, aconseguireu els coneixements bàsics sobre l'evolució crono-cultural de l'Homo sapiens i els seus avantpassats. Utilitzarem un enfocament holístic en el nostre estudi dels artefactes de pedra: els objectes més representatius de les cultures humanes primerenques. Mirarem com l'estudi dels artefactes recuperats en contexts arqueològics ens ajuden a conèixer aspectes cronològics i de comportament. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per ajudar-vos a entendre millor el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.

Objectius principals:

  • Posarem primer les bases per definir la paraula "cultura".
  • Mirarem quines són les metodologies bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.
  • Adquirirem coneixements sobre l'evolució de la cultura humana en diferents contextos geogràfics i cronològics.

2) Reflexionarem sobre la importància d'estudiar el passat per comprendre la condició humana actual.

 

Unitat 1. Introducció: les primeres indústries i el naixement de la cultura material humana

En aquesta unitat aconseguireu una visió general d'algunes de les definicions de la cultura material i del concepte de cultura en si mateix. El focus principal se situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, mirarem els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.

L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental. Veurem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica peró més tard es troben també a diferents punts de l'Euràsia. També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels hominins que les van elaborar.

També parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana, i com es diferent de la que realitzen grans simis o altres animals.

 

Unitat 2. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics

En aquesta unitat mirarem les metodologies emprades per la interpretació dels objectes més antics de la cultura humana: les eines de pedra. Us presentaré una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven les eines gràcies al concepte (francès) de cadena operativa, que té en compte cada etapa en un procés de talla, com i eren diferents baules en una cadena d'acció (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, fins al seu abandonament). 

 

Unitat 3.

1) Àmbit regional i la socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana i 2) Interpretar el passat per entendre el futur

1) En aquesta unitat s'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Mirarem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa i quines són les grans etapes d'aquest procés evolutiu. També veurem que la cultura evoluciona de manera diacrònica en diferents regions del món. Diverses lectures i vídeos us assistiran a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre la seva influència en la trajectòria evolutiva de les societats humanes.

2) Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? Es tracta de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem de quina manera el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat en el seu conjunt.

 

Amunt

Amunt

Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos) 

Llibres o capítols de llibre (lecturesobligatòries)

Barsky, D., 2015. Cultural Material. Material Docent de la UOC.

 

Barsky, D., 2018. Material Docent de la UOC.

 

Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes.

 

Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. The Fates of Human Societies. W.W. Norton.

(o en Espanyol) J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo.

 

Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Routledge, Nova York.

Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477. 

 

Articles (lectures obligatòries)

Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13. 

Bibliografiai fonts d'informació complementària 

Llibres o capítols de llibre (opcionals)

Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.

 

Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Dordrecht, pp. 25-38.

 

García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.

 

Keesing, R., 1993. Teorías de la cultura. In: Honorio M. Velasco (Comp), Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Cuadernas de la UNED.

 

Leakey, M. 1971. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Bed I and II, 1960-1963. Cambridge University Press, England

 

Potts R., 1998. Environmental hypotheses of hominin evolution. Yearbook of Physical Anthropology 41: 93-136.

 

Articles (opcionals)

Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.

 

Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.

 

Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.

 

Domínguez-Rodrigo, M., Díez-Martín, F., Mabulla, A., Baquedano, E., Bunn H., & Musiba Ch., (Eds.) 2014. The Evolution of Hominin Behavior during the Oldowan-Acheulian Transition: Recent Evidence from Olduvai Gorge and Peninj (Tanzania). Quaternary International 322-323, pp. 1-6.

 

Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.

 

Semaw, S., 2000. The World's Oldest Stone Artefacts from Gona, Ethiopia: Their Implications for Understanding Stone Technology and Patterns of Human Evolution Between 2·6-1·5 Million Years Ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.

 

Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods: The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.

 

Fotos (IPHES + personals)

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt