|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions esdevingudes en l'audiovisual, és a dir, en camps de producció i difusió com el vídeo, el cinema i la televisió. En aquesta matèria atendrem tant a la vinculació de la producció audiovisual amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània. Els temes de l'assignatura tractaran sobre l'impacte del cinema i les arts visuals en la configuració de la cultura moderna i els grans esdeveniments del segle XX i XXI. Des de, la importància de la imatge en els processos de racionalització i desenvolupament tecnològic i científic en la primera meitat del segle XX; la construcció de les identitats nacionals i el paper de l'audiovisual en l'articulació de protestes i revolucions; fins a l'impacte dels nous mitjans i el nou consumidor en el món de la cultura digital. Al llarg del curs l'estudiant aprendrà a treballar amb fonts històriques, analitzar materials audiovisuals i cercar documents en arxius al seu abast per tal de proposar reflexions crítiques sobre els fenòmens culturals que l'envolten. |
|||||
Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors o sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema és una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural o bé la crítica d'art. A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a historiadors de la cultura, historiadors de la comunicació, antropòlegs, sociòlegs...etc, essent el cinema una gran eina pedagògica emprada per educadors o professors d'ensenyament primari o secundari. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV. |
|||||
OBJECTIUS
COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals:
Competències transversals:
Competències específiques:
|
|||||
Mòdul 1. CINEMA, AAVV i MODERNITAT
Estudiarem algunes de les principals novetats del segle XIX que afecten a la pròpia manera de mirar, a l'oci i a les pràctiques espectatorials. En definitiva, tot el que conforma el que entenem per la cultura de la modernitat. Així, es considerarà el que coneixem per precinema, els principals espectacles, les exposicions universals i la importància de la metròpoli. Igualment, es valoraran els processos de transformació i producció, considerant el taylorisme, el fordisme, les industries culturals i el cinema d'avantguarda. Finalment, s'atendrà a les relacions que el cinema ha mantingut, des del seu propi naixement, amb la ciència, tot contemplant els usos i connexions que ha tingut amb la medicina i la gestió dels cossos.
Lectures obligatòries: -BAUDELAIRE, Charles: El pintor de la vida moderna. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2007, pàgs. 75-95. -BURCH, Noel: El tragaluz del infinito: contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid: Cátedra, 1987, pàgs. 21-39 (Capítol: "Charles Baudelaire contra el Doctor Frankenstein") -GUNNING, Tom: "De Edison a Griffith: el cine y la modernidad". A: BRUNETTA, Gian Piero (Ed.): Historia mundial del cine. Estados Unidos. Madrid: Akal, 2011, vol. 1, pàgs. 61-110. -SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: El montaje cinematográfico. Teoría y análisis. Barcelona: Paidós, 1996, pàgs. 81-103 (Capítol: "La vanguardia constructiva y la reflexión maquinística").
Lectures recomanades: -ALTMAN, Rick: Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 2000, pàgs. 33-53 (Capítol 2: "¿Qué se suele entender por género cinematográfico"). -AUMONT, Jacques: Las teorías de los cineastas. La concepción del cine de los grandes directores. Barcelona: Paidós, 2004, pàgs. 26-31 (Capítol: "Eisenstein y el montaje intelectual"). -BAZIN, André: ¿Qué es el cine?. Madrid: Rialp, 1990 (Capítols: "La ontología de la imagen fotográfica" y "El mito del cine total"), pàgs. 23-32, 33-40. -BENET, Vicente J.: La cultura del cine. Introducción a la historia y la estética del cine. Barcelona, Buenos Aires: Paidós Comunicación, 2004, pàgs. 17-34. (Capítol 1: Un arte de nuestro de tiempo). -CRARY, Jonathan: Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008, pàgs. 47-95. (Capítol: La cámara oscura y su sujeto) -DOANE, Mary Ann: La emergencia del tiempo cinemático. La modernidad, la contingencia y el archivo. Murcia: CENDEAC, Ad Litteram, 2002, pàgs. 13-58 (Capítol: La representabilidad del tiempo). -DYER, Richard: Las estrellas cinematográficas. Barcelona: Paidós, 2001, pàgs. 17-52 (Capítol: Primera parte - Las estrellas como fenómeno social). -GAUDREAULT, André: "Del 'cine primitivo' a la 'cinematografía-atracción'". Secuencias, núm. 26, 2007, pàgs. 10-28. Enllaç: https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/3936/27436_26.2.pdf?sequence=1 -GOMERY, Douglas: "El nuevo Hollywood. Las estructuras de producción se renuevan". A: BRUNETTA, Gian Piero (Ed.): Historia mundial del cine. Estados Unidos. Madrid: Akal, 2011, vol. 1, pàgs. 917-940. -GUNNING, Tom: "The Cinema of Attractions: Early Film, Its Spectator, and the Avant-Garde". Wide Angle, núm. 8, pàgs. 63-70. -PALACIOS, Rosario: "La Metrópolis como cultura material: La metrópolis y la vida mental como propuesta metodológica". Bifurcaciones, núm. 4, 2005, pàgs. 1-5. Enllaç: http://www.bifurcaciones.cl/004/bifurcaciones_004_Simmel.pdf -SIMMEL, Georg: "La metrópolis y la vida mental". Bifurcaciones, núm. 4, 2005, pàgs. 1-10. Enllaç: http://www.bifurcaciones.cl/004/bifurcaciones_004_reserva.pdf -STEIGER, Janet: "El modo de producción de Hollywood, 1930-1960". A: BORDWELL, David; STAIGER, Janet; THOMPSON, Kristin (eds.): El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Madrid: Paidós, 1997, pàgs. 362-377.
Mòdul 2. CINEMA, AAVV I NACIÓ
Estudiarem de quina manera diversos films han tractat la qüestió nacional i el nacionalisme, aprofundint en la dimensió ideològica dels documents audiovisuals. D'aquesta manera, es considerarà la possibilitat de les diferents lectures i interpretacions que a vegades s'han fet d'algunes propostes. Així mateix, es valorarà la importància de les reconstruccions històriques, dels usos que el cinema ha pogut tenir en tant que eina de denúncia o de perpetuació de determinats estereotips. Per altra banda, ens aturarem en la rellevància de les fronteres i en la significació que tenen totes aquestes qüestions en un gènere en concret com és el western.
Lectures obligatòries: -SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: Cine y Guerra Civil Española. Del mito a la memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2006, pàgs. 113-143. (Capítol 3: "Franquismo y falange, frente a frente"). -MURUZÁBAL, Amaya; GRANDÍO, María del Mar: "La representación de la guerra en la ficción televisiva norteamericana contemporánea". Mediaciones Sociales, núm. 5, II semestre, 2009, pàgs. 63-83. Enllaç: http://revistas.ucm.es/index.php/MESO/article/viewFile/MESO0909220063A/21182
Lectures recomanades: -ASTRE, Georges-Albert; HOARAU, Albert-Patrick: El Universo del Western. Madrid: Editorial Fundamentos, pàgs. 21-56. -CASETTI, Francesco: Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 2010, pàgs. 144-152. (Capítol: 8.5 El cine y la representación de lo social). -GUBERN, Román: 1936-1939: La Guerra de España en la pantalla. Madrid: Filmoteca Española, 1986, pàgs. 168-180. (Capítol: "La representación de la Guerra Civil tras la dictadura") -MINGANTI, Franco: "Tres o cuatro tonos de negro. El cine afroamericano". A: BRUNETTA, Gian Piero (Ed.): Historia mundial del cine. Estados Unidos. Madrid: Akal, 2011, vol. 1, pàgs. 1057-1110. -NAFICY, Hamid: An Accented Cinema. Exilic and Diasporic Filmmaking. Nova Jersey: Princeton University Press, 2001, pàg. 10-39.
Mòdul 3. CINEMA, AAVV I PROTESTA
Estudiarem l'ús que en diverses ocasions i contextos s'ha fet de l'audiovisual des dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat. D'aquesta manera, es valoraran tant propostes de ficció com de no ficció per tal d'articular una panoràmica general (molt àmplia en termes geogràfics) que funcioni com a marc per entendre aquests usos i, al mateix temps, ens aturarem en alguns casos significatius.
Lectures obligatòries: -BELLÓN, Teresa: "Nuevos modelos narrativos. Ficción televisiva y transmediación". Revista Comunicación, vol. 10, núm. 1, 2012, pàgs. 17-31. Enllaç: http://cinelatinoamericano.org/assets/docs/Nuevosmodelosnarrativos.pdf -MULVEY, Laura: Placer Visual y cine narrativo. Valencia: Centro de Semiótica y Teoría del Espectáculo, Documentos de Trabajo Eutopías, segona época, 1988. Enllaç: http://www.estudiosonline.net/est_mod/mulvey2.pdf -NICHOLS, Bill: La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental. Madrid: Paidós, 2011, pàgs. 65-114. (Capítol 2: Modalidades documentales de representación) -SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: "Políticas de la memoria. La Guerra Civil española en el cine y el reportaje televisivo". Archivos de la Filmoteca, vol. 49, 2005, pàgs. 33-53. Enllaç: http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/29130/027368.pdf?sequence=1 -TORREIRO, Casimiro: "Del Tardofranquismo a la Democracia (1969-1982)". A: GUBERN, Román; MONTERDE, José Enrique; PÉREZ PERUCHA, Julio; RIAMBAU, Esteve; TORREIRO, Casimiro (Eds.): Historia del cine español. Madrid: Cátedra, 2009, pàgs. 341- 397.
Lectures recomanades: -AA.VV.: Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español, vol. 4, 2007. Enllaç: http://macba.cat/uploads/publicacions/desacuerdos/desacuerdos_04.pdf -CIGÜELA SOLA, Javier; MARTÍNEZ LUCENA, Jorge: "El imaginario social de la democracia en Black Mirror". Revista Latina de Sociología, vol. 4, pàgs. 90-109. Enllaç: http://ruc.udc.es/dspace/bitstream/handle/2183/14488/RLS_2014_4_art_7.pdf?sequence=1&isAllowed=y -COBO DURÁN, Sergio : "La ciudad como personaje. David Simon como autor. The Wire como serie". Frame, núm. 10, juliol 2014, pàgs. 122-127. Enllaç: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/44127/5.3.pdf?sequence=1 -COLAIZZI, Giulia: "El acto cinematográfico: género y texto fílmico". Lectora: Revista de dones i textualitat, núm. 7, 2001, pàgs. 5-13. Enllaç: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/7013 -DIDI-HUBERMAN, Georges: Remontajes del tiempo padecido. El ojo de la historia 2. Madrid: Biblos, 2015, Capítol dedicat a Harun Farocki. -FAROCKI, Harun: "Imágenes de prisiones". A: Xcèntric. El cine del CCCB. Enllaç: http://www.cccb.org/rcs_gene/4_des_cast_web.pdf -FERNÁNDEZ SAVATER, Amador; CORTÉS, David: El cine a las puertas de la fábrica (social). Enllaç: https://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?article6195 -GARCÍA ESPINOSA, Julio: Por un cine imperfecto (1970). Enllaç: http://www.programaibermedia.com/nuestras-cronicas/julio-garcia-espinosa-por-un-cine-imperfecto/ -GARCÍA LÓPEZ, Javier; LÓPEZ BALSAS, Alicia: "Orange is the New Black. Una vision antropológica". Revista de Comunicación de la SEECI, núm 35, noviembre 2014, pàgs. 19-33. Enllaç: http://www.seeci.net/revista/index.php/seeci/article/view/97/114 -GARCÍA MARTÍNEZ, Alberto N.: "El espejo roto: la metaficción en las series anglosajonas". Revista Latina de Comunicación Social, núm. 64, 2009, pàgs. 654-667. Enllaç: http://www.revistalatinacs.org/09/art/852_UNAV/RLCS_art852.pdf -Manifest del Tercer Cinema - Manifiesto Hacia un Tercer Cine (Grupo Liberación, 1969). Enllaç: http://www.rua.ufscar.br/hacia-un-tercer-cine/ -MARTÍNEZ-CARAZO, Cristina: "Deconstrucción/Reconstrucción: En construcción de José Luis Guerín (2001)". Letras Hispanas, vol. 4, tema 2, tardor 2007, pàgs. 1-15. Enllaç: http://gato-docs.its.txstate.edu/jcr:c2d420e8-c164-4bcb-944f-48565aefe0cb/MartinezF07.pdf -MARTÍNEZ LUCENA, Jorge; CIGÜELA SOLA, Javier: "Pensamiento pop en Black Mirror. El monstruo y su linchamiento". Doxa-Comunicación, núm. 19, 2014, pàgs. 85-107. Enllaç: http://dspace.ceu.es/bitstream/10637/6623/1/Pensamiento_MartinezLucena_Doxa_2014.pdf -ONANDIA GARATE, Mikel : « Tres obras maestras de la ficción televisiva: The Sopranos, The Wire y Mad Men". Ars Bilduna, núm. 3, 2013, pàgs. 133-150. Enllaç: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/ars_bilduma/article/view/6351/pdf -PIÑOL LLORET, Marta: "Els moviments migratoris en el cinema català: identitats i procesos d'integració" A: RODRÍGUEZ GRANELL, Ana (Coord.): Identitats en conflicte en el cinema català. Barcelona: Editorial UOC, 2016, pàgs. 75-96. -STAM, Robert: Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós, 2010, pàgs. 321-332, 333-339. (Capítol: "Multiculturalismo, raza y representación"). Mòdul 4. CINEMA, AAVV I SUBCULTURES
Estudiarem la relació que ha tingut el cinema amb la joventut. D'aquesta manera, es valorarà la seva rellevància tant pel que fa darrere com davant de les càmeres, és a dir, de quina manera han treballat els joves en tant que directors així com quina és la representació que han rebut en diverses propostes. El marc cronològic que contemplarem comprèn des dels anys cinquanta, en el marc de la crisi de Hollywood, fins al present, amb el gran protagonisme que tenen les noves tecnologies, a l'abast de molta més gent que abans i amb una capacitat de difusió amplíssima.
Lectures obligatòries: -FEIXA, Carles: "Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporánea". Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, vol. 4, núm. 2, 2006. Enllaç: http://www.scielo.org.co/pdf/rlcs/v4n2/v4n2a02.pdf -FEIXA, Carles: "Juventud, espacio propio y cultura digital". Revista Austral de Ciencias Sociales, vol. 20, 2011, pàgs. 105-119. Enllaç: http://www.redalyc.org/html/459/45924206007/ -RODRÍGUEZ MERCHÁN, E.: "Adolescentes en el cine". Revista de estudios de la juventud, núm. 101, 2012, pàg. 19-33. Enllaç: http://www.injuve.es/sites/default/files/2017/46/publicaciones/revista101_capitulo2.pdf
Lectures recomanades: -AA.VV.: "Jóvenes y medios de comunicación". Revista de estudios de juventud, núm. 68. Enllaç: http://www.injuve.es/observatorio/infotecnologia/no-68-jovenes-y-medios-de-comunicacion -BILTEREYST, Daniel: "American Juvenile Delinquency Movies and the European Censors: The Cross-Cultural Reception and Censorshop of The Wild One, Blackboard Jungle, and Rebel Without a Cause". A: SHARY, Timothy; SEIBEL, Alexandra: Youth Culture in Global Cinema. Austin: University of Texas Press, 2007, pàgs. Ebook, 1r capítol -CASTELLS, Manuel: Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009, pàgs. 33-85 (Capítol 1: El poder en la sociedad red). -CUETO, Roberto: "A medias palabras con los ojos abiertos. La temàtica social en el Nuevo Cine Español". A: HEREDERO, Carlos F.; MONTERDE, José Enrique (Eds.): Los "Nuevos Cines" en España. Ilusiones y desencantos de los años sesenta. Valencia: IVAC, 2003, Pàgs. 121-136. -FEIXA, Carles: De la generación @ a la #generación. La juventud en la era digital. Barcelona: Nuevos Emprendimientos Editoriales, 2014. (Capítol 2: "¿Una juventud global? Identidades híbrides, mundos plurales") -GONZÁLEZ ALDEA, Patricia; LÓPEZ VIDALES, Nereida: "La generación digital ante un nuevo modelo de televisión: contenidos y soportes preferidos". Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, núm. 44, 2011, pàgs. 31-48. Enllaç: http://www.raco.cat/index.php/analisi/article/view/248760 -KELLNER, Douglas: "Beavis y Butt-Head: no hay futuro para la juventud postmoderna". A: STEINBERG, Shirley R.; KINCHELOE, Joe L. (Comps.): Cultura infantil y multinacionales. La construcción de la identidad en la infancia. Madrid: Ediciones Morata, 2000, pàgs. 93-108. -LÓPEZ VIDALES, Nereida; MEDINA DE LA VIÑA, Elena: "Los jóvenes españoles demandan una televisión con más ficción y entretenimiento". Ámbitos. Revista Internacional de Comunicación, núm. 22, 2013. Enllaç: http://www.redalyc.org/html/168/16832253020/ -MÁRQUEZ, Israel: Una genealogia de la pantalla. Del cine al teléfono móvil. Barcelona: Anagrama. (Capítol 4: La pantalla videolúdica) -RIAMBAU, Esteve: El cine francés, 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada. Barcelona: Paidós, 1998, pàgs. 33-68. |
|||||
|
|||||
El material de l'assignatura Cinema i Arts Visuals no solament està format per les publicacions internes (dossier) i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula. Pel que fa el visionat de films, emprarem bàsicament dues plataformes: Filmin i Hamaca. |
|||||
El material d'aprenentatge de Cinema i Arts Visuals està dividit en 4 mòduls segons el dossier oficial de la UOC. Aquests quatre mòduls es repartiran al llarg de les setmanes que dura el semestre.
La lectura del material UOC és obligatòria. A més a més, mitjançant el Tauler anirem desenvolupant progressivament els continguts centrals i extres de rellevància cabdal que ens ajudaran a enfortir alguns conceptes essencials pel curs.
A través d'aquests documents trobareu la informació necessària pel desenvolupament de l'assignatura i de les PAC. Així també, exemples audiovisuals que il·lustraran qüestions una mica complexes o bé textos d'autor que cal analitzar seran facilitats a través del Tauler.
A banda, al llarg del curs s'aniran anomenant llibres, articles, webs o material audiovisual que pot ser del vostre interès.
També, al llarg del semestre, aniran sorgint diferents recomanacions com poden ser una pel·lícula d'estrena, una notícia al diari, etc: utilitzarem el Fòrum per compartir-los.
|
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC + PS
Nota final d'assignatura: AC + PS AC = 70% PS = 30% Notes mínimes: · PS = 3,5 Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65% AC = 35% Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
20211;DESCRIPCION_EVALUACION;21.132;1;A | |||||
A) L'examen final, per a aquells que no han fet o superat l'avaluació continuada o aquells que vulguin presentar-se encara que la tinguin feta i aprovada, constarà de un qüestionari amb preguntes breus que l'estudiant haurà de desenvolupar en relació a les temàtiques tractades al dossier UOC de l'assignatura i el conjunt de lectures obligatòries. Així mateix, es recomana que l'estudiant segueixi el conjunt de missatges de l'aula (als espais Tauler, Fòrum i Debat) per tal de copsar els conceptes principals del curs, consulti el llistat de lectures complementàries. B) Per als qui han seguit l'avaluació continuada i l'han superat, hi haurà obligatòriament una prova de síntesi que ratifiqui els coneixements adquirits en els treballs de l'avaluació continuada. |
|||||
Els estudiants rebran en tot moment feedback sobre el seguiment de l'avaluació a través dels espais de Tauler, Fòrum, i en l'espai del RAC a més del contacte amb la bústia personal del consultor de l'assignatura |