Dret internacional privat Codi:  73.533    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La complexitat del Dret Internacional Privat (DIPr) i el propi pressupòsit del DIPr justifica abastament la ubicació de l'assignatura al quart i darrer curs de la carrera de Dret. Cal destacar d'entrada que l'estudi del DIPr situa a l'estudiant de Dret en una perspectiva jurídica específica, que no ha trobat (ni trobarà) en cap altra assignatura del pla d'estudis: la pluralitat d'ordenaments jurídics en el món (fonamentalment, i per a simplificar, estatals), que coexisteixen amb les seves pròpies normes i autoritats d'aplicació. Encara que els trets característics del DIPr es desenvolupen en el Mòdul 1, i es tracta d'una part fonamental en la comprensió de la disciplina, convé donar-ne ara unes nocions bàsiques per tal de comprendre ben clarament la ubicació de l'assignatura en el pla d'estudis.

Aquesta perspectiva de coexistència i, alhora, de freqüents diferències entre els ordenaments jurídics permet d'identificar l'objecte propi i diferencial del DIPr: les anomenades "relacions de tràfic privat extern", que són aquelles relacions jurídiques que presenten contactes amb més d'un ordenament jurídic a la vegada. En d'altres paraules, el DIPr s'ocupa de les relacions jurídiques que normalment són objecte de les branques del Dret privat i del Dret processal, però que vénen tenyides per la presència del que s'anomena "element d'estrangeria" en la dita relació; "estrangeria" que pot ser predicada de qualsevol element, subjectiu o objectiu, de la relació (matrimoni amb un estranger, compra d'un immoble per un espanyol a l'estranger, etc.). Ha de quedar clar que aquesta "estrangeria" ha de percebre's des de la perspectiva, almenys, d'un ordenament jurídic, aquell des del qual es contempla aquests tipus de relacions. En el nostre cas, l'espanyol.

Per tant, l'estudi del DIPr requereix en molt bona mesura el previ coneixement de les branques del Dret privat i del Dret processal espanyols, objecte de les corresponents disciplines. Com aquestes, el DIPr no és més que una branca del Dret intern, és a dir, del Dret de cada Estat, per molt que el seu objecte el constitueixin relacions que, per definició, tenen transcendència jurídica, real o hipotètica, per a un o més ordenaments estrangers (p. ex., accident de circulació entre el vehicle conduït per un resident a l'estranger i el conduït per un resident nacional, adopció d'un nen estranger, successió d'un espanyol domiciliat a l'estranger, etc.) .

La coexistència i, alhora, diferències entre els ordenaments jurídics permet identificar l'objecte propi i diferencial del DIPr: les anomenades "relacions de tràfic privat extern", que són aquelles relacions jurídiques que presenten contactes amb més d'un ordenament jurídic a la vegada. El DIPr s'ocupa de les relacions jurídiques que normalment són objecte de les branques del Dret privat i del Dret processal, però que vénen tenyides per la presència del que s'anomena "element d'estrangeria" en la dita relació; "estrangeria" que pot ser predicada de qualsevol element, subjectiu o objectiu, de la relació (matrimoni amb un estranger, compra d'un immoble per un espanyol a l'estranger, etc.). Ha de quedar clar que aquesta "estrangeria" ha de percebre's des de la perspectiva, almenys, d'un ordenament jurídic, aquell des del qual es contempla aquests tipus de relacions; En el nostre cas, l'espanyol.

Amunt

La complexitat del Dret Internacional Privat (DIPr) i el propi pressupòsit del DIPr justifica abastament la ubicació de l'assignatura al quart i darrer curs de la carrera de Dret. Cal destacar d'entrada que l'estudi del DIPr situa a l'estudiant de Dret en una perspectiva jurídica específica, que no ha trobat (ni trobarà) en cap altra assignatura del pla d'estudis: la pluralitat d'ordenaments jurídics en el món (fonamentalment, i per a simplificar, estatals), que coexisteixen amb les seves pròpies normes i autoritats d'aplicació..
 
L'estudi del DIPr requereix en molt bona mesura el previ coneixement de les branques del Dret privat i del Dret processal espanyols, objecte de les corresponents disciplines. Com aquestes, el DIPr no és més que una branca del Dret intern, és a dir, del Dret de cada Estat, per molt que el seu objecte el constitueixin relacions que, per definició, tenen transcendència jurídica, real o hipotètica, per a un o més ordenaments estrangers.

Amunt

És molt recomanable haver superat Dret mercantil I, Dret civil I, II, III i IV i Dret processal I.

Amunt

Per aquesta assignatura s'estableixen els següents objectius i competències:
 
- Coneixements acadèmics i disciplinars:
 
Conèixer, aprendre quina és la matèria que regula el Dret Internacional Privat, quins són els problemes específics del Dret Internacional Privat, quin és el sistema espanyol de Dret Internacional Privat, la competència judicial internacional, el procés i cooperació judicial internacional, el règim de reconeixement i execució, el dret aplicable, els problemes d'aplicació de les normes de Dret Internacional Privat i el règim relatiu a la nacionalitat, ciutadania europea i estrangeria.
 
- Competències específiques (conjunt de tècniques, habilitats aplicables a l'àmbit jurídic en general i a l'àmbit disciplinar de dret internacional privat). Cal desenvolupar les següents competències:
 
- Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisis.
- Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
 
- Competències transversals i generals
 
- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars. 
 
 
 
Objectius d'Aprenentatge:
 
Del que s'ha dit en situar l'assignatura en el pla d'estudis, un primer objectiu (fonamental) de l'assignatura és la identificació de la tipologia i relacions entre els problemes que es proposa resoldre el DIPr - essencialment la competència judicial internacional, el reconeixement i l'execució d'actes i decisions estrangers i el Dret aplicable -, així com el coneixement de les tècniques normatives de les que es val per resoldre aquestes qüestions.
 
A la fi de l'aprenentatge del DIPr, l'alumne ha d'ésser capaç de copsar correctament - i aquest és l'objectiu final - les implicacions del fraccionament jurídic del món i la contemplació del fenomen, limitadament, des d'un determinat ordenament jurídic: la tensió entre la relativitat de les solucions als problemes que ha de resoldre el DIPr (atracció del pol universalista o de la harmonia internacional de solucions) i la preeminència de l'ordenament jurídic propi (atracció del pol particularista o de la justícia del fòrum).
 
Per arribar progressivament a aquest objectiu final, l'alumne de DIPr viatja pel terreny de l'interdisciplinarietat dins el propi ordenament jurídic (p. ex., els seus coneixements de Dret processal són tan necessaris com els seus coneixements de Dret civil o de Dret constitucional en un cas o en una matèria d'estudi concreta) i és convidat a penetrar de vegades en el camp del Dret comparat (el plantejament o la solució de qüestions de DIPr fa sovint necessari un coneixement puntual o molt general d'alguns aspectes del Dret estranger). Durant aquest camí, s'assoleix l'objectiu més palpable: aprofundir en el sí de cada una de les parts del contingut de l'assignatura.
 
La familiarització en l'interdisciplinarietat i en l'existència d'altres ordenaments, que fan del DIPr una disciplina força especialitzada però integradora de les altres (enlloc de disgregadora), és un objectiu de l'assignatura que, clarament i com correspon al que s'acaba de dir, va més enllà d'ella mateixa.
 

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ 

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques. 

Amunt

El primer mòdul de l'assignatura permet la identificació de la tipologia i relacions entre els problemes que es proposa resoldre el DIPr. Així doncs, aquest Mòdul tracta dels contorns jurídics de l'objecte del DIPr i de l'estructura de la problemàtica o contingut específic de l'assignatura, és a dir, la pròpia identificació i tipologia de problemes.
 
El contingut de la resta dels Mòduls serveixen a l'objectiu d'aprofundir en cada una de les parts del contingut de l'assignatura. En el Mòdul 2, dedicat a la dimensió judicial del DIPr, es tracta fonamentalment la determinació i la solució dels problemes d'exercici de la competència judicial internacional dels tribunals espanyols en un litigi relatiu a una relació de tràfic privat extern, així com la determinació de l'eficàcia i les condicions d'eficàcia a Espanya d'una sentència dictada per tribunals no espanyol. En el Mòdul 3, dedicat a la dimensió del Dret aplicable, es tracta fonamentalment la determinació de les normes dels diferents ordenaments en presència que les autoritats espanyoles (en darrera instància, els tribunals) apliquen a les relacions de tràfic privat extern, així com un desenvolupament de les tècniques normatives que s'utilitzen en la dita determinació i resolució de problemes associats. En aquest Mòdul es distingeix entre la dimensió externa (determinació de la llei aplicable quan la relació jurídica té contacte, almenys, amb un ordenament no espanyol) i la dimensió interna (determinació de la llei aplicable quan la relació jurídica té contacte amb més d'un ordenament però tots són ordenaments espanyols). Al mòdul 4, es tracta el reconeixement i l'execució de resolucions judicials estrangeres.
 
Val a dir que malgrat la relativa dificultat en l'estudi teòric del DIPr, es tracta d'una disciplina molt orientada a la resolució de problemes pràctics. Per aquest motiu, el contingut estructural de l'assignatura s'erigeix al voltant de tipus de problemes, sense gaire apriorisme conceptual. 
 
 

Amunt

Amunt

Característiques específiques del material didàctic de l'assignatura

El seguiment inicial de l'assignatura serà cobert amb els mòduls didàctics editats per la UOC, que configuraran el material bàsic i primari per al seu estudi. Complement indispensable dels mòduls didàctics, que l'estudiant ha de tenir present des de l'inici del semestre, és un recull normatiu de Dret internacional privat que condensi la varietat de fonts normatives (Convenis internacionals, normes comunitàries, legislació interna). La regulació del Dret internacional privat comporta una gran dispersió normativa i, per aquest motiu, és necessari que l'alumne tingui una obra d'aquestes característiques. En aquest sentit, un compendi normatiu altament recomanable és el de A. BORRAS - N. BOUZA VIDAL - J.D. GONZÁLEZ CAMPOS - M. VIRGÓS SORIANO, Legislación Básica de Derecho Internacional Privado, Madrid, Tecnos (l'edició més recent disponible).

A banda de les anteriors consideracions, no s'ha d'oblidar que en cadascun dels Mòduls hi ha unes recomanacions bibliogràfiques que cal tenir presents per a un major aprofundiment de la disciplina. Aquesta orientació bibliogràfica, junt amb el material associat - que podeu consultar en format electrònic en el Campus -, permetran d'ampliar els coneixements que, de forma sintètica, es donen en els Mòduls didàctics.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt