| Comunicació digital i societat | Codi: M1.451 Crèdits: 4 |
L'assignatura Comunicació Digital i Societat pretén oferir un marc de reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual. Aquesta societat, on les eines digitals són ja part indissociable del fet de comunicar, no pot ser pensada com una massa uniforme d'espectadores i espectadors del món. Ni l'estructura productiva dels mitjans, ni la forma en què la ciutadania participa de l'esfera pública poden ser entesos en relació als models tradicionals de cerca, creació, difusió i consum de la informació.
Aquest marc de reflexió ens ha de servir per reconèixer que la base de tota activitat relacionada amb el fet de comunicar i d'informar en un entorn digital no pot allunyar-se de la idea de servei públic de qualitat que ha servit de guia ètica per a l'exercici de la professió periodística des dels seus inicis.
L'objectiu principal de "Comunicació Digital i Societat" és demostrar que les noves eines, els nous projectes comunicatius i els nous imperatius econòmics del sector poden obrir noves qüestions al voltant de l'exercici del periodisme en un entorn digital, però en cap cas posar en dubte o negar el dret a la informació i a la comunicació com a dret humà bàsic i irrenunciable. El treball en aquesta assignatura s'orientarà, per tant, cap a l'obtenció d'un coneixement sòlid sobre el paper de les i dels periodistes en la preservació d'aquest dret fonamental en les societats democràtiques actuals.
"Mitjans Digitals i Societat" és una assignatura obligatòria de quatre crèdits orientada a presentar un marc de reflexió crítica sobre el paper del periodisme en la societat actual. L'assignatura pretén aportar les bases sobre les quals entendre l'exercici del periodisme davant dels reptes tecnològics i econòmics de transformació del sector. Els seus continguts s'han concebut com una forma d'apropar-nos a diferents models de desenvolupament dels projectes de comunicació, de manera que l'estudiant incorpori els fonaments del periodisme de qualitat com a bagatge bàsic, independentment de quin sigui el format, les eines tecnològiques o el tipus de mitjà en el que es desenvolupi l'activitat professional. En relació al conjunt de la titulació, l'assignatura pretén oferir una base de pensament crític amb el qual acompanyar tot aprenentatge instrumental que es pugui derivar d'assignatures necessàriament aplicades.
Periodisme
Encara que no constitueixi un prerequisit obligat, es recomana encaridament haver cursat assignatures de grau que abordin aspectes teòrics, històrics o contextuals: estructura de les indústries culturals, estructura dels mitjans de comunicació, teoria econòmica, teories de la comunicació, sociologia de la comunicació, història de la comunicació, geopolítica dels grups de poder, filosofia del dret, o similars.
L'assignatura Comunicació Digital i Societat s'orienta a la consecució dels següents resultats d'aprenentatge:
- Situar el sistema de mitjans en el context social actual
- Adquirir coneixement expert del paper del periodisme en la configuració de l'esfera pública
- Situar el paper del professional de la informació en la societat hiperconnectada
- Entendre les possibilitats i reptes que presenta l'entorn tecnològic actual per al desenvolupament de la labor periodística
- Conèixer els nous models de producció periodística
- Adquirir les bases del rigor periodístic i de l'ètica professional en relació a l'expressió de l'opinió
- Utilitzar adequadament les eines tecnològiques per gestionar la informació i les fonts bibliogràfiques/documentals
- Ús de tècniques avaçades de visualització i representació de dades periodístiques
- Incorporar la perspectiva de gènere a l'àmbit acadèmic i professional
Per aconseguir-ho, es treballaran les següents competències:
- Desenvolupar l'esperit d'investigació i la capacitat d'analitzar problemes nous amb els instruments propis del periodisme, raonant de manera rigorosa i sistemàtica
- Comprendre i analitzar críticament els canvis socials, polítics, econòmics i com repercuteixen en la comunicació
- Comunicar de manera eficaç, integrant idees complexes i argumentant-les de manera persuasiva
- Desenvolupar habilitats narratives adaptades a diferents tipus de contingut
- Identificar i avaluar de forma precisa la rellevància i significació de la informació, identificant les implicacions i conseqüències d'un argument, discurs o raonament
- Aplicar tècniques avançades per a l'explotació, interpretació, visualització i representació de les dades periodístiques
- Dominar i aplicar les TIC a l'àmbit acadèmic i professional
- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
1. Parlem dels reptes del Dret a la Informació i a la Comunicació en les societats actuals
Descripció del contingut: Material audiovisual que consta de tres entrevistes a dues expertes i un expert: Mercè Díez (professora UAB), Carme Mayugo (experta en educomunicació i comunicació comunitària) i Joan Busquet (periodista)
Resum del contingut:
La funció del periodisme com a servei públic ha estat reivindicada tant per part dels professionals com des de la ciutadania. El dret a la informació i a la comunicació estableix els principis ètics de l'exercici del periodisme en els mitjans públics, privats i de la societat civil o comunitaris. Vivim un moment en què la funció de servei públic dels mitjans ha entrat en crisi de la mà de la crisi del sector, originant un debat sobre la supeditació de la qualitat periodística als mandats econòmics. Paral·lelament, vivim també un moment en què la tecnologia apropa les ciutadanes i els ciutadans a la producció de continguts periodístics i a la seva difusió. En aquests vídeos ens preguntem quins són els límits i els reptes d'aquesta situació. Tenim garanties que la funció dels mitjans com a servei públic es porta a terme avui dia? Es compleixen les condicions que permeten l'exercici del dret a la informació i a la comunicació, des de la professió i des de la ciutadania?
2. Codis Deontològics
Descripció del contingut: Documents escrits
Resum del contingut:
El periodisme es desenvolupa en entorns canviants, però els principis ètics del seu desenvolupament professional segueixen les bases de la declaració, per part de la ONU el 1946, del Dret a la Informació com a dret humà fonamental. No va ser fins 1983 que la UNESCO va aprovar el codi ètic del periodisme, amb caràcter no normatiu. A aquest text el van seguir els codis deontològics de la professió periodística elaborats tant per organismes internacionals com per organitzacions professionals en diferents àmbits geogràfics. El recurs d'aprenentatge que aquí es presenta està orientat a facilitar el coneixement directe de dos textos internacionals de referència: El Codi Internacional d'Ètica Periodística de la UNESCO (1983) i el Codi Europeu de Deontologia del Periodisme (1993)
3. Article acadèmic
Descripció contingut: document escrit. Suárez Villegas, JC (2015) "Aspectos éticos y deontológicos de la actividad periodística online. Su percepción por los profesionales". Revista Latina de Comunicación Social, 70, pp.91-109
Resum contingut:
Aquest article ofereix un marc de reflexió sobre quins són els reptes de l'aplicació dels codis deontològics en els entorns digitals
4. Manual d'ús d'un gestor bibliogràfic. Mendeley
Descripció contingut: Material escrit d'autoaprenentatge
Resum contingut:
Material d'autoaprenentatge del gestor de referències bibliogràfiques Mendeley elaborat per la Biblioteca de la UOC. S'explica com accedir a Mendeley y donar-s'hi d'alta per poder disposar d'un compte personal, així com també les funcionalitats bàsiques per poder-lo utilitzar.
5. De Visita
Descripció contingut: Material audiovisual. 2 vídeos: "La premsa al servei de la societat. El cas de la Fundació Periodisme Plural" i "La premsa al servei de la societat. El cas de la cooperativa del diari Crític"
Resum contingut:
Cada cop són més els projectes periodístics que aprofiten les plataformes virtuals per a apropar la premsa a la ciutadania. Els dos vídeos que s'ofereixen aquí parlen no només del tipus de productes periodístics que es poden desenvolupar seguint el principi de servei públic, sinó també de nous models de gestió econòmica, coherents amb línies editorials de cada mitjà i amb les bases ètiques del periodisme. Per una banda, es presentarà el funcionament d'una fundació que opera des del tercer sector (Fundació Periodisme Plural). D'una altra banda, es presentarà el funcionament d'una cooperativa (diari Crític)
6. Informe Leveson (fragment)
Descripció contingut: Document escrit. An Inquiry into the culture, practices and ethics of the press.
Volum I. Part D, capítol 2 (Self-regulation of the press Pàgines 219- 246).
Resum contingut: La comissió Leveson, impulsada pel govern britànic, té com a objectiu examinar la cultura, la pràctica i l'ètica de la premsa del país i la seva relació amb el poder polític. Dirigida per un jutge independent, el primer informe va incloure les conclusions que s'havien extret després de parlar amb nombrosos periodistes i experts en comunicació. Aquest fragment explica les possibles opcions per a l'autoregulació de la premsa.
| Material | Suport |
| Parlem dels reptes del dret a la informació i a la comunicació en les societats actuals | Audiovisual |
| Parlem de premsa al servei de la societat - Joan Vila Triadú | Audiovisual |
| Parlem de premsa al servei de la societat - Josep Carles Rius | Audiovisual |
| Toolkit de gènere | Web |
| Guia bàsica per a un periodisme ètic i de qualitat a la societat digital | Web |
El caràcter marcadament teòric i pràctic del contingut d'aquesta assignatura ha estat abordat de manera que l'estudiant no consolidi el seu aprenentatge a partir de tècniques memorístiques, sinó a partir del plantejament de situacions plausibles en el món professional que l'obligaran a cercar, organitzar la informació, analitzar críticament i expressar i les idees i el coneixement adquirit de manera clara, entenedora i respectuosa amb els criteris de qualitat periodística.
Amb aquest mètode s'aposta per un aprenentatge actiu, més que no pas passiu, que garanteixi la integració dels coneixements adquirits en la pràctica del periodisme a llarg termini. Per tant, no es busca l'adquisició del coneixement per si mateix, sinó en relació a les demandes de l'exercici del periodisme en la societat actual.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'avaluació continuada es proposa a partir de tres activitats, la realització de les quals és obligatòria. El no lliurament d'una de les activitats invalida la possibilitat de superació de l'assignatura. L'incompliment en la realització de les tasques assignades al llarg del semestre no pot ser compensat a través de proves finals atès que el model d'avaluació d'aquesta assignatura no les contempla.
Amb la realització de les tres pràctiques es podrà aconseguir, com a màxim, el 90% de la nota. El 10% restant dependrà de la participació i la qualitat dels comentaris que l'alumne aporti a l'espai Debat quan el professor/a ho requereixi.
Totes les assignatures del màster segueixen el model d'avaluació continuada per tal d'assegurar un seguiment correcte i assumible dels continguts i les activitats proposades.
Els terminis de lliurament de les diferents activitats són prou amplis per que els/les estudiants puguin organitzar-se i gestionar el seu calendari acadèmic amb temps suficient. Tanmateix, si per motius laborals o de salut demostrables no es pugui presentar un exercici dins del dies fixats, l'estudiant informarà prèviament al docent de l'aula i es podrà acollir a la realització d'una PAC addicional (Repte Global), que es farà els darrers dies del semestre. La qualificació obtinguda ponderarà amb la resta de notes per obtenir l'avaluació final.
Aquesta mesura excepcional de flexibilització només serà aplicable un cop per semestre i per assignatura per part d'un/a estudiantat. Això implica que, per superar l'avaluació continuada, caldrà lliurar la resta de reptes dins dels terminis fixats.
La nota final s'obtindrà a partir de la mitjana ponderada dels resultats de les tres activitats (i el Repte Global, si s'escau).
L'equip docent podrà atorgar la qualificació de Matrícula d'Honor (MH) a aquelles/aquells estudiants que tinguin una nota final igual o superior a 9,0 i que hagin destacat per la seva implicació i participació en la dinàmica de l'aula. Cal subratllar que només serà possible assignar una MH per cada 20 estudiants matriculats en l'assignatura (5%).
NOTA IMPORTANT: Normativa UOC «La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de PAC, de materials, manuals o articles (sense la citació corresponent) o d'un altre estudiant, o per qualsevol altra conducta irregular. D'altra banda, aquest tipus de conductes poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.»
El professorat de l'aula durà a terme un seguiment continuat i personalitzat de les activitats dutes a terme per les i els estudiants. El professorat també atendrà dubtes i consultes en un màxim de 48h. També hi haurà feedback pel que fa a l'avaluació de cada activitat, en els terminis fixats a l'aula.