El problema del social Codi:  M4.451    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura cerca comprendre com el vincle social ha estat tematitzat, donat per descomptat o problematitzat en la filosofia moderna i contemporània.

Des que tenim constància que els éssers humans van començar a reflexionar sobre la seva naturalesa la qüestió de la socialitat va ser central. El cèlebre «zoon politikon» (home polític/home social) d'Airstòtil és el tret de sortida d'una perspectiva sobre la humanitat que posa al centre de la seva naturalesa el seu aspecte social. Aquesta centralitat, però, no vol dir pas unanimitat o acord en el significat, abast i rellevància de la perspectiva social. Per això podem dir que allò social ha esdevingut, històricament i per a la història del pensament de totes les èpoques, un problema. 

L'objectiu d'aquesta assignatura és detectar nuclis de significació que expliquin aquest problema i el diguin fins els plantejaments que informen els debats contemporanis. Al capdavall, en el mòn d'avui, "el problema del social" és alguna cosa més estesa que un debat entre filòsofs. Per la seva pròpia naturalesa, el problema del social impacta en el dia a dia dels debats més urgents. Com que roman problemàtic en la teoria, exigeix d'una capacitat de reflexió permanent en la pràctica. 

Per això el trajecte de l'assignatura comença amb Aristòtil i arriba fins a pensadors socials contemporanis. La quantitat de material que caldria atravessar és immensa i caldria dedicar-li tota una vida acadèmica. Però el disseny de l'assignatura és tal que permet tenir una visió comprehensiva del debat diacrònic i alhora concentrar-se en quatre o cinc autors que guïin la reflexió personal de l'estudiant. Aquesta autors seran triats i treballats individualment, però abocats a un debat col·lectiu amb l'aula. L'objectiu final és doble: tenir un coneixement material dels problemes fonamentals que cal adreçar per reflexionar sobre allò social i alhora, disposar de les eines, la bibliografies i els hàbits reflexius necessaris per poder encarar els problemes contemporanis des de la perspectiva social. 

Al capdavall es tracta de passar a través d'uns textos amb els ulls oberts i sortir-ne amb nocions noves i preguntes concretes. ¿Quins autors problematitzen aquest vincle i aquesta naturalesa social i quins la donen per descomptada? Per exemple: Hi ha lectures d'Aristòtil que el poden veure com algú que no para a pensar molt com és aquest vincle social o què podria ser diferent si el penséssim d'una altra manera. Més aviat, el dona per desocmptat i construeix a partir d'aquí. Quines implicacions té això pel seu «zoon politikon»? I per la seva visió jeràrquica de la polis?  En altres paraules: una intenció més de l'assignatura és veure què es dona per descomptat i què no quan hom comença a pensar en el social. Vet aquí una pregunta central que connecta amb els reptes contemporanis: moltes vegades parlem de què necessita la societat, però no fem un pas enrere per pensar què és el que fa que un objecte d'estudi o d'intervenció sigui social, o què ens fa a nosaltres socials, o vers què s'orienta allò social. Aquesta assignatura té l'objecte de fer aquest pas enrere i mirar el problema del social de tal manera que se'n pugui qüestionar tot. 

Amunt

Els mateixos que s'especifiquen per al conjunt del programa.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura seran donar una resposta coherent i articulada a les següents qüestions:
-Què és el social?  -Per què vivim en societat i quina relació té aquest viure-en-societat amb la naturalesa humana?  -Quines conseqüències té pensar el vincle social d'una forma o una altra quan aleshores pensem les relacions humanes, amb els altres éssers vius i amb l'entorn? -Veuen els autors que treballarem una diferència entre vincles socials i polítics?  -Pensar el vincle social d'una manera o d'una altra... té conseqüències polítiques? I si sí, quines?
Les competències del màster que es treballaran en aquesta assignatura són les següents:

CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació de seus coneixements i judicis.                                                             

CE2 - Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que sen's plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.                     

CE3 - Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.         

Amunt

-Bloc 1: EL VINCLE SOCIAL. Contribucions fonamentals del pensament occidental.

Unitat temàtica 1: Aristòtil i el zoon politikoon
Unitat temàtica 2: Estat de naturalesa i contracte social: T. Hobbes i J. Locke
Unitat temàtica 3: Teoria del bon salvatge i voluntat general (J. J. Rousseau) / Metafísica dels costums i imperatiu categòric (I. Kant)
Unitat temàtica 4: Comunitat i societat (F. Tönnies) / solidaritat mecànica i solidaritat orgànica (E. Durkheim)
Unitat temàtica 5: El materialisme històric (K. Marx)
Unitat temàtica 6: Formes i tipologies de la interacció social (G. Simmel)

-Bloc 2: EL VINCLE SOCIAL A LA MODERNITAT TARDANA

Unitat temàtica 7: Enfocament dramatúrgic i interaccionisme simbòlic (E. Goffman) 
Unitat temàtica 8: La teoria del conflicte social (R. Dahrendorf i L. Coser)
Unitat temàtica 9: L’actor-xarxa i el reensamblatge del social (B. Latour)
Unitat temàtica 10: Els inicis del poscolonialisme (E. Said)
Unitat temàtica 11: Comunicació i teoria de sistemes (N. Luhmann)

Amunt

Material Suport
Introducció a la Filosofia Social XML

Amunt

Aristòtil., La Política, RBA La Magrana, Barcelona, 2014.

Rousseau, J.J., Discourse sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes, Folio, Paris, 1989. 

Hobbes, Thomas., Leviathan, Hackett Publishing, CA, Massachussets, 1994.

Kant, Immanuel., Fonamentació de la metafísica de les costums, La Butxaca, Barcelona, 2009.

Locke, John., Assaig sobre el govern civil,  precedit de la Carta sobre la tolerància, (trad. Jaume Medina i Joan Sellent) Laia, Barcelona, 1983.

Arendt, Hannah., La Condició Humana, (trad. Oriol Farrés), La Butxaca, Ed 62, Barcelona 1995.

Arendt, Hannah., Participar en el món: escrits 1941-1945, Ed. Lleonard Muntaner, Barcelona, 2020.

De Beauvior, Simone., Le deuxième sexe, Folio, Paris, 1986.

Durkheim, Emile., De la division du travail social, University of California Libraries, Berkeley, CA, 1911 (reprinted for public domain).


Silvia Federici, El patriarcado del salario. Críticas feministas al marxismo. Madrid: Traficantes de sueños, 2018

Roswitha Scholz, "El patriarcado productor de mercancías. Tesis sobre capitalismo y relaciones de género", Constelaciones. Revista de Teoría Crítica, núm 5, 2013, pp. 44-60.

Amunt

L’assignatura inclou activitats d’anàlisi i reflexió crítica sobre el contingut de lectures i audiovisuals de referència en la matèria, redacció d’assajos, participació en debats, entre d’altres.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt