Art del segle XX: Joan Miró com a cas d'estudi Codi:  M5.217    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

 

Prenent com a cas d'estudi l'obra de Joan Miró, aquesta assignatura examinarà el desenvolupament de la pintura i l'escultura del segle XX. Posarem l'èmfasi en els llenguatges formals de Miró: les seves respostes a tot un seguit d'estratègies visuals d'avantguarda que van des de la quadrícula cubista als camps cromàtics de Matisse, passant per les estructures de notació del Dadà francès; la seva concepció de "écriture" i "peinture-poésie;" i el seu paper fonamental en el desenvolupament de biomorfisme en l'art modern.

 

Les aportacions de Miró com a pintor s'analitzaran en relació al seu treball en altres mitjans, incloent la manera en què va ampliar i renovar la tradició de l'escultura moderna i com va empènyer les arts gràfiques cap a noves direccions. En tot moment, analitzarem les constants revisions dels seus propis llenguatges formals: el rebuig a la no objectivitat com "buit"; el seu cèlebre desig d ' "assassinar" la pintura; el seu retorn parcial a mitjans de la dècada de 1930 als llegats de l'il·lusionisme occidental; el seu compromís amb la cultura de masses; la funció del dibuix en la seva pràctica artística; i 'ús de noves i poc ortodoxes tècniques al llarg de tota la seva carrera.

 

Amunt

En aquesta assignatura utilitzem com a material d'estudi textos dels millors especialistes en l'obra de Miró en l'idioma original. Sempre que és possible oferim també les traduccions al català i/o castellà, però no sempre existeixen les traduccions, per la qual cosa podeu trobar textos en català, castellà, francès i anglès. 

Amunt

El principal objectiu d'aquesta assignatura és donar a l'estudiant les claus interpretatives per poder valorar críticament els aspectes estètics i artístics de l'art del segle XX, sempre tenint molt presents els condicionants històrics, polítics i socials. A més, aquesta assignatura proporcionarà a l'estudiant un marc des del qual apropar-se a l'obra de Joan Miró i entendre els diàlegs, connexions i intercanvis entre Miró i altres artistes claus del segle XX.

Per aquesta raó, a partir de l'anàlisi de les produccions culturals, es pretén que l'estudiant sigui capaç de desenvolupar reflexions crítiques i d'aplicar mètodes d'anàlisi en l'àmbit de la producció artística.

Competències 

Competències bàsiques:

- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i motius més recents que els sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències transversals

- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-los de manera clara, rigorosa i precisa.

Competències específiques

- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.

- Analitzar l'evolució de les arts plàstiques, escèniques i audiovisuals des de la modernitat fins a la postmodernitat, i relacionar els problemes que planteja aquesta evolució amb els principals corrents de pensament dels segles XX i XXI.

Amunt

Aquesta assignatura l'hem dividit en diverses seccions temàtiques de la pràctica artística de Miró. Tot i que l'estructura general del curs és cronològica, es pretén avaluar aspectes específics del treball de Miró en tota la seva carrera.

 

"Un català internacional"

La primera part de l'assignatura examina la identitat autoproclamada de Miró com a "Català internacional" en els anys 1915-1922, concloent amb la seva obra La Masia (1921-22, National Gallery of Art, Washington, DC), la suma de la producció artística primerenca de Miró. El context nadiu dels primers treballs de Miró s'examina amb profunditat: el seu compromís amb els aspectes del Noucentisme català; l'agenda nacionalista de l'avantguarda catalana i la seva relació amb les tradicions locals; l'impacte de l'art europeu avançat a Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial; i el paper dels primers dos viatges de Miró a París, els anys 1920 i 1921, respectivament.

Lectures Obligatòries:

Robert S. Lubar, "La Méditerranée de Miró: Conceptions d'una identité culturelle," Paris/Barcelone: De Gaudí a Miró [edició francesa](Paris, Galeries nationales du Grand Palais, 2001): pp.401-412. 

Robert S. Lubar, "Padre Cézanne"; en Fèlix Fanés i Joan Minguet Batllori, eds., Barcelona: Zona Neutral, 1914-1918, exh. Cat. (Fundació Miró, Barcelona, 2014): pp. 67-73. 

Christopher Green, "Picasso 1917"; en Fèlix Fanés i Joan Minguet Batllori, eds., Barcelona: Zona Neutral, 1914-1918, exh. Cat. (Fundació Miró, Barcelona, 2014): pp. 155-162.

Lectures Complementàries:

Jaume Vidal Oliveras, "Exposición de Arte Francés"; en Fèlix Fanés i Joan Minguet Batllori, eds., Barcelona: Zona Neutral, 1914-1918, exh. Cat. (Fundació Miró, Barcelona, 2014): pp. 175-181 

Pascal Rousseau, "El exilio en las Ramblas," en Fèlix Fanés i Joan Minguet Batllori, eds., Barcelona: Zona Neutral, 1914-1918, exh. Cat. (Fundació Miró, Barcelona, 2014): pp.  201-209 

Pascal Rousseau, "La galerie Dalmau. L'Introduction de l'abstraction en Catalogne et l'avant-garde parisienne durant la Première Guerre mondiale," Paris/Barcelone[edició francesa] pp.324-337.

 

"Cubisme i Collage" 

En aquesta segona unitat examinarem les respostes de Miró a les condicions estructurals de la pintura cubista francesa a les dècades de 1910 i 1920, així com el seu us del collage com a element central de la seva pràctica artística. Les implicacions semiològiques del cubisme s'examinen en relació amb el desenvolupament d'un llenguatge de signes per Miró.

Lectures Obligatòries:

Christhoper Green. "Las diferentes trayectorias cubistas". En: Christhoper Green. Cubismo y guerra: el cristal en la llama. p. 44-63. Barcelona : Museo Picaso,. ISBN 9788494422867

Robert S. Lubar, "Miró en 1924: 'Je briserai leur guitare", Joan Miró, 1917-1934 (Paris: Centre Pompidou, 2004): pp.52-59. Nota: existeix una versió en anglès

Anne Umland, "La peinture au défi: Miró et le collage dans les années vingt," Joan Miró, 1917-1934 (Paris: Centre Pompidou, 2004): pp. 61-69. Nota: existeix una versió en anglès

Yve Alain Bois. "Kahnweiler's Lesson". En: Yve Alain Bois. Painting as Model. p. 65-100. Cambridge, Mass. [etc.] : MIT Press, 1993.

Lectures complementàries:

Raillard, Georges. "El naixement dels signes" dins de: Miró/Dupin. Art i Poesia p. 61-69. Barcelona : Arts Santa Monica, 2009. ISBN 9788439380337

 

"Miró i el surrealisme" 

Analitzarem la complexa relació de Miró amb el moviment surrealista. Examinarem en profunditat els principis fundacionals del Surrealisme així com la concepció de Miró de "peinture-poesie" i la seva estreta relació amb escriptors i artistes surrealistes. La concepció de Miró de la pintura com un "camp magnètic" en obres de mitjans dels anys 20 també es treballaran en relació amb Matisse i els principis estructurals de la pintura com a camp de color. Finalment, el famós comunicat de Miró que volia "Assassinar la pintura" del 1927 es discuteix en relació amb el nihilisme estètic surrealista i el concepte d'anti-pintura, amb precedents a la sèrie de collages "guitarra" de Picasso de 1926.

Lectures Obligatòries:

André Breton, Primer manifiesto del surrealismo (veure recurs biblioteca)

William Rubin, "The Pioneer Years of Surrealism," in Rubin, Dada, Surrealism and Their Heritage (New York, The Museum of Modern Art, 1967), pp.63-102 

Anne Umland, "Miró the Assassin," a Umland, et. al, Joan Miró: Painting and Anti-Painting, 1927-1937 (The Museum of Modern Art, New York, 2008): pp.1-15.

Chistopher Green, "Joan Miró, 1923-1933. El darrer i primer pintor", Joan Miró, 1893-1993, Fundació Miró, Barcelona 199 [hi ha edició en castellà] 

Lectures Complementàries:

Rosalind E. Krauss, "Magnetic Fields: The Structure," Joan Miró: Magnetic Fields (New York, Solomon R. Guggenheim Museum, 1972), pp.11-38.

Isabelle Monod-Fontaine, "Note sur les fonds colorés de Miró, 1925-27, Joan Miró, 1917-1934 (Paris: Centre Pompidou, 2004): pp.70-75.

 

"Miró i l'escultura del segle XX "

La quarta unitat de l'assignatura recull els orígens de la producció escultòrica de Miró en relació amb la pràctica del collage i les tradicions de l'escultura moderna de Rodin i Picasso a Calder i Giacometti. Ens centrarem en les construccions de Miró de la dècada de 1930 i la tradició del "Objecte surrealista"; les seves escultures de fosa de la dècada de 1940 i posteriors, i el seu posterior elenc d'assamblage escultures. També tractarem el diàleg de Miró amb el ceramista Josep Llorens Artigas.

Lectures obligatòries:

Briony Fer, "'Côté Robinson': Miró, Leiris, Barthes"; a Robert Lubar Messeri, ed., Miró and Twentieth-Century Sculpture (Miró Documents 2), Fundació Joan Miró, 2016, pp. 102-117.

Robert Lubar. "Introduction". En: Lubar, Robert. Miró and Twentieth-Century Sculpture. p. 11-18. Barcelona: Fundació Miró, 2016. (Miró Documents 2).

William Jeffett, "Joan Miró: Transforming Things into Beings," Miró: The Metaphor of the Object (Carcassonne: Musé des beaux-arts de Carcasone, 2008): pp.5-14.

 Lectures complementàries:

Adele Nelson, "Constructions and Objects, 1930-1932," Joan Miró: Painting and Anti-Painting, 1927-1937 (New York: Museum of Modern Art, 2008): pp.98-115.

Elizabeth Cowling, "'Tragic and Cruel Toys': Miró's Constructions of 1930"; Robert Lubar Messeri, ed., Miró and Twentieth-Century Sculpture (Miró Documents 2), Fundació Joan Miró, 2016, pp. 51-66.

 

"Miró i l'art europeu i americà de postguerra"

Examinarem l'impacte de l'innovador llenguatge visual de Miró en el desenvolupament internacional de l'art modern en els anys 30, 40 i 50. El "biomorfisme" de Miró es considera en primer lloc en el context de l'avantguarda surrealista i el reagrupament dels abstraccionistes a París a la fi dels anys vint i principis dels anys trenta (els grups "Art Concret", "Cercle et Carré", "Abstraction-Création"). La posició de Miró com a un tipus de contrapès a l'academicisme de Salvador Dalí es discuteix en relació amb la definició de moments en la inauguració del formalisme modernista: l'exposició "Cubisme i Art Abstracte" d'Alfred Barr al MoMA el 1936 i la doble retrospectiva Miró / Dalí al mateix museu de 1941. Mostrarem la influència del treball de Miró sobre l'art europeu de postguerra a Espanya i França (el grup Dau al Set, Manolo Millares) i sobre el desenvolupament de l'Escola de Nova York (Robert Motherwell , Arshille Gorky, Adolph Gottlieb, Mark Rothko, Jackson Pollock, et al.).

Lectures obligatòries:

Irving Sandler, The Triumph of American Painting: A History of Abstract Expressionism (New York, Harper and Row, 1970): "The Gesture Painters"; "The Color-Field Painters," pp.92-101; 148-157

Barbara Rose, "Miró in America", "James Johnson Sweeney, "Joan Miró: Comment and Interview", Miró in America (Houston: Museum of Fine Arts, 1982): pp.5-45, 49-66.

Robert Motherwell "The Significance of Miró," Miró in America (Houston: Museum of Fine Arts, 1982): pp. 121-123.

Lectures complementàries:

Judith McCandless, "Miró Seen by his American Critics,"Miró in America (Houston: Museum of Fine Arts, 1982): pp. 116-119.

Jacques Dupin, "New York and Paris, 1947-1951," Jacques Dupin, Miró (Paris: Flammarion, 2004): pp.275-289.

Asger Jorn, "Détourned Painting," catálogo de la exposición, Rive Gauche Gallery, Paris, May 1959; translated into English by Thomas Y. Levin, Situationist International Online: www.cddc.vt.edu/sionline/si/painting.html

Els Drummen, "Miró and Cobra: Pioneers of Artistic Freedom," in Miró/Cobra: The Art of Experiment (Cobra Museum of Modern Art, Amstelveen, Holland, and Fundació Joan i Pilar Miró, 2015), pp.62-73.

  

"Expansió" 

L'última unitat de l'assignatura mostrarà el treball final de Miró i el seu rencontre amb la pintura als anys 60 i 70. La constant pressió que Miró havia plantejat a la idea de "belle peinture" al llarg de la seva carrera es discuteix en relació amb el seu treball sobre "Teles Cremades", "Sobreteixims", i una sèrie de teles "detourned" que Miró va executar a els anys 50, els 60 i els 70. La unitat conclou amb una discussió sobre l'important exposició "Miró Otro" al Col.legi d'Arquitectes de Barcelona l'any 1968.

Lectures obligatòries:

Jacques Dupin, "The Final Years," Miró (Paris: Flammarion, 2004): pp.343-359.

William Jeffett, "From Miró Otro to the Burnt Canvases," Joan Miró: The Ladder of Escape," (London: Tate Modern, 2011), pp.181-190.

Rosa Maria Malet "Una veu enmig del silenci". En: Malet, Rosa Maria. Joan Miró, 1956-1983: Sentiment, emoció, gest. p. 11-19. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2006.

Lectures complementàries:

Teresa Montaner, "Reflexions murals". En: Montaner, Teresa. Joan Miró, 1956-1983: Sentiment, emoció, gest. p. 27-41. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2008

Emili Fernández Miró, "Joan Miró: una violencia elegante," Joan Miró, 1956-1983: Sentimiento, emoción, gesto (Barcelona: Fundación Joan Miró, 2006): pp. 21-25.

 

Amunt

Joan Miró y la poesía Audiovisual
Joan Miró i la poesia Audiovisual

Amunt

L'estudiant disposa a l'apartat Materials i fonts les lectures de l'assignatura en format pdf . També les trobareu referenciades en cada unitat i activitat .

Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats , treballarem l'assignatura. En aquesta assignatura utilitzem com a material d'estudi textos dels millors especialistes en l'obra de Miró en l'idioma original. Sempre que és possible oferim també les traduccions al català i/o castellà, però no sempre existeixen les traduccions, per la qual cosa podeu trobar textos en català, castellà, francès i anglès. 

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic del se segle XX i/o de la figura de Joan Miró. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi .

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt