• Descripció

Des de finals dels anys setanta, se ha produït un canvi polític molt substantiu a l'Amèrica Llatina. D'una banda, la majoria dels països van incorporar-se a la coneguda "tercera onada democratitzadora". D'altra banda, els canvis de règim van comportar la introducció de noves institucions polítiques (regles electorals, mecanismes de control al poder polític, etc.). El debat sobre el disseny d'aquestes institucions i el seu rendiment ha estat, a més, constant. Per tant, ens trobem davant d'una àrea geogràfica de gran interès per a qualsevol estudiós de les institucions polítiques i la política comparada. En el cas del estudiants del Màster d'Anàlisi Política, l'estudi d aquesta realitat els ajudarà a entendre millor alguns temes treballats en altres assignatures, com els processos de canvi de règim o la configuració i les conseqüències de les institucions polítiques.

L'assignatura està estructurada en quatre mòduls. El primer s'ocupa de situar conceptualment i històricament l'anàlisi de les institucions polítiques de la regió, amb especial èmfasi en els processos recents de democratització i els seus resultats. Els següents tres capítols estan dedicats a l'estudi de les principals institucions dels sistemes polítics llatinoamericans. En primer lloc, s'analitzen les relacions entre els poders executiu i legislatiu. A continuació, s'examina de forma comparada les institucions electorals. Per últim, s'estudien els partits i els sistemes de partits de la regió.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Com s'ha comentat, els canvis que ha experimentant l'Amèrica Llatina en les darreres dècades fan d'aquesta regió un excel·lent laboratori per aplicar i analitzar alguns temes clau del pla d'estudis del Màster d'Anàlisi Política. En especial, l'anàlisi de les democràcies llatinoamericanes ajuda a entendre millor la dinàmica dels processos de canvi de règim i el disseny i rendiment de les institucions polítiques treballats en tres assignatures del Màster: Democràcia. Teoria i Anàlisi i les dues assignatures de Política Comparada (I i II). Per això, és recomana cursar prèviament aquestes tres assignatures abans de matricular-se a Institucions Polítiques de l'Amèrica Llatina.

• Coneixements previs

En aquesta assignatura es faran servir eines teòriques i analítiques treballades amb més detall en altres assignatures del Màster d'Anàlisi Política, especialment en Democràcia. Teoria i Anàlisi i Política Comparada (I i II). Per això, és molt recomanable haver cursat prèviament aquestes tres assignatures.

• Objectius i competències

En Institucions Polítiques de l'Amèrica Llatina es treballaran especialment les següents competències del pla d'estudis:

a) Competències transversals

• Ser capaç de interpretar textos, documentació, informes i articles acadèmics en anglès.
• Ser capaç de gestionar informació i processos de comunicació en l'àmbit de l'anàlisi política mitjançant les TIC.
• Capacitat per a la gestió i per a la decisió sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
• Aprenentatge permanent i continua actualització.
• Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contextos diversos, resultant convincent i adaptant el missatge i els medis utilitzats a les característiques de les situacions i les audiències.

b) Competències específiques

• Diagnosticar una realitat complexa i diversa de l'àmbit social i polític a un nivell local o global a través de l'elaboració d'informes o estudis de qualitat que permetin la seva comprensió per a la presa de decisions.
• Avaluar el rendiment i la qualitat de les institucions polítiques i assessorar en el disseny i redisseny que contribueixi a la seva millora.

De manera més concreta, es persegueixen els següents objectius: 

• Conèixer i aplicar eines analítiques bàsiques per a l'estudi dels processos de canvi de règim polític, la configuració de les institucions polítiques i el seu rendiment.
• Comprendre les característiques i les dinàmiques de les democratitzacions desenvolupades a l'Amèrica Llatina en les últimes dècades.
• Disposar d'instruments analítics i dades per examinar de forma comparada la qualitat de les democràcies llatinoamericanes.
• Reconèixer la varietat de sistemes presidencials existents a l'Amèrica Llatina, atenent a les diferents institucions que regulen les relacions executiu-legislatiu.
• Identificar els elements centrals del sistema electoral en una forma de govern presidencial i analitzar llurs configuració i efectes als països llatinoamericans.
• Conèixer les principals característiques dels partits i sistemes de partits llatinoamericans i el seu rendiment institucional.
• Ser conscient de les relacions i interaccions que tenen lloc entre les diferents institucions polítiques examinades.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura estan distribuïts enquatre mòduls:

Mòdul 1. Les democràcies llatinoamericanes

• El concepte de democràcia i el seu mesurament
• Els processos de democratització
• El rendiment institucional de les noves democràcies: la qüestió de la qualitat

Mòdul 2. Relacions executiu-legislatiu

• Les democràcies llatinoamericanes i el presidencialisme
• El poder de l'executiu sobre l'agenda legislativa
• Mecanismes de control i sanció entre els poders executiu i legislatiu
• Capacitat legislativa i efectivitat del Parlament a l'Amèrica Llatina
• Avaluació popular del rendiment del poder legislatiu

Mòdul 3. Sistemes electorals

• Criteris de disseny electoral
• Dimensions del sistema electoral en una democràcia presidencial
• Sistemes electorals i tendències reformistes a l'Amèrica Llatina
• Els límits de l'enginyeria institucional

Mòdul 4. Partits i sistemes de partits

• Els partits polítics en els sistemes polítics llatinoamericans: rellevància i funcions
• L'emergència dels partits i sistemes de partits a l'Amèrica Llatina
• Les característiques principals dels sistemes de partits
• Els partits polítics de l'Amèrica Llatina: organització i comportament

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació