|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Sovint hem sentit a parlar, potser fins a la sacietat, que els educadors socials tenim un ofici àgraf, que es sosté a través d’una certa transmissió oral i que són poques les ocasions que els professionals d’aquest sector es dediquen a escriure i transmetre part de les seves pràctiques per escrit. Amb l’arribada de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) ha aparegut una nova assignatura (en algunes universitats la diplomatura en Educació Social ja comportava fer un treball de final de carrera per obtenir la totalitat dels crèdits necessaris) que entre d‘altres finalitats té la d’iniciar, de forma rigorosa, el futur educador social en l’escriptura professional (des d’una perspectiva més de recerca o des d’una perspectiva més aplicada) i en les pràctiques de recerca. Al respecte, l’educador suís, Michel Hugli diu que “ Cal escriure, és bo escriure, és útil escriure. L’escriptura sembla formar part dels actes que cal que fem de forma obligatòria. Si tots creiem en l’eficàcia de l’escriptura cadascú escriuria en les nostres institucions i CRAE’s per a infants. Cadascú es prendria el temps per dedicar a l’escriptura” (HUGLI, 2002: 11). Tal i com proposa Segundo Moyano en un recent treball: “las tareas emprendidas por estos colectivos han supuesto, en algunas comunidades autónomas, la puesta al día de la figura profesional; en otras, su emergencia como profesión diferenciada de otras con más tradición en el campo social; y en el conjunto del territorio espanyol, el reconocimiento laboral y la interlocuación con los agentes de las políticas sociales y educativas” (MOYANO, 2012: 50). Però aquest camí vers la professionalització dels educadors i les educadores socials queda tallat en relació a les pràctiques d’escriptura i les pràctiques de recerca. Aquest fet esdevé central, fins al punt que ja en |
|||||
És requisit imprescindible haver superat 180 ECTS del Grau en Educació Social, entre els quals necessàriament el Practicum I i Practicum II. Es pot cursar de forma simultània el TGF i el Practicum III, però cal preveure que són dues assignatures que demanen una dedicació intensiva. El TFG no està organitzat per àrees temàtiques, sinó que hi ha una sola assignatura que és el Treball de Fi de Grau (02.548).
Per tal que l'estudiant es pugui matricular haurà de fer arribar a la bústia jplanella@uoc.edu una breu fitxa d'una pàgina on hi consti:
-Nom (aproximat) del TFG -Tema que vol tractar -Objectius -Descripció general -Motivacions de l'estudiant per triar el tema
Aquests document té la finalitat d'assignar el professor-tutor més adequat a la temàtica i format del TFG. Aquesta fitxa s'ha de fer arribar a la bústia esmentada abans del dia indicat.
Des de la coordinació del TFG es pot demanar a l'estudiant que modifiqui la seva proposta per tal que s'adeqüi al marc general del TFG o que la temàtica estigui realment vinculada amb l'Educació Social. Igualment, un cop adjudicat el tutor, aquest por reorientar a l'estudiant de forma més específica en el tema proposat.
|
|||||
Les competències que es vehiculen a través de l'assignatura de TFG són les següents:
|
|||||
El (TFG) ha de partir de la construcció d’una problemàtica precisa i concreta feta a partir d’una pregunta de recerca inicial. Per bé que les modalitats del producte final presentat poden ser diverses, totes han de tenir un mateix punt de partida: el qüestionament, la pregunta. El seu desenvolupament pot conduir l’estudiant pels camins d’un projecte de recerca, d’un projecte d’intervenció (o d’aplicació), etc. que caldrà fer-lo de forma individual. Cal partir d’un posicionament empíric que en definitiva vol dir fer ús de dades o informacions que es refereixen a una part de la realitat que ha estat “registrada” (textos, imatges, relats, entrevistes, històries de vida, audiovisuals, etc.) o bé a dades que hem obtingut nosaltres mateixos a partir d’enquestes, entrevistes, etnografies, etc |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
|