Enginyeria de requisits Codi:  05.593    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'enginyeria de requisits és la disciplina que ens ajuda a identificar, gestionar i mantenir el conjunt de requisits del programari per desenvolupar. L'enginyeria de requisits té lloc dins el mateix context que l'enginyeria del programari (el desenvolupament de programari), motiu pel qual es pot veure com a part de l'enginyeria del programari. Tot i això, cal tenir en compte que l'enginyeria de requisits requereix coneixements i habilitats pròpies d'altres disciplines com la psicologia, el màrqueting o el disseny.

Aquesta assignatura té com a finalitat que els futurs enginyers del programari aprofundeixin en l'estudi de les problemàtiques, tècniques i eines relacionades amb l'obtenció, gestió, documentació i validació/verificació dels requisits d'un sistema de programari. A l'hora de presentar els continguts d'aquesta assignatura, ens hem marcat dos objectius principals: 

  • La disciplina de l'enginyeria de requisits es presenta des d'un punt de vista pràctic donant molta importància a les tècniques i eines que els estudiants podran aplicar en la seva vida professional.
  • També es dóna una visió el més àmplia possible sobre l'enginyeria de requisits, veient aspectes tan diversos com la gestió de productes o la implementació de les proves automatitzades d'acceptació.

Aquesta assignatura assumeix que l'estudiant té nocions bàsiques sobre l'enginyeria de requisits (en el cas dels estudiants de la UOC, assumirem que s'ha cursat l'assignatura Enginyeria del Programari). Per tant, aquests materials aprofundeixen i amplien alguns conceptes que ja s'han estudiat anteriorment, al mateix temps que introdueixen noves tècniques i eines pròpies de l'enginyeria de requisits. 

Amunt

Aquesta assignatura es troba dins de l'itinerari d'Enginyeria del Programari del Grau d'Enginyeria en Informàtica. És la primera assignatura de l'itinerari on es donen coneixements propis de l'enginyeria del programari, i es pot veure com la primera etapa del cicle de vida del desenvolupament del programari amb la obtenció, gestió i documentació dels requisits d'un programari. La següents assignatures de l'itinerari (Anàlisi i Disseny amb Patrons i Enginyeria del Programari de Components i Sistemes Distribuïts) corresponen a les següents etapes del cicle de vida (anàlisi, disseny i implementació).

Amunt

Amunt

En aquesta assignatura s'amplia allò que ja s'ha estudiat sobre l'enginyeria de requisits a l'assignatura Enginyeria del Programari. Per tant, cal haver cursat aquesta assignatura abans de treballar l'enginyeria de requisits. Aquest coneixement previ permetrà estudiar en més profunditat les problemàtiques i tècniques específiques de l'enginyeria de requisits.

Amunt

Es recomana haver cursat l'assignatura Enginyeria del Programari.

Amunt

Els objectius que l'estudiant ha d'assolir en aquesta assignatura són els següents:

  1. Ser capaç de situar l'enginyeria de requisits dins del context de l'enginyeria del programari.
  2. Ser capaç de conèixer el procés de l'enginyeria de requisits així com les diferents tasques involucrades en la mateixa.
  3. Ser capaç de conèixer les principals tècniques d'obtenció de requisits.
  4. Ser capaç de conèixer tècniques per a descobrir requisits que els stakeholders encara no coneixen.
  5. Ser capaç de crear una llista prioritzada i estimada de requisits candidats.
  6. Ser capaç de triar de la llista de requisits candidats, quins són els més adequats i prioritaris per al producte de programari a desenvolupar.
  7. Ser capaç d'escollir entre els diferents estils de documentació (àgil/exhaustiu, formal/no formal) per a un projecte de programari determinat.
  8. Ser capaç d'evitar els errors més freqüents en la utilització dels casos d'ús.
  9. Ser capaç de validar la correctesa i la qualitat dels requisits.

Aquests objectius estan relacionats amb les següents competències:

  • Saber dissenyar i construir aplicacions informàtiques mitjançant tècniques de desenvolupament, integració i reutilització.
  • Saber aplicar las tècniques específiques de l'enginyeria del software a les diverses etapes del cicle de vida d'un projecte.
  • Saber proposar i avaluar diverses alternatives tecnològiques per resoldre un problema concret.

Amunt

El material docent de l'assignatura consta de cinc mòduls didàctics:

Mòdul didàctic 1: Introducció a l'Enginyeria de Requisits

Introdueix l'enginyeria de requisits i presenta el cas pràctic que es desenvoluparà al llarg de la resta dels mòduls.

1. Introducció a l'Enginyeria de Requisits
2. Presentació del cas pràctic
3. Tipus de requisits
4. El procés de l'Enginyeria de Requisits
5. Requisits del cas pràctic

Mòdul didàctic 2: Obtenció de requisits

Repassa les tècniques bàsiques d'obtenció de requisits i en presenta de noves.

1. Tècniques d'obtenció de requisits
2. Descobriment de requisits
3. Solucions preexistents
4. Objectius i requisits
5. Cas pràctic

Mòdul didàctic 3: Gestió de requisits

Descriu noves tècniques per a la gestió de requisits, sobretot des del punt de vista de gestió del programari com a producte.

1. Factors que cal considerar per la gestió de requisits
2. Estimació de requisits
3. Priorització i selecció de requisits
4. Gestió dels canvis als requisits
5. Cas pràctic

Mòdul didàctic 4: Documentació de requisits

Mostra diversos estils de documentació de requisits i com els diferents estils tenen avantatges i inconvenients que els fan ideals per a situacions diferents.

1. Documentació de requisits: Perspectiva general
2. Estils de documentació de requisits
3. Documentació de requisits mitjançant casos d'ús
4. Documentació del model del domini mitjançant UML i OCL
5. Cas pràctic

Mòdul didàctic 5: Validació i verificació de requisits

Descriu el procés per validar i verificar la correctesa dels requisits seleccionats. En primer lloc, descriu com comprovar que els requisits que escollits són els requisits correctes (validació) i, a continuació, de com es pot assegurar que el programari desenvolupat compleix aquests requisits (verificació).

1. Validació de requisits
2. Verificació de requisits
3. Desenvolupament guiat per les proves
4. Cas pràctic

Amunt

Requisits PDF

Amunt

El suport principal de l'assignatura és digital (pdf, web, etc)

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt